L'àpat
La vida quotidiana és l’eix central de l’ambient educatiu i es viu com una gran oportunitat d’aprenentatge global.
El moment de l’àpat esdevé un espai ple d’oportunitat per afavorir l’autonomia dels infants i fomentar, de manera natural i significativa, el desenvolupament del pensament matemàtic.
En aquest context quotidià, apareixen de manera intuïtiva i informal continguts matemàtics com les quantitats, les mesures, les posicions i les formes. L'infant pot observar, identificar i comparar els atributs físics dels aliments, la massa, la densitat, la temperatura, el volum, etc. I tot dinant comprova les capacitats, reparteix i afegeix, relaciona i compara quantitats, etc. Al mateix temps que descobreix els sabors i les textures. Mentre se serveixen el menjar, comparen volums i la capacitat, observen si un plat està ple, mig ple o buit, comproven si el menjar és molt calent o si està fred. Parlen de les quantitats, si en volen més o menys, una, dues o tres cullerades. Sorgeixen converses espontànies o intencionadament provocades per l'adult per generar reflexions, preguntes i respostes vinculades al coneixement matemàtic. Per exemple: “Has observat quina forma té?” Sembla una estrella “Està calent? Vigila no et cremis, què podem fer? “, ”com està el plat? En vols més?", “En tens prou amb aquesta quantitat?”. Tot el moment de l'àpat pot esdevenir un repte matemàtic, des de parartaula fins a, un cop han acabat el dinar, quan endrecen tots els estris classificant els utensilis en les diferents safates.
A l'escola bressol els moments quotidians requereixen temps perquè l'infant pugui descobrir des de la calma i, també, requereixen una mirada d'adult conscient de totes les oportunitats d'aprenentatge que ofereixen, entre elles, les de les primeres matemàtiques. El moment de l’àpat esdevé un espai ple d’oportunitat per afavorir l’autonomia dels infants i fomentar, de manera natural i significativa, l’adquisició de coneixements matemàtics.
En aquest context quotidià, es treballen conceptes matemàtics com la quantitat, la mesura, la massa, la capacitat, la temperatura o els atributs físics dels aliments. Mentre se serveixen el menjar, comparen volums, observen si un plat està ple, mig ple o buit, i sorgeixen converses espontànies plenes de significat. L’educadora acompanya aquest procés amb preguntes que conviden a reflexionar: “Com està el bol? Està calent o fred?”, “El plat està ple o buit?”, “En tens prou amb aquesta quantitat?”
Un cop han acabat de dinar, endrecen tots els estris del dinar, classificant en les diferents safates.