El ple aprova la gratuïtat del transport urbà per a les persones majors de 65 anys

El ple corresponent al mes de setembre va tenir la mobilitat com a tema principal, ja que més enllà d’aprovar la gratuïtat del transport urbà per a les persones majors de 65 anys que ho sol·licitin, es van desgranar molts detalls del nou servei d’autobús a la ciutat de Vic i es va explicar el projecte d’instal·lar panells informatius per saber l’estat d’ocupació dels aparcaments municipals. La sessió, d’unes 3 hores de durada, també va tractar temàtiques més tècniques, com la modificació de la Relació de Llocs de Treball (RLT) o l’aprovació del compte general de l’exercici 2025, i d’altres amb un important pes simbòlic, com l’adhesió de Vic al manifest de commemoració del mil·lenari de les assemblees de Pau i Treva.

Un autobús més a l’abast de la ciutadania

Un dels punts més destacats de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la gratuïtat del transport urbà per a les persones majors de 65 anys. Tal com va explicar el regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, actualment els majors de 65 anys podien optar a utilitzar el servei d’autobús de la ciutat sense cost, “però aquest fet estava condicionat per la renda de les persones”. Amb l’objectiu d’oferir “un autobús que el faci servir tothom, i que tothom se’l faci seu”, s’ha apostat “per la gratuïtat universal per a aquest col·lectiu”.

Des de la CUP, el regidor Arnau Comajoan va mostrar alguns dubtes respecte a la proposta, i va recordar que des del seu grup “hem demanat la correcció dels càlculs de l’aportació que haurà de fer l’Ajuntament, ja que creiem que s’utilitza una fórmula sense fonament”. Comajoan també va apuntar que segons les dades consultades “les persones de més de 65 anys ja és la franja d’edat que fa servir més el servei”, per tant, “no creiem que calgui enfocar les mesures per fomentar la utilització del bus cap aquí”.

Josep Pou (PSC) va defensar la mesura “tot i la possibilitat que el cost del servei sigui deficitari, però el benefici final d’utilitzar més el transport públic és necessari”, i va destinat a una franja d’edat “que cada vegada serà més gran”.

SOMI, a través de Josep Anglada, van considerar la mesura “positiva i beneficiosa pel conjunt de la ciutadania en general”. Anglada va recordar que la gratuïtat pels majors de 65 anys “ja existia, i ara el que fem és eliminar les limitacions per accedir-hi”.

Arnau Martí (VECP) va recordar que a Vic, “l’autobús ja havia sigut gratuït per als majors de 65 anys, i després es va decidir que el més adequat era plantejar un esgraonat segons la renda per accedir a l’absoluta gratuïtat”. Davant la mesura proposada en el ple, Martí va assegurar que en el tema del transport urbà “som el màxim contundents possibles, i creiem que hauria de ser pràcticament gratuït per a tothom”. El regidor de Vic en Comú Podem va expressar que un transport públic “eficient i gratuït solucionaria bona part dels problemes de mobilitat de la ciutat”.

La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, va considerar la mesura “justa i igualitària per garantir la mobilitat de la gent gran de Vic”, i per aquest motiu hi va votar a favor. La mesura va avançar el vot favorable de tots els regidors, excepte l’abstenció dels tres de la CUP.

Precisament una moció de la CUP va fer que en el ple es tornés a parlar del servei d’autobús urbà. En concret, el text presentat pel regidor Arnau Comajoan proposava diverses mesures per incentivar l’ús de l’autobús urbà entre la població. En aquest sentit, Comajoan va recordar que la integració de Vic a l’Àrea de Transport Metropolità (ATM) “ha anat bé per algunes coses, però ha encarit el bitllet senzill, i ha perjudicat l’usuari ocasional”. I és que a Vic, el preu actual del bitllet senzill és de 2,90 euros, “i això tira enrere a utilitzar l’autobús per moure’s per la ciutat”. Pel que fa a l’abonament de 10 viatges, “també és dels més cars si ho comparem amb ciutats similars”. Així doncs, la proposta de la CUP anava en la línia de “recuperar un abonament de 10 viatges propi, amb un preu màxim de 10 euros”, i establir el preu del bitllet senzill “en 1,50 euros”. L’objectiu de la moció era aplicar mesures per potenciar que la franja d’edat de 30 a 65 anys, “en què la mobilitat laboral i personal en cotxe és predominant i volem fomentar que es passi a l’autobús”.

La moció va ser vista amb bons ulls per totes les forces polítiques, però amb matisos que van condicionar el vot: ERC Vic i el PSC Vic van expressar compartir un mateix objectiu, com era “fer que més gent s’acosti al bus urbà i millorar-ne el servei”, va comentar Albert Palou (ERC). Des del PSC Vic, Débora Villena hi va afegir una esmena amb la intenció de “garantir que el transport urbà a la ciutat sigui més accessible i inclusiu per a tothom i, més enllà del preu, garantir també la gratuïtat per als acompanyants de persones amb necessitats específiques de suport”. Arnau Martí (VECP) també hi va votar a favor, “amb el desig que les idees de la moció casin amb les millores que es plantegen des de govern per al bus urbà”.

Marta Riera (SOMI), va considerar el text “legítim i amb sentit”, però no hi va donar suport en considerar que calia “conèixer la proposta del govern municipal en aquest àmbit, ja que sabem que fa temps que hi treballen”. Xavier Farrés (Ara Vic), també va reconèixer “la bona intenció de la moció”, però va optar per l’abstenció “pel fet que hem de fer un vot de confiança a la feina del regidor de Mobilitat i escoltar la seva proposta”. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, també va apel·lar al respecte a la feina feta per justificar la seva abstenció.

Per part del govern municipal, el regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, va ressaltar el fet de compartir el fons de la moció, “però volem anar més enllà, ja que el nou servei d’autobús és un dels grans projectes del mandat”. Membrives va recordar que des del 2024 “es treballa amb dades, informes, propostes i converses amb la Generalitat per fer front al repte que Vic tingui un bus urbà adaptar a la mida de la ciutat”.

En aquest punt, el regidor va anunciar que l’1 de desembre Vic ha de posar en marxa el nou servei d’autobús urbà. Un servei que estarà format “per 8 línies principals, més dues d’escolars i una línia pròpia per Sentfores-La Guixa”. Tot plegat, amb l’objectiu que l’autobús “sigui útil per a les famílies, per qui va a treballar, pels trajectes entre les escoles i la zona esportiva, i per qui simplement l’agafa per anar a passejar”, va remarcar Membrives. El nou servei, “també estarà actiu els diumenges i festius”, va afegir.

Pel que fa als preus, Membrives va avançar que a la gratuïtat pels majors de 65 anys que s’acabava d’aprovar, “també el tindran gratuït els menors de 16 anys”. Pel que fa al preu, “volem arrencar aquest servei amb un cost a 0,50 cèntims el trajecte”. En últim lloc, el regidor de Mobilitat va detallar que es renova la flota amb vuit nous vehicles “moderns, accessibles i confortables; quatre autobusos híbrids i quatre de totalment elèctrics”. Membrives va tancar la seva intervenció recordant que aquesta “és l’aposta clara, valenta i decidida que fa el govern perquè l’autobús sigui fàcil de provar, d’utilitzar i, sobretot, d’incorporar al dia a dia dels vigatans”. Amb més vots a favor (8), que en contra (2), i un total de 10 abstencions, la moció de la CUP es va aprovar. El regidor Arnau Comajoan (CUP), va celebrar l’explicació de Membrives “i que en el projecte es compleixi bona part del que es proposa en la nostra moció”.

Encara en l’àmbit de la mobilitat urbana, el ple va aprovar la col·locació de vuit panells informatius a les entrades de la ciutat, “amb l’objectiu d’informar en temps real de la disponibilitat de places a 13 espais gratuïts en superfície”, va explicar el regidor de Mobilitat, Guillem Membrives. El regidor va ressaltar que més enllà d’informar a través de pantalles, “el projecte va d’ordenar millor com els vehicles entren a la ciutat, i que els conductors puguin decidir on aparcaran sense haver de travessar la ciutat o arribar a un espai ja ple”.

Per part de la CUP Vic, el regidor Quim Soler va argumentar l’abstenció al considerar-la “parcial, ja que només dona informació d’aparcaments en superfície, i en un principi, no dels aparcaments subterranis, ni les zones blaves, verdes o taronges”. Soler també va expressar que des del seu grup “no acabem d’entendre on se situaran els panells”, i que ho veien “un projecte molt car”.

Per part de SOMI, Josep Anglada va valorar la proposta com a “útil per al conjunt de la ciutadania, amb una mesura senzilla però amb impacte molt positiu”. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, va ressaltar “la innovació tecnològica que farà millorar la mobilitat a la ciutat”.

El regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, va detallar que bona part del cost econòmic del projecte “prové d’obra civil, de fer arribar la fibra òptica i la connexió on s’ubicaran les pantalles”. Pel que fa a la possibilitat de mostrar més tipologia d’aparcaments, “la pantalla serà capaç de fer-ho, però caldrà fer convenis amb els aparcaments privats o amb qui gestiona la zona blava”.

Vic recordarà el mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva

En la sessió de ple d’aquest setembre es va aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Vic al manifest que proposa el Parlament de Catalunya per commemorar el Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva. La regidora i portaveu del govern municipal, Anna Alemany, va recordar què eren les Assemblees de Pau i Treva, “una idea que avui continua tenint una gran vigència”. En aquest sentit, va explicar que els acords assolits l’any 1027 servien “per posar límits a la violència, protegir les persones i els seus béns, sobretot les més vulnerables, i establir unes regles clares per fer possible la convivència i suspendre les hostilitats”. Alemany també va posar l’accent en la importància de l’adhesió de Vic al manifest, “ja que el moviment de Pau i Treva va tenir com a figura principal el Bisbe Oliba”, Bisbe de Vic i Abat de Ripoll. La commemoració comptarà amb una programació específica i, en el cas de Vic, la coordinació dels actes anirà a càrrec d’un grup format per l’Ajuntament de Vic, el Museu d’Art Medieval (MEV), el Bisbat de Vic, l’arxiu i la biblioteca Episcopal, l’Institut Superior de Ciències Religioses, el Patronat d’Estudis Osonencs, la UVic-UCC, la Biblioteca Pilarin Bayés i experts medievalistes. “L’objectiu és que el mil·lenari tingui una mirada acadèmica, social i patrimonial per conèixer millor la nostra història”, va concloure Alemany.

Arnau Comajoan va mostrar tot el suport des de la CUP Vic, i va demanar “obrir la comissió organitzadora perquè des del nostre grup hi hauríem volgut fer aportacions i participar-hi”. Des del PSC Vic, Josep Pou, va mencionar “la vigència d’aquells acords”, i la importància de recordar “el que passava fa mil anys, i com es va buscar la manera de definir uns espais de pau i diàleg en contraposició a la violència”.

Josep Anglada (SOMI), va destacar “la rellevància i significació d’aquesta commemoració per la nostra ciutat”, tot apuntant que Vic “ocupa un lloc destacat en la història de la construcció institucional de Catalunya, i la figura del bisbe Oliba és un testimoni fonamental”. Arnau Martí (VECP) va explicar que amb les Assemblees de Pau i Treva, “el que s’estava fent era una cosa que semblava molt senzilla, però era molt profunda: posar límits al poder, a la violència i protegir a la gent”. Martí va coincidir amb altres regidors amb la vigència d’un fet ocorregut fa mil anys. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, hi va votar a favor, però reclamant que se centrés la commemoració “en el que van significar les assemblees de Pau i Treva, en la tradició política pròpia de Catalunya i no en una interpretació basada en la nova política contemporània”. L’adhesió al text es va aprovar per unanimitat.

L’exercici 2025, en positiu

El ple corresponent al mes de setembre va servir per aprovar el compte general de l’Ajuntament de Vic de l’exercici 2025. Tal com va desgranar la regidora d’Economia, Núria Homs, “hem pogut tancar l’any amb un resultat positiu de 8,6 milions d’euros”. Homs va explicar que el resultat es produeix “perquè hi ha hagut un 4% més dels ingressos previstos”. Unes previsions que s’han millorat “a través dels majors ingressos que han arribat de la plusvàlua, de l’impost de construccions i obres ICIO, i de la participació en els tributs de l’estat”. La regidora d’Economia va ressaltar alguns indicadors com l’autonomia fiscal, “que està al voltant del 53%”, l’execució de la despesa, “que se situa al 89%”, mentre la despesa de la inversió “estem al voltant del 35%”. Per últim, Homs va comentar que, un cop tancat l’exercici, “el romanent de tresoreria és de 10 milions d’euros”.

Durant la sessió ordinària, es van portar a votació cinc punts vinculats a la modificació de la relació de llocs de treball (RLT), o de les condicions de llocs de treball. Les propostes es van aprovar, i tots els punts van rebre el vot afirmatiu dels regidors, excepte l’abstenció dels representants d’ERC Vic i de la CUP Vic.

Entre els punts amb més càrrega administrativa, el ple va portar a votació l’aprovació de la bonificació de l’ICIO de tres obres que afecten equipaments amb interès social o amb protecció pel seu interès cultural. En concret, es va aprovar per unanimitat la bonificació de l’ICIO vinculada a la reforma que l’entitat de Sant Tomàs fa a l’edifici del carrer Morgades per destinar-lo a un nou espai de formació. Pel que fa a la proposta de bonificació de l’ICIO que afecta la reforma del claustre de la Catedral de Sant Pere, va rebre el vot en contra de la CUP Vic: “Ens sembla una vergonya els privilegis a l’Església, i regalar 70.000 euros de bonificació a una obra ja molt finançada per subvencions”, va argumentar la regidora de la CUP, Sus Vives. La regidora Homs va voler aclarir que “cap obra pot estar sobrefinançada, tot i rebre subvencions de diverses institucions, i no podem dir que ningú s’està beneficiant amb aquestes obres”.  El resultat de 17 vots a favor i els tres vots en contra de la CUP es va repetir en la proposta de bonificació de l’ICIO de les obres de millora d’accessibilitat al convent de Santa Teresa.

La col·laboració per fer créixer la plataforma PRIMA continua

El ple va aprovar per unanimitat la pròrroga d’adhesió al protocol institucional entre la fundació Institut de Recerca en Energia de Catalunya, l’Ajuntament de Gurb, l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la UVic-UCC per a la implantació de la plataforma d’experimentació per a l’impuls a la transició energètica (PRIMA). La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va recordar la importància d’estar vinculats a aquesta iniciativa que ja fa quatre anys que funciona, “ja que és un espai que fomentarà i facilitarà la creació de projectes estratègics de país pel que fa a les energies renovables i la sostenibilitat”, i que més enllà de l’activitat de la mateixa plataforma, “comportarà la retenció de talent a la comarca i un valor afegit amb l’arribada de noves empreses relacionades amb el sector”.

Vinculat a les energies renovables, en la sessió es va acceptar la renúncia per part de Vicoop Energia SCCL de la cessió d’ús de la coberta de l’edifici municipal situat al carrer Indústria, 71. Això fa referència a les cobertes que des de l’Ajuntament es van cedir a la cooperativa d’energia renovable de la ciutat, “a qui se li van cedir espais, i la majoria de projectes han anat endavant”. En el cas de la coberta del carrer Indústria “l’escomesa de la companyia elèctrica no dona per a més, per tant, no s’hi poden instal·lar plaques fotovoltaiques”, va explicar la regidora de Medi Ambient, Ester Coma. El punt va avançar amb la unanimitat del plenari.

Més agilitat en les inspeccions i sancions a establiments

El catorzè punt de l'ordre del dia va servir per aprovar l'expedient per assumir les competències d'inspecció i sanció dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a llicència municipal. Tal com va explicar la regidora de Via Pública i Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, fins ara aquestes competències “les tenia la Generalitat, però a l'Ajuntament disposem d'una estructura necessària per poder gestionar i actuar en establiments que no compleixin la normativa”. De fet, Franquesa va recordar que des de l'Ajuntament “ja s'ha fet molta feina”, i tot i detectar incidències i advertir a l'òrgan sancionador, “la resposta era molt lenta, i érem nosaltres qui havíem de contenir el problema sense poder-lo resoldre”. Amb aquesta competència assumida, “esperem agilitzar els tràmits i des del servei d'activitats i la Guàrdia Urbana posar ordre en els locals que detectem que generen problemes de convivència”.

Des de la CUP, Sus Vives va expressar el seu vot favorable, però també va traslladar els dubtes sobre “el fet de poder sancionar els bars que no compleixin la normativa”. Franquesa va detallar que la normativa de bars “és molt específica”, i que la competència que es portava a votació “ens ha de servir si per exemple es detecta un bar que no fa de bar, sinó de bar musical i genera problemes de soroll i convivència”. Des de SOMI, Josep Anglada va fer valdre “el fet de poder detectar i sancionar des de la institució més propera al ciutadà”. La proposta es va aprovar per unanimitat.

MOCIONS

A banda de la moció referent a l'autobús urbà, comentada en l'inici d'aquest text, el ple de setembre va debatre dues propostes més. La primera, presentada per SOMI, demanava la instal·lació d'aparells de gimnàstica a l'aire lliure en algun parc de Sentfores-La Guixa. En l'argumentari defensat per Josep Anglada, el regidor va exposar que “molta gent gran fa exercicis improvisats als parcs de Sentfores-La Guixa, molts adults també voldrien fer exercicis a prop de casa i els joves també en podrien treure profit”.

Des del PSC, Josep Pou va recordar que la proposta feta des de SOMI “també s'ha articulat des dels pressupostos participatius”, i per aquest motiu el seu vot va ser una abstenció, “perquè no volem generar una interferència política ni apropiar-nos d'un procediment que va endavant”. Arnau Martí (VECP), es va abstenir, i va recordar que s'havien presentat mocions per instal·lar espais de salut en altres punts de la ciutat “i no hem vist que s'hagin executat, per tant, demanem que es vetlli per la instal·lació de tots ells”. La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, hi va votar a favor, “ja que és una actuació senzilla, útil i que fomenta la vida saludable”. Des d'Ara Vic, el regidor Xavier Farrés va voler destacar “els beneficis per la salut física, però també per les relacions socials d'aquest tipus d'espais”. Des de Junts, la proposta també es va veure amb bons ulls, tot recordant que el foment de l'activitat física a totes les edats “és una de les prioritats del mandat”, i que per això “s'han creat espais per tota la ciutat i s'han millorat zones com el Mas de Bigas”, va explicar el regidor d'Activitat Física, Eduard Comerma. Comerma també va puntualitzar que la petició d'instal·lar un espai per fer exercicis a Sentfores-La Guixa “es va recollir en les trobades de El teu barri, la teva veu”, i que ara es trobaven en el moment de decidir la ubicació. La moció va avançar amb els vots favorables de Junts (8), SOMI (2), Ara Vic (1) i la regidora no adscrita, Elisenda Carrera. El PSC, VECP i ERC es van abstenir i la CUP hi va votar en contra.

Des del grup de Vic en Comú Podem es va presentar la moció per a la restitució dels elements identificatius de la Unió Esportiva Vic a l'estadi Hipòlit Planàs. El regidor Arnau Martí va recordar que fa més d'un any “es va aprovar un pla de manteniment i millora de l'estadi coincidint amb el 40è aniversari de l'equipament”, i que entre les actuacions previstes “hi havia la renovació dels seients de les graderies”. Martí va explicar que en la instal·lació dels nous seients  “s'hi va incloure la inscripció UE Vic, per fer referència a l'entitat centenària que històricament ha utilitzat l'estadi i ha representat la ciutat arreu”. Martí va lamentar que aquest agost, “s'hagi retirat la menció i l'escut a la UE Vic de les graderies”, i que en el cas que alguna altra entitat que fa servir l'estadi s'hi hagués volgut sentir representada, “el més normal hagués sigut asseure les dues parts, i consensuar on s'han d'ubicar els elements, però no eliminar-ne cap”. El regidor de VECP va demanar “restituir els elements que feien referència a la UE Vic, i impulsar el diàleg amb tots els clubs que utilitzen l'Hipòlit Planàs”.

Des d'ERC Vic, i tal com va explicar la regidora Maria Balasch, es va demanar definir bé l'ordre de les actuacions que proposava la moció, “i primer parlar amb les entitats, i tot seguit, veure què volen, què necessiten i prendre les decisions”. Per part de la CUP, Sus Vives es va mostrar “a favor de tot l'argumentari del senyor Martí”, posant també l'accent en el diàleg entre les entitats. Una posició que també van assumir els regidors del PSC i la regidora no adscrita, Elisenda Carrera.

Josep Anglada (SOMI), va reconèixer que a l'inici de la polèmica “vam creure lògic restablir les lletres”, però que un cop escoltades les parts, “i tenint en compte que parlem d'una instal·lació municipal que no només utilitza la UE Vic ho veiem diferent, i creiem que tothom s'hi ha de sentir representat i a gust”. En aquest sentit, Anglada va ressaltar que “ara als seients s'hi llegeix la paraula Vic, i en el fons, tots els clubs que juguen a l'estadi representen la ciutat”. Per aquests motius, el seu vot va ser en contra. Ja des del govern municipal, el regidor d'Ara Vic, Xavier Farrés, va aportar una abstenció, tot demanant a Martí “que es plantegi retirar la moció, i un tema tan complex es pugui parlar amb tranquil·litat i amb les parts implicades en espais com la taula d'esports”.

Per últim, el regidor d'Activitat Física i Esports, Eduard Comerma, va admetre que la retirada de les lletres  “li pugui saber greu a la UE Vic, però hi ha altres entitats que utilitzen la instal·lació municipal i els hem de poder atendre”. Comerma també va lamentar “que el regidor Martí hagi fet la moció parlant només amb una de les parts”, i va posar context de la situació, tot destacant que la UE Vic i el Vic Riuprimer “són els principals usuaris de l'equipament”. En aquest punt, va exposar que durant la celebració dels 40 anys de l'estadi, “es va posar la inscripció UE Vic a la graderia”, però durant tot l'any passat, “el Vic Riuprimer, un equip que porta el nom de la nostra ciutat per tota Espanya i és un referent del futbol femení”, va expressar al regidor d'Activitat Física i Esports “sentir-se estranyes quan jugaven a casa”. Amb aquest escenari, “vam deixar finalitzar la temporada de celebració del 40è aniversari de l'estadi, i aprofitant l'aturada de l'activitat de l'estiu i les tasques de manteniment, vam decidir posar unes grades més neutrals”. Comerma va recordar que en altres equipaments esportius municipals que comparteixen diversos clubs de la ciutat, “no hi apareix el nom de cap d'ells a la graderia”. El regidor d'Activitat Física i Esports va acceptar que “cal obrir un diàleg entre les entitats”, però no podien acceptar la restitució dels elements de la UE Vic a la graderia. La moció no va prosperar.

Precs i preguntes de l’oposició

En l’apartat de precs i preguntes, ERC Vic va ser el primer grup a intervenir. Entre les preguntes realitzades, destaca la que va fer el regidor Albert Palou, vinculada “a la llista d’espera de fins a tres anys per accedir a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Osona”. Palou va demanar “amb ànim constructiu”, si hi havia alguna solució per facilitar l’accés a aquesta iniciativa. La resposta va anar a càrrec de la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, que va reconèixer “ser conscient del problema, i que és una proposta d’allò més exitosa”, on l’Ajuntament de Vic col·labora, però no organitza directament. Homs va fer visible l’èxit amb algunes dades, “com els 1.300 inscrits, i els 500 que cada dimecres participen en els actes, un fet que provoca que hi hagi molta llista d’espera per accedir”. En aquest sentit, Homs va valorar el fet que “la gent gran cada vegada té més ganes d’aprendre i fer coses”, i va recordar que Vic “és una ciutat rica en activitats per a la gent gran”. En aquest punt va respondre al regidor Palou, tot explicant que es treballa per “més equilibri territorial d’activitats, i que municipis com Calldetenes, Tona o Centelles també puguin oferir una programació similar per a la seva gent gran”. Finalment, Homs va explicar que més enllà de la iniciativa de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Osona, “els casals i centres cívics de la ciutat també ofereixen una gran programació, i , de fet, des de la mateixa universitat han creat el programa USènior (+65 anys) amb una proposta de cursos regulars que ha tingut també molt bona acollida”. La regidora va finalitzar la seva intervenció tot animant a tothom “a descobrir-les”.

Des de la CUP, es va preguntar sobre la tipologia de llocs on el DeltaCar, el cotxe de la Guàrdia Urbana que permet posar sancions de trànsit amb el vehicle en moviment, ha posat més multes, i en concret, quantes n’havia posat a la plaça de la Catedral i a cotxes mal aparcats sobre carrils bici. La regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, va explicar que des de principi d’any, el DeltaCar “ha posat unes 2.700 multes, sobretot a vehicles estacionats a sobre de les voreres, amb un total de 530 sancions”. Franquesa va detallar que els llocs més conflictius són “zones blanques, on els vehicles aparquen sobre línies grogues que delimiten algun espai, o sobre les illes abans dels passos de vianants”. Pel que fa a vehicles mal aparcats sobre carrils bici, “aquest any hem multat 83 cotxes”.

Vinculat a la plaça Catedral, “el DeltaCar accedeix al casc antic per controlar vehicles que superen el temps d’estacionament autoritzat”, i en referència a vehicles que estacionen per anar al consultori Bayés, “si tenen la targeta que els autoritza a ser-hi, no hi podem fer res”.

Débora Villena (PSC) va demanar “conèixer les millores que s’estan realitzant a la piscina interior del CEM Patí Vic, i com repercutiran en el servei”. La resposta va anar a càrrec del regidor d’Activitat Física i Esports, Eduard Comerma, que va desgranar que s’ha intervingut “en la teulada, on hi havia goteres”, i també en “el revestiment que cobreix tot el vas de la piscina, que serà igual que el de la de fora per evitar pèrdues”. Comerma va apuntar que l’última setmana de setembre “s’hauria de poder obrir al públic”.

El PSC i Vic en Comú Podem van coincidir en la pregunta sobre l’estat de l’estudi de viabilitat de la gestió directa de l’aparcament a la calçada, tot recordant que “es va aprovar en la sessió del ple de maig fer-ho, i havia de concloure aquest setembre”. El regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, va remarcar que disposar d’aquest estudi “ens interessa també al govern, és un compromís que vam adquirir i complirem”. El regidor va apuntar que per fer l’estudi “ha costat trobar professionals rigorosos, amb el cap fred i prou neutrals”.

El grup de SOMI va demanar que “abans de donar la llicència de taxi, es pugui esbrinar si saben català”. El regidor de Mobilitat, Guillem Membrives va explicar que recentment “s’ha aprovat el nou reglament del taxi a la ciutat”, i que el text “recull aquesta situació”, ja que es va preveure inicialment “i els taxistes també han presentat al·legacions en aquest sentit”. Membrives, per tant, va ressaltar que assegurar el coneixement del català “interessa al govern municipal i als taxistes”, i que un cop s’aprovi definitivament, “la petició que fan quedarà resolta”.

Arnau Martí, regidor de Vic en Comú, va sol·licitar una valoració del funcionament dels Casals d’Estiu, i dels ajuts a les famílies per tenir-hi accés. Martí va demanar revisar els criteris d’admissió i d’accés als ajuts, “ja que han prioritzat molt afavorir la conciliació familiar i laboral, i potser caldria tenir més en compte famílies amb situació d’aturada laboral forçada”.

La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, va recordar que era el primer any d’aplicació d’aquests criteris, “i hem posat el focus en les unitats familiars que han de conciliar família i feina”. Homs també va apuntar que “els recursos són finits, i no es pot obrir universalment, perquè un casal d’estiu és molt enriquidor, però no és una cosa de primera necessitat”. La regidora també va acceptar que durant tot el procés, “ens hem trobat algunes casuístiques específiques que no entraven en les bases dels ajuts, però se’ls ha ofert altres ajuts d’urgència”. Homs va entomar el repte d’analitzar “quantes famílies amb situacions especials han quedat fora, revisar els criteris i incorporar a qui ho necessiti”.

La regidora no adscrita, Elisenda Carrera, va demanar si el servei d’acompanyament a les famílies i de suport als infants de 0 a 3 anys “forma part de cap pla de millora d’oportunitats educatives o és una iniciativa pròpia”. La regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, va explicar que aquest servei “el vaig trobar ja muntat quan vaig entrar com a regidora”, i que el que s’ha fet en els últims anys “és mantenir-lo i apostar-hi”.

Podeu recuperar el vídeo del ple en el següent enllaç.