El ple d’octubre fa avançar tres iniciatives per fer nou habitatge de protecció oficial a Vic

El ple municipal d’octubre va estar marcat per l’impuls de l’habitatge públic a Vic, amb l’aprovació de tres iniciatives per fer realitat noves promocions. La sessió també va abordar qüestions com la mobilitat, el futur de les àrees bàsiques de salut i la creació del Consell de Barris.

En l’horitzó, 17 habitatges públics nous a la ciutat

El plenari va aprovar per unanimitat dos punts de l’ordre del dia vinculats a la creació d’habitatge de protecció oficial a Vic. En concret, es portava a votació el conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a la promoció d’habitatges de protecció oficial en dos solars de la ciutat: a la carretera de Roda número 1 i a l’avinguda dels Països Catalans número 25. La regidora d’Habitatge, Núria Homs, va posar en context el procés, i va recordar que fa aproximadament quatre anys, “la Generalitat ens va demanar solars municipals on poder fer habitatge públic, ens vam posar a la feina com a Ajuntament i en vam poder cedir quatre”. Ara, “després d’un reguitzell de missatges insistint i demanant-ho passem el conveni amb l’Agència de l’Habitatge per avançar en el procés en dos d’ells”.

Pel que fa als detalls de les dues promocions, en tots dos casos “la cessió del terreny es fa per 75 anys, l’Ajuntament no perd la titularitat de l’espai, però serà la Generalitat serà qui farà la promoció d’aquest habitatge públic”. En el cas de la promoció a l’avinguda Països Catalans 25, “s’hi construiran 9 pisos”, mentre al solar de la carretera de Roda 1, “n’hi aniran 8”, va detallar la regidora.

Homs va mostrar satisfacció pel fet que la Generalitat avanci en la construcció de nous pisos de protecció oficial, però va recordar que des de Vic “els vam explicar que tenim molt habitatge buit al centre, i que també cal rehabilitar-lo per fer-lo aflorar. I precisament per això, nosaltres apostàvem per les ajudes a les reformes. Una proposta que s’ha quedat només en bones paraules per part de la Generalitat”.

Des d’ERC, Albert Palou va ressaltar la importància dels dos projectes “tenint en compte el dèficit d’habitatge assequible que tenim a la ciutat i arreu del país”, i va allargar la mà “per fer el que calgui, i com a ciutat mirar de superar els obstacles per crear habitatge assequible, ja que a la ciutat hi ha espais on es podria desenvolupar més pisos de protecció oficial”.

Quim Soler (CUP) també va valorar positivament el tràmit, i aprofitant el tema que s’estava tractant, va demanar que es vetlli “per tirar endavant l’edifici del carrer Riera Major, 17. Un espai que la Generalitat no ha acceptat, però on ja hi ha una carcassa feta. Estaria bé que l’Ajuntament s’hi posés, perquè hi ha feina avançada”.

El regidor del PSC, Josep Pou va defensar el vot favorable als dos punts “perquè la defensa de l’habitatge assequible la portem en el nostre ADN com a partit”. Pou va fer una crida a continuar treballant “en un tema amb tràmits a l’administració que són lents, però les decisions polítiques i la voluntat d’apostar-hi haurien de ser ràpides”.

El grup SOMI, a través del regidor Josep Anglada, va ressaltar que en aquests moments “qualsevol actuació que permeti posar sol a disposició per construir habitatge de protecció oficial és positiva i necessària per la ciutat de Vic”.

Arnau Martí (VECP) va recordar que l’última promoció pública d’habitatge a la ciutat es va fer fa 14 anys. Tot i mostrar la satisfacció perquè avanci un nou projecte de pisos de protecció oficial a Vic, va lamentar que “l’habitatge públic no ha sigut una prioritat en aquesta ciutat”. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, es va mostrar a favor dels punts que es portaven a votació, i va fer menció del conveni que regula com es cediran tots aquests habitatges, en concret “al punt que preveu que es puguin establir i ampliar els criteris d’antiguitat mínima en l’empadronament”. Homs va especificar que s’apliquen “els criteris que marca la llei, que és de 3 anys mínim d’empadronament”, i que com a Ajuntament “s’han fet modificacions pel que fa als límits d’ingressos, per arribar al que seria la classe mitjana. Famílies amb dos sous, que també tenen dificultats d’habitatge i ara quedaven fora dels de protecció oficial”.

També va rebre el suport unànime el punt que proposava l’aprovació del dret de superfície a favor de la cooperativa Cal Viure, amb l’objectiu de construir habitatges de protecció oficial al carrer Isidre Blanch i Molist, 5. La regidora d’Habitatge va destacar que “ha sigut un camí llarg, però som on volíem ser”. I aquest punt al qual feia referència Homs és que s’ha pogut cedir a la cooperativa Cal Viure una parcel·la al sector de Can Codina, i ara serà aquesta entitat qui farà la promoció d’habitatges en el format de cooperativa. “Nosaltres mai hem descartat cap opció per poder generar oportunitats per accedir a l’habitatge”, va explicar Homs. L’Ajuntament també ha ofert “un ajut retornable inicial de 250.000 euros per iniciar-ne la construcció”, i la cessió de l’espai “per 75 anys”. En total, s’han de poder aixecar 35 habitatges en la que serà “la primera experiència a Vic d’aquest tipus”. Ara mateix, la iniciativa ja compta “amb 13 cooperativistes, i encara hi ha lloc per a 22 persones més”.

Albert Palou (ERC) va qualificar el projecte “com un model interessant”, i va demanar “que el cuidem, i que intentem que sigui un cas exemplar i referent”. Josep Pou (PSC), va recordar que el projecte sorgeix “dels pressupostos de l’any 2024, ha sigut lent, però sabem que s’ha ajudat i acompanyat a les persones interessades”. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, també va votar a favor “ja que són noves fórmules i models d’habitatge interessants”.

Una nova carpa per ampliar els espais esportius de la ciutat

El plenari va votar una modificació de crèdit d’1,1 milions d’euros. Tal com va desgranar la regidora d’Economia, Núria Homs, la modificació “ve motivada per un increment d’ingressos a través de la participació dels tributs de l’Estat; també perquè hi va haver un sobrant en les obres d’urbanització de la rambla dels Montcada, i un canvi de capítol de la tarifació social de l’Escola de Música”. Així doncs, aquest import “es pot destinar a partides que ara mateix necessiten més recursos”.

Un de les més importants és la que ha de permetre instal·lar una carpa per cobrir la pista exterior del CEM Patí Vic, i d’aquesta manera disposar d’un nou espai per a entrenaments per a les entitats esportives de la ciutat. La intenció és que un cop assegurat el pressupost, “es pugui licitar ben aviat, es pugui instal·lar de cara a la primavera i ja estigui en total funcionament de cara a la temporada que ve”.

La proposta va ser ben valorada per SOMI, que va destacar, sobretot, el fet de disposar d’una nova pista d’entrenament cobert, “ja que sabem que les instal·lacions actuals estan col·lapsades i aquesta carpa donarà resposta a les necessitats”. Des de VECP, van veure amb bons ulls la iniciativa d’una carpa temporal, “però és una solució provisional”, va apuntar el regidor Arnau Martí, per després afegir que “calen més equipaments esportius a la ciutat, i els que tenim els hem de tenir al dia”. La modificació es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern (9), el PSC (2), SOMI (2), VECP i la regidora no adscrita Elisenda Carrera. ERC i la CUP es van abstenir.

En el ple del mes d’octubre també es van aprovar dues modificacions en la relació de llocs de treball. En la primera, “es fa un ajustament en un lloc de treball de Xarxa de Serveis Urbans, perquè aquesta plaça tenia més persones a càrrec seu de les que constava”, va explicar la regidora de Recursos Humans, Núria Homs. La segona modificació, feia referència a la convocatòria d’un tècnic de Turisme, “i s’havien d’ajustar els requisits, entre ells el nivell d’anglès, que volem que sigui alt”.

S’aprova el reglament per crear el Consell de Barris de Vic

El consell de barris de Vic és l’òrgan de participació ciutadana que neix vinculat al Pla de Barris, el projecte de millores per la ciutat que Vic ha de desplegar fins al 2029. “El que aprovem avui és el document que ha de regular el funcionament d’aquest nou òrgan”, va explicar el regidor de Participació, Xavier Farrés, tot afegint que la voluntat és que el consell de barris “tingui permanència més enllà d’aquest programa del Pla de Barris, i esdevingui un espai estable de diàleg entre l’Ajuntament, les associacions de veïns i veïnes de la ciutat i, tota la ciutadania”. L’objectiu a curt termini del consell de barris serà “incorporar la mirada dels barris en els projectes i les polítiques públiques municipals”, i, “tot i que no prendrà decisions vinculants, sí que ha de ser clau com a eina de debat, com a espai per aportar i recollir propostes als barris i ser important en la presa de decisions”, va remarcar el regidor Farrés.

Des d’ERC, la regidora Victòria Terricabras va destacar que el Pla de Barris “no ha de ser només un conjunt d’inversions o actuacions urbanístiques”, sinó que ha de permetre recollir la visió del veïnat. En aquest sentit, va assenyalar que el Consell de Barris “és un bon espai per recollir-la” i va afegir que, més enllà de fer aportacions, ha de ser “una eina per fer el seguiment de les accions i garantir la transparència”.

Per part de la CUP, Sus Vives va lamentar que el document “s’ha estructurat de manera molt subordinada al Pla de Barris”, i un Consell de Barris “hauria de ser un espai de coordinació permanent, transversal i estable de participació ciutadana”. Vives va posar en dubte “que sigui una necessitat urgent per les associacions, i potser el que els caldria són espais d’autoorganització i que puguin tenir capacitat de decisió”. Per aquests motius, i perquè “neix amb poca atracció participativa”, la CUP es va abstenir.

Des del PSC, Josep Pou va fer referència a la “gran oportunitat que ofereix el Pla de Barris per millorar la vida dels veïns”, i pel que fa al reglament, va ressaltar que el document “reuneix el mínim per fer partícips a la ciutadania”. En un sentit similar s’expressava Marta Riera (SOMI), posant el focus “en la importància que el consell de barris vagi més enllà del Pla de Barris”. Més crític va ser Arnau Martí, que va celebrar la iniciativa, però va demanar “que no sigui un tràmit per complir amb la subvenció”. Elisenda Carrera va demanar que anualment “es faci un retorn amb el recull de propostes dels veïns que s’han rebut, les que s’han acceptat i les que s’han rebutjat”.

MOCIONS

El plenari reclama una tercera àrea bàsica de salut a la ciutat

La primera de les mocions la van presentar conjuntament els grups municipals de JuntsxVic, Ara Vic i el PSC, i tenia com a objectiu sol·licitar a la Generalitat i el departament de Salut definir la planificació de les àrees bàsiques de salut de Vic, o el que és el mateix, que el Departament de Salut defineixi si l’actual divisió amb dos CAP que donen servei a tota la ciutat de Vic és suficient o si cal fer un replanteig de la situació. En aquest sentit, Josep Pou (PSC) va demanar “amplitud de mirada, més enllà del posicionament polític, ja que és un tema que fa molt que en parlem i que preocupa a la població”. Pou, en l’explicació de la moció, va fer menció a les millores que s’estan fent al CAP Vic Nord i al CAP del Remei, com també al projecte de fer un nou CAP a l’antic solar del Mercat Municipal, “però amb el creixement de població, ha arribat el moment que es plantegi si el que tenim és adequat o mirant al futur cal fer modificacions”. Pou va demanar “que es comenci a planificar i delimitar com afectaria mantenir les dues àrees bàsiques que tenim ara, o què caldria per disposar-ne d’una tercera”, tot recordant que no voldria arribar a la situació “d’haver de decidir amb presses cessions d’edificis i decisions importants sobre salut”. El regidor socialista, en un argumentari de consens amb Junts, va “exigir a la Generalitat que comenci a treballar en la definició de les àrees bàsiques de Salut de Vic del futur, i que se’ns traslladi tot el resultat de l’anàlisi per saber com es pensa definir”. Pou va tancar amb un clar “hem de saber com serà el mapa de la sanitat a Vic, per poder fer els plantejaments que ens toquin com a ciutat”.

Des d’Ara Vic, Xavier Farrés va voler ressaltar la importància “de saber quina seria la delimitació d’una tercera àrea bàsica de salut a la ciutat, ja que és una condició prèvia a tenir un tercer CAP”. Farrés va recordar que l’actual divisió amb dos CAP “és de fa 30 anys, i la ciutat ha canviat molt des de llavors en l’àmbit demogràfic i urbanístic”. Farrés va concloure que “hi ha més de 60.000 targetes sanitàries actives a Vic, i la xifra va creixent. Els motius per demanar una tercera àrea bàsica són més que justificats”.

Albert Palou (ERC) es va mostrar favorable “amb el fons de la moció, perquè ens sembla bé reivindicar la tercera àrea bàsica de salut a la ciutat”, però va proposar afegir una esmena en la part expositiva recordant que la “llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat estableix que s’ha de dotar amb els recursos necessaris per assegurar la continuïtat de la prestació del servei d’atenció primària al CAP Vic Nord, fins la posada en funcionament d’un tercer CAP a la ciutat”.

La CUP, a través del regidor Quim Soler, va apuntar que “la millor manera de comunicar-se amb el partit que hi ha a la Generalitat, senyor Pou, no és a base de mocions, ja que es tracta del seu partit i hi deuen haver fórmules millors”. Soler va lamentar que la moció presentada “és per demanar una cosa que ja haurien d’haver fet fa temps”, i va trobar a faltar un missatge més directe, “perquè en un lloc es demana que es defineixin les ABS, però a continuació es demana el tercer CAP. Potser caldria exigir directament el tercer CAP”. El vot del grup va ser d’abstenció.

El grup de SOMI va confirmar el seu vot favorable a la moció “pel fet que compartim una qüestió fonamental, ja que Vic necessita una planificació clara en la seva atenció primària, i avançar cap a una tercera àrea bàsica de salut i un tercer CAP”.

El regidor Arnau Martí (VECP) va recordar que reclamar una tercera àrea bàsica de salut i un tercer CAP, “era el que bàsicament els dèiem molts ciutadans, i també la plataforma en defensa del CAP Vic nord que va mobilitzar a molta gent”. Martí va retreure “no haver començat per aquí, per demanar tots junts un tercer CAP, i després ja es parlaria de la ubicació segons cada criteri”. El regidor de VECP també va apuntar la necessitat de recuperar el consultori mèdic a Sentfores-La Guixa, una proposta que també va mencionar Josep Anglada, del grup de SOMI.

La regidora no adscrita, Elisenda Carrera va coincidir amb l’argument que els veïns de Vic “necessitem saber quina és la planificació real del departament de Salut”, i també va reclamar que “es detalli les ràtios públiques de professionals que hi ha d’haver per ABS i que l’atenció es presti sobretot en català”. La moció es va aprovar amb 18 vots a favor i l’abstenció dels tres regidors de la CUP.

Memòria, transparència i reparació per les víctimes i famílies afectades pel servei militar obligatori

La segona moció del ple també es va presentar de manera conjunta a través dels grups municipals de la CUP, Junts, ERC, Ara Vic i VECP. En aquest cas, la moció era un text de suport a la plataforma Trencant el silenci, amb l’objectiu de reconèixer i reparar els danys a víctimes i familiars afectats pel servei militar obligatori entre el 1976 i fins a la seva extinció, el 2001. Tal com va explicar el regidor de la CUP, Quim Soler, “el reportatge del programa de 3Cat Sense Ficció va descobrir un gran llistat de suïcidis, trastorns mentals i fins i tot possibles assassinats de joves mentre feien el servei militar”. Soler va ressaltar que el documental mostra que aquests fets “tenen un responsable: l’exèrcit espanyol i, de manera subsidiària, l’Estat espanyol”. Per aquest motiu, la moció reclama “un procés de transparència i reparació moral i jurídica”.

Des d’Ara Vic, Xavier Farrés va reconèixer “uns fets greus”, i va coincidir amb la necessitat “d’analitzar-ho, treure conclusions i depurar les responsabilitats que calguin”. Anna Alemany (Junts), va recordar que “estem parlant de moltes famílies que no tenen cap resposta de què els va passar als seus fills, i d’un silenci que fa massa que dura”. Alemany també va fer menció de la feina del grup parlamentari de Junts al Congrés “on hem demanat reiteradament saber la veritat, i cada vegada hem topat amb el vot en contra del PSOE, el PP i VOX”.

Débora Villena (PSC) va apuntar que el reportatge “ens ha ajudat a conèixer una realitat de la qual se’n parlava poc, i és just que aquestes persones i les seves famílies puguin ser escoltades”.

Des de SOMI, en canvi, Marta Riera va comentar que la moció “no afecta el dia a dia dels vigatans, tot i això lamentem qualsevol fet esdevingut durant els anys 80 i 90”. Riera també va apuntar que la moció “defensa el mai més el servei militar, i tenint en compte el context actual creiem que mai no es pot dir”. El vot de SOMI va ser una abstenció, igual que el de la regidora no adscrita, Elisenda Carrera. La resta de grups hi van votar a favor.

Dues mocions plantegen analitzar la mobilitat al voltant de la ronda Camprodon

La mobilitat va ser protagonista en les dues següents mocions del ple. En concret, el PSC i SOMI van presentar dos textos vinculats a la circulació al voltant de la ronda Camprodon. En la moció defensada pel grup socialista, el regidor Josep Pou va explicar que la proposta “fa referència a una realitat palpable a la ciutat de Vic”, tot indicant que “des de la intervenció a la ronda Camprodon, el malestar ha anat en augment”, i que amb la recent prova pilot al carrer Jaume I “el que s’ha vist és que s’han tret 5.000 vehicles al dia que hi passaven en un sentit concret, i això ha repercutit en negatiu en la resta del trànsit de tota la ciutat”. Pou també va ressaltar que la ronda Camprodon “és una via de circumval·lació de la ciutat, un important punt d’entrada des d’altres municipis, i entremig hi trobem centres educatius i la connexió amb l’Hospital de Vic”. Amb aquest escenari, Pou va exposar que “mantenir la situació actual no és una opció, i volem que es mogui aquest tema; que es facin estudis i que es plantegin solucions de millora de la mobilitat en aquest punt de la ciutat” En la moció, el PSC va plantejar algunes possibilitats de millora, com “tornar als dos sentits de circulació per banda, com era abans, però mantenint un carril bici de dos sentits en una de les bandes; o posar dos carrils d'una direcció i un de l'altre, amb la possibilitat que es pugui alternar si s’activa el segon carril de pujada o baixada segons el més convenient”. Pou va deixar clar que “no volem imposar, sinó reclamar que s’hi treballi”. El que sí que va demanar el regidor a través de la moció va ser “reduir la durada de la prova pilot al carrer Jaume I fins al 31 d’octubre, i no fins a finals d’any”. Finalment, es va acordar amb l’equip de govern treure aquesta mesura de la moció.

 Pel que fa a la moció presentada per SOMI, Josep Anglada va iniciar el seu argumentari apuntant que “no venim a buscar culpables, sinó a trobar solucions”, i va demanar “analitzar el que està passant ara, i prendre decisions amb les dades de la realitat que tenim al carrer”. Anglada va recordar que els canvis a la ronda Camprodon “es van fer buscant una via més saludable i tranquil·la, però nosaltres continuem veient problemes de circulació”. Des de SOMI també es va posar en dubte “l’assoliment dels objectius que perseguia fer dos carrils bici a la ronda Camprodon”. En resum, el regidor Anglada va demanar a través de la moció “fer un estudi integral de la situació”, i que en l’anàlisi “s’incloguin totes les opcions, inclosa la recuperació dels dos carrils per sentit i l’eliminació dels carrils bici”. I “perquè tot plegat no quedi en un calaix, sol·licitem que l’estudi estigui fet i presentat abans del 31 de desembre”.

En l’explicació del sentit del vot, ERC va confirmar que votarien a favor de les dues mocions. “Creiem que és necessari que la mobilitat a la ronda Camprodon i al seu entorn sigui analitzada en profunditat”, va explicar la portaveu Maria Balasch, i va afegir que en el cas d’aquesta via “s’ha tingut força paciència, i s’ha vist que les actuacions en un carrer principal poden tenir conseqüències sobre el conjunt de la xarxa viària de la ciutat”. La regidora d’ERC també va deixar anar el missatge que “defensar una mobilitat més sostenible no és incompatible amb garantir una ciutat accessible, segura i funcional”, i que precisament per això, “cal avaluar les mesures que s’implanten, i no tenir por de replantejar decisions quan sigui necessari”.

Per part de la CUP, Arnau Comajoan va argumentar que la moció i l’actual debat de mobilitat a la ciutat de Vic “té un denominador comú, com és aprofitar els últims canvis fets amb la prova pilot del carrer Jaume I per posar en qüestió el carril bici de la ronda Camprodon”. Comajoan també va lamentar que “l’argument principal sigui que el carril bici és inútil perquè no hi passa ningú”. Comajoan va expressar que veia una radiografia de la situació “clarament esbiaixada”, i que “només s’apunta cap al carril bici, i no es tenen en compte diversos canvis en la mobilitat a la ciutat que s’han aplicat els últims anys, com per exemple haver inclòs el carrer Nou a l’illa de vianants, o de manera puntual i recent, les obres que s’estan fent a la plaça Mil·lenari”. En últim lloc, Comajoan va fer menció de la paradoxa de Braess, “aquella que ha demostrat que posar més carrils de circulació el que fa és atraure més trànsit”.

Arnau Martí (VECP) va coincidir amb Comajoan que amb el tema de la mobilitat “tothom sap què s’ha de fer, i hi ha molt comentari oportú”, però també va fer notar que “amb la mobilitat a la ciutat alguna cosa passa”. Martí va reclamar “arribar a acords de ciutat”, i que cal entendre que molts ciutadans “no poden fer més voltes per arribar a casa o a la feina, ni poden practicar un tipus de mobilitat concreta”. “Amb la prova pilot del carrer Jaume I crec que es van precipitar”, va diagnosticar Martí. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, també va situar la ronda Camprodon “com una via amb un paper clau en la mobilitat de la ciutat”, i va apuntar que les conseqüències dels canvis “han fet que tinguem cada vegada més veïns farts de la situació”. Xavier Farrés (Ara Vic), va reconèixer que revertir la situació de la ronda Camprodon “era una de les prioritats del nostre programa, ho hem vetllat però fins ara no s’ha pogut fer”. Per això es va mostrar a favor de les dues mocions, “i en el futur mantindrem aquesta demanda”.

El regidor de mobilitat, Guillem Membrives, va confirmar que l’equip de govern hi votaria a favor, i va anar explicant i fent matisos als arguments que s’havien escoltat a la sala. En primer lloc, va dir que no s’aturaria la prova pilot al carrer Jaume I a l’octubre “perquè ens vam comprometre a mantenir-ho fins a finals d’any, i fer aforaments en les mateixes èpoques que es van fer el 2026 i el 2023”. Membrives també va deixar clar que “no dubtarem a tirar enrere la prova pilot si així es determina”. El regidor va respondre a la demanda de fer un estudi de la situació, i va confirmar que “ja s’està fent, i és el que també recull l’afectació que podria tenir obrir un vial al Puig dels Jueus”.

Pel que fa a la proposta de les dues mocions de dissenyar de nou la ronda Camprodon, Membrives va recollir el guant, però va deixar clara una cosa: “Per millorar el flux de vehicles, incrementar carrils no sol funcionar”. El regidor va posar en context la reforma que es va fer a la ronda Camprodon i va recordar que “era un escenari post-Covid, un moment en què semblava que els ritmes de la societat passarien a ser diferents. I no ha sigut així”. En l’anàlisi de la situació, Membrives també va apuntar als encreuaments finals de la ronda: “Tenim un coll d’ampolla als dos extrems: a la plaça Mil·lenari i a la cruïlla amb la carretera de Manlleu, i això amb més carrils no ho solucionarem”. Les dues mocions, amb l’objectiu d’analitzar i repensar la mobilitat a la ronda Camprodon van aprovar-se amb els vots a favor de Junts (8), ERC (3), PSC (2), SOMI (2), Ara Vic (1), VECP (1) i la regidora no adscrita, Elisenda Carrera. La CUP hi va votar en contra.

S’estudiarà el trasllat del mural de Sant Pere i Sant Pau a la Casa Consistorial

La penúltima de les mocions va fer referència al patrimoni artístic de la ciutat. En concret, el text que va presentar el grup municipal de SOMI proposava instal·lar a la casa consistorial el mural Sant Pere i Sant Pau de Josep Maria Sert, i que actualment es troba al Centre Cultural Joan Triadú. El regidor Josep Anglada va remarcar que Sert “no és un pintor qualsevol, sinó que és un dels grans artistes vinculats a la ciutat de Vic”. En aquest punt, des de SOMI es va apuntar que actualment el mural de Sant Pere i Sant Pau “es troba al Centre Cultural Joan Triadú, i creiem que aquest no és un lloc adequat per una obra de tant valor”. Així doncs, i amb l’objectiu de buscar “una ubicació adequada i digna”, la proposta va ser “reunir bona part de l’obra de Sert a la casa consistorial”, i aconseguir d’aquesta manera que l’edifici de l’Ajuntament “sigui encara més un espai de divulgació del patrimoni de la ciutat”.

Des d’ERC, la moció es va veure amb bons ulls, i Victòria Terricabras ho va argumentar amb el fet que l’Ajuntament “té la responsabilitat de promoure i preservar aquells elements que formen la identitat i la memòria col·lectiva de Vic”. Així doncs, “si els experts determinen que l’espai no és el més adequat, i fer el trasllat és viable, hi estem d’acord”.

El PSC es va abstenir amb l’argument “de la responsabilitat i la prioritat en la gestió dels recursos municipals”, en el sentit que tal com va defensar la regidora Débora Villena, “no veiem clar demanar un trasllat sense tenir quantificat el cost de fer-ho”. Villena va remarcar que l’abstenció “no vol dir estar-hi en contra, sinó que hauria d’estar quantificat”. Des de VECP, Arnau Martí també va expressar-se en el mateix sentit, i tot i “valorar la preservació de les obres de la ciutat, hauríem de saber el cost de fer aquest procés”. Finalment, la regidora Elisenda Carrera va votar a favor “perquè no només conservem patrimoni sinó que posem en valor una figura que ha portat el nom de Vic arreu del món”.

La regidora de Cultura, Bet Piella, va deixar clar que l’espai on es troba el mural Sant Pere i Sant Pau actualment “és l’adequat, i el MNAC va confirmar que està en bones condicions”. Tot i això, Piella va compartir el fons de la moció “i si ho avalen els tècnics, la casa consistorial és un dels llocs més visitats de la ciutat, i això permetria donar més prestigi a l’obra de Sert”. El vot va ser favorable, amb el matís que l’inici del procés per valorar el trasllat “no podem assegurar que sigui immediat”.

L’habitatge, tema d’actualitat per tancar l’apartat de mocions

El ple municipal d’octubre a Vic va coincidir en la jornada que el govern estatal va anunciar la convocatòria d’eleccions generals pel 29 de novembre. Uns comicis als quals s’hi arriba amb el tema de l’habitatge marcant bona part de l’agenda política. Precisament, la darrera moció del ple, que va presentar el grup de VECP, reclamava “garantir la protecció davant dels desnonaments i reforçar el compromís de Vic amb el dret a l’habitatge”.

ERC hi va votar a favor, i el regidor Albert Palou va recordar que “qui perd un habitatge no és només una casa, sinó que significa pèrdua de seguretat, conseqüències a la feina, amb la família, amb els estudis,...”. Palou va reclamar “mesures com a Ajuntament, però també a l’Estat i a la Generalitat, ja que moltes coses estan al seu abast”.

Sus Vives (CUP) va exposar que la situació de l’habitatge a Vic “és crítica, i la vulnerabilitat de moltes persones, evident”, mentre Josep Pou va comentar que en la defensa de l’habitatge “mai n’hi ha prou”. Des de SOMI, es va demanar “separar la responsabilitat de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat”, i va apuntar que “dins les seves possibilitats, l’Ajuntament ja treballa per donar cobertura als més vulnerables”. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, va reclamar “més seguretat jurídica per propietari, sobretot davant d’ocupacions”, mentre Xavier Farrés va recordar que moltes de les demandes de suport “ja s’estan fent des de l’Ajuntament, tot i que segur que en falten més, i que cal continuar reforçant”.

La regidora d’Habitatge, Núria Homs, va iniciar la seva explicació deixant clar que el tema “és molt important i complex”, i que en la moció “s’aprofita per connectar moltes coses en les quals no tenim competència com a Ajuntament”. Homs també va lamentar “que ens vulguin posar al costat dels qui no estan a favor de les persones, i això està mal plantejat”. La regidora va deixar clar que “no ens agraden els desnonaments”, però també va llençar la reflexió que “cal fer front a determinar qui assumeix el cost d’un pis amb unes persones que no paguen, i que en alguns casos bloquegen l’accés a altres ciutadans que han seguit les normes”. La moció no va prosperar, ja que va rebre més vots en contra que a favor.

Precs i preguntes de l’oposició

En l’apartat de pres i preguntes, el PSC va demanar sobre la capacitat de la ciutat per fer front a les fortes pluges que havien afectat Catalunya el cap de setmana previ al ple. En concret, es va demanar com havia suportat la crescuda del riu la nova passera sobre el Gurri, i també si es tenien detectades zones de la ciutat on el clavegueram no absorbia bé l’aigua. La regidora d’Urbanisme i Manteniment i Serveis, Ester Coma, va confirmar que la passera havia funcionat, “ja que s’ha construït de manera ben dimensionada per fer front a la inundabilitat de la zona”, i que ara la prioritat era “el desmuntatge el més ràpid possible de la passera provisional”. Pel que fa a les zones inundables, Coma va recordar que s’està treballant “en el pla director del clavegueram, en el qual s’identificaran aquests temes de manca d’absorció”. La regidora sí que va explicar que “en un punt de la carretera de Sant Hipòlit i en una altra zona on hi ha una rotonda entre els Cinemes Sucre i el pont del Blanqueig tenim detectat que s’hi acumula aigua”. Coma va explicar que quan es preveuen pluges intenses “es fa una neteja preventiva d’embornals”.

Per part de la CUP, es va sol·licitar l’explicació d’en quin estat es troben els projectes de la nova rotonda al Coll de Vic i també de la carretera de Gurb. De nou, la regidora de Mobilitat Ester Coma va explicar que, en el cas de la urbanització del Coll de Vic, “ho lideren els privats, van presentar el projecte i s’està treballant amb la reparcel·lació. Esperem que aviat pugui tirar endavant”.  

En el cas de SOMI, es va demanar per si hi havia data prevista per recuperar el Castell de Focs de la Festa Major, que es va haver d’anul·lar a causa de l’elevat risc d’incendi de l’estiu passat. La regidora de Cultura, Bet Piella, va explicar que el Castell de Focs es farà “el divendres 27 de novembre, coincidint amb l’encesa dels llums de Nadal de la ciutat i amb l’inici de la campanya nadalenca”. SOMI també va demanar per la disponibilitat a la ciutat dels contenidors per dipositar roba usada. En aquest cas, Ester Coma va explicar que “les entitats socials que s’encarregaven de gestionar els contenidors i recollir la roba, ja no els hi surt a compte fer-ho”. Coma va posar xifres a la situació, recordant que “la despesa per part de les entitats de gestionar la roba usada és de 450 euros la tona, i ara el retorn és de només 100 euros la tona”. Pel que fa a la possibilitat de llençar la roba usada en contenidors, Coma va demanar que es vagi directament a la deixalleria ubicada al carrer Mataró, “i en el cas de persones que ho tinguin complicat per desplaçar-s’hi, tinguin en compte les deixalleries mòbils que visiten periòdicament els barris de la ciutat i en què també és recull aquesta fracció”.

En últim lloc, la regidora no adscrita Elisenda Carrera va demanar informació sobre els autocars que ofereixen el servei alternatiu per carretera durant el període d’obres de la línia de tren, “i que s’aturen amb el motor engegat a la zona de taxis”. El regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, va explicar que per oferir el servei alternatiu per carretera “RENFE ens va reclamar unes condicions, i algunes s’han pogut negociar, però altres no”. En concret, Membrives va comentar que RENFE va demanar tenir la parada “al davant de l’estació de trens”, i que els autocars que s’esperen per fer el servei “havien de situar-se al carrer Miramarges, i estem parlant d’uns 80 vehicles”. L’Ajuntament “amb l’objectiu de protegir el sector del taxi, vam negociar que al davant de l’estació només s’hi aturin per carregar i descarregar”, i que s’esperin “al Castell d’en Planes”. Pel que fa al tema del motor engegat, “els vam demanar que els aturessin, però Sagalés té molta rotació de vehicles i de conductors, i allò que es va demanar pot haver quedat en no res. En farem un recordatori”.