Vic aprova un pressupost d’uns 57 milions d’euros per mantenir una ciutat reactivada

 

El ple extraordinari de l’Ajuntament de Vic d’aquest dijous 28 d’octubre va aprovar amb els vots en contra d’ERC, Capgirem Vic i PSC el pressupost, els impostos, les taxes i els preus públics per l’any vinent. Les ordenances fiscals representen el 58% dels ingressos de l’Ajuntament i s’han mantingut al màxim per conservar l’equilibri pressupostari amb l’objectiu d’invertir-los en millores per a la ciutat i mantenir una ciutat reactivada després de la pandèmia. Núria Homs, regidora d’Economia, va exposar que s’hi reflecteix una puja sostinguda de l’IBI, amb un augment màxim d’uns 40 euros a l’any, i la millora del serveis de residus actualitzant la taxa de residus al 8,5% (uns 12 euros més a l’any) degut a l’increment dels costos de tractament i gestió de les deixalles.

 

Centrades en els beneficis socials i el foment de l’habitatge, la finalitat de les noves ordenances continua sent consolidar Vic com a ciutat sostenible, saludable, inclusiva, amb progrés i amb una administració encara més oberta i transparent.

 

Josep-Lluís García, regidor d’ERC, va anunciar que no donarien suport a les ordenances fiscals de l’any vinent, per la manca de previsió social, “davant la realitat que viu la ciutat”. A més a més, va lamentar que “les propostes de l’oposició mai arriben a temps”. En aquest sentit va remarcar que des d’ERC es proposa des de fa temps que els paradistes de Vic facin ús de bosses compostables o de cartró i no de plàstic, una pràctica que no es pot aplicar perquè “tornen a faltar estudis previs i informes”.

 

El regidor de Capgirem Vic, Roger Cumeras, va argumentar el vot contrari del seu grup dient: “Veiem les ordenances com una oportunitat per portar a terme una redistribució de la riquesa, ja que s’ha de recaptar més a qui més té”, però segons ell “queda claríssim quina és la línia del govern, no fan més que augmentar les desigualtats al nostre municipi”. En aquest sentit va recordar la possibilitat d’aplicar l’IBI per trams, el cobrament de l’IBI al bisbat o eliminar la bonificació de l’ICIO a les escoles concertades per “no fer perdre diners a l’administració”.

 

La regidora Carme Tena va dir que el PSC no donaria suport a les ordenances perquè “és important que sumem esforços i treball” i no que pugem els impostos en una situació com la que viu la ciutadania. Tena va recordar la pujada de costos de factures com la de la llum “que fan que la societat encara visqui amb més dificultats i no és moment de pujar impostos i contribuir en la desigualtat”.

 

Núria Homs va agrair a tots els grups les aportacions fetes, “tot i que em sap greu no haver trobat punts de consensos”. Homs va recordar que els impostos que es cobren tenen un retorn a la societat amb subvencions, bonificacions, i tenen un retorn positiu a la societat.

 

Les ordenances fiscals per al 2022 tenen com a objectiu obtenir els ingressos necessaris per la prestació dels serveis públics i poder garantir la qualitat i l’execució de projectes claus per a la ciutat i mantenir una ciutat reactivada. La voluntat és comprometre’s amb una bona gestió econòmica, amb una hisenda pública sanejada que permeti el compliment del pressupost i la confecció d’un pressupost equilibrat per al proper exercici.

 

Per al 2022 es congelen el màxim de preus públics i es mantenen la majoria de bonificacions i subvencions perquè l’impacte en la ciutadania sigui menor. Es manté la pressió fiscal més progressiva, així com també l’exempció total de les taxes de recollida de residus i clavegueram per a famílies amb pobresa energètica, entre d’altres.

 

“Entenc que cadascú es mira la ciutat des de la seva visió, però governar vol dir prendre decisions i trobar l’equilibri en aquestes”, va remarcar la regidora d’Economia. “Cal ser clars amb la ciutadania, no fer demagògia i no confondre, hi ha peticions que en termes legals no es poden fer com la de fer pagar l’IBI al bisbat”, va afegir.

 

Novetats en les ordenances fiscals del 2022

Les ordenances fiscals per al 2022 presenten algunes novetats:

 

o   L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) segueix sent més baix que en els municipis més poblats d’Osona, capitals de comarca veïnes i ciutat amb número de població similar amb un increment sostingut de 3,87%. Així, l’IBI urbà s’apuja un màxim d’uns 40 euros a l’any. L’IBI urbà passa de 0,626 a 0,650; l’IBI rústic passa de 0,321 a 0,337; i l’IBI industrial, comercial, oficina, magatzems i aparcaments passa de 0,747 a 0,776.

 

·         Es millora el servei de residus actualitzant la taxa de residus al 8,5%, que suposa uns 12 euros més a l’any, degut a l’increment dels costos de tractament i gestió de residus:

o   Millora del servei de recollida (increment del servei, actualització de maquinària per un servei de més qualitat i incorporació de nous serveis).

o   Tractar els residus és cada cop més car.

o   Es fa pagar més per generar residus.

o   Augmenten els requeriments europeus.

 

·         Nova bonificació del 10, 15 o 20% en la taxa de recollida de residus segons el bon ús de la deixalleria. La bonificació s’aplicarà per garantir un servei de deixalleria de qualitat premiant la recollida dels residus especials que no poden anar als contenidors de carrer: voluminosos i fracció vegetal. Es podrà arribar a pagar un mínim de 127,12 euros per la taxa de recollida de residus en lloc dels 158,90 euros de la taxa corresponent.

 

Ajuts econòmics que es mantenen

·         Bonificació del 20% en la taxa de recollida de residus per qui faci compostatge casolà. Si es fa compostatge casolà es pagaran 127,12 euros en lloc de 158,90 euros de la taxa.

·         Tarifa reduïda de 67,90 euros en la taxa de recollida de residus per a persones desocupades i jubilades. Aquestes persones pagaran 67,90 euros en lloc dels 158,90 euros de la taxa de recollida de residus.

·         Tarifa súper reduïda de 53,90 euros en la taxa de recollida de residus per a les persones vulnerables amb informe previ de Serveis Socials. Pagaran 53,90 euros en lloc dels 158,90 euros de la taxa de recollida de residus.

·         Gratuïtat en el transport públic per a persones amb diversitat funcional. Fins al 2020 només tenien 500 viatges gratuïts les persones amb mobilitat reduïda, ara s’hi incorpora qualsevol tipus de diversitat funcional.

·         Bonificació del 75% de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (ITVM) per a vehicles elèctrics.

·         Bonificació del 25% de l’IVTM per a vehicles híbrids.

 

Impost sobre Béns Immobles (IBI)

 

Vic segueix és un dels municipis amb l’IBI més baix entre capitals de comarques veïnes i els municipis més poblats d’Osona. Es mantenen les bonificacions ja existents:

·         Bonificació del 50% en l’IBI en immobles urbans i rústics amb instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica.

·         Bonificació del 50% en l’IBI per a famílies nombroses

·         Bonificació d’entre el 20% i el 90% en l’IBI en persones jubilades o desocupades

·         Bonificació del 20% en l’IBI en famílies monoparentals

·         Bonificació del 10% en l’IBI quan el valor cadastral no supera els 180.000 euros

·         Bonificació del 20% en l’IBI quan els valor cadastral és d’entre 40.000 i 60.000 euros

·         Bonificació del 50% en l’IBI quan el valor cadastral és inferior a 40.000 euros

·         Bonificació del 95% en l’IBI en immobles amb activitat d’especial interès o utilitat cultural, històrico-artística o que fomenti l’ocupació

·         Bonificació del 95% en l’IBI rústic a cooperatives agràries

·         Es manté el recàrrec del 50% en l’IBI de pisos desocupats. Durant tot el 2022 s’identificaran els pisos desocupats i s’aplicarà el recàrrec a 31 de desembre de 2022 als pisos que estiguin desocupats i en què els seus propietaris no hagin actuat per potenciar la disponibilitat de pisos.

 

Impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO)

L’ICIO es manté al 4% i no suposarà un impacte en les petites reformes domèstiques, a banda de conservar les bonificacions per a determinades obres:

·         Bonificació del 95% de l’ICIO en obres en comerços declarats d’especial interès quan iniciïn una nova activitat comercial o de serveis professionals.

·         Bonificació del 90%, 60% o 30% de l’ICIO en obres declarades d’especial interès o utilitat municipal quan es tracti d’obres de rehabilitació de façanes

·         Bonificació del 60% o 30% de l’ICIO en obres declarades d’especial interès o utilitat municipal quan es tracti d’obres de rehabilitació d’habitatges

·         Bonificació de fins el 90% de l’ICIO per instal·lacions per a l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables

·         Bonificació del 90% de l’ICIO per construccions i obres que afavoreixin el benestar de persones amb discapacitat o persones grans

·         Bonificació del 50% per obres en habitatges de protecció oficial o inclosos en la borsa de lloguer social

 

Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM)

Es mantenen les bonificacions per a vehicles històrics:

·         Bonificació del 100% de l’IVTM per a vehicles històrics amb antiguitat mínima de 34 anys

 

Bonificacions i exempcions en la taxa de clavegueram

Les noves ordenances fiscals mantenen les següents bonificacions i exempcions en la taxa de clavegueram:

·         Bonificació del 50% en la taxa de clavegueram en cas de fuita

·         Exempció total en la taxa de clavegueram per a famílies en situació de pobresa energètica

 

Un pressupost de 57 milions per mantenir la ciutat reactivada

 

El pressupost per l’any 2022 s’ha aprovat amb els vots en contra d’ERC, Capgirem Vic i PSC. El pressupost per l’any vinent és de 57.683.803 euros, xifra que representa un augment respecte el 2021 del 3,64%. El pla d’inversions ascendeix a 9.063.512 euros, els ingressos del qual provenen en un 26,3% de finançament extern a través de subvencions. En les inversions previstes hi destaquen:

 

·         Biblioteca Pilarín Bayés.

·         Segona fase del Vicpuntzero.

·         Rehabilitació de les Adoberies.

·         Reurbanització de la rambla dels Montcada, de les Davallades, plaça de Francesc Moragas, carrer del Pare Huix, carrer Nou i carrer de la Fusina i asfaltats en tots els barris de la ciutat.

·         Polítiques d’habitatge, per a la rehabilitació i pel lloguer o compra d’habitatges.

·         Millores d’acessibilitat en voreres i passos de vianants, semaforitzacions, millores de mobilitat als polígons i per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal.

 

El pressupost pel 2022 preveu un 10% més per nous equipaments, millores i impulsos de serveis municipals com la Biblioteca Pilarín Bayés, la subcomissaria de la Guàrdia Urbana, l’espai didàctic Robotic, l’Espai ETC, Vicpuntzero o l’Espai Familiar. També es millora la prestació del servei de residus municipals, el manteniment i les instal·lacions de serveis i equipaments de ciutat i via pública.

 

Es crearan 19 noves places de treball, de nova creació o de consolidació, de llocs de treball temporals i per això s’incrementa en un 11,41% el capítol 1 per a aquesta finalitat. Hi destaques places d’educadores i treballadores socials, tècniques de Biblioteca i Cultura o d’informació ambiental, entre altres.

 

Núria Homs, regidora d’Economia, va remarcar l’aposta per la cultura, l’educació, l’esport, les polítiques socials i la promoció econòmica. Un pressupost que aposta per uns serveis públics de qualitat i les persones es posen al centre per ser-ne les protagonistes. En aquest sentit, va subratllar que es destinava un 26% del pressupost en l’àrea d’atenció a les persones (educació i joves un 9,47%, un 6,96% a cultura i un 6,64% a benestar i família).

 

Pel que fa a ajuts i subvencions es destinaran 3.587.149 euros (6,2% del pressupost) per estar al costat de les persones, entitats, establiments i empreses; un 34,72% a manteniment i serveis, urbanisme, medi ambient i mobilitat; un 9,94% en convivència i seguretat; i un 4,15% a promoció econòmica, ocupació, comerç, turisme i fires i mercats.

 

El regidor d’ERC, Josep Lluís Garcia, va recordar que fa un any van votar a favor del pressupost i esperen que els acords comuns s’acabin visualitzant. Ara bé, va exposar que cada vegada es tenien visions de la realitat de la ciutat més distants. Garcia va fer palesa la seva visió de ciutat: “Vic pateix, el Vic de les dues velocitats és més present que avui fa un anys, el Vic de la manca d’equitat és aquí”. Per tot això, va exposar la necessitat d’una segona piscina municipal, invertir més en habitatge social o en mediació que són aspectes que no es contemplen o es fa de manera infravalorada, va afegir.

 

Roger Cumeras, de Capgirem Vic, va afirmar que el pressupost municipal s’ha convertit en un instrument tècnic amb intencionalitat política. Cumeras va posar en dubte partides com l’augment de despesa en recursos humans on hi falta un arqueòleg municipal, l’augment pel manteniment de recursos informàtics, la dotació pressupostaria de la fundació Feduart que s’ocupa de temes relacions amb l’educació o per l’Atlàntida, que voldrien que fos de gestió completament municipal.

 

“Els pressupostos mostren el tarannà del govern per perpetuar la gestió privada dels recursos públics”, va afegir Cumeras. El regidor de Capgirem Vic va ressaltar la baixa previsió de partides com la destinada a polítiques d’Igualtat, per desplegar el Pla Estratègic del Remei o per aplicar millores en mobilitat. També va incidir en la necessitat de més polítiques d’habitatge, “on no s’hi posa prou atenció i fa que es tingui una llarga llista d’espera en els pisos d’emergència social”.

 

En la mateixa línia va justificar el vot en contra la regidora del PSC, Carme Tena, "aquests pressupostos no mostren la realitat social de Vic". Tena va incidir en la necessitat de més polítiques d'habitatge perquè s’hi fa una “aportació ridícula” que mostra la manca de previsió i de visió social o en la partida insuficient destinada pel Pla Estratègic del Remei.

 

La regidora d’Economia, Núria Homs, va recordar que des de l’Ajuntament s’ha treballat amb la voluntat de fer uns pressupostos per la ciutat i la ciutadania “on tothom hi tingués cabuda sense excepcions” amb una mirada més positiva que la que apuntava el regidor d’ERC. “Es treballa sobre cinc eixos claus que posen les persones al centre, per fer una ciutat per a tothom, coneixent i sent consistents de totes les realitats i les mancances”, afegia Homs.

 

Abans de passar a votació els pressupostos l’alcaldessa Anna Erra va intervenir per agrair a l’equip tècnic, la regidora d’Economia i tots els grups municipals el treball fet per intercanviar perspectives i propostes per incloure als pressupostos. Erra va remarcar que des del consistori s’intenta augmentar els ingressos amb finançament extern, provinent de Fons Europeus i d’altres administracions superiors, per fer un pressupost que permeti generar activitat i tenir una ciutat viva que englobi tota la ciutadania. “Volem una ciutat viva, rica i plena de persones que tinguin oportunitats de viure-hi bé”, subratllava.

 

“El projecte que plantegem en el Pla d’Acció Municipal és el que desenvolupem en els pressupostos, per això a vegades costa trobar consensos amb l’oposició, però som capaços d’escoltar activament i de treballar propostes que s’alineïn amb els projectes de ciutat”, va recordar Anna Erra.

 

El Ple extraordinari va començar amb un minut de silenci en record a l’exalcalde Jacint Codina mort el passat 14 d’octubre.

 

 

Partides congelades per la plusvàlua

 

La regidora Núria Homs va explicar que després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la plusvàlua s’ha treballat intensament per trobar una solució amb la màxima celeritat. Davant la previsió d’ingressar 1,6 milions d’euros de plusvàlua que a dia d’avui no se sap si es podran ingressar, l’Ajuntament congelarà despeses esperant que el Gobierno es pronunciï.

 

En cas que no ho faci, quan el segon trimestre es puguin incorporar diners provinents del romanent s’afegirien els 1,6 milions d’euros previstos. Un exemple de partides congelades serien ajuts o subvencions de benestar social que no s’activen fins al mes d’abril o el mes de maig.

 

 

• Podeu tornar a veure el ple en aquest enllaç.

• Trobareu el pressupost i ordenances sintetitzat aquí.