Pierrot, el loco

Jean-Luc Godard
França-Itàlia, 1965

Ferdinand (Jean-Paul Belmondo) és un professor d’espanyol que ha estat acomiadat de la televisió. Avorrit d’una festa burgesa del seu sogre, torna a casa on troba Marianne (Anna Karina), una antiga amant que cuida dels seus fills i s’entossudeix a dir-li Pierrot. Tots dos inicien una esvalotada fugida.

A partir d’una novel·la de Lionel White, Jean-Luc Godard desenvolupa una història eminentment romàntica o, com ell mateix va dir “la de l’última parella romàntica, la dels descendents de la nova Eloïsa de Werther i de Herman i Dorotea”. Té molts punts de contacte amb la seva primera pel·lícula, A bout de souffle: a totes dues hi trobem una parella amb personalitats totalment oposades; comparteixen una fugida sense retorn d’una societat consumista i violenta que reflecteix el sentiment pessimista del director en aquella època; totes dues tenen el mateix protagonista, qui repeteix la frase “Som cadàvers de permís”. 50 anys després, el film s’ha convertit en un dels millors treballs de Godard i en un dels films emblemàtics de la Nouvelle  vague. 

50 aniversari