La UE Vic fa somiar una ciutat sencera en una nit històrica davant l’Atlético de Madrid

Durant 80 minuts, els locals van mantenir el marcador a zero

El minut de silenci abans de començar el duel entre la UE Vic i l'Atlético de Madrid.
El minut de silenci abans de començar el duel entre la UE Vic i l'Atlético de Madrid

El 31 d'octubre de 2024 serà una data inoblidable per a l'equip i la ciutat de Vic. L'Estadi Hipòlit Planàs va acollir el duel entre la Unió Esportiva Vic, equip de Lliga Elit (6a Divisió del futbol espanyol), i l'Atlètic de Madrid. El partit, corresponent a la primera ronda de la Copa del Rei, ha sigut un dels partits més importants, si no el que més, de la història del club vigatà, fundat el 1922.

Al llarg dels seus 102 anys d'història, la UE Vic només ha disputat la Copa del Rei en dues ocasions. La primera vegada va ser en la temporada 1977/78 i l'Oriola, a doble partit, va ser el botxí dels de la capital d'Osona. 47 anys més tard, la gesta s'ha tornat a repetir. El passat 9 d'octubre, el Vic va golejar l'Sporting de Maó (4-0) de la Divisió d'Honor de Menorca en l'eliminatòria prèvia de la Copa del Rei, i va certificar així la seva presència en el sorteig de primera ronda copera. El simple fet d'estar en el sorteig ja era un premi per a la UE Vic, però la recompensa va ser més gran quan aquest els va oferir el 'gordo': l'Atlètic de Madrid.

La UE Vic va sorprendre. La UE Vic va treballar de valent. La UE Vic va il·lusionar tota una ciutat. Amb una graderia que doblava la capacitat de l’estadi municipal, els sis mil aficionats que omplien el camp celebraven eufòrics cada jugada d’un Vic de primera. Uns aficionats i una ciutat sencera que es van permetre somiar durant els 80 minuts que els locals van mantenir el marcador a zero. Els herois del Vic van obligar a Simeone a treure els titulars per guanyar l’eliminatòria. I finalment, l’equip de Cholo Simeone va inaugurar el marcador amb un penal convertit per Julián Álvarez, qui també va marcar el segon gol quan faltaven pocs minuts pel final.

L’Atlético es va imposar en un partit on el resultat ja és el menys important. Els de Ramon Carrascal van celebrar la derrota amb una volta d’honor al camp, un camp, uns aficionats, una ciutat sencera que va vibrar durant la nit més màgica de la seva història.