La quimera

Tots tenim una quimera, alguna cosa que  volem fer o tenir, però que mai trobem. Pels membres de la banda dels Tombalori, lladres de tombes antigues i jaciments arqueològics, és el somni de deixar de treballar i fer-se rics de forma ràpida i senzilla. Per l’Arthur, la quimera s’assembla a la dona que va perdre. En la seva cerca es creuarà amb els destins d’altres persones, que també estan buscant la seva pròpia quimera.

El nou treball d’Alice Rohrwacher traspua poesia a través de les seves fascinants imatges. Un cop més, ens torna a sorprendre amb un treball personal, vibrant i sempre càlid, construït en forma de faula social. La realitzadora, filla del neorealisme, retrata una Itàlia en ruïnes, en procés de desaparició, i alhora, ens parla dels somnis i anhels, dels plans de futur que tothom busca per continuar donant sentit a les seves vides. La directora italiana no només experimenta amb el contingut, també ho fa amb la forma, rodant amb diferents formats analògics. El resultat, una de les pel·lícules clau de la temporada que també ha estat considerada una de les grans obres del cinema italià.