DEBAT TRANSVERSAL D'ARQUITECTURA

Els dies 20, 21 i 22 de juny van tenir lloc els debats transversals d’arquitectura. Una oportunitat per a repensar l’ofici d’arquitecte amb el centre històric de Vic com a teló de fons.

Un debat d’arquitectura on es parla de poesia i de l’art de viure. O d’una dona gran tancada a casa que torna a arreglar-se i a sortir a mesura que es va rehabilitant la casa on viu. O de l’educació perquè les noves generacions valorin el patrimoni. Arquitectes parlant, però sobretot, arquitectes escoltant els antropòlegs, arqueòlegs, cooperativistes, educadors, mediadors... Aquest podria ser el resum de l’ambient viscut durant els dies del Debat Transversal d’Arquitectura, que el Casino de Vic va acollir els dies 20, 21 i 22 de juny.

 

El patrimoni i la gestió, l’activació d’espais buits i les polítiques d’habitatge, l’energia i la sostenibilitat, o la mediació i l’educació, han estat temes tractats en els quatre blocs temàtics de les jornades. Temes diversos però que van tenir un fil conductor en les persones que habiten els edificis i les ciutats. Una mirada profundament social per a abordar qüestions com la pobresa energètica o l’accés a l’habitatge.

 

L’arquitectura es repensa, l’arquitecte canvia la mirada i pensa en unes ciutats que, probablement, ja no creixeran més. És el moment de la microcirurgia i de la rehabilitació, més que de les grans obres. I tot això no es pot plantejar sense conèixer bé la gent; ni sense saber molt bé què passa en un lloc, com batega, abans de plantejar-hi una actuació. L’arquitectura parla de l’essència, de llocs amb ànima, a la qual només es pot arribar des de la visió dels que hi habiten.

 

 

Tres dies de reflexió, pensament i filosofia però, en aquest cas, tocant molt de peus a terra, i transmetent un missatge humanista i social per a repensar la professió: “Viure és molt diferent d’habitar”.