Tot buscant cargols

Al jardí de l’escola, cada racó es converteix en una oportunitat de descoberta. Els infants més buscadors exploren amb mirada atenta i curiosa, aixequen pedres,
observen sota les fulles i s’endinsen als racons més amagats buscant cargols. Quan en descobreixen un, l’emoció es fa compartida: avisen els companys, els mostren la troballa i conversen sobre on s’amaguen, quina mida tenen o si són plens o buits.

Aquestes situacions espontànies esdevenen moments d’aprenentatge significatiu. L’adult recull l’interès i la curiositat innata dels infants, acompanya, posa paraules a les seves observacions, formula preguntes que amplien la mirada i ajuda a construir coneixement compartit. Així, la curiositat individual es transforma en una experiència
col·lectiva que enriqueix el grup i dona valor a la recerca, l’observació i el respecte per la natura.

Quantes banyes tenen? Tenen potes? Com es desplacen? Com són els rastres dels cargols? Quina forma té la closca? Fan caca? Com s’alimenten? Els ordenem per mides? Ponen ous?... i un sense fi de preguntes que s’han convertit en un petit projecte d’investigació.