Red post on Escher Street

Un director de cinema indie prepara un càsting per al seu nou projecte. Dones i homes s’hi presenten per complir el somni de convertir-se en els intèrprets principals, però la majoria només hi podrà participar fent d’extra. Ara, quins extres! Les dues hores i mitja de metratge passen volant gràcies a un ritme endimoniat, amb un pròleg (la gènesi del film), un nus (el procés de càsting), i desenllaç (un rodatge boig).

Sion Sono torna al seu estil rebel amb una pel·lícula divertida, dramàtica, surrealista, realista, espectacular, intimista…, poseu-hi els antònims que vulgueu que li quedaran bé. Una apassionada

i deliciosa carta d’amor al cinema, a estones enverinada per la denúncia que fa dels grans estudis japonesos. Red Post on Escher Street va guanyar el Premi del Jurat de la 19a edició del Festival Nits de cinema oriental de Vic.

Sion Sono

Yokohama, 1961. Director de culte, subversiu, i capdavanter de la nova onada del cinema japonès del nou mil·lenni. El 1990 va dirigir la seva primera pel·lícula, Bicycle Sighs. El 2003 va dirigir Suicide Club i des d’aleshores el seu nom és seguit amb devoció pels aficionats al cinema més revolucionari. El 2008, després de Love Exposure, van començar uns anys daurats de pel·lícules memorables: Cold Fish (2010), Why Don’t You play in hell? (2013), Love & Peace (2015.) i premis arreu.

Sessió programada en col·laboració amb el Festival Nits de cinema oriental de Vic