Exposició de Carles Congost / Joan Morey

Carles Congost. WONDERS. Del 14.09 – 18.10.2017

Inauguració, dijous 14 de setembre a les 19.00 h

Joan Morey. COS SOCIAL. Del 20.10 – 18.11.2017

Inauguració, divendres 20 d’octubre a les 19.00 h

Aquesta exposició aplega els dos darrers treballs produïts pel Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya*, Arts Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona, que es complementen amb algunes obres i elements referencials precedents de cada artista.

A WONDERS Carles Congost construeix un híbrid entre el biopic musical, el documental, la ficció poètica i la reflexió assagística. Ho fa a partir del grup Musical Youth, un grup de reggae format per cinc nens, que va tenir un gran i únic èxit amb la seva cançó Pass the dutchie (1982). Tenint com a rerefons el concepte one-hit wonder, la serena i fascinadora presència de dos dels membres del grup, Dennis Seaton i Michael Grant, intercalen anècdotes personals amb lectures i interpretacions de textos d’Eloy Fernàndez Porta. En cap moment s’apel·la a l’enyorança amarga de l’èxit efímer, ja que la pantalla s’omple amb nous conceptes i relats traçats des la reflexió madura. En aquest projecte s’hi canalitza una combinació entre habituals interessos temàtics, com són la música, la cultura pop o els subgèneres, presents en la seva trajectòria, i tractats amb sensibilitat vers la quotidianitat i els elements comuns de la condició humana.

A COS SOCIAL Joan Morey analitza la relació de l’individu amb el fet social a través d’una performance sense públic enregistrada en vídeo. Com si es tractés d’una lliçó d’anatomia, es presenta un cos nu a mercè de l’observació i la manipulació per part d’un petit grup d’individus. L’espai en el qual es va dur a terme la performance és l’antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, un lloc dissenyat per fer-hi disseccions humanes per a l’anàlisi i exhibició anatòmica i que aquí esdevé escenari. El personatge central és alhora un cos matèria i un cos individu, de la mateixa manera que els que el manipulen, l’analitzen i l’observen remeten a un cos social que constitueix la base de tot l’entramat social i polític superior. La representació del cos dialoga amb la presència de la càmera i fa referència a altres episodis de la tradició pictòrica renaixentista i barroca de l’art occidental.