Climax

Un grup de ballarins i ballarines es reuneix en una casa en mig del bosc per fer l'assaig general abans d’una competició als Estats Units. Durant la vetllada, algú aboca un al·lucinogen a la beguda, transformant una festa extravagant en un autèntic malson. 

 El director Gaspar Noé torna a oferir-nos un treball cinematogràfic tan contundent i provocador com tècnicament espectacular. El director trenca una vegada més amb els cànons de la narrativa clàssica per oferir-nos un relat obsessiu que compta amb unes coreografies de moviments impossibles interpretades per autèntiques ballarines. Basada en un cas suposadament real, el director ens trasllada als anys 90 amb un descens als inferns que és capaç també de seduir a l’espectador gràcies a l’espectacle que conformen la dansa i una banda sonora construïda a partir de hits de música electrònica de l'època.  

 Gaspar Noé 

Nascut al 27 de desembre de 1963 a Buenos Aires i resident a França. Director de cine independent amb un acostament a la violència i al sexe com a pilars de les seves pel·lícules i capaç de naturalitzar aquests d’una forma extrema i explícita amb l'objectiu d'incomodar a l’espectador. Ens ha deixat una sèrie de títols inoblidables com Carne (1991), Irreversible (2002), Enter the Void (2009), o aquesta Climax, sorprenent guanyadora del festival de Sitges.