El plenari aprova per unanimitat l’eina per regular i ordenar l’activitat comercial a la ciutat de Vic

Amb una durada de més de quatre hores, el ple de l’Ajuntament de Vic corresponent al mes de juny va tractar temes relacionats amb el comerç i l’activitat econòmica de la ciutat, l’atenció a les persones o l’urbanisme, entre d’altres. Els representants polítics van coincidir en l’encert d’aprovar provisionalment el nou Pla Especial d’Usos i Activitats de la ciutat de Vic, l’eina que ha de permetre regular i ordenar l’activitat comercial a la capital d’Osona, i potenciar el comerç de proximitat. També hi va haver punts dedicats a designar els nous representants polítics en diversos organismes municipals, en la que va ser la primera sessió plenària d’Elisenda Carrera com a regidora no adscrita.

El nou Pla especial d’usos i activitats de la ciutat de Vic genera consens

La votació favorable i per unanimitat del consistori va ser la mostra que la proposta del nou Pla Especial d’Usos i Activitats de la ciutat de Vic es considerava un encert per part dels regidors. “És l’eina que tindrem a l’Ajuntament per regular les plantes baixes comercials a la ciutat”, va ressaltar la regidora de Comerç, Bet Piella, que també va fer notar que tot i que es presentava des de la seva àrea “s’ha fet una feina transversal amb altres regidories com Urbanisme”. Piella va explicar els antecedents del pla, tot recordant que en l’anterior mandat ja es va voler redactar una primera normativa, “però el condicionant de la pandèmia ho va frenar”. Ara fa uns dos anys es va veure la necessitat de recuperar el projecte, “amb l’objectiu de preservar el comerç de proximitat”, i evitar la proliferació de comerços “amb poc valor afegit”.

Així doncs, el Pla Especial d’Usos i Activitat delimita unes determinades zones de la ciutat i la tipologia de comerç o activitat que s’hi pot establir. En aquest sentit, per exemple al centre històric i les vies més comercials, “hi volem el comerç dur, on els establiments tinguin aparadors, i on la passejada comercial sigui continua”, en el sentit que per exemple un dissabte a la tarda, “els comerços oberts hi llueixin un al costat de l’altre”.

D’altra banda, hi ha una segona delimitació “on també hi volem vida i activitat, però ens obrim a altres activitats i serveis més enllà del comerç estricte”. Això inclou, per exemple, serveis com immobiliàries, entitats bancàries o despatxos professionals. Piella també va fer menció a la protecció específica del carrer de la Riera, “punt en el qual només podrà haver-hi artesans”. Per últim, la regidora de Comerç va explicar la normativa que es vol aplicar en places com la plaça Major, la plaça dels Màrtirs, la plaça del Pes, la plaça de l’Estació i la rambla Tarradellas, que tindran una regulació específica amb l’objectiu que no quedin “plenes de bars i restaurants”, i sobretot amb l’aparició de grans cadenes per evitar que “es perdi la identitat d’aquests espais”.

La regidora Piella va acceptar que, com que totes les ciutats, Vic “s’ha d’adaptar als nous models de consum”, però que en el cas de la capital d’Osona, “ens hi volem adaptar prioritzant la qualitat dels establiments, serveis i productes que s’ofereixen”. El Pla Especial d’Usos i Activitats es va aprovar inicialment “per decret”, al mes de febrer, i això ja va comportar frenar les noves llicències que no s’adaptessin a la normativa. Piella va ressaltar la importància d’aquest fet amb un exemple real: en un local buit del carrer Verdaguer s’hi volia instal·lar un negoci de màquines expenedores de pizzes, “però aplicant la normativa recollida en el pla, no es va donar la llicència”. Ara s’ha rebut una nova proposta per aquest espai buit, “i s’hi instal·larà un forn de pa ecològic”.

Sus Vives (CUP) va considerar el pla com “una passa en la bona direcció per ordenar determinades activitats econòmiques i comercials a la ciutat”, i va aprofitar la intervenció per reclamar a la Generalitat “la revisió i delimitació” de la trama urbana consolidada, amb l’objectiu de poder regular millor “les activitats que es deixen fer als polígons”, ja que per la CUP, el problema del petit comerç “es troba en el que passa en aquestes zones”.

Des del PSC, Débora Villena va expressar la satisfacció del seu grup ja que considerava que es donava resposta “a la nostra moció presentada ara fa uns mesos per redactar un nou pla d’usos comercials”. Villena també va posar en valor “totes les al·legacions presentades que han enriquit i millorat el pla fins al que tenim avui”.

Josep Anglada (SOMI) va posar l’accent en el fet que amb l’aprovació del pla “es fa un pas molt important per limitar l’obertura de certs negocis, i preservar la qualitat del comerç de la ciutat”. Arnau Martí (VECP) va fer una crida a “preservar” un model comercial de ciutat que prioritza que es pugui fer la compra “a les botigues de sota a casa, amb una idea de comerç més amable i local”, en contraposició “als grans conjunts empresarials” i a la “deslocalització comercial”. La regidora no adscrita Elisenda Carrera va ressaltar que el pla “ha de protegir el model econòmic de ciutat”, i donar resposta “a una realitat que ha canviat més ràpid que la normativa”.

La regidora de Comerç, Bet Piella, va agrair el suport i es va mostrar d’acord, d’una banda, amb la CUP en el sentit de demanar a la Generalitat una millor regulació als polígons, tot i que també va apuntar que a l’entorn de Vic “queden poques parcel·les per dedicar al comerç al detall, i això és bo pel comerç de proximitat de la ciutat”. De l’altra, també va coincidir amb Arnau Martí (VECP) en crear consciència “de la importància de comprar a Vic”.

Els partits reclamen una posició clara a la regidora no adscrita

Els quatre primers punts de l’ordre del dia van tractar sobre la revocació i el canvi de representants en organismes i entitats amb vinculació municipal. En tres dels quatre moviments, el tràmit venia motivat pel fet que la regidora Elisenda Carrera hagi abandonat el grup municipal d’Ara Vic i hagi passat a ser regidora no adscrita. En conseqüència, Carrera ha deixat de ser membre de l’equip de govern, i, per tant, ja no pot actuar com a representant a l’Organisme Autònom de Fires i Mercats (OFIM), a la Xarxa de Serveis Urbans, i a la Fundació Universitària. Xavier Farrés serà a partir d’ara el representant d’Ara Vic en aquests organismes.

Més enllà del procés de validar el canvi, els diversos grups del consistori sí que van voler fer un apunt pel que fa a aquest nou escenari al ple. Des de la CUP, Arnau Comajoan va qualificar la sortida de Carrera del grup d’Ara Vic com a “poc transparent”, i va afegir que a la seva formació “encara ens farà menys gràcia si passa de no adscrita a trànsfuga”, en el sentit que pugui acabar actuant com a portaveu d’una formació que no es va presentar a les eleccions del 2023, i que a dia d’avui no té representació al consistori: “Si això passa, el nostre tractament cap a les seves propostes serà diferent”, va reblar. En aquesta línia, el regidor Josep Pou (PSC) va reconèixer que tothom “pot estar en un projecte i pel motiu que sigui, deixar-hi d’estar”, però també va lamentar “certa falta de transparència”, sobretot tenint en compte “rumors que se senten i que són molt fàcils de desmentir”.

Arnau Martí (VECP) va demanar “fer política a cara descoberta”, tot ressaltant que els regidors de l’Ajuntament “estem aquí en representació col·lectiva d’un formació”, i caldria saber si a partir d’ara, Carrera actuarà “en representació d’una formació que ningú ha votat”. Farrés (Ara Vic) va ser directe a l’hora de parlar de qui havia sigut companya de partit, tot reconeixent “una sensació de transició, de transfuguisme encobert”, tot lamentant “una deslleialtat democràtica”, ja que la regidora Carrera “va ser escollida sota les sigles d’Ara Vic, no per la seva persona”. Farrés també va reclamar que una persona que ha format part del govern municipal fins fa un mes “ara no hauria de condicionar l’execució d’un projecte polític que ella mateixa va votar, validar i en va ser part activa”.

Elisenda Carrera va mostrar-se “contenta de ser regidora no adscrita”, i va reclamar que sent part de la llista d’Ara Vic “a mi també em va votar la gent i tinc tot el dret de ser aquí”. Carrera també va retreure a la resta de regidors que no eren “ni els meus confidents, ni els meus assessors ni els meus interlocutors legítims”, posant en valor que ara “la meva agenda la marco jo”, i que el pas a regidora no adscrita “és totalment legítim”.

Abans de finalitzar les exposicions dels diversos grups pel que fa als quatre primers punts de l’ordre del dia, des d’ERC, Maria Balasch va voler deixar constància que el moviment de Carrera “tampoc ens agrada”.

Més enllà dels tres punts dedicats a revocar la regidora Elisenda Carrera com a representant en organismes i entitats municipals, el ple també va aprovar un canvi de representant de la corporació al Museu Episcopal de Vic. Bet Piella va explicar que més enllà d’ella mateixa com a regidora de Cultura, i l’alcalde Albert Castells, la corporació té la potestat de designar un tercer representant, i s’escull qui ostenta la presidència del Patronat d’Estudis Osonencs. Recentment hi ha hagut relleu en el càrrec d’aquesta entitat, i la presidenta passa a ser Carme Montaner en substitució de Francesc Codina.

Finalitza la cessió gratuïta del local que fins ara utilitzava Càritas diocesana

Tal i com va explicar la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, des de l’any 2013 aquest local municipal ubicat al carrer Pellaire Dulcet estava cedit gratuïtament a Càritas diocesana, que conjuntament amb Creu Roja i el mateix Ajuntament de Vic hi desplegaven el projecte del Rebost Solidari, “amb el qual durant 10 anys vam ser un model d’èxit d’atenció a les necessitats alimentàries de les persones”.

A partir de l’any 2023, “canvis en la normativa europea i també en la legislació catalana”, pel que fa a l’abastiment d’alimentació, “ens va fer replantejar el model d’una manera consensuada amb les entitats”. Així doncs, el Rebost Solidari de Vic va deixar de funcionar com a tal el darrer dia del 2024, i des de llavors “aquest local es fa servir de magatzem”. Ara, l’Ajuntament “vol recuperar l’espai per fer projectes d’interès per la ciutadania”, com per exemple “el centre logístic dels agroproductors locals”, que repartiran els aliments a una trentena de menjadors escolars de la comarca, “i que ha de ser la llavor d’un nou mercat municipal”.

Des d’ERC, Maria Balasch va acceptar que en el canvi de model que s’ha aplicat en els últims anys per respondre a les necessitats alimentàries de persones amb pocs recursos “potser a la llarga ens posaríem d’acord”, però  que havien de votar en contra del punt “per com s’ha fet tot plegat”, tot recordant que Càritas “encara utilitza aquest espai de rebost per emmagatzemar aliments, i com punt d’oferiment en moments puntuals i en casos greus”. Balasch també va ressaltar que l’acord de cessió “acaba el 2033”, i per tant “haurem de veure amb quines raons es diu que ja no es cedeix”.

Sus Vives (CUP) també va argumentar el vot negatiu en el fet que no es tractava “d’un qüestionament de la necessitat de revisar els models d’atenció a la pobresa”, sinó les contradiccions de la decisió, “ja que les targetes moneder no arriben a tothom, no les poden utilitzar persones en situació irregular, i el rebost continua sent un recurs imprescindible que fins i tot aquest mateix Ajuntament utilitza i hi deriva casos urgents”. Vives va proposar “buscar un espai alternatiu per continuar oferint el servei de rebost solidari”.

Des del PSC, Josep Pou va lamentar “l’exposició dels fets per part del govern”, lamentant que s’hi involucrin “alcaldes d’altres municipis que no són presents”, -el rebost també era utilitzat per les seccions locals de Càrites de Centelles, Hostalets de Balenyà i Prats-, i es critiquin “persones que fan una acció social de manera voluntària”. Pou va alertar que la fi de la cessió “jurídicament és precària”, tot recordant que l’acord de 2003 “fixa una durada de 20 anys”, i que s’ha de destinar “a les finalitats pròpies de l’entitat de Càrites diocesana de Vic, i en especial a les finalitats de rebost solidari”. Pou va defensar que Càritas “continua fent aquesta funció de rebost solidari al local”.

El vot positiu de SOMI va venir motivat pel fet que, segons el regidor Josep Anglada, “d’aquest local ara en treien benefici altres ajuntaments de la comarca d’Osona”, i va ressaltar que si es buscava una nova ubicació “caldria finançar la despesa entre tots plegats”. Anglada també va apuntar que amb les explicacions rebudes per part del govern municipal, “no hi ha cap vigatà que estigui desatès perquè s’hagi tancat el rebost”.

Arnau Martí (VECP) va fer notar que si el tancament “hagués sigut consensuat, no hi hauria al·legacions ni cartes als mitjans de comunicació”. El regidor també va qualificar com a insuficient la quantitat de targetes moneders per a aliments que s’ofereixen “en una ciutat de 50.000 habitants”, tot denunciant que s’estava produint “una reducció de cobertura evident”, i un “desmantellament de serveis públics”. Martí va acabar amb una demanda clara: “Mantinguin la cessió del local; reobrin el diàleg amb Càritas i facin que les targetes moneder siguin un complement del rebost i no la seva substitució”.

La regidora no adscrita Elisenda Carrera va explicar que al seu entendre s’estava votant “la finalització d’un contracte de cessió gratuïta d’un local i dues places d’aparcament”, que s’utilitzaven com a rebost solidari, “i ara s’utilitza com a magatzem”. Per tant, “això és una finalitat diferent a la inicial”, i el vot serà positiu.

Per part d’Ara Vic, Xavier Farrés va acceptar les explicacions de la regidora Núria Homs en el sentit que amb tota la xarxa de suport alimentari de la ciutat “es pot donar resposta a les necessitats de la ciutadania”.

En el tancament del debat, l’alcalde Albert Castells va reiterar que la decisió “en cap cas es pot qualificar de precipitada”, ja que l’àrea de Benestar “fa tres anys que treballa en el canvi de model d’atenció alimentària”. La regidora Núria Homs va explicar que el context actual “no és el mateix que fa 30, 15 o 10 anys”, i que des de la regidoria “seria més fàcil fer sempre el mateix”, però “les necessitats i la societat canvia”, i durant els darrers tres anys “hem pensat molt en aquest canvi de model, i no ho hem fet sols, sinó amb les entitats”. El punt es va aprovar amb els vots a favor de Junts, Ara Vic, SOMI i la regidora Elisenda Carrera.

Més serveis a L’Atlàntida i reforma de la caldera de biomassa de Trinitaris

Els punts 6 i 7 de l’ordre del dia van fer referència a l’Organisme Autònom de Fires i Mercats (OFIM). En el primer, es va aprovar una modificació de crèdit per un import de 95.500 euros per fer front a “despeses afegides” vinculades a temes com “la seguretat i la vigilància, la compra de maquinària o de mobiliari”, tal i com va desgranar la regidora d’Economia, Núria Homs. Els recursos econòmics que s’incorporen “venen del propi romanent de l’OFIM”, va detallar Homs. En el segon punt vinculat a l’OFIM, es va tractar i aprovar la creació d’un nou lloc de treball, en concret d’un perfil d’administratiu.

En el ple també es va aprovar la modificació del contracte del servei públic d’escola de música, conservatori i arts escèniques de Vic. Tal i com va desgranar la regidora de Cultura, Bet Piella, l’any 2023 es va fer l’aprovació del contracte programa amb una duració de quatre anys, i en aquest document “s’hi marquen els objectius i els serveis que s’ofereixen”. L’any passat es van revisar aquests objectius i serveis, “i vam detectar que s’havien d’ampliar per donar resposta a noves necessitats”. Ara, doncs, s’afegeixen 97.000 euros més per donar cobertura a aspectes com els nous usos que fan de l’equipament entitats i iniciatives com el Festival Nits, el Festival Protesta, la Nit de l’Esport o els Pastorets. La modificació del contracte també ha de millorar aspectes com la tarifació social o els programes de participació comunitària, “com aquells que permeten a totes les escoles i d’altres col·lectius socials de la ciutat com pot ser la gent gran passar per L’Atlàntida”. Precisament vinculat a l’activitat del conservatori de Vic, el plenari va validar la rescissió del conveni amb Arbúcies com a aula associada.

 Vinculat a la reforma de la instal·lació de la caldera de biomassa ubicada als Trinitaris, la regidora de Manteniment i Serveis, Ester Coma, va explicar que calia “denegar la reclamació de l’empresa que havia quedat primera en el procés d’adjudicació”, ja que finalment va quedar descartada “per no complir amb els requisits tècnics d’eficiència energètica i emissió de partícules”, així com “l’espai que ha d’ocupar la caldera”. Amb aquest tràmit, les obres les executarà l’empresa que va quedar segona “durant aquest estiu”. Amb la reforma es millorarà la xarxa de calor vinculada a la caldera de biomassa Trinitaris, que dona servei a equipaments com “l’escola Centre i la Biblioteca Pilarin Bayés”. El tràmit es va validar per unanimitat.

En l’apartat de dictàmens es van desestimar les al·legacions i es va confirmar la imposició d’un recàrrec econòmic per la demora en l’execució del termini de les obres realitzades a la plaça Maria Àngels Anglada. Tal i com va explicar la regidora d’Urbanisme, Ester Coma, la recepció de l’obra per part de l’Ajuntament es va fer amb un temps de demora de 54 dies. Des de la CUP, Arnau Comajoan va explicar que el seu vot seria favorable tot recordant que l’empresa executora de les obres “tenia fins al 27 de juny de l’any passat per fer les obres”, i tot i que se’ls va donar “una pròrroga fins al 5 de setembre, no es va poder recepcionar  fins al 30 d’octubre”. Comajoan també va lamentar que el règim sancionador aplicat “sigui només de l’1%, quan la normativa contempla que pugui ser fins al 5%”. El punt es va aprovar per unanimitat.

MOCIONS 

S’aproven les dues mocions per reclamar millores a l’Escola La Sínia

La primera de les dues mocions que es van presentar al ple vinculades a la demanda de millores a l’escola La Sínia la va presentar ERC. El regidor Albert Palou va alertar que l’estat pel que fa al manteniment del centre educatiu “és de degradació constant”, i que s’ha arribat a un punt que requereix “una resposta urgent i amb contundència, que volem manifestar des d’aquest ple”. Palou va recordar els problemes d’humitats de l’edifici, que més enllà de ser un problema estètic “poden suposar un risc per la salut”. També es va fer menció a les goteres “o el reflux del clavegueram que ha inutilitzat els vestidors”. El regidor dels republicans va evidenciar que si es vol començar el proper curs “d’una manera més digne, a qui pertoqui s’hi ha de posar a treballar ja”. En aquest sentit, la moció presentada insta a la propietat de l’equipament, la Generalitat, “a actuar de manera immediata i a elaborar un pla d’inversions amb un calendari clar”. 

Tot seguit, Marta Riera (SOMI) va defensar el text de la seva moció, que també anava en el mateix sentit de reclamar millores per l’escola La Sínia. “Demanem que la partida d’1,3 milions d’euros que disposa el Departament d’Educació es destini a fer efectives d’una vegada per totes les reparacions en aquest centre escolar”, i que per evitar posar en risc la salut de l’alumnat “exigim al Departament d’Educació que posi fil a l’agulla”.

Des de la CUP, Quim Soler va qualificar la Sínia com “l’ase dels cops de l’educació a Vic”, tot recordant que el departament “hi tanca una línia d’I3, i té aquestes mancances de manteniment”. Soler va recordar que la manca de manteniment al centre “fa temps que s’arrossega”, i també fa temps que es demanen solucions, “però el Departament diu que sí, però no hi ha cap licitació”. La CUP va argumentar votar a favor de la moció d’ERC, però abstenir-se en la de SOMI, “perquè seria absurd aprovar dues mocions que diuen el mateix i ens sembla més interessant la d’ERC”.

Josep Pou (PSC) va explicar que des del seu grup municipal “hem intentat moure’ns per saber què s’està fent”, i va apuntar que des de la Generalitat es treballa “en un projecte de millora de la impermeabilització, els desaigües i part del mobiliari”. Pou també va reconèixer que pel volum d’inversió que hi cal “les millores no vagin tan ràpides com voldríem”.

Pel que fa al regidor de Vic en Comú Podem, Arnau Martí, va lamentar que les mancances “eren conegudes”, però no se’ls hi ha fet cas “fins que han sortit als mitjans de comunicació”. Com la CUP, i al·legant una millor redacció pel que fa als arguments i evitar la duplicitat, Martí va votar a favor de la moció d’ERC i es va abstenir en la de SOMI.

La regidora no adscrita Elisenda Carrera va mostrar el suport a les dues mocions tot ressaltant que cap escola “hauria de normalitzar treballar en aquestes condicions”, i va mostrar-se sorpresa per com s’havia pogut arribar “a una situació tan al límit”. Per tot plegat, “reclamo que s’hi facin les actuacions necessàries”.

Xavier Farrés (Ara Vic) va valorar positivament els arguments exposats en les dues mocions, i “en clau de ciutat, votarem a favor de totes dues”.

Des del govern, la regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, va remarcar l’evidència que la teulada de la Sínia “necessita una reforma urgent, a nivell estructural i per acabar amb les goteres”. Franquesa va explicar que des de l’Ajuntament “fa dos anys que piquem pedra i expliquem la situació i les necessitats del centre”, que s’han fet diverses visites amb tècnics responsables de la Generalitat, i que es va aconseguir una intervenció a la nau d’infantil. “Ara, però, cal actuar ala nau de primària, que és a on hi ha els grans defectes”. Tot i confirmar que la Generalitat treballa amb un projecte de reforma de la Sínia, “no tenim notificat cap termini d’obres concret”.

Debat pel tancament de l’alberg social del Remei

La moció presentada pels grups municipals d’ERC, CUP, PSC i VECP per al no tancament de l’alberg social del remei i per garantir l’atenció al sensellarisme va ser un altre dels punts que va generar un debat més intens en el ple d’aquest mes de juny. Els quatre portaveus dels partits impulsors de la moció van explicar de forma conjunta els motius del text. Arnau Comajoan (CUP) va posar context tot lamentant que els grups de l’oposició “vam ser coneixedors del tancament de l’alberg fa menys de dues setmanes”, quan persones vinculades a entitats socials “ens van fer saber que es volia tancar en data de 31 de maig”. Comajoan es va mostrar sorprès per una decisió de la qual “mai abans s’havia parlat”. En el mateix sentit de posar context, el regidor de la CUP va recordar els inicis d’aquest recurs social l’any 2012, “com a recurs d’emergència temporal per a persones sense llar després d’una forta onada de fred”. L’alberg del Remei es va consolidar com a “allotjament provisional per a persones i unitats familiars en situació de pèrdua d’habitatge, exclusió residencial o vulnerabilitat greu”, i actualment era gestionat per la Fundació Suport Social Solidari. Aquest suport, però, “es torça amb la decisió del tancament”, una procés que segons Comajoan “s’ha portat amb molta opacitat”.

El regidor de la CUP va apuntar que el govern municipal els hi havia explicat que el tancament es produïa “perquè els usuaris eren casos de llarga estada, cronificats, i que comportaven problemes de seguretat per les treballadores i els mateixos usuaris”, argument que Comajoan va indicar que era “insuficient per decidir el tancament”. En tot cas, explicava el regidor, eren motius “per dotar-lo de més recursos”, reformular el servei “en allò que sigui necessari”, i assolir “una millor coordinació amb els serveis de salut mental”. Per tancar l’extens argumentari de la moció, Comajoan va ressaltar que la decisió del tancament “té un rerefons que res té a veure amb la gestió”, sinó que al seu entendre es tracta “d’una aposta decidida per foragitar la pobresa de la ciutat”.

Amb l’explicació principal de la moció a càrrec de la CUP, la resta de portaveus dels grups impulsors del text van afegir pinzellades en l’explicació: des d’ERC, Maria Balasch va apuntar que no estaven a favor del tancament “perquè les formes no han sigut correctes”, i perquè el recurs habitacional que suposa un alberg social ofereix “una rapidesa d’acció i assessorament immediat que no tenen alternatives com els pisos socials”. Balasch també va fer constar que decisions com aquest tancament “no és l’aposta política a nivell europeu per fer front al sensellarisme”.

Josep Pou (PSC) va reclamar “dotar de recursos a les persones que no en tenen”, i va expressar que la decisió “sembla tot al contrari”, ja que es tanca un recurs “que no seria finit, sinó necessari per a moltes persones en moments puntuals”. Arnau Martí (VECP) va afegir que el tancament de l’alberg “és precipitat”, ja que els usuaris “no desapareixen”. Martí va lamentar que no es pugui mantenir una despesa de “170.000 euros en un pressupost de 80 milions d’euros”, afegint que les xifres “demostren que no és que no puguin fer-ho, sinó que no ho volen”.

Per part de SOMI, Josep Anglada va comentar que quan van saber la notícia del tancament “vam donar un vot de confiança a l’equip de govern”, i que un cop escoltades les explicacions de la regidora Núria Homs, “encara tenim més clar el posicionament a favor del tancament”. Anglada va apuntar que als ciutadans de Vic “els hi preocupen altres temes molt més que el tancament de l’alberg”, tot indicant que els 20 usuaris que hi havia actualment, “la majoria ja resideixen en pisos municipals, i d’altres han trobat acollida en el seu entorn familiar”. Anglada també va explicar que, des del seu punt de vista, disposar d’un alberg per estades temporals “genera efecte crida”.

La regidora no adscrita Elisenda Carrera va mostrar la preocupació per les persones sense llar, però en el cas de la moció va optar per una abstenció “perquè em falten dades dels motius del tancament i de la situació de les persones que viuen al carrer”.

Des d’Ara Vic, Xavier Farrés va entomar l’al·lusió directa a la seva persona, ja que en l’explicació de la moció es va recordar que va ser ell com a regidor de Serveis Socials i que va formar part del govern de l’alcalde Vila d’Abadal, que va obrir aquest recurs l’any 2012. “En aquell moment era molt necessari, i amb Càritas hi vam apostar molt”, va explicar, per continuar detallant que des de llavors “han passat 14 anys”, i la situació “també ha canviat molt”. Farrés va recordar l’origen, destinat a “estades d’emergència, de curta durada i en casos puntuals”, i això “avui en dia no estava passant, i s’hi acollien perfils de llarga durada i alguns amb certa complexitat”. El regidor d’Ara Vic va explicar que en els últims anys s’han creat “nous recursos per atendre aquesta tipologia de situacions”, més adequats que l’alberg. Farrés va tancar l’argumentari assegurant que quan van obrir l’alberg amb l’alcalde Vila d’Abadal, “no ens hauríem imaginat mai que fos el que és ara”.

La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, va assegurar que la decisió “no ha sigut precipitada”, però també va reconèixer que excepte “amb la presidenta del Consorci d’Osona Serveis Socials”, amb qui parlen constantment de temes d’atenció a les persones, “no s’havia comentat al consistori”, tot lamentant que en els darrers 7 anys, “tampoc ningú s’havia interessat mai per l’alberg fins ara”. Homs va voler remarcar la idea que amb el tancament “no es deixa a les persones desateses, sinó que hi ha un canvi de model”, i va recordar de nou la tipologia de perfils que s’atenien a dia d’avui a l’alberg, que ja no eren “de curta durada o puntuals, sinó casos de llarga estada”. La regidora de Benestar i Família va desgranar dades, tot recordant que l’any 2012 “Vic tenia tres pisos socials”, i en l’actualitat “en són quinze”, tot afegint que en l’atenció a les persones “hem fet els deures”. Homs també va recalcar que les persones més vulnerables “requereixen recursos que els hi ofereixin seguretat, intimitat i condicions adequades, i això l’alberg no ho complia”. La regidora de govern va confirmar que en casos d’emergència, “com poden ser situacions d’onades de fred”, es valorarà obrir l’espai per acollir persones sense llar de manera puntual.

L’alcalde Albert Castells va tancar la part del debat tot recordant que l’equip de govern “té una línia molt ben treballada de reorientació de les polítiques socials”, tenint en compte “a on som i davant d’això actuar en conseqüència”. En aquest sentit, Castells va posar l’accent “en el repte social enorme que ha d’afrontar Vic en les properes dècades”, i davant d’això cal tenir “responsabilitat política”, per garantir “un futur digne pels 50.000 vigatans i vigatanes”. Un futur digne que segons Castells passa per “moderar l’arribada de persones”, tenint en compte “d’on vens, a on vas, què vens a fer i quin futur tindràs demà. Demà, literal. A on dormiràs? Què menjaràs? Hem de fer aquesta reflexió entre tots plegats”. L’alcalde va concloure l’argumentació recordant que Vic “ha sigut capaç i és capaç d’acollir i oferir un futur digne”, però que ara la ciutat s’havia de centrar en els reptes anteriorment explicats.

Durant el debat de la moció, una desena de persones es van concentrar a la zona de públic mostrant cartells en contra del tancament de l’alberg social. El text no va prosperar, ja que va rebre més vots en contra -Junts (8), SOMI (2) i Ara Vic (1)-, que a favor, amb CUP (3), ERC (3), el PSC (2) i VECP (1).

Reconeixement al paper del consistori vigatà en la reconstrucció de Sant Pere de Casserres

Des del grup municipal de SOMI es va presentar una moció de reconeixement a les gestions dels anteriors membres del consistori vigatà que van contribuir a la reconstrucció del Monestir de Sant Pere de Casserres i a la seva reconciliació en nom de la ciutat de Vic. El portaveu Josep Anglada va elogiar el paper que hi havien tingut en l’inici de la seva reconstrucció a mitjans dels anys noranta l’exalcalde Jacint Codina, així com regidors com Enric Castellnou. Després que els últims mesos el futur d’aquest Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) hagi estat en risc, la moció reclamava instar a la Generalitat i a la Diputació a implicar-se en el seu manteniment, acord que ja s’ha assolit.

En l’argumentari del vot per part de la resta de formacions, la CUP va criticar que la moció era fruit “d’un atac de banyes del senyor Anglada perquè no el van convidar a l’acte”, i que el text estava ple “de mitges veritats”. Quim Soler (CUP) va fer notar que l’acte del dia 6 de maig a Sant Pere de Casserres, “era un consell d’alcaldes, per tant només hi podien ser convidats alcaldes”, i que l’endemà de la trobada “ja s’havia confirmat que el Monestir no es tancaria, i que es comptaria amb el suport de la Generalitat i la Diputació”. Soler també va fer notar que Jacint Codina i Enric Castellnou es van implicar en la reconstrucció de Sant Pere de Casserres com a president del Consell Comarcal i conseller comarcal, més que no com a membres de l’Ajuntament de Vic. Els arguments de Soler van ser compartits pel PSC i VECP, tot afegint que era una moció “extemporània”, ja que havia quedat sense sentit des del moment “que ja hi ha un acord per Sant Pere de Casserres”.

La moció es va aprovar amb els vots a favor de Junts (8), SOMI (2), Ara Vic (1) i la regidora no adscrita (1). ERC (3), CUP (3), el PSC (2) i VECP (1) hi van votar en contra.

La incorporació de pirotècnia silenciosa al castell de focs de la Festa Major no prospera

La darrera de les mocions proposava la incorporació de pirotècnia de baixa sonoritat al castell de focs de la Festa Major de Vic, i va ser presentada per la regidora no adscrita Elisenda Carrera. En l’explicació, Carrera va ressaltar que aquesta tipologia de pirotècnia “es tracta d’una innovació inclusiva i d’accessibilitat”, especialment rellevant “pel col·lectiu de persones autistes i el benestar dels animals domèstics”.

Des d’ERC, Victòria Terricabras va considerar quela moció “està ben plantejada”, i que el text plantejava “no limitar sinó incloure nous col·lectius amb una mirada inclusiva i sostenible”, per tant el seu vot va ser favorable. Des de la CUP es va reconèixer que la moció “és bona”, però davant “la manca de transparència i el possible lligam de la regidora que la presenta amb l’extrema dreta, ens abstindrem”. També per la manca de claredat en el posicionament polític de Carrera, el PSC hi va votar en contra, argumentari que van repetir Arnau Martí (VECP) i Xavier Farrés (Ara Vic).

Mentre SOMI hi va votar a favor, finalment la moció no va prosperar a causa de la negativa de Junts. La regidora de Cultura Bet Piella va recordar que des de la seva àrea sempre s’ha treballat per la inclusió en els actes culturals de ciutat, “i s’han creat iniciatives com l’espai silenci en la xurriacada de la Festa Major, o en la cavalcada de Reis”, així com en els programes d’actes “s’indica quan un esdeveniment té pirotècnia”, perquè tothom sigui conscient si els pot molestar o generar alguna situació desagradable. Piella també va assegurar que el contacte amb entitats com TEA Asperger Osona “és constant”. Referent a la moció i a la petició d’utilitzar pirotècnia de baixa intensitat en el castell de focs de Festa Major, la regidora va assegurar que no s’havia rebut “cap demanda en aquest sentit”, i el fet que sigui un espectacle que es pot viure des de la distància reduint així el soroll els feia pensar que no calia incorporar la demanda de la moció.

Precs i preguntes de l’oposició

Des d’ERC, es va demanar pels criteris de l’Ajuntament de Vic per seleccionar les entitats i professionals participants en la programació del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, i per quins motius no s’havia comptat amb les entitats LGTBI de Vic. La regidora d’Igualtat, Anna Alemany, va explicar que l’Ajuntament “fa de paraigües”, organitzant “activitats pròpies”, a través de l’impuls del Servei d’Atenció a la diversitat sexual i identitat de gènere (SAI LGTBI+) i també recollint “les que organitzen altres entitats”. Alemany va afegir que per garantir una participació de totes les entitats, “les truquem una per una i creiem que la relació és bona i fluïda”.

Per part de la CUP es va demanar pels resultats de l’Hospital Universitari de Vic en l’últim estudi del Pla d’enquestes de Percepció, Experiència i Satisfacció d’usuaris del Servei Català de la Salut. La regidora Sus Vives va fer constar que “en 19 dels 22 indicadors es queda per sota de la mitjana catalana, i en 17 dels 22 indicadors s’obtenen pitjors indicadors que l’any anterior”. L’alcalde va apuntar que l’enquesta a la qual es feia referència “utilitza una mostra molt petita, i compara hospitals molt diversos”, tot reconeixent que hi ha marge de millora en aspectes “com les llistes d’espera el menjar o el descans”. Castells va fer referència al major detall de l’enquesta pròpia feta pel Consorci Hospitalari de Vic (CHV), “amb més de 3000 enquestats”, i al fet que l’hospital vigatà hagi entrat recentment entre els 100 millors valorats de tot l’Estat.

En l’apartat de precs i preguntes també es va parlar de la situació del parc de la Rambla Tarradellas, i a pregunta formulada per part de la CUP, el PSC, SOMI i la regidora no adscrita es va debatre la seva retirada. Sus Vives (CUP) va considerar “exagerada”, la possibilitat de retirar el parc, “ja que es penalitza un col·lectiu que no té culpa i no es va a l’arrel del problema”. Per part del PSC, Josep Pou va apostar per retirar el parc “tenint en compte que a pocs metres a l’altra banda del riu n’hi ha un”, i d’aquesta manera reduir “l’efecte sonor molt elevat que es genera a la rambla”.

La regidora d’Educació, Elisabet Franquesa va buscar la complicitat de la resta dels grups tot explicant que tots els regidors que han fet seguiment del tema “haureu percebut el desacord entre veïns”. I es que en la reunió que es va fer amb veïns, “un grup de 60 persones van deixar clar que no volien el parc”, però altres residents “han dit que no el volen treure”. Franquesa va apuntar que es treballa per fer una actuació que redueixi el soroll a la rambla Tarradellas, “però res del que farem serà a gust de tothom”.

El PSC va demanar per la instal·lació de noves càmeres ala via pública, i la regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, va explicar que es tractava d’aparells de control d’entrada a les illes de vianants, “tot i que en moment puntuals es poden obtenir imatges de control d’ambient”.

Vinculat a la via pública, SOMI va preguntar per les obres que s’han hagut de fer a la Rambla dels Moncada “quatre dies després d’haver-les acabat”. La regidora de Manteniment i Serveis, Ester Coma, va respondre tot indicant que es tractava de la rasa per fer la connexió de l’escomesa elèctrica, i així tenir subministrament en aquesta zona, “un fet que per exemple permetrà encendre la il·luminació de la muralla”. Coma va apuntar que era una cosa prevista, i condicionada pel calendari d’actuació d’Endesa, “per això tot i haver fet la inauguració ja es van deixar per la zona els materials necessaris per fer l’actuació”.