Conferència: El mètode empíric de Georges Cuvier

La figura de Georges Cuvier ha estat força maltractada per molts dels historiadors de la ciència. Les acusacions són diverses: oportunista polític, dogmàtic religiós, creacionista radical... De fet ha tingut tan mala fama que algunes vegades les crítiques a la seva tasca científica s'han invertit com si l'únic objectiu fos denigrar-lo. Si en algun moment era presentat com el gran antagonista de Lamarck, el precursor de la teoria evolutiva, en els darrers temps les seves idees de les condicions d'existència han passat a ser considerades com el precedent del denotat "programa adaptacionista".

Deixant a banda que el concepte de "precursor" no té cap base real, l'oposició de Cuvier a les idees transformistes no pot sr interpretada con si ell hagués estat una mena de partidari del disseny intel·ligent avant la letre. En la majoria dels casos ha estat víctima d'anàlisis superficials, que es limiten a interpretar el passat en termes actuals, i que molt poc reflecteixen la magnitud de l'obra curveriana, profundament empírica. En aquest empirisme rau la seva oposició a les hipòtesis idealistes de la naturphilosophie. Ell, com d'altres figures de la història del pensament i de la ciència, ha de ser interpretat en el marc històric i ideològic del temps en què va viure i en funció del que va dir, no del que li han fet dir.