La imatge permanent

Una mare adolescent, en una nit, d’imprevist, deixa el seu poble natal a Andalusia. Mig segle després, al Prat del Llobregat, la Carmen, una directora de càsting solitària, busca a persones que li expliquin les seves experiències sobre la immigració. Li crida l’atenció la força i el passat de l’Antonia, amb qui formarà un vincle intergeneracional profund.

A través d’aquesta relació improbable, la directora Laura Farrés retrata el pas del temps, la memòria i el llegat social a través de dues èpoques i dues protagonistes de classe treballadora. Amb una aposta estètica pausada , posa l’èmfasi en el pas del temps abans que en el moviment. Això, sumat al treball amb actors no professionals, aconsegueix dotar la pel·lícula d'una potent barreja entre el realisme i el lirisme.

Laura Ferrés

El Prat del Llobregat, 1989. Directora i guionista graduada a l’ESCAC que prefereix definir-se com a agitadora cultural. El seu primer curtmetratge va ser A perro flaco (2014) i, amb Los desheredados (2017), la seva carrera va tenir un important punt d’inflexió. Un curt híbrid entre ficció i documental premiat a Cannes, als Goya i als Gaudí que dona moltes pistes sobre el seu estil: lirisme, realisme i memòria. Amb el seu primer llargmetratge, La imatge permanent (2023), ja ha guanyat al Seminci de Valladolid i fa augurar una filmografia delicada, sofisticada i també amb un punt d’ironia.