Ajuntament de Vic

Un record per l'Antonia del Barri d'Osona

"Ella era així "

L'Antonia era una bona persona i així la recordarem. Li agradava molt voltar. No parava a casa, anava per tot Vic i tothom la coneixia. Parlava amb tothom, no discriminava a ningú.

De la seva mare va heretà l'amor per la neteja. Quan no era fora passava l'estona netejant, va netejar fins a l'últim moment, encara que ja estava molt malalta i li fallaven les forces, ella netejava.

Estimava molt a la seva família, les seves nebodes eren la seva passió. Estiguessin lluny o a prop seu, sempre pensava en elles. La Naiara va ser com un regal per a ella. La més petitona. La cuidava i l'estimava moltíssim.

Sempre tenia una il·lusió: podia ser planejar un viatge, escriure a la família o buscar persones del passat. Petits detalls li donaven energia i alegria.

Li agradaven les Verges, sobretot les andaluses. A vegades portava fotos o algun full de calendari amb la imatge d'alguna Verge. Deia: tómala, ella te protegerá.

Li agradaven les joies, els vestits, Li agradava menjar, provar coses noves, els dolços i les galetes. Les festes... sempre que podia anava a alguna festa i després l'explicava amb alegria, contenta. Segur que li fa una mica de ràbia perdre's el Mercat del Ram i la Feria de Abril d'aquest any.

Després va venir la malaltia. A ella no li feia por, va encara-la amb confiança i resignació. Va ser molt valenta, un exemple per les persones que com ella pateixen càncer.

Hi havia dies que la veies i et deia que estava xafada. Li havien fet la quimio aquell mateix matí. En lloc d'estar al llit, ella sortia i es distreia del seu mal.

Moltes tardes anava al Centre cívic Serra-de-senferm. Allà, amb la Laura, reien, ballaven, es feien selfies, buscaven coses a internet. Sempre sortia amb alguna foto d’una Verge, d’un paisatge o d’ella mateixa. Era pesada amb les fotos (ho dic amb un somriure) tot i que no les volia per ella. Quan li feies alguna còpia en paper les regalava, poder regalar-les la feia feliç.

Els últims mesos van ser molt durs. Li fallaven les forces. Tot i això, per poc que pogués, sortia. Veia gent, parlava i reia. La vam anar a veure per les rodalies del Nadal, ens va ensenyar la calba tot  rient, amb aquella mirada de bitxo que tenia. Agraïda ens abraçava i li treia importància al seu mal.

Antonia: et recordarem. Recordarem els teus riures, les teves ganes de viure. Recordarem una persona bona, sense ni una mica de rancúnia ni maldat en el seu cor. I et trobarem a faltar, ens has fet molta companyia tots aquests anys.

 Descansa en pau. 

CONTACTE

Icona edifici Pl. d'Osona 3 baixos, 08500 Vic
Icona phone 93 885 58 42
Icona mail ccplosona@vic.cat
Icona twitter @ccvicplosona
Icona facebook @ccvicplosona

HORARI
  • De DL a DV, de 16h a 20h
  • Matins i caps de setmana, en funció de les activitats programades
  • Consulteu calendari.
Arxiu del bloc
Enllaços d'interès