5292

parc Armand Quintana. El jardí de davant de l'Atlàntida m'ha semblat antiquat, lleig, i amb un disseny molt poc elaborat. Si visiteu jardins de ciutats europees a davant d'edificis moderns, veureu que el disseny és molt diferent d'aquest que tenim a l'Atlàntida! Les flors són de temporada (hi ha plantes permanents encara que faci fred), les línies ondulades (onada d'espígol) queda antiquat, les roses en un jardí romàntic però no a davant d'un edifici modern com el que tenim... etc. És la meva opinió, però existeixen paisatgistes joves que podrien fer molt bona feina, i si no hi ha diners, un prat d'herba ja està bé, i si n'hi ha menys, un prat de pedres amb quatre fustes ben posades també està bé! www . doskpaisatge .com (podeu visitar aquesta web que està molt bé)
18/07/13
22/07/13
Suggeriments
No hi ha cap imatge
No hi ha cap imatge

La intervenció no ha estat improvisada, ha volgut ser subtil, ja que el protagonisme és de l’edifici. Tot el que s’ha plantat té un sentit. L’espígol és el protagonista del jardí, està lligat a la nostra terra i la nostra cultura, a més té consideració del criteri de la sostenibilitat. L'ona d’espígol queda “rematada” per un "ginkgo biloba ", com si fos el pal d’un vaixell. El "ginkgo" és un arbre mil·lenari, símbol de resiliència (resistència) ja que a Hiroshima va florir un ginkgo l’any següent a les bombes atòmiques, tot un missatge en el moment actual de crisi. El " cercis " és l’arbre de júpiter, símbol de la vitalitat i de l’amor. De temporada tan sols hi ha les begònies. Amb elles s’ha fet el símbol de l’Atlàntida (la A) i el símbol de la Pau, un valor amb el qual la nostra ciutat està compromesa. El paisatgisme actual inclou els rosers, més enllà dels jardins romàntics que comentes, com pots veure en obres com “Atles de l'arquitectura del paisatge” o als premis europeus de paisatgisme. Si bé la bellesa és una qüestió d’estètica, creiem que podem estar d’acord en què hi ha una bellesa en la forma en què s’ha donat vida a aquest jardí. El jardí forma part del projecte de l'Ajuntament “Vic: paisatges amb ànima”. Ha estat subvencionat parcialment per l'Obra Social de la Caixa i han participat empreses com Vicreu . El projecte ha permès formar i donar una beca salari a 7 joves de la nostra ciutat, ja que l’Ajuntament de Vic, conjuntament amb la Universitat de Vic, ja que ambdues institucions estan compromeses en millorar la seva situació. És un projecte que promou participació de la ciutadania, per exemple, les begònies es van plantar conjuntament amb més de 100 nens del col·legi de l’ Escorial . El projecte ja ha sigut reconegut enguany per la UNESCO. Creiem que és un element objectiu per poder estimar la seva vàlua. Dintre del mateix projecte s’ha recuperat el jardí del claustre de la catedral. Com veuràs al patí exterior s’han recuperat unes reixes antigues (amb la participació de l'associació Tapís) per enfilar rosers trepadors, s’han plantat abellies i romaní. L'estructura del pati exterior es basa en 3 ciprés i una olivera envoltada d’espígol.