Sou aquí: Inici Planejament POUM
Atenció Ciutadana
Urbanisme

Àrea d’Urbanisme i Activitats
Plaça de Don Miquel de Clariana, 5

 

Tel: 93 886 21 00
Fax: 93 889 23 70
urbanisme@vic.cat

 

Horari d'atenció al públic:
de dilluns a divendres de 9:00h a 14:00h


Horari de visita amb els tècnics:
hores convingudes

Entorn Natural
Entorn natural

L'Avanç del POUM proposa potenciar la condició de ciutat verda, integrant els espais lliures territorials i els verds urbans de la ciutat en un sistema estructurat de relacions, on l'espai lliure faci a la vegada la doble funció de connector i límit entre la ciutat consolidada i l'espai agrari del seu entorn.
Respecte les planes agrícoles, l'objectiu del POUM es centra en la seva conservació i potenciació; vetllant per l'activitat agrícola existent i per una regulació i ordenació dels usos adequada a aquesta activitat.
Paral·lelament s'identifiquen els espais de la ciutat que queden eventualment inundats, ja que esdevenen punts d'interès per a diverses espècies d'ocells. Es proposa el manteniment d'aquests sòls com a no aptes per a la urbanització, compatibles amb el risc d'inundabilitat, integrant mesures per la seva valorització.
Finalment, es considera el paper estratègic que desenvolupen els rius Méder i Gurri, potenciant-los com a eixos vertebradors del municipi, amb capacitat per a establir relacions entre els diferents barris de la ciutat i articular les connexions amb l'entorn natural.



Espais lliures

El pla proposa estructurar el sistema d'espais lliures a dues escales: Parcs Territorials i Parcs Urbans.
Els Parcs Territorials ( els Turons, els parc fluvials del Méder i el Gurri, els espais humits, etc) són d'estructura general, mantenen la morfologia i el paisatge de la plana, són elements d'identitat, i la seva funció és servir a la ciutat en el seu conjunt. La seva vocació no és que tots siguin públics, sinó que siguin espais lliures que es puguin creuar a través de camins, itineraris saludables, paisatgístics o de descoberta patrimonial. El POUM proposa conservar i ampliar aquests espais, millorar-ne el seu accés, integrar l'accessibilitat als grans equipaments que contenen o que serveixen i assegurar-ne la seva continuïtat.
Els Parcs Urbans són els destinats a l'ús en la vida quotidiana dels ciutadans. La pretensió del Pla és cercar el reequilibri del verd de ciutat i el verd dels barris, de manera que tots els ciutadans gaudeixin d'espais lliures públics de proximitat. Les principals intervencions aniran encaminades a completar actuacions, o a proposar-ne d'altres destinades a millorar la proporció de zona verda dels barris: Can Forcada, Bassa dels Germans Maristes, Passeig de la Generalitat, Carrer Sant Pere i Parc Balmes, Parc de Somoto, Can Pau Raba, entorn del Torrent de Sant Jaume, etc.
Finalment, el Pla aposta per articular aquests espais a través d'eixos de continuïtat física i simbòlica, que constitueixin una xarxa verda de mobilitat sostenible mitjançant itineraris cívics, saludables i paisatgístics.

Mobilitat
Mobilitat

Respecte la mobilitat, el Pla incorpora els criteris de mobilitat sostenible i de ciutat saludable. Facilita els itineraris a peu i en bicicleta, i aposta pel transport públic i la reducció de les emissions de CO2.
Les actuacions previstes pel POUM completaran l'estructura de la xarxa viària i permetran itineraris de ronda continus, alliberant trànsit del centre i donant servei als nous sectors que el Pla proposa desenvolupar.


Dues actuacions destacades en aquest sentit són la compleció de l'Avinguda Països Catalans, al seu pas entre el barri de Santa Anna i l'àmbit del Marratet, i la previsió d'un nou vial transversal al nord de la ciutat.
Aquest darrer ha de permetre la connexió dels accessos nord de la ciutat (ctra. de Manlleu i ctra. de Sant Hipòlit) amb la cara nord de l'Hospital General i amb l'Eix Onze de Setembre a l'alçada de la zona esportiva.
El fet de dotar l'Hospital General d'un nou accés ha de contribuir a la descongestió de la cruïlla entre la carretera de Manlleu i la Ronda Camprodon; i alhora facilitar l'accés a l'equipament per part de la resta de la comarca.
A més dels aparcaments vinculats a la vialitat, el Pla preveu la localització d'un seguit d'aparcaments paisatgístics dissuasius, situats als accessos de la ciutat. Aquests aparcaments tenen l'objectiu de fomentar la circulació a peu per l'interior de la ciutat, deixant el vehicle en un espai convenientment urbanitzat amb vegetació que permeti la seva integració paisatgística en l'entorn.
A nivell territorial es desestima la variant sud, i es proposa que el Pla Plurimunicipal plantegi la connexió dels municipis situats a l'est de la ciutat amb la C-17 i la C-25 a través d'una via que ressegueixi els nuclis, aprofiti les variants dels planejaments municipals, millori el traçat, i eviti el trànsit a través de la ciutat de Vic.

Salut
Salut

La ciutat saludable és el resultat desitjable de la ciutat sostenible.
Aquest concepte de salut es concep en el sentit més ampli del terme i inclou elements relacionats amb la salut ambiental, passant per una ciutat que afavoreixi els hàbits saludables i el benestar dels seus habitants.


El Pla proposa, així mateix, elaborar uns indicadors per a avaluar tant la salut de la ciutat com de les intervencions urbanístiques que s'hi realitzin. Aquests criteris s'elaboren a partir dels 32 indicadors de Ciutat Saludable de l'OMS, que el Pla aplica sobre les determinacions relatives a:
-Cohesió social
Els barris han de tenir satisfetes les seves necessitats  en la proximitat, i s'ha de propiciar la relació entre ells, evitant el seu aïllament físic i social.
-Equipaments
Vetllant per un desenvolupament equilibrat entre el creixement i la implantació dels serveis i els equipaments; així com fent plantejaments integrats entre equipaments i espais lliures i incorporant el concepte de polifuncionalitat i polivalència per incrementar la utilització dels equipaments.
-Espais lliures
Una de les condicions per tenir una ciutat saludable és la quantitat d'espais lliures, la seva qualitat i la seva capacitat per compartir usos i barrejar col·lectius socials. D'altra banda, la xarxa d'espais lliures hauria d'estar connectada amb la dels equipaments, ser accessible i ben equipada, per tal d'actuar com autèntic connector entre els grans parcs i la xarxa de petites àrees verdes.  
-Habitatge
L'habitatge digne depèn de l'urbanisme. Cal considerar paràmetres fonamentals aquells que afavoreixen la qualitat urbana, l'ambiental i la salut, com per exemple les condicions d'assolellament, el contacte amb els espais verds, les regles de veïnatge, els usos i ratis i l'assignació de dotacions i serveis.
-Ecologia Urbana i Sostenibilitat
El Pla posa la seva atenció en un nou urbanisme energètic i tecnològic al servei de la millora de la qualitat de vida i la salut dels ciutadans. Es preveuen mesures com ara la urbanització de les vies públiques amb arbrat, arbustos i prats naturals, utilitzant vegetació autòctona i pensant en la biodiversitat; l'ús de mitjans passius de protecció solar; implementar tècniques constructives que redueixin la despesa energètica i afavorir l'ús de materials reciclats.
-Mobilitat
Definir itineraris tous per a vianants i ciclistes, fer recorreguts arbrats, preveure aparcaments als accessos de la ciutat, etc.

Equipaments
Equipaments

La xarxa d'equipaments és àmplia, complexa i diversa, i relativament equilibrada en el territori. Les lògiques d'implantació han de buscar la complicitat de l'espai públic per generar un teixit intens, que esdevingui motor de cohesió social i clars referents en l'imaginari col·lectiu.
Els equipaments en general però sobretot els docents i sanitaris han de preveure que a banda del sòl que funcionalment se'ls ha de reservar, han de disposar, al seu entorn, d'espais verds que contribueixen a la millora de la salut física i mental de la ciutadania.


Un dels projectes estratègics del pla és la hibridació dels espais al voltant de l'Atlàntida-Adoberies-Prat d'en Galliners-Genís-Antel, com a centre cultural-social-educatiu-universitari-emprenedoria-artesanat-disseny i noves tecnologies-espai per la creació. Aquesta actuació, juntament amb la reserva de l'espai de Can Baumann com a campus tecnològic, equilibren i completen l'aposta pel Campus-Ciutat de la universitat de Vic.
Respecte els equipaments sanitaris i assistencials, el Pla preveu completar el projecte assistencial del Nadal, complementant-lo amb la reserva d'espai necessària per al futur nou CAP de ponent.
A nivell cultural l'aposta és clara: situar equipaments de referència en entorns estratègics, aprofitant així la cohesió entre teixits i ciutadans que la seva dinàmica genera. La nova biblioteca comarcal i el nou equipament a les antigues cavallerisses en són exemples.


El Pla preveu completar la xarxa d'equipaments docents, reservant espai per a una nova implantació al barri del Sucre així com preveient la possible ampliació tant de l'escola Centre com de l'espai del pati de l'escola La Sínia.
La xarxa d'equipaments esportius es completarà incorporant les conclusions i les propostes que es recullin al Pla de l'Esport (actualment en redacció). Tanmateix, es preveu mantenir la reserva d'equipament esportiu a Can Garrofa; millorant així les dotacions del barri. Com a complement als espais esportius de piscina, es reserva un sòl, dins de l'àmbit del Graell, per piscines a l'aire lliure, que serveixi per a la pràctica esportiva i lloc d'oci, vinculat al projecte de renaturalització i recuperació del Méder, a l'oest de la ciutat, vora el pou de glaç, en el tram de l'antic àmbit de la Bòbila.
A la zona esportiva Castell d'en Planes es planteja la millora de l'accessibilitat, convertint en via cívica l'actual carretera de Gurb, perquè l'itinerari de la ciutat sigui segur, agradable i no comporti l'ús del vehicle privat.
Finalment, el Pla reserva espai per a altres equipaments amb potencial d'esdevenir noves centralitats i pols d'atracció en l'entorn on s'ubiquen: en l'àmbit del Graell, a l'entorn de la masia i les restes arqueològiques i patrimonials de Sant Llorenç; en els sòls de vora l'estació de tren, vinculats a un nou espai lliure que connectaria amb la zona del Sucre i, finalment, l'antiga nau de Can Codina, que actualment ja forma part de la xarxa d'equipaments, però que per dimensions i localització podria completar els usos actuals amb d'altres d'abast de tota la ciutat.

Patrimoni
Patrimoni

Parlar de ciutat antiga és parlar de patrimoni, d'història, d'orígens i d'identitat. És en aquesta part de la ciutat on trobem un diàleg constant entre el passat i el present, que crea un paisatge i una atmosfera singular.
L'Avanç del POUM aposta per la potenciació de la qualitat patrimonial i paisatgística de la ciutat i la consideració dels valors del territori, configurant i vertebrant una xarxa integrada d'ambdós, que constitueixi una  veritable xarxa patrimoni-paisatge.
Un dels objectius principals del nou planejament per aquesta zona és reforçar el centre com un espai per viure i treballar, però també un espai que barreja comerç, lleure i turisme i, per tant, un actiu econòmic de primer ordre. Cal buscar l'equilibri entre la renovació de l'habitatge, la promoció del comerç, la instal·lació de nous equipaments, la urbanització d'espais lliures, etc.


Cal també donar resposta a la preservació del patrimoni de la ciutat entès com un conjunt; preservant no només l'arquitectura monumental i protegida, sinó també l'arquitectura i el patrimoni humil, la que crea teixit urbà i dóna el context històric i la identitat a la ciutat antiga. Aquest és el patrimoni que esdevé més fràgil i que rep més pressions per desaparèixer.
Des del POUM es treballarà en les següents estratègies:
-El coneixement i l'educació com a peces clau per a fomentar el respecte, el valor, la protecció, la conservació i la restauració del patrimoni d'una ciutat.
-Manteniment de l'estructura parcel·lària i la tipologia edificatòria.
-Revisió del catàleg de béns a protegir
-Diagnosi acurat de les façanes i definició de materials, cromatismes, etc
-Diagnosi i definició de les cobertes
-Incidència en la gestió i flexibilització de la normativa
Els edificis patrimonials han d'enllaçar-se amb la resta de ciutat, creant itineraris que van molt més enllà del centre històric, recorreguts que segueixen l'evolució de la indústria pellaire, o altres que permetin descobrir el patrimoni industrial o aquells que, seguint el recorregut de l'aigua, permetin descobrir fonts, pous, canals, molins... exemples d'itineraris que ajudaran a pensar en el patrimoni molt més enllà de les antigues muralles.

Ajust del model
Ajust del Model

Els diversos planejaments generals amb els quals s'ha dotat la ciutat fins avui havien previst importants paquets de creixement d'acord amb les expectatives demogràfiques i el desenvolupament econòmic previst. Ara, sense renunciar al lideratge territorial que la ciutat exerceix, ni a la funció de capital comarcal, la ciutat ajusta el model a la nova projecció demogràfica i econòmica, i a una nova cultura més preocupada per la sostenibilitat ambiental, pel concepte de ciutat saludable i pel propòsit de fer ciutat sobre la ciutat abans de propiciar noves extensions.
L'avanç de Pla es defineix, doncs, clarament com un pla de compleció de la trama urbana, rehabilitació i transformació interior de la ciutat consolidada. El primer ajust, per tant, és el de la seva dimensió que, per l'escenari de creixement alt, s'estima en una projecció en l'horitzó de l'any 2030 de 51.200 habitants.
En aquest context, els nous creixements es limiten a completar els teixits existents, tant a l'est com a l'oest; i respectant sempre els límits de la inundabilitat i el sòl agrícola.
La ciutat aprofita així els buits per re-projectar l'espai públic, buscant lògiques d'implantació de les dotacions per generar teixits intensos, motors de cohesió social i referents en l'imaginari col·lectiu. L'actuació al voltant del gran parc del Méder, amb l'aparició del nou campus de la Salut suposa la incorporació definitiva de les Adoberies al projecte de ciutat, i la creació d'un nou pol d'activitat urbana que reforça d'una banda el paper central de la Ciutat Antiga i de l'altra requalifica els teixits residencials.
L'Avanç del Pla planteja un model de ciutat policèntrica, a partir de l'eixamplament de la centralitat del centre històric, amb la creació i potenciació de pols de centralitat en els diferents barris de la ciutat. L'articulació entre els diversos teixits té lloc a través d'avingudes, places, rambles i espais públics. Que són el nexe entre els nous teixits i la ciutat existent.
El Pla planteja, a més, la intervenció puntual en diversos punts crítics de la ciutat; combinant l'obertura d'alguns espais públics, la previsió de nous equipaments, la transformació de teixits obsolets, la construcció d'habitatge i la promoció del comerç.



Habitatge

La ciutat és sempre habitatge, també a les àrees centrals, en totes les grans actuacions. Barreja social, més integració a la ciutat. La memòria social que incorpora l'Avanç del POUM, detalla les necessitats d'habitatge que es preveuen per a l'escenari 2030; així com la quantificació necessària per atendre a la seva funció social.
Es preveu que aquestes necessitats d'habitatge es cobreixin amb els sòls previstos a tal efecte en les àrees de compleció i transformació i en els àmbits de sòl urbanitzable, així com amb l'ocupació dels solars actualment disponibles en el sòl urbà consolidat.
Calen polítiques actives, emparades en la legislació sectorial, per reduir de forma sistemàtica els habitatges que no tenen condicions d'habitabilitat com a mesura imprescindible per posar en ús el patrimoni construït.



Activitat econòmica

El criteri del Pla és la mixtura d'usos i la complexitat. Però la ciutat necessita una ciutat productiva; uns sòls especialitzats destinats a l'activitat econòmica. Aquests espais han d'estar dotats d'unes infraestructures i unes condicions d'urbanització que els facin aptes per encabir activitats de gra petit i mitjà, que són les que tenen més demanda, però també cal preveure el sòl necessari per a activitats de mida gran. Actualment aquestes activitats es concentren als polígons situats al nord de la ciutat. Aquests polígons estan en bones condicions de conservació en general, tot i que necessiten millores en la mobilitat i una major integració paisatgística vinculada a les vies arbrades.
Encara es disposa d'una superfície de sòl suficient per atendre a la demanda futura de sòl per activitat econòmica de petit i mitjà format,  que representa aproximadament un 42% del sòl actualment ocupat.
Vic i la Plana han de disposar de forma conjunta de sòl per activitat econòmica de gran format, que compleixi les següents condicions: estigui situat en sòl no sotmès a protecció, sense risc natural, que garanteixi l'accés als grans sistemes d'infraestructures territorials viàries, ferroviàries i energètiques. El planejament actual ja preveu un sòl urbanitzable amb prou extensió, situat a cavall dels termes municipals de Vic i de Folgueroles i que estén cap al nord-est, fins a tocar la C-25, el teixit productiu. El Pla ha de mantenir aquest sòl classificat, redefinir l'àmbit, i convenir amb el municipi de Folgueroles les condicions pel seu desenvolupament.



ICONA DOCUMENTACIO APROVADA

DOCUMENTACIÓ!

Avanç del POUM
ICONA AGENDA ACTIVITATS

VINE!

Agenda d'activitats
Accions del document

  • IMPULSVIC
  • SERMUVIC
Ajuntament de Vic
C. Ciutat 1, 08500 Vic
Tel. 93 886 21 00
Fax. 93 886 29 21
atenciociutadana@vic.cat

Horaris d'Atenció Ciutadana
  • CREACCIÓ
  • VIALNET
  • RASESVIC
  • VICVERD
  • MINSVIC

Carregant...