El ple de març evidencia les tensions en immigració i acomiada Carla Dinarès després de set anys com a regidora de la CUP Vic

El ple municipal de març va combinar tràmits de gestió ordinària amb debats polítics intensos, especialment al voltant de dues mocions sobre immigració que van evidenciar la fractura ideològica al consistori. La sessió també va estar marcada per la renúncia de la regidora de la CUP Vic, Carla Dinarès, que va posar punt final a una trajectòria de set anys vinculada al grup municipal. A més, gran part dels grups polítics presents al consistori van voler tenir un record per les cinc víctimes mortals a causa d’un incendi a Manlleu fa poques setmanes.

Resultat pressupostari positiu però amb baixa execució d’inversions

En l’apartat de donar compte, el govern va informar de l’estat d’execució del pressupost del quart trimestre de 2025, amb un resultat pressupostari positiu. Tot i això, el regidor de VECP, Arnau Martí, va alertar de la manca d’execució d’algunes inversions previstes: “cal tenir recursos, però també cal poder-los executar”. L’alcalde, Albert Castells, va respondre que precisament la contractació d’un gerent municipal busca agilitzar processos i fer l’administració “més eficient”.

També es va donar compte del Pla anual de contractació 2026, del control de morositat de 2025 i de l’informe de la funció interventora.

La regidora de la CUP Vic, Carla Dinarès, deixa de ser regidora després de set anys

El ple de l’Ajuntament de Vic va viure un dels moments més emotius amb l’anunci de la renúncia de Carla Dinarès com a regidora de la CUP Vic. Visiblement emocionada, Dinarès va explicar que “el got s’ha anat omplint fins que, al final, s’ha vessat”, admetent el desgast acumulat durant anys d’oposició. Amb tot, va subratllar que plega “per continuar-hi sent” i perquè “m’ho dec a mi i a la meva gent”: “La balança s’ha decantat cap a l’altra banda”, va afirmar.

En el seu comiat, va defensar que sempre ha procurat “fer de pont” i actuar com a portaveu de lluites i moviments veïnals, així com dels criteris del seu grup, “per sobre de tot, de l’interès públic i el benestar social de totes les persones”. També va remarcar que “fer oposició no és gens fàcil, és una tasca tan necessària com invisibilitzada”, un desgast que “et pren molta energia i t’acaba la paciència”.

“La ciutat i la seva gent és una de les coses que més estimo d’aquest món”, va dir, tot insistint que continuarà treballant per Vic “des d’altres espais”. Dinarès va tenir paraules d’agraïment per al personal municipal —“si la ciutat funciona és gràcies a totes elles”— i va assegurar que marxa quedant-se “només amb les coses bones”. Va tancar l’etapa definint-la com “molt gratificant” i assegurant: “Compteu amb mi, sabeu on trobar-me i sempre hi seré”.

El relleu al grup municipal de la CUP Vic l’assumirà Arnau Comajoan.

Els portaveus de la resta de grups van dedicar-li paraules de reconeixement. Maria Balasch (ERC Vic) va afirmar que la ciutat perd “una gran regidora” i en va destacar la transparència, coherència i compromís. Josep Pou (PSC Vic) va remarcar que, malgrat les distàncies polítiques, sovint han sabut trobar punts d’acord. Arnau Martí (VECP) va posar en valor el criteri, el rigor, el lideratge i la valentia demostrats durant aquests anys, i Xavier Farrés (Ara Vic) en va subratllar l’esforç i la brillantor. La intervenció més crítica va ser la de Josep Anglada (SOMI), que va assegurar que no lamentaven la seva sortida.

L’alcalde, Albert Castells, va cloure els reconeixements destacant l’entrega i l’estima de Dinarès per la ciutat, recordant moments en què la seva emoció evidenciava el vincle amb Vic.

Modificació de crèdit amb abstencions de l’oposició

El ple va aprovar la primera modificació de crèdit del 2026, defensada per la regidora d’Hisenda, Núria Homs. La modificació inclou tres moviments principals: 425.175 euros per a la promoció econòmica a través de Creacció —amb un canvi tècnic de capítol—; el traspàs de 50.000 euros vinculats a subvencions i recursos d’esports cap a Xarxa de Serveis Urbans; i 5.000 euros per al conveni amb el Consell Comarcal per dotar un tècnic de mobilitat comarcal.

ERC Vic i la CUP Vic es van abstenir, mentre que la resta de grups hi van votar favorablement.

Canvis en la plantilla i millores salarials a Vialnet Vic

El ple va aprovar una modificació puntual de la plantilla municipal amb l’objectiu d’adequar-la a les necessitats actuals de l’organització. Segons va explicar la regidora de Recursos Humans, Núria Homs, es tracta d’un ajust “breu i amb una afectació pressupostària mínima”, però amb un impacte rellevant en l’estructura interna.

La modificació aposta per substituir progressivament places de categoria C2 —com auxiliars administratius— per places C1, de major qualificació. El canvi afecta, entre d’altres, un lloc a l’Oficina Municipal d’Acollida i un als centres cívics, on ja s’havien fet processos de promoció interna en la mateixa línia. També es consolida com a estructural una segona plaça de tècnic de comunicació a Alcaldia, fins ara vinculada a un programa municipal, així com un lloc de suport administratiu al departament de Recursos Humans, que ha vist incrementat el volum de gestió arran del creixement de la plantilla i dels programes d’ocupació. El punt es va aprovar amb una àmplia majoria, ja que només va abstenir-s’hi la CUP Vic.

En el mateix àmbit, el consistori va aprovar per unanimitat l’increment del 2,5% en la partida de personal de la societat mercantil mixta Vialnet Vic corresponent a l’any 2025, amb efectes retroactius des de l’1 de gener. L’actualització salarial, ja aplicada al personal municipal, s’estén així als treballadors de l’empresa encarregada de la recollida selectiva, la neteja viària i la gestió de la deixalleria.

Divisió pel model d’aparcaments

Un dels punts amb més debat va ser l’aprovació de les tarifes 2026 dels aparcaments de la Rambla del Passeig i de la Rambla del Carme, amb una actualització del 2,4% (per sota de l’IPC) i un topall de 20 euros al dia.

La regidora d’Economia, Núria Homs, va recordar que es tracta d’una concessió i que l’empresa té dret a actualitzar els preus d’acord amb l’IPC. En aquest cas, la proposta planteja un increment del 2,4% —per sota de l’IPC anual— aplicable a partir del febrer, i manté sense canvis el topall de 20 euros per estades de fins a 24 hores, així com les tarifes nocturnes.

Des d’ERC Vic, Maria Balasch va justificar l’abstenció del seu grup reiterant que aposten per una gestió directa del servei, que permetria —segons va dir— ser “més agosarats” en la política de preus i tenir més marge d’intervenció pública.

En la mateixa línia, el portaveu del PSC Vic, Josep Pou, també va optar per l’abstenció. Tot i reconèixer que l’increment és inferior a l’IPC i que respon al que estableixen els plecs de la concessió, va defensar la necessitat de replantejar globalment el model d’aparcaments a la ciutat. Pou va apuntar que es tracta d’un dels pocs serveis que genera beneficis i va suggerir estudiar-ne la recuperació per tal de vincular-lo millor a les polítiques de mobilitat i comerç.

Josep Anglada (SOMI) va anunciar un canvi de posició respecte al ple anterior —quan havia votat a favor d’altres increments— i es va decantar per l’abstenció. Va argumentar que desconeixia que un rebuig unànime del plenari podria impedir l’actualització de tarifes i va reclamar obrir converses amb els concessionaris perquè, al seu parer, els preus són elevats i caldria moderar-ne les pujades.

Més contundent es va mostrar Arnau Martí (Vic En Comú Podem), que hi va votar en contra. Va denunciar que les tarifes han augmentat de manera “excessiva” els darrers anys i va posar com a exemple altres municipis amb preus més baixos. Tot i admetre que contractualment l’empresa té dret a demanar l’actualització, va defensar que políticament l’Ajuntament hauria d’impulsar una política de preus més atractiva, amb més bonificacions i alineada amb l’estratègia comercial i de mobilitat. Segons Martí, el servei hauria de contribuir més a l’interès públic, cosa que —va dir— només seria possible rescatant les concessions.

L’alcalde, Albert Castells, va tancar el debat defensant el compliment dels contractes vigents i recordant que l’aparcament del Passeig és propietat d’una societat vinculada a comerciants de la ciutat que van assumir la inversió inicial. Va advertir que simplificar el debat pot portar a obviar que qualsevol reducció de preus implicaria compensacions amb diners públics, és a dir, amb impostos de tota la ciutadania. També va assenyalar una aparent contradicció en abaratir l’aparcament mentre es defensa una mobilitat més sostenible i la reducció de l’ús del vehicle privat.

El punt es va aprovar amb els vots favorables del govern, les abstencions d’ERC Vic, PSC Vic i SOMI, i els vots en contra de la CUP Vic i Vic En Comú Podem.

Bonificacions fiscals i suport majoritari al CAP Vic Sud

El ple va aprovar per unanimitat bonificacions del 95% de l’IBI per a la Casa Pratdesaba i el Casino de Vic, per l’interès cultural i patrimonial dels immobles.

En canvi, la bonificació del 75% de l’ICIO per les obres de reforma i ampliació del CAP Vic Sud (CAP del Remei) va generar discrepàncies. La regidora d’Economia i Hisenda, Núria Homs, va explicar que el projecte —impulsat pel Servei Català de la Salut— té un pressupost d’1.294.000 euros. L’impost d’obres ascendeix a 51.765 euros i, aplicant la bonificació del 75% acordada per a equipaments públics d’interès general, es reduiria en 38.823 euros, de manera que Salut abonaria 12.941 euros. Homs va defensar que es tracta d’afavorir una millora necessària en un servei públic essencial.

La regidora de la CUP Vic Carla Dinarès va anunciar el vot en contra de la seva formació. Tot i reconèixer l’acord general sobre aquestes bonificacions, va qüestionar la idoneïtat d’una inversió elevada en un equipament que podria traslladar-se en el futur i va criticar que encara no s’hagi impulsat el tercer CAP ni executat altres millores pendents. Per part d’ERC Vic i Vic En Comú Podem, els regidors Albert Palou i Arnau Martí, van afirmar que els seus grups hi donarien suport. Tots dos van remarcar la urgència de l’ampliació per la pressió assistencial que pateix el CAP Vic Sud i van defensar que, més enllà del debat sobre un tercer centre, les obres són necessàries ara.

L’alcalde de Vic, Albert Castells, va concloure que la previsió d’un nou equipament no invalida les millores actuals, que responen a una necessitat immediata. El punt es va aprovar amb el vot contrari de la CUP Vic.

Finalment, el punt es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups polítics menys el de la CUP Vic, que hi va votar en contra.

Nou reglament general de Fires de Vic

El ple va aprovar el nou Reglament General de Fires de Vic de l’Organisme Autònom de Fires i Mercats. La regidora de Fires i Mercats, Bet Piella, va explicar que el text regula formalment les normes que han de complir firaires i expositors —ús de la via pública, muntatge, llengua o convivència— i incorpora un règim sancionador. Tot i que aquestes normes ja existien internament, s’ha considerat necessari portar-les a ple perquè tinguin cobertura jurídica.
La CUP Vic es va abstenir, tot qüestionant que el reglament no hagués passat prèviament per la Junta de Fires i plantejant dubtes sobre la referència a la “venda” en el cas dels congressos. El govern va aclarir que, en molts casos, els congressos també inclouen espais expositius. El punt es va aprovar amb el vot favorable de la resta de formacions.

Modificació de la concessió del Circuit del Motor

Es va aprovar per unanimitat la modificació del contracte de concessió administrativa del Centre d’Activitats del Motor. El regidor d’Activitat Física i Esport, Eduard Comerma, va explicar que s’ajusten els límits de la concessió per excloure’n una zona verda que, tot i estar dins l’àmbit actual, no té sentit que sigui explotada pel concessionari. A partir d’ara, aquests espais passaran a ser estrictament públics.

Projecte d’urbanització de la plaça de Can Forcada

El ple va donar llum verda a l’aprovació inicial del projecte d’urbanització de la plaça situada entre l’antiga cooperativa, el carrer Morgades, el passatge dels Estudis i el parc de Can Forcada. La proposta transforma l’actual aparcament en una nova plaça amb paviment drenant, arbrat i zones d’estada, i resol l’accés posterior als aparcaments dels habitatges de la Rambla de l’Hospital, i elimina el pas provisional de formigó que travessa el parc.

La CUP Vic es va abstenir, no pel contingut del projecte, sinó per la manca de treball previ compartit abans de portar-lo a ple, tal com es va queixar la regidora Carla Dinarès.

El govern va admetre la crítica i es va comprometre a millorar els mecanismes d’informació. El projecte va quedar aprovat amb les abstencions de la CUP Vic i de VECP.

El debat sobre la immigració tensiona el ple municipal

En el torn de les mocions, es van portar al ple dues propostes al voltant de la immigració que van evidenciar una polarització ideològica entre els grups del consistori.

La primera moció la va presentar SOMI, i el seu portaveu, Josep Anglada, va ser l’encarregat de defensar-la. La primera moció va ser presentada per SOMI, i el seu portaveu, Josep Anglada, en va ser l’encarregat de defensar-la. La proposta manifestava el rebuig a la regularització extraordinària d’estrangers aprovada pel Consell de Ministres el 27 de gener, especialment la regularització de 500.000 persones en situació administrativa irregular. Anglada argumentava que aquesta mesura tindria efectes econòmics i socials molt perjudicials per a la població catalana i vigatana, destacant la manca d’integració, els conflictes socials, l’“efecte crida” i la possible implicació de màfies dedicades al tràfic de persones. També assenyalava l’impacte directe en sanitat, educació, habitatge i serveis socials, i defensava que la gestió migratòria havia de correspondre a la Generalitat, amb els recursos necessaris per garantir una gestió ordenada.

En la seva intervenció, Josep Pou (PSC Vic) va rebutjar de manera contundent els arguments de la moció. Va subratllar que les persones no són “il·legals”, sinó que poden trobar-se en una situació administrativa irregular, i va denunciar que la proposta de SOMI criminalitzava i deshumanitzava la població immigrant. Pou va defensar la regularització com una manera de garantir drets i deures a persones que ja treballen i viuen a Vic, evitant situacions precàries i d’infrahabitatge. Va recalcar que les mocions populistes que apel·len a l’odi i a l’efecte crida no solucionen els problemes reals i que l’Estat del Benestar només funciona si tothom té els mateixos drets i oportunitats.

Arnau Martí (VECP) va reforçar aquests arguments recordant que la regularització permet que les persones puguin accedir a un lloc de treball digne, cotitzar, pagar impostos i participar activament en la societat. Va insistir que el discurs de criminalització no només era injust, sinó que estava desconnectat de la realitat i obvia les contribucions que l’immigració ha fet al desenvolupament econòmic i social del país. Martí va posar de relleu que la proposta de SOMI és una visió retrògrada i aïllada, i que la ciutat de Vic necessita solucions inclusives i planificades, amb recursos suficients per als municipis.

L’únic partit, a més del grup impulsor, que va votar a favor de la moció va ser Ara Vic. La regidora Elisenda Carrera (Ara Vic), que va explicar que la seva decisió no era ideològica ni partidista, sinó basada en l’eficiència i la gestió responsable del reial decret de regularització. Va apuntar que, malgrat algunes mancances burocràtiques del decret, el seu objectiu és garantir drets i seguretat a persones que ja viuen a Catalunya i que la càrrega de gestió recau majoritàriament sobre els municipis sense finançament addicional ni planificació prèvia. Carrera va insistir que els ajuntaments són la primera porta d’entrada i gestionen directament el padró, els serveis socials, l’escolarització i l’habitatge, per la qual cosa és fonamental disposar de recursos per a una gestió adequada.

Anna Alemany (Junts x Vic) va recordar que, des del seu grup, no es podia acceptar la regularització massiva sense un traspassament integral de competències en immigració. Alemany va criticar el discurs de SOMI com a xenòfob i retrògrad, i va posar èmfasi en la necessitat d’abordar els debats amb rigor i des del catalanisme polític, sense apel·lar a la por ni a l’odi. Va reiterar que la gestió de la immigració és competència de l’Estat i que els ajuntaments no poden decidir sobre la regularització de persones, sinó exigir recursos i planificació perquè es garanteixin drets i integració.

Aquesta primera moció no va prosperar, ja que només va recollir els vots a favor de SOMI i Ara Vic; mentre que ERC Vic, la CUP Vic, el PSC Vic i VECP van votar-hi en contra, i Junts x Vic va abstenir-se.

La segona moció sobre temes d’immigració va ser portada al ple pel grup municipal de VECP, però qui va fer la defensa inicial de la moció va ser la ciutadana Neene Mballo. A diferència de la primera moció, aquesta sí que va prosperar gràcies als vots a favor de tots els grups excepte SOMI, que va votar-hi en contra.

Durant la seva intervenció, Mballo va posar de manifest les dificultats que moltes persones residents a Vic afronten per dur a terme tràmits administratius d’estrangeria, com la renovació de permisos de residència, la signatura de contractes o la gestió de comptes bancaris. Va descriure una situació en què l’accés a cites prèvies s’ha convertit en un procés gairebé impossible, amb saturació del sistema, venda fraudulenta de cites i la necessitat de desplaçar-se fora del municipi per fer tràmits essencials. Va recalcar que aquestes barreres burocràtiques tenen conseqüències molt reals en la vida quotidiana de les famílies, amb risc de perdre feina, dificultats en l’habitatge o inseguretat sobre la seva permanència al país. La moció reclamava mesures concretes per reforçar els recursos dels serveis d’estrangeria, modernitzar i fer més transparent el sistema de cites, eliminar la reventa fraudulenta i implementar sistemes automatitzats que garanteixin un accés equitatiu i digne, defensant els drets de les persones sense demanar privilegis.

Diversos grups municipals van expressar el seu suport a la moció, coincidint en la necessitat de garantir els drets de tots els residents i de combatre les pràctiques fraudulentes que afecten la ciutadania. Maria Balasch (ERC Vic) va assenyalar que la moció posa sobre la taula una realitat que moltes entitats i veïns ja han denunciat, com la saturació de les oficines i la venda il·legal de cites, i va destacar la importància de protegir els drets de les persones estrangeres per afavorir la convivència i la integració. Quim Soler (CUP Vic) va recalcar que la moció representa una oportunitat per abordar de manera efectiva problemes històrics del servei d’estrangeria i va defensar la necessitat de proves pilot que permetin trobar solucions concretes a aquestes dificultats, com augmentar recursos humans, materials i horaris d’atenció. Débora Villena (PSC Vic) va assenyalar que la situació descrita té efectes directes sobre serveis bàsics com habitatge, educació i sanitat, i va donar suport a la moció com un pas per garantir un servei públic modern i integrador. Xavier Farrés (Ara Vic) va destacar la responsabilitat de l’administració en oferir un servei públic equitatiu i va insistir en la necessitat de valentia per denunciar les deficiències del sistema i actuar per corregir-les. La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, va subratllar la importància de protegir la dignitat i els drets de les persones per mantenir la cohesió social a Vic, mentre que Arnau Martí (VECP) va defensar que una gestió propera i amb més competències locals podria agilitzar els processos i millorar la resposta als ciutadans.

Per contra, Josep Anglada (SOMI) va votar en contra de la moció, argumentant que l’impuls de regularitzacions massives podria generar pressió sobre els serveis públics i afectar la seguretat i la capacitat de control de les autoritats, tot posant en dubte que la regularització extraordinària representi una oportunitat per millorar la cohesió social. Anglada va criticar, a més, l’argument de la venda de cites com una responsabilitat d’alguns col·lectius immigrants, defensant que els procediments ja estan millorant amb l’ús del certificat digital i amb el temps d’espera habitual de trenta dies establert per les oficines.

Precs i preguntes de l’oposició

Durant el ple, es va obrir el torn de preguntes de l’oposició sobre el projecte pilot del mercat municipal, amb intervencions de Maria Balasch (ERC Vic), Josep Anglada (SOMI) i Arnau Martí (VECP). La regidora Bet Piella (Comerç i Mercats) va respondre conjuntament a totes les qüestions.

Maria Balasch va explicar que, durant la negociació dels pressupostos del 2026, un dels punts clau per a l’abstenció d’ERC era el projecte pilot del mercat municipal. Va lamentar que posteriorment se’ls comuniqués que no es podria dur a terme per motius econòmics, i va demanar buscar alternatives perquè Vic no es quedés sense un projecte pilot. Josep Anglada va expressar sorpresa per la paralització de la prova pilot i va recordar que el mercat municipal de Vic va tancar al juliol de 2023 i que, des d’aleshores, l’única acció havia estat enderrocar-lo. Va insistir que calia trobar recursos perquè la ciutat no quedés sense mercat municipal. Arnau Martí va subratllar que, tot i que el projecte pilot inicial no va prosperar per qüestions de planificació i pressupost, encara hi ha temps dins del mandat per desenvolupar un projecte de mercat municipal sòlid pel futur de Vic.

La regidora Bet Piella va contestar explicant que l’equip de govern havia prioritzat “posar ordre” en l’espai existent i finalitzar la concessió abans d’enderrocar el mercat municipal. Va defensar que l’enderroc va permetre començar “amb foc nou” i establir un model de mercat adaptat a les necessitats actuals. Va recalcar que el nou mercat no seria un mercat municipal convencional, sinó un mercat d’agroproductors d’Osona, amb productes de proximitat i adaptat a noves generacions i formes de consum.

Va detallar que la prova pilot prevista amb el pressupost del Pla de Barris no era viable amb 700.000 €, ja que els costos superaven el doble. Per això, s’han dissenyat altres iniciatives per anar desenvolupant el model. Va assegurar que abans d’acabar el mandat hi haurà un projecte definitiu amb ubicació i concepte adaptat a la ciutat, de manera similar al que es va fer amb la biblioteca, un projecte innovador i de futur.

També en el torn de preguntes, Maria Balasch (ERC Vic) va preguntar sobre el compromís del govern de crear una taula del tercer sector i una taula de convivència i seguretat, preguntant quan s’implementaran, ja que el gener havia passat sense que s’haguessin convocat i ja ens trobàvem a principis de març.

La regidora Núria Homs (Benestar i Família) va respondre que “el govern és complidor” i que el que es va comentar era que es començarien a principis d’any, dins del primer trimestre, per la qual cosa esperen que les taules estiguin en funcionament abans de Setmana Santa. Homs va explicar que la taula de seguretat i convivència estava revisant la constitució i el reglament, mentre que la taula del tercer sector ja avançava amb el suport d’una consultora per coordinar la participació de les aproximadament quaranta entitats convocades, amb l’objectiu de generar un espai productiu per treballar i reflexionar.

Durant el ple, Quim Soler (CUP Vic) va preguntar sobre l’estat de la consulta ciutadana del CAP Caputxins, després que la resolució de la Comissió de Control de Consultes Populars no referendàries s’hagués rebut fa aproximadament un mes. Soler va voler saber si el govern preveu fer algun recurs o tirar endavant la consulta, i va insistir que, si hi ha recurs, no s’esperin fins a l’últim moment per evitar retardar els terminis.

L’alcalde d’Albert Castells va respondre que s’ha presentat un recurs de reposició a la comissió per aclarir alguns punts de la resolució “que no acaben de quadrar”, com ara la delimitació dels barris inclosos en la consulta. Un cop resolt aquest recurs, es decidirà si cal presentar un recurs contenciós administratiu, “tot esperant no haver d’arribar a aquest extrem”. Mentrestant, es treballa per avançar amb la participació ciutadana: es farà una reunió amb tots els grups polítics i la plataforma promotora per definir el marc i les preguntes que es faran a la ciutadania. L’objectiu és que la consulta sigui útil per la ciutat i permeti decidir temes com la propietat de l’edifici del Cap Nord i altres qüestions relacionades amb la primària.

Per part del PSC Vic, Josep Pou va voler conèixer quin havia estat el retorn ciutadà davant els canvis introduïts en alguns contenidors de la ciutat, tot reconeixent que és difícil agradar a tothom i que ja havien arribat queixes concretes d’alguns veïns.

La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va explicar que, en general, la rebuda dels nous contenidors ha estat molt positiva. Els nous contenidors, que permeten una millor ubicació i ofereixen més capacitat, han servit per fer ajustos en illes que anteriorment havien estat problemàtiques, amb queixes de veïns per sorolls o dificultats de maniobra dels camions de recollida. Coma va assenyalar que, com en tot canvi, hi ha veïns que ara mostren disconformitat, i que l’equip treballa per polir aquests ajustos i explicar els canvis. La voluntat és aconseguir el màxim de satisfacció possible entre la ciutadania, tot i que és difícil agradar a tothom. Finalment, la regidora va indicar que ja porten una setmana i mitja de feina, amb un ritme d’uns cinc o sis illes al dia, i que encara queda feina per setmanes per implementar completament els canvis i resoldre les problemàtiques que puguin sorgir.

Des de SOMI, el regidor Josep Anglada va preguntar sobre la reducció de la taxa de residus i els cursos impartits als centres cívics, assenyalant que molts veïns no estaven assabentats de la possibilitat d’obtenir entre un 10 i un 20 % de bonificació en la taxa de residus si participaven en aquests cursos. Anglada va explicar que ell mateix s’hi havia apuntat i va remarcar que la baixa participació en alguns centres cívics, com el de Triadú, evidenciava que la informació no havia arribat adequadament a la ciutadania, i va demanar que es millori la difusió perquè tothom pugui beneficiar-se de la mesura.

La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va respondre que, en el primer trimestre, les sessions dels cursos del Centre Cívic d’hivern, com els tallers de cuina de malbaratament i d’arranjament de roba, havien quedat plenes, i que en les cinc sessions de formació i reciclatge hi havien assistit 73 persones. Tot i reconèixer que hi ha marge de millora, Coma va explicar que encara no s’ha iniciat la campanya informativa completa sobre els cursos i que la primera fase havia servit com a prova pilot per ajustar la logística dels centres cívics. Va afegir que a la primavera es farà una campanya més àmplia de difusió dels cursos i tallers, incloent també activitats per als comerços, amb l’objectiu d’arribar al màxim de ciutadans possible i fomentar una participació activa en la formació ambiental. Coma va concloure subratllant que l’objectiu final és augmentar el reciclatge i aconseguir que la ciutadania contribueixi a una taxa de residus més justa, aprofitant la responsabilitat individual de cadascú.

Finalment, des de VECP, el regidor Arnau Martí va preguntar per la valoració del govern sobre la Fira de la Mocadera. Martí va felicitar la regidora i va destacar que la fira havia estat una bona iniciativa, amb èxit de vendes, afluència de públic i satisfacció dels paradistes. Tot i això, va apuntar com a aspecte negatiu la manca de participació dels xarcuters i comerços locals, ja que es van veure sobretot parades d’altres municipis de la comarca o dels Països Catalans.

La regidora de Fires, Bet Piella, va respondre que la fira havia superat les expectatives i que l’equip de Fires l’havia organitzat amb molta estima, buscant durant anys la fórmula adequada per combinar tradició i producte local. Piella va reconèixer que no hi havia cap xarcuter de Vic, però va explicar que s’havia intentat contactar-los personalment; molts no van poder participar per compromisos laborals o falta de personal a les botigues. Va afegir que alguns d’aquests comerciants havien expressat la intenció de participar en futures edicions i va concloure que, globalment, la fira havia estat molt positiva.