2002

En referència a la concessió de places de venda a la via pública dels mercats setmanals, i com a professional de la venda ambulant, la meva pregunta és: com poden permetre que les places que queden buides s'adjudiquin sense sorteig públic? (com ho fan per exemple a Mataró), aquí ho fan a través d'una comissió, estan vulnerant drets fonamentals de la constitució, l'espai públic és del ciutadà i no d'una comissió que tothom sap com donen aquestes places.
06/07/09
08/07/09
Varis
No hi ha cap imatge
No hi ha cap imatge

a) Cada Ajuntament té -o hauria de tenir- una ordenança que reguli el mercat. En aquesta ordenança es disposa com es donen les parades. Veure les Ordenances Municipals de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana, capítol II articles del 51 en endavant (art. 73 i 74 en particular). Les Ordenances Municipasl es poden consultar a www.vic.cat . A Vic no existeix cap comissió que adjudiqui les places. b) La nostra va per ordre d'antiguitat, però, tenint en compte que la moviment de parades lliures és molt lent (hi ha poques jubilacions i la immensa majoria es transmeten de pares a fills o entre esposos), les poques que queden s'ofereixen a les persones que disposen d'autorització provisional des de fa anys ( 20 anys alguns d'ells) ( Les anomenades targetes grogues). c) Per tal de preservar la varietat d'oferta del mercat, es procura evitar que dues parades veïnes venguin el mateix article. d) No és obligatori fer-ho per sorteig - ni tampoc seria el sistema més just- en el cas del Mercat de Vic que és un mercat tancat. (També es podria fer per subhasta, o per altres sistemes) e) Les autoritzacions són a precari. El 31 de desembre de cada any queden sense efecte i s'ha de renovar la documentació i l'Alcalde les pot autoritzar de nou, o no. f) No existeix cap comissió per atorgar autoritzacions. La via pública és competència de l'Ajuntament qui és qui les atorga seguin els criteris abans esmentats g) No es pot admetre de cap manera l'afirmació que aquesta persona fa al final del seu escrit. A Vic, no passa el que ell afirma, potser té altres experiències, però no a Vic.