Unanimitat al ple de Vic per posar en valor l’etapa educativa de 0 a 3 anys

El ple municipal del mes de maig a Vic va tractar un ordre del dia extens, amb l’aprovació de punts tècnics i de gestió interna entorn les àrees d’habitatge, esports i medi ambient. També es van presentar diverses mocions, una de les més destacades va ser la presentada pel grup municipal de Junts, i impulsada per la plataforma 0-3, on tot comença. El text tenia com a objectiu posar en valor la tasca educativa que es fa a les llars d’infants, i demanar millores i recursos per oferir una millor atenció als infants que cursen l’educació de 0-3 anys. La moció es va aprovar per unanimitat, un fet d’allò més celebrat per la nombrosa representació de la plataforma 0-3, on tot comença que van assistir al ple.

Els gegants de Vic i la família cap de llúpia seran Bé Cultural d’Interès Local

La colla gegantera de Vic va entrar el 13 de febrer de 2025 una sol·licitud a l’Ajuntament per declarar Bé Cultural d’Interès Local els gegants de Vic i la família cap de llúpia.

La regidora de Cultura Bet Piella exposava la il·lusió de portar aquest punt al ple i recordava la tradició gegantera de la ciutat que es remunta des de principis del s.XVII de manera documentada; les primeres figures de les quals se’n té constància van ser els cavalls cotoners el 1600; la primera referència al gegant és al 1640, i a la de la geganta el 1661. Pel que fa als primers gegants de titularitat municipal daten de 1722, i pel que fa als actuals cal remuntar-se al 1862. Durant el segle XIX també apareix la família Cap de Llúpia, amb el Merma (1832), la Vella (1862) i el Nen (1900).

Piella destacava la importància d’aquestes figures per la ciutat, que s’han convertit en símbols i icones de Vic. Dins el panorama català, els Gegants de la Ciutat i la família Cap de Llúpia també són singulars i molt estimats per la població, no tan sols els dies que surten al carrer en dates assenyalades, sinó que cada setmana “rebem moltes visites a l’Ajuntament per conèixer aquestes figures”, va ressaltar Piella.

Tots els grups municipals van veure amb bons ulls aquesta proposta, i durant les seves intervencions es va destacar la tasca de la Colla Gegantera de la Ciutat de Vic, de la qual es va remarcar “la capacitat de generar teixit associatiu i cultural”, i la gran capacitat de “transmetre coneixement i posar en valor les festes i tradicions populars”.

Amb tot, la proposta es va aprovar per unanimitat, una decisió que es va acompanyar d’aplaudiments tan dels representants polítics com dels membres de la colla gegantera presents al ple.

Aprovació de totes les modificacions de crèdit que es van presentar al ple

En el ple es van debatre i aprovar 4 modificacions de crèdit en diferents àmbits. Les tres primeres van ser presentades per la regidora de Recursos Humans i Economia, Núria Homs.

Per una banda, la modificació de la plantilla de la Xarxa de Serveis Urbans, on s’afegien dues noves places, que fins ara es cobrien com a programa; una d’oficial en pista i una altra de tècnic mig en gestió (vialitat i infraestructures). Per part de la CUP, Arnau Comajoan avançava que votaria en contra de la proposta, perquè dubtaven de la definició i bon funcionament de la plaça de tècnic mig. Tot i així, la modificació va quedar aprovada pels vots a favors de Junts, ERC, Ara Vic, VECP, SOMI, l’abstenció del PSC i el vot en contra de la CUP Vic.

Per altra banda, es va presentar la modificació de la relació dels llocs de treball de l’Ajuntament de Vic i els seus organismes autònoms. S’incorporen 7 nous llocs de treball, que tenen noves funcions, com ara agents cívics, de convivència, cap d’unitat de padró... i també es van revalorar alguns llocs ja existents. Aquest fet implica que s’haurà d’actualitzar l’organigrama de l’Ajuntament i les dotacions de cadascun dels organismes autònoms. La modificació es va aprovar amb els vots favorables de Junts, Ara Vic i SOMI i les abstencions de ERC, PSC, CUP Vic i VECP.

La tercera, era una modificació de crèdit del pressupost de l’Ajuntament de Vic en l’exercici 2026, motivada per l’augment dels costos a causa del context general de crisi i la necessitat d’ajustar i actualitzar els preus al mercat actual. Homs va fer visible aquesta necessitat amb l’exemple de l’asfaltatge de carrers, una partida que aplicant els preus de mercat actual s’ha hagut d’augmentar en 234.000 euros. Aquests diners que es podran extreure del saldo positiu que va quedar en la partida del canvi de lluminàries. També es farà un aportació de 50.000€ a l’Organisme Autònom de Fires i Mercat (OFIM) per increments retributius. La modificació de crèdit també contempla una aportació de 10.000€ per a l’escola Estel, ja que l’AFA enguany gestionarà directament el casal d’estiu. La proposta va ser aprovada favorablement per Junts, PSC, SOMI, VECP, Ara Vic i les abstencions de ERC i la CUP Vic.

L’última modificació, presentada per el regidor d’Esports, Edu Comerma, proposava una modificació dels preus públics pels serveis d’activitat física i esports, ja que a partir del 20 de juny s’obrirà la piscina municipal del Patí Vic i això implicarà disposar de nous preus per a les noves activitats que s’hi desenvoluparan, “com per exemple els cursets de natació o la utilització de la pista de pickleball que s’hi farà en breu”, va explicar Comerma. El regidor Quim Soler, de la CUP Vic va puntualitzar que pel seu grup els preus per utilitzar les piscines municipals de la ciutat “haurien de ser iguals a l’ETB que al Patí Vic”, motiu pel qual es van abstenir. La resta de grups hi van votar a favor.

Impuls per construir 17 pisos amb serveis a l’Hospital universitari de la Santa Creu

De nou, Núria Homs, aquest cop des de la vessant de Regidora d’Habitatge i de Benestar i família, presentava diverses bonificacions de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per les reformes a l’antic espai laboratori de l’Hospital universitari de Vic i de la segona planta de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, així com per fer millores a l’edifici del CAP Vic Nord.

Especialment rellevant va ser la bonificació de l’ICIO que s’aplicarà a les obres de la segona planta de l’Hospital universitari de la Santa Creu per construir-hi pisos amb serveis. Vinculat a aquest punt, i en el mateix ordre del dia del ple del mes de maig, el consistori també havia aprovat prèviament una transferència de diners de 769.320€ provinents de la venda d’una finca municipal ara fa uns anys: “els teníem esperant l’oportunitat per invertir-los en polítiques d’habitatge”, va desgranar la regidora, tot afegint que ara ajudaran a tirar endavant 17 pisos amb serveis que es podran destinar “a persones grans o en situació de dependència”. Aquests habitatges es construiran a dins del complex de l’Hospital universitari de la Santa Creu.

Tan la bonificació de l’ICIO com la transferència de diners per ajudar a la construcció de pisos amb serveis van rebre l’aprovació unànime de la resta de grups. El regidor Arnau Martí (Vic En Comú Podem), va remarcar la rellevància del projecte, “perquè és molt important abordar amb polítiques d’habitatge els greus problemes que té la ciutat”. Martí va demanar que aquesta iniciativa de pisos assistencials “s’haurien d’impulsar a tots els barris de la ciutat”.

La bonificació de l’ICIO per fer pisos amb serveis a la segona planta de l’Hospital universitari de la Santa Creu es va aprovar per unanimitat.

En la bonificació de l’ICIO per fer reformes a l’edifici del CAP Vic Nord, la CUP hi va votar en contra ja que en paraules del regidor Quim Soler el tràmit afectava directament “a qui s’ha negat a fer un tercer CAP, i qui ha provocat que s’hagin de fer aquestes obres per falta de manteniment. No creiem que els haguem de bonificar”

Homs també va portar al ple l’aprovació del pròrroga del conveni interadministratiu per a la gestió del servei del centre de dia de la gent gran 2027 que va ser aprovat per unanimitat.

En el ple, la regidora d’Habitatge Núria Homs presentava l’aprovació dels comptes anuals 2025 de la societat Impuls Vic, SLU, que va tancar l’any amb 50.000€ en positiu, a causa d’un augment de feina, i, per tant, d’ingressos, en comparació al 2024. Es van aprovar els comptes, que es van equilibrar amb aquest saldo positiu per reinvertir en altres accions. Tots els grups van votar a favor, menys la CUP Vic que es va abstenir.

Continuïtat de serveis esportius i pròrroga del servei de recollida selectiva de residus

Per la seva banda, Edu Comerma, regidor d’Esports, va presentar la continuïtat excepcional i temporal “com a màxim d’un any”, de la gestió del servei que desenvolupa l’ETB de la piscina municipal i les instal·lacions situades al barri de l’Estadi. La mesura, que es va aprovar, ha de permetre “continuar oferint el servei actual”, a l’espera que amb l’entrada en funcionament del Centre Esportiu Municipal Patí Vic es pugui renovar el contracte tenint en compte tots dos equipaments.

Des de la CUP Vic, Sus Vives debatia la gestió dels equipaments esportius municipals, afirmant que no es podien “perpetuar solucions provisionals derivades d’una mala planificació”. Josep Pou, del PSC, afegia que estaven contents de la tasca del Vic ETB gestionant la instal·lació esportiva, “però no és la primera vegada que ampliem un servei a la ciutat amb pròrrogues”, i això genera “un perjudici a nivell de fer inversions i de seguretat jurídica”, ja que genera “incertesa del que passarà d’aquí a un any”. Pou va reiterar el vot positiu, però va sol·licitar “posar-nos les piles per decidir quina licitació o contractació volem”. En aquest mateix sentit, Josep Anglada (SOMI), va defensar el vot positiu “per responsabilitat política, i per no deixar sense servei de piscina a la ciutadania de Vic”, però coincidia amb Pou en el fet de “no haver-nos de trobar d’aquí a un any amb una nova pròrroga a sobre de la taula”.

Ester Coma, regidora de Medi ambient, portava a votació el reequilibri econòmic de l’empresa mixta Vialnet SL, que portava el servei de deixalleria i neteja viària, i al deixar de prestar el servei de la neteja viària, calia fer aquest reequilibri econòmic. La proposta va ser acceptada per unanimitat.

Coma, també va exposar la pròrroga el conveni amb el Consell Comarcal d’Osona (CCO) del servei de recollida selectiva de residus. El contracte està delegat al CCO des del 2022, i finalitza el 2030. En el contracte s’hi va recollir una delegació del servei amb un conveni de 4 anys que finalitza el 2026 i que ara calia renovar per arribar al final de l’acord, el 2030.

Des de ERC, Albert Palou va manifestar que no compartien “la forma com s’ha tirat enrere el model de recollida de residus acordat en el mandat passat”, tot recordant que després del “no al porta a porta i no als contenidors tancats, hem acabat amb el model tradicional”. Per tot això, la votació d’ERC va ser en contra . Quim Soler (CUP Vic), coincidia amb ERC en la desavinença en el model de recollida aplicat a Vic, i afegia que el seu grup “seria partidari de l’acord amb el Consell Comarcal si el servei el prestés una empresa pública”, però l’ens comarcal “ho externalitza, i nosaltres som partidaris de la internalització”.

Josep Pou (PSC) va defensar el vot positiu “perquè no estem discutint el model de recollida que volem”, sinó “un tràmit administratiu sobre un contracte vigent”. Així doncs, no prorrogar el conveni del servei “no significaria resoldre el contracte sinó deixar el servei en una situació anòmala”. Pel que fa a Arnau Martí (VECP), va mostrar la “disconformitat en el model i el retrocés en la recollida selectiva a la ciutat”, però també va verbalitzar ser conscient que la renovació del conveni es basava en un contracte signat per l’Ajuntament “i que cal complir”.

Finalment, la proposta va quedar aprovada amb els vots a favor de Junts, Ara Vic, SOMI i PSC, l’abstenció de VECP i els vots en contra de ERC i CUP Vic.

Canvis en l’ordenança de civisme i convivència

La regidora de convivència i seguretat, Bet Franquesa, va presentar l’aprovació inicial de l’ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana. La primera novetat es troba en el títol que passa de dir-se Ordenança de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana a Ordenança de civisme i convivència. Franquesa va destacar que en la nova ordenança “s’han eliminat alguns punts, ja regulats en altres ordenances municipals”, i s’han incorporat i adequat supòsits “a les circumstàncies actuals”. La regidora de Convivència i Seguretat va explicar que disposar d’aquesta ordenança “dona sentit a una ciutat com la nostra”, ja que la convivència i el civisme “són acords col·lectius que ens permeten viure millor tots junts”.

En l’ordenança s’hi regulen temes com el consum de tòxics, tabac o alcohol en la via pública, així com l’ús i preservació dels espais compartits. Un de les novetats que introdueix el text “són els drets lingüístics de les persones”, situant el català com la llengua d’ús de l’Ajuntament.

Victòria Terricabras (ERC) va oferir un “vot favorable i un vot de confiança”, a l’espera que l’equip de govern afegeixi entre les prohibicions regulades “totes aquells comportaments que atempten per motius d’orientació sexual i de gènere”.

Sus Vives (CUP) va argumentar el vot en contra explicant que la modificació de l’ordenança “és deficient”, en el sentit que el text “està orientat més al control social que a la resolució real”. Arnau Martí (VECP) va coincidir “amb l’antigor de l’ordenança i el sentit excessivament punitiu”, però va ressaltar que el seu grup “no està tancat a millorar el text” oferint “una visió social i incorporant totes les diversitats”.

El PSC es va abstenir, “a l’espera de l’aprovació definitiva i de valorar les al·legacions que es puguin fer”, mentre Josep Anglada (SOMI) hi va votar a favor ressaltant el punt que regula la prohibició d’accedir a equipaments públics “amb la cara totalment tapada”.

La modificació de l’ordenança va quedar aprovada pels vots a favor de Junts, ERC, SOMI, Ara Vic, l’abstenció del PSC i els vots en contra de la CUP Vic i VECP.

Finalment, el regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, portava a votació l’aprovació inicial del reglament regulador del servei de taxi, un text que s’ha treballat “mantenint l’equilibri entre tres potes”: d’una banda, el servei municipal de taxi, “del qual l’Ajuntament és responsable i l’ha de regular bé”; de l’altra, la funció de servei públic, “per tant la ciutadania l’ha de rebre com un servei eficient i digne”, i per últim, el col·lectiu del taxi, “que veiem com un tot, però són persones individuals i autònoms a nivell fiscal que s’han de poder guanyar la vida”.

La proposta va ser ben acollida pel plenari, tot i que es va recordar la demanda del col·lectiu de posar una marquesina al punt on actualment paren els taxis.

MOCIONS

> El contingut íntegre de les mocions es pot consultar en aquest enllaç un cop s'han aprovat per Ple 

La demanda de millores per l’educació infantil de 0-3 anys prospera

La primera moció la va presentar la regidora d’Educació Elisabet Franquesa en representació del grup municipal de Junts. Es tractava de la sol·licitud d’adhesió del plenari a la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la millora de l’educació infantil 0-3 anys, una iniciativa impulsada per la plataforma 0-3, on tot comença. Franquesa va remarcar que la ILP té “el suport incondicional dels i les treballadores de les escoles bressol municipals”, moltes d’elles presents a la sala, i a qui va agrair “el treball incansable que feu cada dia a les aules”, en un període “essencial” en el desenvolupament dels infants. Una etapa, la de l’educació de 0 a 3 anys, que Franquesa va qualificar “com una inversió clau per a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social”.

La regidora d’Educació va explicar que a dia d’avui “més del 70% de places del 0 a 3 anys depenen directament dels Ajuntaments”, el que situa aquestes administracions locals “com els agents centrals de gestió, el finançament i la qualitat d’aquesta etapa”.

El passat 20 d’octubre va començar el període de recollida de signatures per poder tirar endavant la ILP vinculada a l’educació en l’etapa 0-3, i que es pugui portar el debat al Parlament amb l’objectiu de modificar i millorar la llei d’Educació en aquesta etapa. “Calen 50.000 signatures, ja en sumem 72.000 i tenim el repte d’arribar a les 80.000”, va exclamar Franquesa.

Victòria Terrricabras (ERC) va reforçar la idea que cal “invertir en la primera infància”, i cal fer-ho de manera “efectiva”, i amb un sistema “sostenible, equitatiu i ben finançat”. Quim Soler (CUP) es va mostrar d’acord amb la moció, però va aprofitar l’argumentació “per anar més enllà”, tot demanant que un cop la ILP arribi al Parlament es demani “per abaixar ràtios, assegurar la cobertura als infants i famílies vulnerables” i es garanteixi una escola “inclusiva amb un finançament adequat”, tot plegat sense demanar que els Ajuntaments “hagin d’aportar cada vegada més diners per garantir aquesta educació”.

Josep Pou (PSC) va agrair el to de l’exposició de la moció, i va remarcar la importància de treballar per “garantir la continuïtat del servei”, així com també “la gratuïtat de l’etapa i la qualitat”, ja que és un primer moment “de socialització, integració i construcció del futur”.

Marta Riera (SOMI) va ressaltar de nou la idea que la primera etapa de la vida d’un infant “serà decisiva i clau pel seu futur”. Per tancar la ronda de mostres de suport, Arnau Martí (VECP) va voler agrair la “magnífica tasca de totes les educadores de la ciutat”, i es va alegrar que l’educació en aquesta primera infància “s’hagi consolidat del tot i se n’hagi vist la seva importància”, tot i que encara “cal assolir el reconeixement oficial” dins del sistema educatiu “des del punt de vista laboral i de la Llei d’Educació”.

L’aprovació de la moció per unanimitat va aixecar nombrosos aplaudiments per part de la nodrida representació del personal de les EBMV presents a la sala.

La prova pilot per un nou Mercat Municipal presentada per ERC no avança

Albert Palou (ERC) va presentar, a través d’una moció, una prova pilot per la posada en marxa d’un mercat municipal amb productors agroalimentaris de proximitat. Palou va reconèixer que en tot aquest mandat ja s’han realitzat “debats interessants”, sobre la creació d’un nou Mercat Municipal a la ciutat, “però en el que crec que coincidim bastant  és en la necessitat de recuperar-lo d’una forma o altra”. La proposta defensada per Palou buscava oferir un espai “adaptat a les necessitats actuals”, que estigui “arrelat al territori”, i que tingui capacitat de “dinamitzar econòmica i socialment alguns sectors de la ciutat”.

Palou també va recordar el compromís del govern de la ciutat d’impulsar una prova pilot, iniciativa que encara “no s’ha materialitzat i també instem a fer-ho amb aquesta moció”. Per últim, el regidor d’ERC va oferir una possible ubicació de la prova pilot al carrer Morgades, número 6 -l’antic espai de la Cooperativa Plana de Vic-, tot i que es va mostrar “obert a més opcions”.

Sus Vives (CUP) va puntualitzar que la ubicació proposada “deu ser un petit error”, una situació que també van expressar altres grups polítics, ja que en aquest espai està previst un equipament vinculat a la Fundació Sant Tomàs. Més enllà d’això, Vives va coincidir amb ERC en el fet que el debat del Mercat Municipal “fa massa temps que s’allarga”, i que cal passar “de les paraules als fets”. Vives va reconèixer que el govern municipal els hi havia traslladat una primera proposta de prova pilot de nou mercat municipal, però “amb un pressupost desproporcionat i inassolible”. Amb aquest escenari, el mateix govern va proposar un altre espai “més ajustat a la realitat pressupostària”. Així doncs, per la CUP “no es tracta tan de blindar un espai a on fer el mercat”, sinó que la prova pilot “es faci realitat”.

Debora Villena (PSC) va expressar la coincidència en la necessitat de recuperar el mercat municipal per la ciutat, així com la visió favorable d’apostar per productes de proximitat. Tot i això, el vot del seu grup va ser una abstenció “amb la voluntat de treballar per una proposta realista”.

Des de SOMI, Josep Anglada va ser poc optimista i va qualificar de “poc realista” la proposta presentada per ERC, tot afegint que sentia “un punt de vergonya”, pel fet de no haver aconseguit vestir una proposta de nou mercat municipal “quan farà tres anys que l’antic espai va tancar les seves portes”.

Des de VECP, Arnau Martí va veure la proposta “com una bona iniciativa”, i si podia servir per desencallar la prova pilot d’un nou mercat municipal, “hi votarem a favor”.

Per últim, Ara Vic, amb Xavier Farrés va ressaltar que la regidora de Comerç Bet Piella “ha anat explicant en quin punt ens trobem”, i que “en cap moment s’ha dit que no es vulgui fer la prova pilot”.

Precisament des de l’àrea de Comerç, Bet Piella va explicar en quin punt es troba tot plegat: “no coincidim en el fet de dir que no s’ha fet res, i que no hi ha un projecte”. Piella va desgranar que hi ha un grup de tècnics que es reuneixen “cada 15 dies durant tot aquest mandat”, i que una consultora ha fet un estudi amb el resultat “d’una proposta de prova pilot que ens agrada”.

En el moment de fer-la realitat, però, l’espai que es proposava al carrer Pellaire Dulcet “no era adequat”, i es va mirar d’instal·lar la carpa amb la prova pilot “a l’espai de l’antic mercat municipal”. La instal·lació d’aquesta carpa adaptada a totes les normatives i necessitats per fer-hi un mercat a dins va ser valorada pels experts amb un import d’execució de 2 milions d’euros, “i no ens volíem gastar aquests diners en una prova pilot i en un espai provisional”. Ara, doncs, “ens trobem buscant aquest espai més definitiu per posar-hi la prova pilot”, i l’objectiu “és clar: disposar de la ubicació abans d’acabar el mandat”, i deixar-ho tot a punt per tenir un nou mercat municipal “en els propers 4 anys”.

La moció no va prosperar al rebre més vots en contra -els 8 de Junts i els 2 d’Ara Vic-, que a favor, amb els 2 d’ERC i el del regidor d’en VECP. SOMI, el PSC i la CUP es van abstenir.

La CUP VIC presenta dues mocions, en matèria d’educació i ciutadania

La primera moció que va presentar la CUP Vic va ser la petició a la Generalitat de Catalunya de no tancar una línia a l’escola La Sínia el curs vinent. El regidor Quim Soler va exposar el que consideren un “tracte de favor” per les escoles concertades mostrant dades de preinscripció en primera opció a I3 del curs vinent a Vic: “S’ofereixen 216 places a la privada per cobrir una demanda de 185, i en canvi 171 a la pública per no cobrir 190 sol·licituds”

Soler va defensar que evitant el tancament d’un grup a La Sínia “garantiríem que totes les famílies que han escollit una educació pública tinguessin plaça en un centre públic”

Victòria Terricabras (ERC), considerava “coherent” aquesta proposta i creia convenient reconsiderar el tancament d’aquesta línia a La Sínia. Arnau Martí, de VECP, també es sumava a la proposta i defensava “el dret de lliure elecció” per a les famílies que volen escollir l’escola pública.

Per la seva banda, Josep Pou, del PSC, argumentava que no calia “menysprear” el paper de l’escola concertada, i també va fer notar que amb les dades aportades “es pressuposa” que tots els alumnes que no han pogut anar a l’escola Centre haurien d’anar a La Sínia, “sense tenir en compte que hi ha famílies que poden haver escollit altres escoles en segona opció, fins i tot concertades, per un tema de proximitat, afinitat o el que sigui”.

Marta Riera (SOMI) tampoc veia bé la moció i apuntava que tal i com ja se’ls havia informat des de la regidoria d’Educació, a causa de la baixada de la natalitat i amb l’objectiu “de revertir la segregació” el Departament havia pres la decisió de tancar un grup a I3 en aquest centre. Elisenda Carrera (Ara Vic), va mostrar-se d’acord en el fet que tancar una línia “sempre té conseqüències negatives en les famílies, el centre i els docents”, però en el cas de Vic “cal tenir en compte el model propi de distribució de l’alumnat”, així com “l’elevada matrícula viva que hi ha durant el curs”, un fet que la va portar a considerar que la intenció de la moció “és bona, però falten dades per descriure fidelment què passa a Vic”.

Per últim, Elisabet Franquesa, regidora d’Educació, expressava que no estaven d’acord amb el plantejament de la moció, “ja que fan una reflexió a partir de la fotografia d’un instant”, tot afegint que aquesta anàlisi “avui ja no és vàlida, perquè cada dia rebem noves sol·licituds de preinscripció”. D’altra banda, també posava en dubte la lectura que si la primera opció de les famílies “és la pública, la segona també ho serà, i no és així”. Per últim, Franquesa trobava a faltar en l’argumentari el repartiment equitatiu d’alumnat amb necessitats educatives específiques, “que en aquestes dades no hi surten però també s’han de repartir”, i en aquest repartiment hi participa en les mateixes condicions l’escola concertada.

Amb tot, la moció no va quedar aprovada, amb els vots en contra de Junts, PSC, SOMI i Ara Vic, i els vots a favor de la CUP Vic, ERC i VECP.

La segona moció que va presentar la CUP Vic, plantejava la instal·lació de cartelleres accessibles per a la informació ciutadana i d’entitats, organitzacions i col·lectius sense ànim de lucre. Arnau Comajoan exposava que consideraven que faltaven cartelleres pels carrers de Vic, i que aquest element és clau per entitats i teixit associatiu “per tenir visibilitat al carrer”, i també arribar “a la ciutadania que queda fora dels cercles de les xarxes socials”. Comajoan va recordar que l’any 2012 la CUP ja va presentar una moció que, un cop aprovada, instava augmentar les cartelleres a la ciutat. “Aleshores n’hi havia 18, i ara 17”, lamentava. En la moció, el regidor de la CUP demanava augmentar el nombre de cartelleres, “i que n’hi hagi com a mínim una a cada barri”.

Albert Palou, (ERC) exposava que tot i que en l’imaginari col·lectiu les cartelleres “poden semblar elements cada vegada menys útils”, hi ha part del teixit associatiu i de la ciutadania “a qui encara donen molt servei”, per tant va considerar la proposta de la CUP “amb molt sentit comú”.

Débora Villena, del PSC, també considerava que era una “proposta interessant” i compartia el diagnòstic que hi havia una “distribució desigual entre els barris”. Villena va qualificar les cartelleres com un recurs “clau per garantir la comunicació accessible i inclusiva”.

Josep Anglada (SOMI) apuntar que la tendència en altres municipis “és la de retirar cartelleres, més que afegir-ne de noves”. De totes maneres, no veia malament la proposta i es van abstenir en la votació.

Arnau Martí (VECP), exposava que era una moció raonable, que responia a una situació “millorable”, i proposava que també es podrien plantejar solucions tecnològiques “com la incorporació de pantalles LED”.

Xavier Farrés (Ara Vic) compartia part del contingut de la moció, però més enllà de plantejar-se “si necessitem més cartelleres o no”, posava el focus en la seva ubicació “i pensar en noves tendències per fer arribar la informació a la població”.

Per últim, Anna Alemany, com a portaveu del grup municipal de Junts, expressava l’acord amb la moció en el fet que cal comunicar “i cal que la ciutadania rebi la informació per diversos canals, incloses cartelleres ubicades en llocs estratègics de la ciutat”. Tot i això, no compartia la solució proposada per la CUP en la moció “d’haver de duplicar-ne la quantitat”.

Finalment, la moció va quedar aprovada pels vots favorables de la CUP Vic, ERC, PSC i VECP, l’abstenció de SOMI i Ara Vic, i el vot en contra de Junts.

Moció conjunta de PSC i VECP per la municipalització de la gestió de l’aparcament regulat

Josep Pou del PSC i Arnau Martí de VECP, van argumentar de forma conjunta les mocions que els seus grups van presentar per demanar la recuperació de la gestió del servei d’aparcament regulat a la calçada i la municipalització del servei mitjançant gestió.

Pou va ressaltar el fet que aquest servei “és un dels pocs serveis municipals que en termes econòmics pot ser rentable”, i per tant “creiem que val molt la pena que estudiem recuperar-lo”.

La moció, consensuada entre els dos grups, demanava publicar al portal de transparència les liquidacions anuals de la concessió des de l’any 2023, així com les auditories de comptes anuals de l’empresa concessionària i els informes mensuals del servei. Per últim, que abans del 21 de setembre “es faci un estudi de viabilitat de la gestió directa del servei d’aparcament regulat en calçada”.

Arnau Martí (VECP) va recordar que en un tema com aquest “volem un opció de consens com a ciutat”, i per aquest motiu fer un estudi de la viabilitat de recuperar la gestió directa “ens servirà per analitzar totes les possibilitats, tenir tota la informació i prendre una decisió”.

Maria Balasch, de ERC, veia la proposta encertada i recordava que “sempre hem defensat la gestió directa”, tot afegint que en el cas de l’aparcament regulat en calçada “no estem parlant d’una proposta ideològica, sinó d’una decisió de bona gestió i transparència”.

També se situava al cantó del vot favorable a la moció la CUP, tot afegint a través d’Arnau Comajoan que amb la municipalització del servei es podia obrir el camí “del finançament creuat a la mobilitat”, o sigui que amb els ingressos dels parquímetres “es financi la mobilitat sostenible”

Des de SOMI, Josep Anglada va expressar que ara “pot ser el moment per fer el replanteig del servei”, tot i expressar dubtes de si l’Ajuntament “està preparat per assumir aquesta gestió directa mantenint la correcta prestació del servei”.

Xavier Farrés (Ara Vic) exposava que donava suport a la proposta per fer aquest estudi de viabilitat “i llavors ja es valorarà si aquest model és assumible o no per l’Ajuntament”.

Per acabar, el regidor de Mobilitat, Guillem Membrives va argumentar l’abstenció de Junts en el sentit que com a grup “no som devots de la religió d’externalitzar, ni de la municipalització”, sinó que segons el servei “una cosa o l’altra ens pot aportar valor o no”. En aquest sentit, va recordar que el servei d’aparcaments regulats a la calçada a la ciutat “funciona”, i que la seva gestió “implica treballar amb una empresa especialitzada”, que aporta “personal, torns de guàrdia, el software, els parquímetres...”. Membrives va expressar els seus dubtes que l’Ajuntament “sigui capaç de fer-ho tot”. El regidor de Mobilitat va confirmar que l’anàlisi proposat en la moció “ja el volíem fer”. L’alcalde Albert Castells va tancar el debat de la moció apuntant que si un cop fet l’estudi “surt més favorable l’externalització, també ho validem tots plegats”.

La moció va quedar aprovada, amb els vots favorables de tots els partits, a excepció de l’abstenció de Junts.

La prova pilot del Govern de situar Mossos en les escoles, a debat

La última moció, va ser presentada per Arnau Martí (VECP) on demanava la retirada de la prova pilot que impulsa el Departament d’Educació pel desplegament de Mossos d’Esquadra als centres educatius. Exposava que aquesta prova pilot es volia fer en centres educatius “molt diversos”, on hi ha “realitats o graus de conflictivitat molt diferents”. Martí no veia clar el paper dels Mossos a dins dels centres educatius, i va fer constar que el Departament d’Educació “té altres reptes més importants” a les escoles com és “la falta de recursos humans, educadors socials, personal de suport...”.

Afegia que no entenien què hi ha de fer un mosso a un centre educatiu, i que s’havia anunciat molt ràpidament, que abans d’explicar la prova calia demostrar que els Mossos hagin de tenir presència als centres educatius. Acabava dient que acceptava l’esmena de Junts de rebaixar el to de la moció i en comptes de posar rebutjar, posar demanar la retirada de la prova pilot i obrir un procés de diàleg real amb els diferents implicats (docents, famílies, sindicats...) al Departament d’Educació.

Maria Balasch, de ERC, exposava que estaven totalment a favor de la moció, i que aquesta prova pilot generava “desconfiança en un entorn que hauria de ser segur” i “estigmatitzava encara més” alguns centres escolars, reiterant que hi havia hagut “zero diàleg amb la comunitat educativa”.

Des de la CUP Vic, Sus Vives, afirmava no entendre “a qui va pensar que seria una bona idea abordar les problemàtiques als centres educatius des d’una lògica policial”. Vives també es va afegir a la idea que els centres educatius “no necessiten més policia, sinó més recursos”.

D’altra banda, Josep Pou (PSC) considerava que s’estava “corrent massa”, i per ell era estrany “demanar la retirada de la prova pilot abans de saber de què es tracta”. Pou va puntualitzar que en un inici, “les direccions dels 14 centres es van oferir voluntaris”, per tant al seu entendre “no és ni una imposició ni s’ha assenyalat a qui ho havia de fer”.

Marta Riera, de SOMI, afirmava que calia ser conscients de les problemàtiques dels instituts, però que posar policies al centres educatius, potser no tocava, ja que els mestres estaven demanant més suport d’equips socials, no de policies. No s’havia consultat amb la comunitat educativa, i per això veien bé la moció que plantejava VECP.

Elisenda Carrera, de Ara Vic, afirmava que la mesura que planteja el Departament d’Educació “no genera consens, sinó al contrari”, i reclamava explicacions pel fet “com s’ha decidit tot plegat”. Tot i això, ressaltava que no es tractava de negar que en alguns centres hi pugui haver problemes de seguretat, “sinó d’afrontar-los de la manera correcta”.   

La regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, va voler ressaltar que en la prova pilot proposada “en cap cas es parla que es faci en centres o llocs amb alumnes conflictius”, i va recordar que Vic està inclosa des de fa uns mesos en la prova pilot de les Zones de Governança Educativa conjuntament amb cinc altres àrees de Catalunya: “I el Departament ha aplicat aquesta prova pilot dels Mossos en aquestes agrupacions”. Davant la proposta, “les direccions dels quatre centres van escollir voluntàriament participar-hi”, però després “de l’enrenou mediàtic s’han fet enrere”.

Finalment, Franquesa va explicar que a Vic “la prova pilot es mantindrà en un dels centres”, i que la situació té data de caducitat: el mes de desembre, quan tocarà “fer valoració”. La regidora d’Educació va tancar la intervenció afegint-se a la demanda que els centres educatius “el que necessiten son més recursos per desplegar bé el decret d’inclusió”.

La moció va quedar aprovada, pels vots a favor de VECP, ERC, CUP Vic, les abstencions de Junts, Ara Vic i SOMI, i el vot en contra del PSC.

Precs i preguntes de l’oposició

En l’apartat de precs i preguntes, els grups de la CUP, SOMI i Vic en Comú Podem van posar el focus en la consulta sobre el futur del CAP Vic Nord.

Des de la CUP, el regidor Quim Soler va preguntar a l’alcalde “que aclareixi les seves intencions”, en el sentit de si es farà la consulta “amb la proposta de pregunta alternativa consensuada amb la plataforma o la consulta original avalada per la comissió de control”. En aquest sentit, el regidor Josep Anglada (SOMI), va preguntar a l’alcalde “si descarta definitivament fer la consulta popular”. Per últim, el regidor Arnau Martí (VECP)  va preguntar si l’Ajuntament té previst “obeir la darrera resolució de la comissió de control de les consultes populars referendàries, referent a la consulta dels Caputxins o si està valorant impugnar-la fins a no poder-la celebrar”.

En la resposta, l’alcalde Albert Castells (Junts), va apel·lar “a la responsabilitat” i a no crear “confusió a la ciutadania”. Castells va ressaltar que en una hipotètica consulta “tots faríem campanya pel sí”, i que més enllà del debat de si fer la consulta o no fer-la, “jo els he demanat fer un acord de ple per demanar una tercera àrea bàsica de salut”, una petició “amb la qual estem tots d’acord i que ja s’ha demanat”.

Castells, per acabar, va recordar tres inversions “molt importants”, en l’àmbit de la salut que ja s’estan fent a la ciutat com són les reformes a l’actual edifici del CAP Vic Nord; l’ampliació del CAP del Remei, i la negociació a Madrid per tenir la propietat del CAP Vic Nord, “un tràmit que ens permetrà decidir què hi volem fer en un futur”, inclòs “reservar el solar per fer un tercer CAP el dia que es pugui”, o destinar-ho a un altre àmbit sociosanitari. En aquesta negociació amb Madrid, l’alcalde va demanar el suport de tots els grups per remar en aquesta direcció, i va desgranar el compromís de fer “una consulta participativa en el marc del Pla de Barris”, per conèixer la opinió de la ciutadania respecte el futur de l’edifici.

Per últim, l’alcalde també va proposar fer “un ple monogràfic”, per aprofundir en el tema del tercer CAP a Vic, “i que hi vinguin els gerents de la de l’Atenció Primària, de la Generalitat i els representants dels 14 barris de Vic”, i es puguin escoltar tots els arguments.

En el ple de maig, la CUP i SOMI van preguntar pel comunicat emès des de la Unió Esportiva Vic i la seva Fundació a on denunciaven “discriminació al futbol base de Vic”, en referència al repartiment i la distribució de les hores als camps d’entrenament de la zona esportiva municipal. Susana Vives (CUP) va preguntar, d’una banda, “què pensa fer  l’equip de govern al respecte”, i de l’altre, si la situació era “fruit de l’aplicació del nou reglament d’ús de les instal·lacions esportives aprovat l’any passat”.

La pregunta de Marta Riera (SOMI) en aquest mateix tema va anar en la línia de saber el perquè des de la regidoria d’Esports “no s’estableix una distribució justa i proporcional dels espais esportius als equips de la ciutat”.

La resposta va anar a càrrec del regidor d’Esports, Eduard Comerma (Junts), que va confirmar que s’està aplicant el reglament d’ús de les instal·lacions esportives i que aquest estableix un criteri que es basa “en el 80% segons els equips que té cada entitat”, i el 20% restant per altres variables. Comerma va ressaltar que el problema “no és l’adjudicació d’espais, sinó que hi ha més demanda que oferta” en l’ús dels equipaments. El regidor va lamentar “un atac personal per aplicar correctament un reglament que tenim aprovat per ple”, i va aportar els números del repartiment actual: “un 66% dels espais els té la Fundació Unió Esportiva Vic”, i el 33% restant el Vic Riuprimer. Comerma va tancar la intervenció recordant que es fa el repartiment “amb uns criteris concrets, però hi ha gent a qui no els hi agrada, i això és un problema més de fons”.

Des del PSC, la regidora Débora Villena va fer una pregunta relacionada amb la zona exterior de L’Atlàntida, un espai “molt utilitzat per infants i famílies”, però amb “una manca evident d’ombres i punts de descans adequats”. Villena va demanar al govern “valorar la instal·lació de bancs en llocs a on ja hi ha ombres naturals”, i d’altra banda, “estudiar la incorporació d’alguns sistemes com pèrgoles o tendals per protegir a les persones del sol”.

La regidora d’Urbanisme, Ester Coma (Junts), va reconèixer que ja s’està treballant en la proposta a nivell tècnic, “afegint algun arbre més a la zona de bancs ja existents”, i que s’està pendent de confirmar per part de les àrees i entitats que utilitzen l’espai que aquesta proposta “sigui compatible amb els usos que es fan en aquesta ubicació”.