Ramon Mirabet

Ramon Mirabet, el noi de la veu trencada amb matisos de vellut. El que va participar a la OT de França (per entendre’ns), però que de seguida se'n va deslligar perquè ell és Ramon Mirabet, i no el cantant producte d'una fàbrica de tòpics i cànons musicals... El noi que us podríeu trobar cantant al carrer en una plaça de Montmartre de París o a Donostia, fins i tot després d'haver estat una estrella mediàtica a França.

Ja fa un any de la publicació del disc de debut de Ramon Mirabet "Happy Days" (Warner Music Spain 2013). La veu de Ramon Mirabet dibuixa les cançons com un trencadís gaudinià per acabar construint un mosaic de sentiments i sensacions. Una veu trencada, però també dolça i atrevida, forjada al "Racó de la Calma", de Sitges, al "Pub Mediterráneo" de Barcelona, a les escales de Montmartre a París o en els platós de les principals televisions.

La música de Ramon Mirabet és una barreja d'enegia desbocada, melodies de vellut per sentir a cau d'orella i passió per les coses senzilles i cuidades al mínim detall. I és que les petites coses són les que al final acaben sent les més importants. Qui no ha sentit la felicitat davant unes sardines i un bon pa amb tomàquet? o veient com la pluja distorsiona la realitat a través d'una finestra mullada?