La Conferència Balmesiana connecta el pensament de Jaume Balmes amb els canvis que afronta la societat actual

L’acte cultural més antic de la ciutat de Vic, la Conferència Balmesiana, es va celebrar aquest dijous a la sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. La jornada va tenir lloc per primera vegada el 1861, i des de llavors es fa cada any coincidint amb la data de la mort del clergue i filòsof vigatà, Jaume Balmes (Vic, 1810 – Vic, 1848).

La conferència d’enguany va anar a càrrec del periodista adjunt al director de La Vanguardia, Enric Juliana, i amb el títol Balmes i les coses noves, va connectar el pensament i les paraules de Balmes escrites al segle XIX, en ple esclat de la societat industrial, amb els fets actuals, i l’arribada de la intel·ligència artificial. La benvinguda va anar a càrrec de l’alcalde, Albert Castells, i la regidora de Cultura, Bet Piella, va presentar el conferenciant. En les seves paraules, l’alcalde va ressaltar “l’àmplia dimensió intel·lectual de Balmes”, i va posar en valor que actes com la Conferència Balmesiana i els Premis de Traducció Andreu Febrer demostren “la llarga tradició acadèmica i de difusió del coneixement que sempre ha caracteritzat la ciutat de Vic”.

D’entrada, Juliana va reconèixer que havia acceptat la invitació “per un record d’infantesa”, tot explicant l’anècdota que el seu pare sovint li llegia en veu alta fragments del Quixot i del llibre de Balmes El Criteri. Precisament la lectura d’un fragment d’aquesta obra, la faula del filòsof i el tintorer, va servir de punt de partida de la seva explicació. “Amb aquest text, Balmes ressalta la importància de l’experiència pràctica per sobre de la visió superficial”, va comentar Juliana, tot afegint que l’objectiu del clergue vigatà en l’arrencada del segle XIX era advertir als catòlics que amb el món que venia “no n’hi ha prou amb resar, sinó que cal saber pensar”.

El periodista badaloní va afirmar que els esdeveniments actuals, amb l’aparició de la intel·ligència artificial, “m’han connectat de nou amb Balmes”. En aquest punt, Juliana va dibuixar un Balmes avançat al seu temps, a qui li preocupava “un país que va cap a la revolució industrial”, però necessitava “un marc d’estabilitat per fer aquest pas”. Uns pensaments que Balmes va deixar escrits en la primera meitat del segle XIX, i que coincideixen amb l’argumentari de l’encíclica del 1891 Rerum Novarum, del papa Lleó XIII, i que versa sobre “les coses noves”.

Per tancar la conferència, Juliana es va situar en l’actualitat, i en l’encíclica de l’actual papa Lleó XIV Magnifica Humanitas, “un document que té la voluntat de replantejar el catolicisme com a codi ètic universal, i que fa referència a coses noves que ens venen com és el cas de la intel·ligència artificial”.

30a edició dels Premis de Traducció Andreu Febrer

Per segon any, la Conferència Balmesiana va incloure l’acte d’entrega de diplomes dels Premis de Traducció Andreu Febrer, organitzats des del Departament de Traducció Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC. Enguany, el certamen dedicat al diplomàtic i traductor vigatà Andreu Febrer, reconegut per ser el primer traductor al català de La Divina Comèdia, arribava a la 30a edició, i en la jornada es va comptar amb la presència del Magnífic Rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, el Sr. Josep Eladi Baños.

El director del Departament de Traducció Interpretació i Llengües Aplicades de la UVic-UCC, Àngel Tortadès, va fer la presentació del premi, enguany dedicat a la traducció de l’humor en la novel·la contemporània, i va ser l’encarregat de llegir el veredicte del jurat. La millor traducció a l’espanyol va ser per Lola Aldamunde Fernández, de la Universitat Internacional de València, per la traducció de l’anglès d’un fragment de The Importance of Being Me, de la novel·lista Caroline Grace-Cassidy. En representació de la guanyadora va recollir el diploma la secretaria del Premi Andreu Febrer, la Sra. Auba Llompart.

Pel que fa al premi a la millor traducció al català va ser per Cristina Blasco García (a la foto), de la Universitat Pompeu Fabra, per la traducció del francès d’un fragment de Le Chien de Madame Halberstadt, de l’autor Stéphane Carlier. Blasco repetia guardó respecte l’any passat, un fet inèdit en els 30 anys d’història dels premis.

Cal ressaltar que, atesa la qualitat de les més de 50 traduccions rebudes en aquesta edició, el jurat va decidir publicar al blog del Departament juntament amb les guanyadores, les  traduccions d’Irene Somalo Aquesolo, de la Universitat Autònoma de Madrid, pel fragment de Kleine Probleme, traduït de l’alemany a l’espanyol. I la de Yolanda Laguna Barrera, de la Universitat de Màlaga, per la seva versió a l’espanyol de Le Chien de Madame Halberstadt.