Arnau Comajoan pren possessió com a regidor de la CUP Vic en un ple que debat sobre educació, mobilitat, sostenibilitat i drets laborals

El ple aprova la cessió d’una coberta municipal a Vicoop per a panells fotovoltaics, amplia l’atenció a joves i modifica l’ordenança d’aparcaments, i el Síndic de Greuges municipal presenta la memòria anual

Ple municipal del mes d’abril.
Ple municipal del mes d’abril

El ple municipal del mes d’abril a Vic va tractar un ordre del dia extens, amb punts d’aprovació tècnica i de gestió, així com diverses mocions centrades en educació, transport i condicions laborals. La sessió va destacar per la presa de possessió d’un nou regidor de la CUP, Arnau Comajoan; la presentació de la memòria anual del Síndic de Greuges, i el debat sobre modificacions pressupostàries, urbanístiques i de personal, que van generar intervencions i posicionaments diversos entre els grups municipals.

Arnau Comajoan, nou regidor de la CUP

Després d’aprovar l’acta de la sessió del ple del mes de març, Arnau Comajoan va prendre possessió com a regidor de la CUP Vic, i va prendre el relleu de la regidora Carla Dinarès, que va renunciar del seu càrrec el mes passat. Així, l’alcalde de Vic, Albert Castells, va imposar-li la venera de regidor i va quedar formalitzat el nou càrrec de Comajoan.

Arnau Comajoan, regidor de la CUP Vic, va adreçar les seves primeres paraules com a regidor agraint la confiança i expressant que assumeix el càrrec “amb orgull i responsabilitat”, destacant el treball col·lectiu del grup municipal i de l’assemblea local.

Va tenir paraules d’agraïment per a la regidora sortint de la CUP Vic, Carla Dinarès, de qui va reconèixer la tasca feta i el “llistó alt” que deixa. Comajoan va anunciar que assumirà les seves responsabilitats dins el grup, mentre que Quim Soler passarà a ser portaveu adjunt, en el marc d’un funcionament compartit i col·lectiu.

El nou regidor va reivindicar la voluntat de representar el conjunt de la ciutadania, incloses aquelles persones que, tot i viure a la ciutat, no poden participar en les eleccions municipals, i va defensar la necessitat de garantir drets com l’empadronament. En la seva presentació, Comajoan es va definir com a enginyer civil especialitzat en transport i compromès amb la mobilitat sostenible, àmbit en què també participa des de l’activisme. Va posar en valor una trajectòria vinculada a l’esquerra independentista i al teixit associatiu local, destacant la importància de la participació política tant institucional com popular.

Finalment, va recordar el desè aniversari de la investigació a l’exregidor Joan Coma per un delicte d’incitació a la sedició, arran d’una intervenció en el ple municipal, i ho va situar com un exemple de la fermesa i el compromís polític que, segons va dir, han de guiar la seva acció.

El Síndic de Greuges Municipal, Joan Sala, presenta la memòria anual d’actuacions del 2025

El síndic de greuges municipal de Vic, Joan Sala, va presentar la memòria anual, centrada en la necessitat de “posar les persones al centre” i d’equilibrar l’aplicació de la llei amb el sentit comú.

Durant el 2025 es van registrar 95 intervencions, principalment en àmbits com la convivència, els serveis socials, el padró i l’habitatge. Sala va alertar que molts casos afecten col·lectius vulnerables i va exposar situacions en què decisions administratives, tot i ser legals, tenen un impacte social negatiu.

Entre els casos destacats, va assenyalar el conflicte del bus escolar, que va generar incertesa i dificultats a diverses famílies, així com problemàtiques relacionades amb taxes, sancions i retards en l’empadronament. En positiu, va remarcar la millora del bus urbà, sense queixes per primera vegada en anys, i el paper de la mediació en la resolució de conflictes.

Els grups municipals van coincidir a valorar positivament la tasca del síndic Joan Sala i la utilitat de la memòria com a eina per detectar mancances i millorar l’acció municipal.

Des d’ERC, Maria Balasch va posar en valor la figura del síndic i va destacar que la memòria evidencia problemàtiques que afecten la ciutadania, com el cas del bus escolar o les dificultats amb el padró, tot subratllant que les conseqüències de les decisions municipals recauen sovint en els col·lectius més vulnerables.

Per la seva banda, Sus Vives (CUP) va remarcar que la memòria reflecteix mancances estructurals recurrents, especialment en àmbits com l’empadronament o el transport escolar, i va reclamar que aquestes situacions es tradueixin en accions concretes. També va denunciar casos de tracte inadequat a la ciutadania i va alertar de barreres en l’accés a drets bàsics.

Des del PSC, Débora Villena va reconèixer la tasca del síndic però va posar l’accent en problemàtiques com els retards en l’empadronament, la gestió del bus escolar —que, segons va dir, va generar perjudicis a diverses famílies— i l’aplicació de taxes sense criteris d’equitat. També va demanar que les recomanacions del síndic tinguin més incidència.

En nom de SOMI, Josep Anglada va felicitar la feina del síndic i en va destacar la trajectòria, tot defensant l’actuació del govern en qüestions com el padró i posant en valor la millora del bus urbà.

Des de Vic En Comú Podem, Arnau Martí va qualificar la memòria de “valuosa i incòmoda” i va ser especialment crític amb la supressió del bus escolar i amb les dificultats d’empadronament, que va considerar una vulneració de drets. També va denunciar casos de tracte discriminatori en serveis públics.

Per part d’Ara Vic, Xavier Farrés va destacar el paper del síndic com a canal d’escolta i mediació, i va assegurar que el govern té en compte les aportacions de la memòria per introduir millores, tot reconeixent que no totes les queixes impliquen errors de l’administració.

Finalment, l’alcalde Albert Castells va agrair la feina del síndic i va defensar la necessitat d’aquesta figura com a garantia per a la ciutadania. Tot i assumir les crítiques, va posar en context les dades de la memòria i va remarcar que la major part de l’activitat municipal es resol sense incidències, reiterant el compromís de continuar millorant el funcionament de l’administració.

Modificacions de crèdit i aprovacions en matèria laboral i de patrimoni

En el ple es van debatre i aprovar tres modificacions de crèdit presentades per la regidora d’Economia i Hisenda, Núria Homs. La primera, d’uns 940.000 euros provinents del romanent de la Xarxa de Serveis Urbans, es destina a actuacions de manteniment i millora de l’espai públic, com l’enllumenat, la via pública o la seguretat. Durant el debat, diversos grups van reclamar més concreció en la destinació de les partides i prioritzar actuacions als barris. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de Junts, Ara Vic, PSC i SOMI, i l’abstenció d’ERC, CUP i Vic En Comú Podem.

La segona modificació, d’uns 8 milions d’euros, permet substituir el finançament previst amb endeutament per l’ús de romanent, amb l’objectiu de mantenir l’Ajuntament sense deute. Les intervencions van valorar positivament la reducció de l’endeutament, tot i que alguns grups van advertir de la necessitat de garantir la capacitat inversora futura. Es va aprovar amb els vots favorables de Junts, Ara Vic, PSC i SOMI, i l’abstenció d’ERC, CUP i Vic En Comú Podem.

La tercera modificació incorpora prop de 4 milions d’euros addicionals, provinents de romanent i noves subvencions, per reforçar diferents partides municipals. El principal debat es va centrar en la reassignació de 60.000 euros vinculats als casals d’estiu, que finalment es van mantenir després de les aportacions dels grups. Aquesta proposta es va aprovar amb els vots favorables de Junts, Ara Vic, PSC i SOMI, el vot contrari de la CUP i l’abstenció d’ERC i Vic En Comú Podem. Precisament perquè es va arribar a un acord per no suprimir els casals d’estiu municipals —fet que va facilitar l’aprovació d’aquest punt de l’ordre del dia—, els grups municipals VECP, ERC Vic i CUP Vic van retirar la moció que havien presentat en defensa dels casals d’estiu municipals de Vic, i que inicialment figurava a l’ordre del dia de la sessió.

En l’àmbit de recursos humans, el ple va aprovar la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament corresponent a l’any 2025, un tràmit requerit pel Ministeri per quantificar el cost d’aquest col·lectiu. La xifra se situa al voltant d’un milió d’euros. El punt es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups, excepte la CUP, que es va abstenir.

També es va aprovar la segona modificació de la plantilla de personal per al 2026, amb l’objectiu d’adaptar-la a noves necessitats de servei. Entre els canvis, s’hi inclou la creació d’una plaça d’educador social i una de treballador social vinculades al contracte programa de serveis socials; la reconversió d’una plaça de treballadora familiar en integrador/a social; la incorporació d’un tècnic mitjà a serveis generals, i el pas a personal funcionari d’un lloc de treball de salut pública. Segons el govern, l’impacte econòmic serà limitat. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de Junts, Ara Vic i SOMI, i l’abstenció de la resta de grups.

Finalment, el ple va estimar un recurs extraordinari de revisió presentat per un treballador municipal en relació amb la relació de llocs de treball. El govern va evitar entrar en detalls per motius de confidencialitat, però va destacar que la resolució permet tancar favorablement el cas. El punt es va aprovar sense vots en contra.

En l’àmbit de recursos humans, el ple va aprovar la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament corresponent a l’any 2025, un tràmit requerit pel Ministeri per quantificar el cost d’aquest col·lectiu, que puja aproximadament a un milió d’euros. La proposta va ser aprovada amb el vot favorable de Junts, ERC, PSC Vic, SOMI i Vic en Comú Podem, i l’abstenció de la CUP.

També es va aprovar la segona modificació de la plantilla de personal per al 2026, amb l’objectiu d’adaptar-la a noves necessitats de servei. Entre els canvis, s’hi inclou la creació d’una plaça d’educador social i una de treballador social vinculades al contracte programa de serveis socials; la reconversió d’una plaça de treballadora familiar en integrador/a social; la incorporació d’un tècnic mitjà a serveis generals, i el pas a personal funcionari d’un lloc de treball de salut pública. Segons el govern, l’impacte econòmic serà limitat. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de Junts, Ara Vic i SOMI, i l’abstenció de ERC, CUP, PSC Vic i Vic en Comú Podem.

El ple també va estimar un recurs extraordinari de revisió presentat per un treballador municipal en relació amb la relació de llocs de treball. El govern va evitar entrar en detalls per motius de confidencialitat, però va destacar que la resolució permet tancar favorablement el cas. La proposta va ser aprovada amb el vot favorable de Junts, ERC, CUP i SOMI, i l’abstenció de PSC Vic i Vic en Comú Podem.

Finalment, en matèria de patrimoni, es va aprovar per unanimitat la rectificació de l’inventari de béns i drets de l’Ajuntament a data 31 de desembre de 2025, que recull les adquisicions i vendes realitzades durant l’any.

Cessió d’una coberta municipal a Vicoop per fomentar la producció d’energia fotovoltaica

La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va presentar l’expedient de cessió d’ús temporal de la coberta de l’edifici situat al carrer Indústria núm. 71 a favor de la cooperativa Vicoop Energia. Aquesta cessió permetrà instal·lar 100 kW de panells fotovoltaics, cosa que permetrà ampliar la capacitat d’energia solar de la cooperativa i oferint oportunitats a la ciutadania que no disposa de cobertes pròpies. La proposta va ser aprovada per unanimitat.

Més hores d’atenció pels joves

La regidora de Joves, Elisabet Franquesa, va presentar l’aprovació d’un conveni entre l’Ajuntament de Vic i el Consell Comarcal d’Osona per reforçar la cobertura de l’Oficina Jove dins de les instal·lacions de Vicjove. El conveni preveu l’ampliació de les hores d’atenció al jovent, amb l’objectiu de millorar els serveis i recursos disponibles per als joves de la ciutat i de la comarca. La proposta va ser aprovada per unanimitat.

Modificació de l’ordenança d’aparcaments

La regidora d’Urbanisme, Ester Coma, va exposar la modificació definitiva de l’ordenança que regula les condicions dels aparcaments a la ciutat. Aquesta actualització inclou l’estimació parcial d’algunes al·legacions presentades per la CUP Vic i Osona amb Bici.

Pel que fa a les places d’aparcament per a vehicles, es va desestimar la proposta de reduir-ne el mínim en edificis amb alta eficiència energètica, ja que es considera que tots els habitatges han de garantir aparcament per als residents.

En canvi, es van acceptar parcialment o totalment les al·legacions relacionades amb aparcaments de bicicletes, tant en equipaments com en habitatges, així com la tipologia del mobiliari per assegurar un aparcament segur i adequat. Aquest canvi permetrà, per exemple, que les bicicletes quedin lligades correctament i protegides contra robatoris.

Des de la CUP Vic, Arnau Comajoan va explicar que el seu grup continua tenint discrepàncies amb la política d’incrementar places d’aparcament per a cotxes, tot i valorar positivament les millores en aparcaments de bicicletes i altres ajustos que recullen algunes de les seves al·legacions. Per això, van optar per abstenir-se en la votació.

L’ordenança, amb aquestes modificacions, va quedar aprovada i permetrà començar a implementar els canvis en la gestió dels aparcaments a la ciutat.

 

MOCIONS

> El contingut íntegre de les mocions es pot consultar en aquest enllaç un cop s'han aprovat per Ple 


La crisi educativa, a debat

La primera moció de la sessió, presentada per la CUP Vic i defensada al ple per Guillem Musach, en representació de la comunitat educativa i de l’Assemblea d’Educació Osona Lluçanès, demanava el suport a les mobilitzacions en defensa d’un millor finançament i condicions per a l’educació pública.

Des d’ERC Vic, la regidora Victòria Terricabras va situar el debat “en l’educació en majúscules” i va advertir que el sistema públic està “tensionat i amb mancances estructurals des de fa anys”. Va defensar que “quan 40.000 professionals diuen que així no es pot continuar, el que toca és escoltar, dialogar i actuar” i va confirmar el vot favorable del grup.

El PSC Vic, representat per la regidora Débora Villena, va compartir la preocupació pel sistema educatiu i va reconèixer que el malestar és “real i sostingut en el temps”, però va considerar que la moció “no reflecteix plenament la complexitat del context actual” ni el procés de negociació en curs. Per això, van optar per l’abstenció.

Des de SOMI, Marta Riera va descriure el sistema educatiu com “en una situació crítica” i va criticar la gestió dels governs de la Generalitat, apuntant que l’acord actual “no afronta els problemes de fons”. El grup va votar a favor de la moció.

Vic En Comú Podem, a través d’Arnau Martí, va expressar un suport clar a les mobilitzacions i va remarcar que “l’acord és un pas, però no és suficient”. Va defensar la necessitat de “més recursos, menys ràtios i menys burocràcia” i d’ampliar el consens en la negociació.

Per part d’Ara Vic, Elisenda Carrera va afirmar que el sistema educatiu “està malalt i empobrit” i va posar exemples concrets de la realitat a les aules, com la manca de recursos o la sobrecàrrega burocràtica. També va reivindicar que “la vocació no justifica la precarietat” i va anunciar el vot favorable.

La regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, va qualificar la moció de “coherent i amb tot el sentit del món” i va remarcar que “el futur com a societat passa per l’educació”. Va insistir en la necessitat d’una aposta clara de país i va defensar que cal “garantir una educació de qualitat amb recursos i oportunitats per a tothom”. Junts x Vic hi va votar a favor.

Finalment, des de la CUP, Quim Soler va reiterar el suport a la comunitat educativa i va defensar que el sistema “està absolutament malmès”. També va criticar la manca de consens en els acords recents amb el sector.

La moció es va aprovar amb una àmplia majoria del ple i només l’abstenció del PSC.

Moció sobre mesures urgent al servei de transport públic interurbà

El ple va aprovar la moció presentada per la CUP per impulsar millores a curt termini en el transport públic interurbà que dona servei a Vic. La proposta, defensada per Arnau Comajoan, va posar el focus en actuacions concretes per millorar el dia a dia dels usuaris, especialment en connexions amb polígons industrials, ampliació d’horaris, integració tarifària i reforç de línies amb alta demanda.

Comajoan va remarcar que es tractava de “petites millores, no tan vistoses, però que podien tenir un impacte molt gran”, i va alertar del baix ús del transport públic a la comarca, amb només tres de cada deu desplaçaments. També va defensar que l’Ajuntament podia tenir un paper actiu a l’hora de pressionar altres administracions perquè executessin aquests canvis.

Des d’ERC, Albert Palou va donar suport a la moció i va destacar que abordava “un dels grans punts febles del territori”, tot reclamant que les demandes es traduïssin en accions concretes i amb seguiment.

Pel PSC, Débora Villena va compartir la diagnosi i la necessitat de millores, però va considerar que moltes de les propostes requerien més concreció tècnica i priorització. Per això, el grup es va abstenir.

També hi va votar a favor Vic En Comú Podem. Arnau Martí va remarcar que la moció recollia “reivindicacions àmpliament compartides” i posava de manifest les dificultats de mobilitat, especialment per accedir als llocs de treball.

Per part d’Ara Vic, Xavier Farrés va valorar la feina feta i va coincidir en la majoria de diagnòstics, tot advertint que el desplegament de les mesures implicaria “una feina important” i que moltes depenien d’altres administracions.

El regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, també va reconèixer que el text identificava mancances “reals i concretes” i va anunciar el vot favorable del govern. Tot i això, va recordar que la majoria de mesures no eren competència directa municipal i que l’Ajuntament tenia com a prioritat la renovació del bus urbà, temàtica sobre la qual sí que es tenen plenes competències.

En el torn de rèplica, Arnau Comajoan va insistir que la moció volia ser una eina útil per fixar posicionament i generar aliances amb altres institucions, més que no pas un document tècnic tancat.

La moció es va aprovar amb una àmplia majoria i les abstencions del PSC i SOMI.

Moció sobre les condicions laborals al sector carni i condol per la mort d’un treballador

La tercera moció que es va debatre al ple municipal del mes d’abril va ser presentada per VECP, per expressar el condol institucional per la mort d’un treballador del sector carni, Arshdeep Singh, denunciar les condicions laborals a la comarca i exigir mesures urgents per millorar la seguretat i la dignitat laboral.

La proposta va comptar amb els vots favorables de diversos grups municipals, mentre que el PSC, Junts i Ara Vic es van abstenir i SOMI hi va votar en contra.

La moció va estar marcada per la intervenció inicial de Raji Verma, veïna de Vic, que va posar veu a la comunitat afectada. Verma va recordar la víctima com “un noi treballador, generós i molt vinculat a la seva gent” i va afirmar que la seva mort “no era un fet aïllat, sinó el símptoma d’un model industrial que ha crescut sense garantir les condicions de seguretat i dignitat”. També va reclamar que fos “l’última mort en un lloc de treball a la comarca”, no com un desig, sinó com un compromís real d’investigació i canvi.

Des d’ERC, Maria Balasch va expressar el condol i va subratllar que la mort “hauria de sacsejar prou per no mirar cap a una altra banda”. Va defensar que no es tractava d’un cas puntual, sinó del reflex d’un model que “ha crescut ràpid però sense cuidar prou les persones”, i va remarcar que “no és acceptable que el progrés econòmic vagi desvinculat dels drets laborals i de la seguretat”.

En la mateixa línia, Sus Vives (CUP) va assegurar que la mort “no era només una fatalitat, sinó el resultat d’un model basat en l’explotació, especialment de persones migrades”, i va reclamar “una acció contundent i coordinada” per revertir la situació. També va recordar accidents anteriors i va demanar celeritat en actuacions pendents, com la construcció d’infraestructures segures per accedir als llocs de treball.

Des del PSC, Josep Pou va expressar el condol però va justificar l’abstenció del grup considerant que la moció agrupava “massa qüestions diferents” i abordava àmbits que, al seu parer, excedien les competències municipals. Tot i compartir part del diagnòstic, va defensar que determinades qüestions s’haurien d’abordar per separat i amb més concreció.

El regidor Josep Anglada (SOMI) va anunciar el vot en contra, tot i mostrar-se d’acord amb el punt de condol. Va criticar el contingut de la moció i va qüestionar-ne diversos plantejaments, especialment en relació amb les polítiques migratòries i d’habitatge.

Per la seva banda, Xavier Farrés (Ara Vic) va reconèixer que la mort d’un treballador era “el fet més trist i preocupant” i va defensar la necessitat d’investigar els fets i millorar la prevenció de riscos laborals. Tot i compartir diversos punts de la moció, va considerar que alguns aspectes eren massa genèrics o excedien l’àmbit municipal, motiu pel qual el seu grup es va abstenir.

En nom del govern, la regidora Bet Piella va expressar el condol i va remarcar que es tractava d’“una tragèdia humana que no es pot repetir”. Tot i coincidir amb el fons de la moció, va discrepar de la forma, considerant que el text podia transmetre una visió excessivament crítica amb el sector empresarial. Amb tot, va reconèixer que el model econòmic de la comarca havia generat “externalitats negatives importants”, especialment en àmbits com l’habitatge o la cohesió social, i que la situació actual era “insostenible”.

Finalment, el regidor Arnau Martí (VECP) va defensar la moció posant l’accent en la necessitat d’actuar davant d’una realitat que, segons va dir, afecta milers de treballadors.

La moció es va aprovar en un debat intens, marcat pel record de la víctima i per un ampli consens en la necessitat de millorar les condicions laborals, tot i les discrepàncies sobre l’abast i la formulació de les mesures proposades.

Precs i preguntes de l’oposició

Les preguntes de l’oposició sobre la consulta de la Plataforma CAP Caputxins van posar sobre la taula, sobretot, si el govern acceptaria la nova proposta de pregunta i si tiraria endavant la consulta.

Des d’ERC, Albert Palou va explicar que la plataforma havia plantejat reformular la pregunta per buscar consens i va demanar clarament quina era la posició del govern davant d’aquesta nova proposta.

En la mateixa línia, des de la CUP, Quim Soler va insistir que la plataforma ja havia fet el pas de presentar una alternativa i va reclamar que el govern es decidís: o bé acceptar-la i activar el procés, o bé rebutjar-la i continuar amb la via inicial, però sense allargar més la situació.

Des de SOMI, Josep Anglada va anar més enllà i va defensar que, després que s’haguessin desestimat recursos previs, calia posar en marxa la consulta sense més dilacions. Va afirmar que el govern havia d’“exigir-se” activar el mecanisme.

Per part de Vic En Comú Podem, Arnau Martí va remarcar que la ciutadania estava demanant la consulta i que, si hi havia una proposta de consens, no tenia sentit continuar presentant recursos. Va defensar que s’havia d’aprofitar aquesta oportunitat per tirar-la endavant.

En la resposta del govern, l’alcalde Albert Castells va recordar que tots els grups coincidien en el fons de la qüestió —reclamar una tercera àrea bàsica de salut— i va qüestionar la utilitat de fer una consulta si hi havia acord unànime. Va plantejar si tenia sentit destinar-hi recursos públics quan tothom faria campanya pel “sí”, i va proposar tornar a reunir-se amb la plataforma per replantejar la situació.

En el torn de rèplica, Quim Soler va introduir un altre element: va defensar que un referèndum no només serveix per decidir, sinó també com a eina de pressió política. Segons ell, si no s’acceptava la nova pregunta, la plataforma podia mantenir la inicial.

Finalment, Josep Anglada va criticar l’actitud del govern, afirmant que feia mesos que repetia els mateixos arguments i que, si hi havia una majoria favorable a la consulta, s’havia de permetre fer-la sense posar-hi traves.

En el torn de preguntes d’ERC Vic, Maria Balasch va traslladar la queixa d’uns veïns sobre l’estat d’un edifici al carrer de la Rambla de l’Hospital. Va recordar que feia aproximadament un any s’hi havia produït un incident important —un ensurt relacionat amb l’estat de l’immoble— i que, tot i que en aquell moment el govern havia dit que s’hi actuaria, la situació no havia canviat. Per això, va demanar en quin punt es trobava.

En la resposta, la regidora d’Urbanisme, Ester Coma, va indicar que, tot i no tenir clar inicialment l’edifici concret, entenia a quin cas es referien. Va explicar que l’Ajuntament havia fet diversos requeriments a la propietat i que s’hi havien dut a terme algunes actuacions, com tapar l’espai i fer-hi treballs d’apuntalament interior per garantir la seguretat. Tot i això, va admetre que quedaven actuacions pendents i que la propietat havia de desenvolupar un projecte per intervenir-hi de manera més definitiva i tirar-lo endavant.

La CUP Vic, a través del regidor Quim Soler, va exposar la preocupació per la possible supressió d’una línia d’I3 a l’escola La Sínia. Va recordar que aquesta reducció afectaria la qualitat i la diversitat de l’oferta educativa, amb riscos com la pèrdua de la categoria de màxima complexitat del centre i possibles perjudicis per a l’escola pública enfront de les concertades. Per això, va demanar a l’Ajuntament que fes un esforç per intentar que no es tanqui aquesta línia.

La regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, va aclarir que l’obertura i el tancament de línies no és competència directa de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat. Va explicar que, tot i això, l’Ajuntament havia aconseguit reduir només una línia aquest any en lloc de dues, com tocaria segons el padró, i que això ja és una mesura positiva. També va destacar que una escola d’una sola línia no perd la condició de màxima complexitat i que el grup singular es podrà mantenir, cosa que permet continuar oferint una escolarització adequada i facilitar la inclusió.

El grup del PSC va formular una pregunta sobre el nombre de paradistes del mercat de marxants, atenent les preocupacions de diversos ciutadans sobre si hi havia hagut un descens en els darrers mesos. Josep Pou va recordar que feia temps que es feien comprovacions i regularitzacions, i que l’objectiu era conèixer l’evolució del nombre de parades habituals.

La regidora de Comerç, Mercats i Consum, Bet Piella, va explicar que les úniques baixes que hi ha hagut han estat per paradistes que no complien amb la regularització o per transmissions de parades entre diferents titulars. Tot i això, la llista de paradistes continua plena i amb persones a l’espera de participar els dies de mercat.

A més, Piella va anunciar novetats importants per dinamitzar els mercats: a partir del mes d’abril, incorporaran una xurreria, i els dimarts, dissabtes i diumenges també oferiran pollastres a l’ast. La regidora va destacar que l’estratègia és prioritzar la qualitat de les parades per sobre de la quantitat, retirant aquelles que no compleixen els criteris i afegint noves opcions per fer els mercats més atractius per a la ciutadania.

El grup SOMI va preguntar per l’estat del Pont d’en Bruguer, després que diversos veïns i veïnes transmetessin la seva preocupació per la situació del pont i l’entorn immediat. Els ciutadans havien enviat fotografies que mostraven branques caigudes, arbres tombats i altres elements que podien posar en risc la seguretat de la zona.

La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va explicar que el servei municipal de poda ja ha actuat recentment, tallant les branques més accessibles i especialment aquelles que estaven a sobre del pont. Tot i això, alguns arbres de gran envergadura no es poden intervenir sense risc, ja que tallar-los podria provocar que caiguessin sobre el pont. Per aquest motiu, Coma va indicar que s’ha fet una sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè realitzi les actuacions pertinents. A més, es preveu fer un repàs complet de la zona, que és un bosc de ribera amb molts pollancres que, a causa de la sequera, estan secs i podrits per dins, i que amb les pluges i la crescuda del riu s’estan arrencant i caient. La regidora va concloure que, amb la coordinació entre l’ACA i els serveis municipals, s’espera resoldre la situació i garantir la seguretat del pont i del seu entorn.

Els grups PSC Vic i VECP van preguntar per l’estat del projecte del nou Palau de Justícia després de veure publicades declaracions als mitjans del partit de l’alcalde que feien referència a la cessió del solar com si ja s’hagués dut a terme. Els portaveus van manifestar que això no reflecteix la realitat: la cessió encara no està formalitzada i consideren que fer aquest tipus de declaracions pot induir a error els ciutadans sobre l’estat del projecte.

L’alcalde va explicar que Vic ha avançat en els acords polítics i socials necessaris, amb consens entre els grups municipals, els cossos de policia i el col·legi d’advocats. Tot i això, encara falta formalitzar la cessió del solar perquè la Conselleria de Justícia la sol·liciti oficialment. Aquesta formalització és imprescindible per poder portar el tema al proper ple i avançar en la construcció del Palau. Finalment, es va demanar que la Conselleria de Justícia formalitzi la petició del solar per portar la cessió al ple de maig i continuar avançant amb el projecte del Palau de Justícia.