4.2. Situació actual

4.2.1. Aspectes territorials i planejament directriu

a) Les comunicacions

A continuació s’analitzen les infraestructures, bàsicament xarxa viària i ferrocarril, d’àmbit supramunicipal, avaluant la situació actual i valorant el seu paper de cara al desenvolupament d’Osona. Bona part de la informació d’aquest capítol s’ha extret de la ponència sobre territori del Pla Estratègic Osona XXI (Font 1992).

Bona part de la xarxa de carreteres estatals d’Osona es van construir a finals del segle passat i principis d’aquest. La primera carretera de la comarca fou la de Barcelona a Vic, acabada l’any 1849. Les carreteres estatals que enllaçaven Vic amb Ripoll, Manresa i Berga van acabar-se a l’entorn de l’any 1880, i la carretera de Vic a Olot es va acabar als voltants de 1930.

Paral·lelament, la Diputació de Barcelona havia construït una xarxa de carreteres secundàries, principalment d’accés al ferrocarril.

La construcció de la xarxa local es va acabar els anys cinquanta i seixanta, mentre que, paral·lelament, es realitzaven diferents obres de millora qualitativa dels vials més importants (carretera N-152, carretera de Vic a Manresa). A partir d’aquest moment s’aturà la construcció de noves carreteres, i la major part de les actuacions es centraven en la conservació i la millora dels vials existents.

Aquesta situació s’ha mantingut fins els nostres dies quan, amb la recent construcció de grans infraestructures viàries (Eix Transversal, inici de la variant Vic-Olot), les comunicacions viàries comarcals prenen un nou impuls que ha de marcar el desenvolupament futur de Vic i, en general, tota la comarca d’Osona.

 

Com a principals eixos viaris destaquem en primer lloc l’Eix Transversal Lleida-Manresa-Vic-Girona i la seva variant Vic-Olot i la carretera N-152 (Barcelona –Puigcerdà). L’Eix Transversal es va obrir en tot el seu traçat el desembre de 1997.

La variant de Vic a Olot actualment es troba en fase de construcció el tram de Vic a Manlleu, i en fase de projecte el tram de Manlleu a Olot. Aquesta variant esdevindrà la principal vial de comunicació de Vic amb el nord est de Catalunya i una vial clau de connexió amb França.

La carretera N-152, actualment és el vial més utilitzat de tota la comarca i que canalitza les comunicacions entre Osona i el Ripollès, i amb la xarxa viària general i Barcelona. En el futur, però, l’Eix Transversal adquirirà també una importància similar.

El punt de creuament de la N-152 (Barcelona-Puigcerdà) amb l’Eix Transversal es produeix al terme municipal de Gurb, al nord-oest de la ciutat de Vic. L’accessibilitat a la ciutat de Vic des de la xarxa general, seguirà repartida entre aquest punt i l’accés sud, ja que és aquest darrer el que facilita l’entrada i sortida en direcció a Barcelona, fins que no s’avanci en la reordenació dels accessos a la ciutat. No obstant el nus viari de Gurb, i els altres nusos viaris de la variant de la N-152 poden representar pols d’atracció per a l’establiment de noves activitats industrials i de serveis.

La creació d’un nou vial que uneixi la N-152 i l’Eix Transversal pel sud de Vic està previst en el Pla de carreteres de la Generalitat. La principal funció d’aquest nou vial fora descongestionar els nuclis urbans de vehicles de pas entre l’est de la Plana i la N-152. Actualment existeix un estudi d’alternatives per a un nou vial de 7 m. de plataforma, i uns 5 km. de longitud. L’opció sol·licitada creua la vall del Gurri fins a l’entrada de Sta. Eugènia, i aprofita l’actual camí rural de Sant Marc i Vilalleons, amb un enllaç amb l’Eix Transversal a l’alçada de l’anomenat Pla de la Mata.

De les altres carreteres generals que conflueixen a Vic i que permeten una relació intermunicipal destaquem la C-153 de Vic a Olot i Camprodon; la C-154 de Vic a Berga per Prats de Lluçanès. La resta de vials són d’àmbit provincial i local, tot i que alguns tenen una gran importància a nivell comarcal. D’aquests destaquem la carretera B-522 de Vic a Manlleu i la B-520 de Vic a Taradell i Viladrau.

Taula 4.1. Dotació viària de la comarca d’Osona

XARXA VIÀRIA

LONGITUD (km)

Carreteres Nacionals

31,3

Eix Transversal

33.3

Carreteres Provincials

27,6

Carreteres Comarcals

58,2

Carreteres Locals

402,4

TOTAL

519,6

Nota: No s’inclouen els municipis de Bisaura

Font: a partir de DPTOP (1987) i dades pròpies

 

Si agafem com indicador de la dotació viària els quilòmetres de carretera per habitant, la comarca d’Osona amb una ràtio de 0,005 km/habitant ocupa la 21ena posició dins el conjunt de comarques catalanes. Així mateix, considerant amplades de 12, 12, 10, 8 i 5 m. per als cinc tipus de carreteres definits trobem una ocupació total del sòl de 352’88 Ha (0’28% del sòl comarcal). Els terrenys d’ocupació marginal, o afectacions secundàries de sòl, als voltants de les carreteres (aparcaments, giratoris, illetes, nusos viaris, espais marginals, etc.), poden doblar sobradament aquesta xifra.

La qualitat dels vials existents es considera força baixa, sobretot pel que respecta a la xarxa local i comarcal. La majoria d’aquestes carreteres es van construir fa una colla d’anys, i la majoria són molt estretes i sinuoses.

Si considerem l’accessibilitat de les carreteres s’observa que el temps de desplaçament augmenta ràpidament en les carreteres de la perifèria de la Plana. Per exemple Viladrau, Rupit i Prats de Lluçanès queden a uns 35 minuts de Vic, que és una mica menys del temps que es requereix actualment per anar de Vic a l'entrada de Barcelona (entre 40 i 45 minuts). Pel que fa a capitals comarcals Granollers queda a uns 25 minuts de Vic, Ripoll a 40, Berga a 65, i Olot 80 minuts. En canvi Manresa i Santa Coloma de Farnés han reduït significativament el temps de desplaçament amb Vic com a conseqüència de l’Eix Transversal, des de viatges superior a l’hora fins a 30 minuts.

La disposició territorial de la xarxa de carreteres es caracteritza per ser radial i confluent a Vic. El nou Eix Transversal, obre un nou sistema viari, en aquest cas tangencial a la ciutat en el que només és un punt de pas.

A nivell de connexions intercomarcals l’entrada en funcionament de l’Eix Transversal resolt bona part de les mancances, que quedaran pràcticament resoltes amb la construcció de la seva variant de Vic a Olot.

A nivell de connexions internes, la connectivitat es pot considerar baixa, ja que falten carreteres directes de poble a poble i n'hi ha moltes que acaben en un cul de sac (les que porten a Sau, Tavertet, Vidrà, Orís, Muntanyola, Santa Cecília de Voltregà, Sora i Muntanyola). En general la zona d’Osona que té una pitjor comunicació és el Lluçanès.

Els fluxos de pas més importants es corresponen amb els que es generen entre el Ripollès i l’àrea de Barcelona canalitzats per la N-152, i els fluxos de pas ponent-llevant que canalitza l’Eix Transversal.

El flux de pas de la N-152 i l’Eix Transversal es poden classificar de trànsit intens, mentre que la resta de carreteres d'abast intercomarcal o regional tenen un trànsit de pas més feble.

El trànsit local comprèn els desplaçaments des del lloc de residència al de treball o d'estudi i tots els que es relacionen amb el funcionament de la indústria i els serveis. Aquest tipus de trànsit tendeix a créixer degut a la proximitat entre les poblacions i a l’especialització territorial. Apareix una certa tendència a zonificar l’estructura comarcal, amb municipis clarament residencials (Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, etc.) i amb uns centres productius i de serveis, amb Vic com a punt referencial.

Les deficiències del transport públic com a mitjà de comunicació intermunicipal junt amb l’increment de la mobilitat interna, fan que l’ús del vehicle privat sigui cada vegada més important. La mobilitat interzonal de Vic és captada en un 82,7 % dels viatges pel vehicle privat, en un 16 % pel ferrocarril i en un 1,3 % per l’autobús.

En general es constata que les carreteres que conflueixen a Vic suporten un trànsit local molt elevat, que provoca freqüents congestions a les hores punta.

 

Si considerem com indicador del trànsit la Intensitat Mitjana Diària (IMD), que indica el nombre de vehicles que circulen diàriament per una carretera, podem agrupar la xarxa de carreteres en funció de la seva intensitat (Mapa de Tráfico. MOPT. 1991). L’evolució del trànsit dels últims anys fa pensar que, amb tota seguretat, les intensitats de trànsit actuals són molt superiors a les expressades a la taula 4.2.

La carretera més transitada de la comarca és la N-152 en el seu tram de Vic a Barcelona. L’any 1991 s’estimava una intensitat d’uns 22.000 vehicles diaris, dels quals aproximadament el 12% eren vehicles pesants (MOPT 1991). La utilització màxima d’aquesta carretera correspon als caps de setmana, degut a la incidència de la segona residència i el turisme interior i de muntanya. L’Eix Transversal, obert en la seva totalitat el desembre de 1997, també preveu acollir volums superiors als 10.000 vehicles diaris.

 

 

Taula 4.2. Intensitat Mitjana Diària del trànsit (IMD) a la carretera N-152

 

LLOC AFORAMENT

IMD 1981

IMD 1984

IMD 1986

IMD 1988

MD 1990

IMD 1991

Malla (km 62,5)

12.582

13.419

13.621

17.822

19.533

22.000

Orís (km 84)

3.133

3.190

3.611

5.494

7.200

s.d.

Can Pamplona (B-521)

5.747

7.643

7.842

s.d.

11.600

s.d.

Vic-nord (B-521)

3.346

5.561

5.502

8.144

9.300

s.d.

s.d. = sense dades

Font: a partir de MOPT, 1991

 

El transport públic de viatgers té en termes de sostenibilitat un paper clau per la millora de la mobilitat interna de la comarca.

La generalització del vehicle privat durant aquestes dues últimes dècades ha fet perdre molt de pes al transport públic, mantenint-se moltes línies amb moltes deficiències i una baixa utilització. Per altra banda els estudis realitzats sobre el servei de transport públic (Diagnosi Comarcal d'Osona. Generalitat de Catalunya) posen de relleu la baixa oferta (itineraris, freqüència del servei) de les línies d'autobusos interurbans en relació a la mobilitat obligada per treball o estudis de la població.

Actualment a Osona hi ha 36 línies d'autobusos interurbans. Algunes d’aquestes línies són intercomarcals i uneixen Vic amb d'altres poblacions de fora la comarca. També existeix algunes línies de transport escolar i d'altres d'específiques per a fàbriques.

Les línies intermunicipals amb una major ocupació (nombre d'expedicions i de places diàries) són la de Torelló a Manlleu i Vic, amb una ocupació mitjana setmanal del 63%; la de Taradell a Vic amb una ocupació mitjana setmanal del 56%; i la de Vic a Roda de Ter i l'Esquirol amb un 57% d’ocupació.

Totes aquestes línies tenen el primer flux amb Vic, la qual cosa ratifica el paper de la capital comarcal com a centre de serveis. Per poblacions Vic estableix el primer flux amb Manlleu, el segon amb Tona, el tercer amb Taradell, el quart amb Roda de Ter i el cinquè amb Torelló.

Respecte a les línies intercomarcals totes s’han anat reduint excepte la línia amb Barcelona que ha crescut de manera significativa durant els últims anys, i ara existeixen serveis de dues companyies diferents. La nova línia entre Lleida i Girona, l’anomenat Eix Bus, tot just ara entra en funcionament (gener 1998), i és difícil fer-ne valoracions, si bé s’apunta el tram Vic-Manresa com el que podria tenir més èxit. Per ara el tram Girona-Vic-Manresa tindrà 4 expedicions diàries, dues de les quals segueixen en direcció Cervera i Lleida. En dissabte es redueixen a dues, i en diumenge a un únic servei.

El Pla de Carreteres de Catalunya (Decret 3111/1985), divideix el territori català en 113 zones, 6 de les quals corresponen a Osona: Prats de Lluçanès (número 78), Torelló (79), Manlleu (80), Vic (81), Tona (82) i Centelles (83).

El Pla defineix uns objectius territorials, funcionals i instrumentals i agrupa les carreteres catalanes en tres tipus de vies: la xarxa bàsica (subdividia, a la seva vegada, en xarxa bàsica primària i xarxa bàsica secundària), la xarxa comarcal i la xarxa local i rural. Segons el Pla, l'estructuració territorial s'aconsegueix mitjançant els eixos fonamentals de la Xarxa Bàsica Primària, units amb d'altres de menor importància que integren la Xarxa Bàsica Secundària.

La comarca d’Osona queda inserida a la xarxa bàsica primària, mitjançant l’eix de Barcelona a Puigcerdà (brancal del Ter) i l'Eix Transversal. Aquestes dues vies s'encreuen molt a prop de Vic. La xarxa es complementarà amb l’eix de Vic a Olot, considerat una variant l’Eix Transversal i que forma part de la xarxa bàsica secundària. El Pla exclou la carretera C-154 de Vic a Berga de la xarxa bàsica secundària, quedant la zona del Lluçanès amb una dotació baixa de comunicacions.

El Pla no preveu cap més actuació a la comarca. Pel seu caràcter de pla territorial sectorial al conjunt català, no defineix la xarxa comarcal i local, tot i la gran importància que tenen a nivell intern.

L'Eix Transversal es planteja com a una via dissenyada per obtenir una velocitat d’uns 100 km/h. La secció transversal del vial consta d'una plataforma de calçada única de 12 m d'ample, distribuïda en dos vorals de 2.5 m cadascun (dret i esquerre) i una calçada de 2 carrils de 3.5 m d'amplada. Així mateix, en els trams amb un pendent igual o superior al 4% disposa d'un carril addicional per a vehicles lents, resultant una plataforma de 14 m.

Respecte a l’eix de Barcelona a Puigcerdà destaquem la construcció de la variant de Vic. Aquesta nova variant passa per l'oest de Vic, enllaça amb l'Eix Transversal a l'altura de l'actual carretera de Prats (C-154), mantenint un traçat comú fins l'Esperança. L’impacte sobre el territori d’aquesta nova variant, sobretot en el terme municipal de Gurb és molt important.

 

El ferrocarril ocupa poc espai, contamina poc i fa possible el transport massiu de mercaderies i de passatgers amb rapidesa i amb un consum d'energia baix. Les estimacions actuals de transport interurbà situen el consum per viatger del tren en un 65% més baix que en vehicle privat. La frase "la distància més curta entre dos punts...és el tren" integra de manera encertada els conceptes de mitjà de transport sostenible.

Tot i considerar-se un model de transport idoni, l'avanç del transport per carretera, el major ús del vehicle privat i la manca d’una política per potenciar el tren han fet perdre protagonisme a aquest mitjà de comunicació.

Malgrat això a Osona el ferrocarril manté un pes significatiu en el transport de passatgers, amb una tendència creixent a Vic degut al transport d’estudiants a la Universitat de Vic. En canvi, el transport de mercaderies és pràcticament nul, i no es preveuen canvis en aquest sentit.

Dins d'Osona la línia de ferrocarril té 47 km de longitud i es pot dividir en tres trams:

- Capçalera del Congost, d'uns 6 km de longitud, on trobem rampes pronunciades des del Figaró a Balenyà i corbes d'uns 300 metres de radi. La velocitat punta admesa en aquest tram és de 90 km/h (de les Franqueses del Vallès a Balenyà).

- De Balenyà a Manlleu, d'uns 22 km i menys accidentat que l'anterior. La línia té un sentit descendent des de la partió d'aigües Gurri-Congost fins el Ter, amb corbes d'uns 400 m de radi i pendents d'un 15 per mil. La velocitat punta admesa oscil·la entre els 100 km/h (de Balenyà a Vic) i els 90 km/h (de Vic a Torelló).

- De Manlleu a l'entrada del Ripollès, d'uns 19 km. En aquest tram hi ha rampes d'un 20 per mil i corbes, certament tancades, d'uns 200 metres de radi. Entre Torelló i Ripoll, la velocitat punta queda limitada a 70 km/h.

La condició de via única i l'envelliment de la línia actuen com a factors limitants, tan pel que fa a la velocitat punta assolida pels trens, com en relació amb la capacitat de la línia. El tram de Barcelona a Vic compta amb unes millors infraestructures que la resta de la línia. Per exemple compta amb sistemes moderns de regulació i control del trànsit.

Per afavorir el creixement continuat de la ciutat cap a ponent. i reduir l’impacte de la via ferroviària l’Ajuntament de Vic, després d’un interessant concurs i debat públic d’idees, l’ajuntament disposa del projecte d’integració del tren al seu pas per Vic. Aquest projecte preveu la integració urbana del ferrocarril i la construcció d’una nova estació de viatgers.

Analitzant la utilització del ferrocarril, s’observa un important increment del nombre d’expedicions entre Vic i Barcelona. Actualment aquest tram té 26 expedicions diàries, amb una freqüència del servei propera als 30 minuts durant les hores punta del matí.

 

Taula 4.3. Evolució de l’oferta a la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà

TRAM

1973

1983

1988

1992

1998

Barcelona – Vic

14

19

21

26

26

Vic – Ripoll

10

14

12

14

13

Ripoll – Puigcerdà

10

9

7

7

6

Puigcerdà - la Tour de Querol

2

3

5

5

4

El 52% dels trens Barcelona-Vic són regionals (semi-directes) i el 48% rodalies (amb aturada a totes les estacions)

Font: nombre de trens en cada sentit i tram indicat, a partir de dades de RENFE

La velocitat comercial, entesa com la velocitat mitjana incloent-hi les parades, del tram de Barcelona (Plaça Catalunya) a Vic és de 64,5 km/h amb un temps de trajecte proper a l’hora.

Pel que fa referència al grau de satisfacció dels usuaris (RENFE), la puntuació a la línia Barcelona-Puigcerdà és força baixa (5,5 punts sobre 10 l’any 1991), tot i que supera als 5,3 punts que reben el conjunt de les línies.

El nombre de passatgers que utilitzen la línia de rodalies de Barcelona a Vic ha augmentat molt en els últims anys. En aquest sentit l'estació de Vic ha passat d'una mitjana diària de 2.530 passatgers l’any 1989, a 3.296 passatgers l’any 1992, i 4.310 el 1996. Això representa un espectacular increment del 70% en aquest període, en el qual el fort impuls de la nova Universitat de Vic té un paper significatiu. Al conjunt de la línia Barcelona-Puigcerdà el 1996 el nombre de passatgers diaris s’ha situat als 17.778, amb un increment del 2’3% respecte l’any anterior.

Gràfic 4.1. Evolució del moviment de passatgers a Vic

b) Els sistemes urbans

Des del punt de vista territorial i sòcio-econòmic la comarca d’Osona es pot dividir en dues parts: La Plana de Vic i un conjunt de terres altes que la circumden (el Lluçanès, les Guilleries i el Collsacabra).

La Plana de Vic és la zona de la comarca que compta amb un major nombre de centres urbans, una major densitat de població i de dinamisme econòmic. Vic és la capital comarcal i es troba situada al mig de la Plana.

La distribució dels assentaments humans de la comarca respon a les diverses estratègies d’ocupació del territori que s’han succeït al llarg dels segles (població dispersa en masies, petits nuclis rurals, colònies industrials, pobles i viles tradicionals i centres urbans destacats).

El model actual d'ocupació del territori es pot resumir en dues fases: una primera fase, durant els anys seixanta i setanta, que es caracteritza per un fort procés de despoblament rural i la concentració de població i d’activitat econòmica a la Plana de Vic; i una segona fase, durant els anys vuitanta, que es caracteritza per un feble creixement demogràfic, i per la redistribució de la població dins la comarca amb un creixement dels nuclis propers a Vic.

Aquest model territorial comarcal queda reflectit a partir dels usos del sòl, on s’observa una concentració del sòl urbà i industrial al fons de la Plana de Vic i un domini dels boscos a la perifèria de la Plana.

A nivell municipal la comarca d’Osona agrupa a 51 municipis. Segons el nombre d’habitants (1992) n’hi ha 39 que no arriben als 2.000 habitants, 12 municipis tenen entre 2.000 i 10.000 habitants i només Vic, Manlleu i Torelló que superen els 10.000 habitants.

El sistema urbà d’Osona està format per un teixit de poblacions que conformen una estructura comarcal força equilibrada: Vic com a nucli principal té un tamany proporcionat respecte dels municipis de segon ordre (Manlleu, Torelló, Centelles, Tona, Roda de Ter, Taradell), i alhora hi ha un bon nombre de poblacions mitjanes i petites.

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) estudia els sistemes urbans a partir de les àrees de mercat de treball. És a dir defineix les relacions intermunicipals i la planificació del territori tenint en compte les tendències naturals del creixement de les ciutats i la localització dels serveis i equipaments supramunicipals. En aquest sentit l’anàlisi de la mobilitat obligada (desplaçaments residència-treball) és un bon indicador del funcionament i l’articulació territorial de la comarca. Aquests moviments permeten detectar els fluxos que s'estableixen d'unes poblacions a les altres, i classificar aquestes poblacions a partir del seu grau d'atracció laboral o residencial, i definir unes àrees de mercat de treball dins les quals la gent viu i treballa.

Aquestes àrees de mercat de treball es poden definir amb un llindar d'autosuficiència i obertura, que es situa en el 75%. Això significa que un municipi es autosuficient quan més del 75% de la població ocupada resident treballa en el propi municipi i ocupa més del 75% dels llocs de treball localitzats. Contràriament un municipi es considera obert quan més del 25% de la població ocupada resident treballa a fora i quan més del 25% dels seus llocs de treball estan ocupats per no residents. Tècnicament es considera que una interrelació entre dos municipis és significativa quan supera el llindar del 15% de la població ocupada resident o dels llocs de treball localitzats d'aquests municipis.

Sota aquests criteris s’observa que el mercat de treball de Vic exerceix una gran atracció respecte els municipis del seu entorn. En concret hi ha 13 municipis on el flux amb Vic supera el 15% de la població ocupada resident. A l’entorn de Vic s’estableix una àrea funcional que té una gran importància en l'organització territorial de la comarca. Dins d'aquesta àrea hi ha localitzat el gran mercat de treball de la comarca i, alhora, hi ha indicis d'una certa especialització funcional i territorial: configuració de Vic com el gran centre de serveis especialitzats i establiment d’àrees industrials -Gurb- i residencials als municipis perifèrics -Taradell, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta.

Si ens fixem en la direccionalitat d’aquests fluxos s’observa una gran multidireccionalitat, posant de manifest un elevat grau d'interrelació entre els municipis de la Plana. La Plana de Vic tendeix a funcionar com un únic sistema urbà, amb Vic com a centre, i diversos subcentres dispersos a la resta de la Plana, entre els quals destaquen Manlleu, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Roda de Ter, Tona i Centelles. Així, es diu que la Plana de Vic tendeix a funcionar com una ciutat única (model ciutat-territori).

En quan a les Àrees de mercat de treball (amb un llindar d’autosuficiència del 75%) Clusa i Jané (1986) n’estableixen 8 a nivell comarcal amb centres a Vic, Manlleu, Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Boi de Lluçanès, Prats de Lluçanès, Tona-Centelles i Viladrau.

L’àrea de Vic és la més extensa, i concentra el volum més important de població ocupada resident i de llocs de treball. Presenta una alta mobilitat interna i un cert nivell d'especialització funcional. Els municipis que atrauen llocs de treball són Vic, Gurb i Santa Eugènia de Berga, mentre que a la resta hi predomina l'atracció residencial.

 

Taula 4.4. Municipis integrants de l’Àrea de mercat de treball de Vic

VIC
CALLDETENES
EL BRULL
FOLGUEROLES
GURB
MALLA
MUNTANYOLA
SANT JULIÀ DE VILATORTA
SANT SADURNÍ D’OSORMORT
SANTA EUGÈNIA DE BERGA
SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER
TARADELL
TAVÈRNOLES
SANT BARTOMEU DEL GRAU
SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ
VILANOVA DE SAU

 

 

c) El planejament directriu en relació a Osona

El planejament directriu té com a objectiu bàsic d’establir les directrius i pautes bàsiques per a l’ordenació integral o sectorial de grans àmbits territorials, i esdevé l’obligat marc de coherència per als plans de rang inferior (Carceller i Pérez 1994).

El Pla Territorial General de Catalunya i el Pla d’Espais d’Interès Natural són els dos plans directrius que s’avaluen en aquest apartat. El Pla de Carreteres ja s’ha esmentat a l’apartat 4.2.1, en relació a l’Eix Transversal de Catalunya i el projecte de la Vic-Olot. Si bé existeixen altres elements de planejament directriu, com el pla de sanejament, aquí ens centrarem en els més relacionats amb el territori.

 

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) va adscriure Osona a l’àmbit de les Comarques Centrals, conjuntament amb el Bages, l’Anoia, el Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya.

El Pla té com a objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i de d’orientar les accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat econòmica als espais idonis.

Ara queda pendent que s’iniciï el Pla Territorial Parcial d’aquest àmbit, les Comarques Centrals, que definirà amb més detall que el PTGC l’ordenació conjunta d’aquest territori.

 

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat mitjançant el Decret 328/1992 de 14 de desembre, és un instrument de planificació sectorial de desplegament del PTGC.

Els objectius principals del PEIN són:

Tot i que el terme municipal de Vic no es troba afectat per les determinacions normatives del PEIN, en els municipis veïns de Gurb i Tona s’hi localitza l’espai de Turons de la Plana Ausetana inclòs en el PEIN. Per altra banda el PEIN també preveu mantenir la continuïtat de les àrees naturals, per evitar que esdevinguin illes segregades de la resta del territori. en aquest sentit l’Ajuntament de Vic disposa d’un Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i natural que cataloga i regula els turons testimoni i altres elements naturals del terme municipal de Vic.

També cal esmentar aquí que, a principis dels anys 90, quan s’estava gestant la definició final del PEIN, s’havia arribat a proposar que en formés part la Muntanya de Sant Sebastià, a l’extrem oest del terme municipal de Vic. Aquesta possibilitat mai s’ha tornat a plantejar, i probablement no es tracti d’un element prou significatiu en l’àmbit català. No obstant, a nivell comarcal i local es tracta d’una zona forestal prou significativa.

 

...

següent