Casa Pratdesaba - Jardí

Horaris

Divendres 29 de maig a les 18.30 h / 19.30 h / 20.30 h
Dissabte 30 de maig a les 18.30 h / 19.30 h / 20.30 h
Diumenge 31 de maig a les 11.30 h / 12.30 h / 13.30 h

Casa Pratdesaba (Jardí)

Edifici d’època contemporània construït l’any 1876 pel mestre d’obres Marià Callís. Es va construir en substitució de la Universitat Literària, la qual s’enderrocà el 1806 quan es va alinear el carrer de l’Escola amb el carrer nou de Santa Maria.

El seu jardí és un jardí històric que delimita, en un dels seus costats, amb per les restes del mur de l’antiga Universitat Literària, enderrocada el 1806. Hi destaca la presència d’un castanyer d’índies, un plàtan i un xiprer de grans dimensions. La casa va hostatjar la família de Josep Pratdesaba, il·lustre vigatà, astrònom i divulgador científic, a partir del 1916. Des de l’observatori amb cúpula de ferro, dissenyat per ell mateix, al terrat de l’edifici, va continuar la seva prolífica tasca científica. El seu prestigi internacional va ser reconegut per la International Lunar Society que, el 1957, va donar el nom de Pratdesaba a un dels cràters de la Lluna.

Evoéh

Música sense fronteres que neix de l’arrel i floreix en el present.

Les músiques d’arrel són memòria viva. Ens parlen de la bellesa que va néixer en un lloc i en un temps concret

s. Però abans d’arrelar-se, tota planta va ser llavor, i tota llavor va ser viatgera. I així torna a ser-ho: portant amb ella la saviesa del que ha viscut i obrint-se a totes les fo

rmes possibles del futur.

Aquesta és l’essència de Evoéh: una aventura sonora transfronterera i transcultural, teixida amb les textures i emocions de les músiques d’arrel ibèriques i mediterrànies, escrites en més de set llengües i plenes de poesia, identitat i diàleg entre cultures.

Un viatge musical que ens recorda tot allò que compartim com a éssers humans. Un crit de pau fet de veus, ritmes, paraules i arrels. Una proposta única que connecta el que som amb tot el que podem arribar a ser.

La mirada de les cases

Sandra Ortiz / La Santa amb Meteora "suspès a l'aire"

Amb la col·laboració de Natx Costa

És un... si la memòria no em falla. És Zeus llençant des de l'Olimp roques enormes per atrapar Titans. És el

 jo que hem estat, el jo que hem estat moltes vegades, i que ara està dipositat en nosaltres com els 

estrats geològics d'un continent submergit.

Ser mapa. Geologia íntima. Un cos que arxiva, acumula, interpreta, inventa, elimina, pausa, oblida. Fa petit.

 Sent.

Un cos de bosc, pedres, mar. Càpsules, connexions elèctriques. Replegar-me. Diluïda. Carn, pell, esquelet. Desnivells, límits, esquerdes, marges, fissures i mentides. La memòria és un lloc al cos.

(Sandra Ortiz, Historiadora de l'art i fotògrafa)

@lasanta__