Pressupost

Què és el pressupost?

El pressupost municipal és el document que recull en xifres, de forma conjunta i sistemàtica, les obligacions (despeses) que es poden reconèixer com a màxim, i les previsions de drets (ingressos) que es liquidaran durant l’exercici que correspon amb l’any natural. L'estructura bàsica doncs es divideix en ingressos i despeses.

Qui aprova el pressupost?

El pressupost ha de ser aprovat pel Ple municipal per majoria simple (més vots a favor que en contra).

Com ha de ser un pressupost?

El principi fonamental del pressupost municipal és el d’equilibri entre ingressos i despeses.

Quina estructura té un pressupost?

El pressupost s’estructura seguint tres classificacions:

1. Orgànica o per àrees. Ens indica l’assignació de recursos a les diferents àrees en que està organitzat l’Ajuntament. Aquesta classificació, representa la distribució departamental de l’Ajuntament present en el cartipàs municipal aprovat i en vigor.
    
2. Funcional. Ens indica l’assignació de recursos als diferents objectius que pretén assolir l’Ajuntament, adaptant-se a una classificació que estableix la normativa vigent.
    
3. Econòmica. Ens indica la naturalesa dels ingressos i les despeses de l’Ajuntament.

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en el pressupost municipal

A partir de l’exercici 2024 el pressupost de l’Ajuntament de Vic incorpora en la classificació orgànica, dos dígits referents als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) dins l’Agenda 2030. D’aquesta manera serà possible portar un seguiment sobre la despesa que destina l’Ajuntament en els diferents objectius:

Quins són els capítols d'un pressupost?

La classificació econòmica dels ingressos és la següent:

• Capítol 1. Impostos directes: són els que graven sobre la renda o el patrimoni. En el cas municipal trobem l’exemple de l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) o l’Impost Sobre l’Increment de Valor de Terrenys Urbans també conegut com a Plusvàlua.
   
• Capítol 2. Impostos indirectes: graven generalment el consum. En el cas municipal hi trobem l’Impost Sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO).
   
• Capítol 3. Taxes i altres ingressos: són els imports que cobra l'Ajuntament com a contraprestació per oferir serveis. Alguns exemples són: la taxa per la gestió dels residus, la taxa per activitats del centres cívics o els preus públics de la biblioteca.
   
• Capítol 4. Transferències corrents: són els diners que l'Ajuntament rep de l'Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona o altres. Poden ser genèriques o condicionades.
   
• Capítol 5. Ingressos patrimonials: són aquells ingressos que l’Ajuntament obté a través de l’explotació del patrimoni propi (per exemple els cànons per concessions o lloguers).
   
• Capítol 6. Alienació d’inversions reals (per exemple la venda de solars o finques).
   
• Capítol 7. Transferències de capital: són els ingressos procedents de qualsevol administració pública o entitat destinats a finançar despeses de capital, és a dir, despeses d’inversió.
   
• Capítol 8. Actius financers (pe exemple, en cas que l’Ajuntament vengués participacions que tingués d’empreses públiques).
   
• Capítol 9. Passius financers: on s’imputa l’ingrés de préstecs en el cas que l’Ajuntament concorri en aquesta modalitat de finançament.

La classificació econòmica de les despeses és la següent:

• Capítol 1. Despeses de personal: són les despeses derivades dels sous de funcionaris/àries, personal laboral, òrgans de govern, personal directiu i eventual, així com les cotitzacions a la Seguretat Social i les despeses de formació.

• Capítol 2. Despeses de béns corrents i serveis: subministraments, reparacions, materials i despeses de serveis o treballs realitzats per empreses externes contractades. S’hi imputa la contractació de caràcter corrent de l’Ajuntament.

• Capítol 3. Despeses financeres: pagament d'interessos derivats de préstecs o comissions bancàries.

• Capítol 4. Transferències corrents: aportacions o transferències a d’altres entitats locals, empreses privades, associacions o altres per tal de finançar activitats (per exemple els ajuts socials o les beques)

• Capítol 5. Fons de contingència pressupostària: són diners que cobreixen situacions d'emergència i despeses no previstes. La seva quantia està delimitada a la normativa i només es poden utilitzar mitjançant modificació de crèdit.

• Capítol 6. Inversions reals: són les inversions de l’Ajuntament, ja sigui construcció o rehabilitació d’equipaments, adquisició de maquinària o de béns inventariables així com totes les actuacions que incrementin la vida útil del patrimoni municipal.

• Capítol 7. Transferències de capital: són aportacions o transferències a d’altres administracions i/o entitats per a la realització de projectes d’inversió.

• Capítol 8. Actius financers: adquisició o compra d’accions o participacions per part de l’Ajuntament.

• Capítol 9. Passius financers: pagament de l’amortització de préstecs i crèdits que tingui l’Ajuntament.

Com s’executa el pressupost?

El pressupost s’executa per fases de gestió o execució pressupostàries:

• Autorització de la Despesa (A): seria el cas d’una licitació de contracte o de l’obertura d’una convocatòria de subvencions.
   
• Disposició de la Despesa (D): quan s’adjudica un contracta a un tercer o bé quan es fa la concessió d’una subvenció.
   
• Reconeixement de l’Obligació (O): es reconeix una obligació de pagament front el tercer, generalment prèvia aprovació d’una factura o havent-se justificat una subvenció.
   
• Ordenació del Pagament (P): fase realitzada per la tresoreria municipal autoritzant el pagament de les obligacions.

En alguns casos la normativa permet agrupar fases pressupostàries: AD, ADO o ADOP.

Al llarg de l’any sorgeixen imprevistos, necessitats de finançament o bé es detecta que algunes aplicacions pressupostàries dotades en el pressupost inicial, no contenen els crèdits suficients per fer front a les despeses previstes. És en aquests casos on s’efectuaran modificacions de crèdits pressupostàries, prèvia aprovació per l’òrgan competent. Aquestes poden ser quantitatives, quan augmenten el pressupost d’ingrés i també el de despesa, per tant incrementa l’import del pressupost global; o bé qualitatives, on disminueix l’import d’aplicacions de despeses incrementant pel mateix import altres aplicacions de despesa, per tant la seva afectació al pressupost global es neutra.