La gestió de la crisi de Rodalies i la consulta popular de la Plataforma CAP-Caputxins marquen el ple municipal de febrer

El ple municipal del mes de febrer a Vic va abordar un ordre del dia extens, amb aprovacions de caràcter tècnic i de gestió, diverses mocions sobre transport, habitatge i drets humans, i un torn final de precs i preguntes marcat per qüestions ambientals, sanitàries i transparència. La sessió va estar especialment condicionada pel debat sobre la crisi de Rodalies i per la presentació, d’urgència, d’una moció vinculada a la consulta popular sobre el futur del CAP Vic Nord, que va concentrar bona part de la tensió política del ple.

Retribucions, gestió municipal i aprovació de la modificació del POUM

Un dels primers punts amb votació va ser la modificació de la relació del personal directiu públic professional de l’Ajuntament de Vic i els seus organismes autònoms. La regidora de Recursos Humans Núria Homs va defensar la proposta, explicant que al ple anterior ja s’havien aprovat els increments de la resta de la plantilla, però que el lloc de gerent no s’havia inclòs perquè encara es trobava en procés de selecció. Amb aquesta modificació, aquest lloc de treball també podrà rebre els increments retributius corresponents. La proposta va prosperar amb els vots favorables del govern i la resta de grups, i l’abstenció de CUP Vic, ERC Vic i PSC Vic.

Sí que va recollir unanimitat la cessió d’ús temporal de la coberta del Centre Cívic Montseny a la cooperativa VICOOP Energia. La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va situar la mesura en el marc del model de ciutat: “Com a ciutat densa, volem que tothom pugui fer la transició energètica”, va dir, destacant que l’objectiu és facilitar “l’autoconsum col·lectiu entre els socis” i avançar cap a la “descarbonització”.

També sense cap vot en contra es va aprovar l’encàrrec de gestió de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor per a l’any 2026, per un import de 13.000€. La regidora de Comerç, Mercats i Consum, Bet Piella, va posar xifres al servei, tot explicant que durant el 2025 es van atendre 509 consultes, de les quals “170 van acabar en reclamacions amb mediació” i 11 en denúncies en ferm, principalment relacionades amb subministraments bàsics. “És un servei útil i molt utilitzat per la ciutadania”, va remarcar.

Ester Coma, regidora d’Urbanisme, va presentar l’aprovació definitiva del text refós de la modificació del POUM. Va explicar que al llarg dels darrers plens ja s’havien anat aprovant modificacions parcials, i que el text refós havia passat recentment per la comissió d’Urbanisme de la Generalitat, que va requerir la consolidació de totes les actualitzacions a través de l’aprovació definitiva al ple. Segons Coma, aquestes modificacions inclouen demandes de ciutadans, correccions d’errors materials i ajustos detectats en l’aplicació pràctica del POUM, amb l’objectiu que els projectes encallats puguin desenvolupar-se correctament. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor de l’equip de govern, ERC Vic, SOMI i Vic en Comú Podem, i amb l’abstenció de la CUP Vic i del PSC Vic.

El DUPROCIM i la qualitat de l’aire

Un altre dels punts més destacats del ple va ser l’aprovació definitiva de la revisió del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM), que ja havia estat aprovat inicialment l’1 de desembre i sotmès a 15 dies d’exposició pública. Durant aquest període es van presentar dues al·legacions, una de la CUP Vic i una d’Osona Respira, desestimades gairebé en la seva totalitat, amb l’excepció de correccions de forma. Elisenda Carrera va remarcar que les peticions relatives a la contaminació atmosfèrica no són competència de Protecció Civil, sinó de Medi Ambient, i que incorporar-les al DUPROCIM “hauria desvirtuat la resposta a emergències”. Tot i això, Protecció Civil manté l’obligació de difondre avisos oficials i ja s’han iniciat converses amb Osona Respira per treballar un pla municipal de qualitat de l’aire.

En el torn de les intervencions dels grups, Albert Palou va anunciar el vot favorable d’ERC Vic, que va destacar la necessitat que el debat sobre qualitat de l’aire “no quedi en un calaix”.

Per part de la CUP Vic, Sus Vives va defensar el vot en contra de la seva formació, criticant que el DUPROCIM “compleix el mínim legal però renuncia a qualsevol ambició política” en matèria de prevenció. Va insistir que les al·legacions que havien presentat, juntament amb Osona Respira, eren necessàries per incorporar protocols preventius davant riscos reals com la contaminació atmosfèrica i el risc d’inundacions als torrents de Sant Jaume i de l’Esperança. Segons Vives, el nou document és “reactiu” i limita les actuacions a la difusió d’avisos, eliminant circuits informatius específics i protocols preventius que estaven presents en l’anterior versió. Tot i reconèixer algunes millores menors com correccions cartogràfiques i ajustos de protocols de nevades, va lamentar que cap de les al·legacions que impliquen protecció real de la població no s’hagi tingut en compte.

Josep Pou (PSC Vic) i Josep Anglada (SOMI) van donar suport a l’aprovació, i van subratllar la necessitat de continuar treballant la qualitat de l’aire i agraint la tasca d’Osona Respira. La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va explicar que s’està elaborant un protocol específic des de Medi Ambient, motiu pel qual no s’ha inclòs al DUPROCIM, i va convidar les entitats a participar-hi un cop el document estigui més desenvolupat. Abans de la votació, la CUP Vic va reclamar un compromís públic amb calendari per als protocols ambientals, que el govern va assumir “per als propers mesos”.

El punt va quedar aprovat amb els vots favorables de tots els grups excepte de la CUP Vic.

JuntsxVic i la CUP Vic porten al ple la gestió de la crisi de Rodalies

Els grups municipals Junts per Vic i la CUP Vic van portar al ple una moció per exigir seguretat i manteniment urgent a la xarxa ferroviària de Rodalies i reforçar el transport públic, arran del recent accident mortal a la línia R4 i de les deficiències estructurals del servei. La proposta sotmetia a votació expressar el condol per la víctima, denunciar l’infrafinançament crònic de Rodalies, instar Adif a reforçar el manteniment i els protocols de seguretat, reclamar la presentació del Pla de Rodalies 2026-2030 amb calendari i recursos, exigir el traspàs real de Rodalies i Regionals a la Generalitat, demanar més transparència i interlocució amb els ajuntaments, reclamar celeritat en el desdoblament de l’R3 entre Centelles i Vic, exigir responsabilitats polítiques i traslladar els acords a les administracions i organismes competents.

Els grups municipals van aprofitar les intervencions per manifestar el condol per la víctima mortal de Gelida i per les de l’accident ferroviari d’Adamuz, així com per denunciar que els problemes de la xarxa venen de dècades de desinversió i promeses incomplertes. Guillem Membrives (JuntsxVic i regidor de Mobilitat) va subratllar el caràcter estructural dels problemes i la necessitat de superar el “dia de la marmota” de la gestió ferroviària, mentre que Josep Anglada (SOMI) va denunciar la desinversió crònica i va reclamar responsabilitats polítiques i el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat. Arnau Martí (VECP) va coincidir en la cronicitat dels problemes i va insistir en la necessitat d’una auditoria i un pla de millora amb perspectiva a llarg termini.

Carla Dinarès (CUP Vic) va apuntar a Adif com a responsable de la infraestructura i va defensar les inversions graduals de Ferrocarrils, amb insistència en la pressió a Madrid per aconseguir el control integral del servei. Albert Palou (ERC Vic) va remarcar la precarietat i inseguretat de la R3, mentre Josep Pou (PSC Vic) va posar èmfasi en els avenços tècnics recents i va advertir contra el “postureig polític”, tot defensant centrar-se en solucions concretes més que en dimissions.

Xavier Farrés (Ara Vic) va reconèixer la cronicitat del problema, va qualificar d’ineficàcia, més que d’incompetència, la gestió i va anunciar un “sí crític” a la moció, sense recolzar la petició de dimissió de la consellera Paneque. L’alcalde Albert Castells va afegir que la ciutadania volia solucions concretes més que dimissions, i va recordar la desproporció entre les inversions en AVE (56.000 milions) i Rodalies (3.700 milions, amb gairebé la meitat destinats a Madrid).

La moció es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups a excepció del PSC Vic, que va votar-hi en contra.

ERC Vic presenta una moció per crear un registre públic d’ús turístic i d’habitacions llogades

El ple va debatre una moció que plantejava la necessitat de disposar de dades públiques i sistematitzades sobre els pisos d’ús turístic i el lloguer d’habitacions a Vic, amb l’objectiu de millorar el diagnòstic i les polítiques d’habitatge en un context de pressió creixent sobre el mercat. El regidor Albert Palou (ERC Vic) va defensar que “sense dades no hi ha diagnosi ni polítiques públiques útils” i va subratllar que la proposta no pretenia prohibir ni criminalitzar cap pràctica, sinó dotar l’Ajuntament d’eines de coneixement mitjançant registres municipals, informes anuals d’impacte i més transparència per a la ciutadania.

Des de la CUP Vic, Sus Vives va donar suport a la moció tot remarcant que l’habitatge ha de servir per viure i no per especular, i va assenyalar que la proliferació de pisos turístics i del lloguer d’habitacions contribueix a reduir l’oferta residencial i a encarir els preus del parc d’habitatge. Tot i considerar la proposta un pas necessari, va advertir que és insuficient sense polítiques d’habitatge més valentes. En la mateixa línia, Arnau Martí (VECP) va defensar la regulació i la intervenció pública davant un problema que va qualificar de central per a la ciutat, insistint que el dret a l’habitatge ha de prevaldre sobre els usos turístics.

Débora Villena (PSC Vic) va valorar positivament la moció per partir d’un diagnòstic realista i per situar les dades com a base de decisions eficaces, recordant que altres municipis ja disposen d’instruments similars i que el nou marc normatiu reforça el paper dels ajuntaments. Marta Riera (SOMI) també va expressar el vot favorable, tot defensant la necessitat d’ordenar i controlar aquests usos per evitar la retirada d’habitatges del mercat residencial i detectar possibles irregularitats.

Per part d’Ara Vic, Elisenda Carrera va considerar viable la creació de registres amb caràcter estadístic i agregat, compatibles amb la normativa de protecció de dades, i va remarcar que permetrien millorar la inspecció, la planificació i la defensa del dret a l’habitatge.

En canvi, la regidora d’Habitatge, Núria Homs, va mostrar-se molt crítica amb la iniciativa, qüestionant-ne el rigor i les competències municipals, especialment pel que fa al registre del lloguer d’habitacions. Homs va relativitzar l’impacte dels pisos d’ús turístic —47 a la ciutat sobre un total aproximat de 22.000, va recordar— i va defensar les polítiques impulsades pel govern municipal en matèria d’habitatge assequible, rehabilitació de pisos buits, ampliació de la borsa de lloguer i reforç de la inspecció de males pràctiques.

En el torn final, el grup municipal d’ERC Vic va agrair el suport majoritari i va reiterar que la proposta volia dotar Vic d’una eina estadística per entendre millor la realitat del parc d’habitatges, insistint que es tracta sobretot d’una qüestió de voluntat política per avançar cap a polítiques d’habitatge més informades i eficients. La moció va prosperar gràcies als vots a favor de totes les formacions polítiques excepte els de JuntsxVic.

El PSC Vic proposa la creació d’una unitat antiocupacions

També en matèria d’habitatge, el grup municipal del PSC Vic va portar al ple una moció per demanar la creació d’una unitat antiocupacions. La proposta defensava la necessitat de disposar d’un instrument municipal específic i coordinat per donar resposta ràpida a aquestes situacions. La moció sotmetia a votació la creació d’aquesta unitat, la posada en marxa d’un canal únic de comunicació i denúncia per a la ciutadania, l’establiment d’un protocol d’actuació davant ocupacions —especialment en casos de delicte flagrant— i la coordinació amb el Tribunal d’Instància de Vic i altres operadors legals.

En el debat de la moció, Josep Pou (PSC Vic) va explicar que la proposta havia estat acordada i debatuda amb Junts per Vic, substituint la creació d’una oficina antiocupacions per una unitat específica dins l’actual estructura municipal d’Habitatge, amb l’objectiu de millorar la coordinació entre Guàrdia Urbana, serveis socials, habitatge i mediació. Pou va defensar que la iniciativa se centrava especialment en combatre les ocupacions vinculades a màfies i activitats il·legals, que generen problemes de convivència als barris, i va remarcar la necessitat d’un canal únic de denúncia i d’una millor cooperació amb els operadors judicials.

Victòria Terricabras (ERC Vic) va anunciar el vot favorable del seu grup, tot valorant la moció com una millora en la coordinació dels serveis municipals davant conductes il·legals que afecten la convivència. Amb tot, va advertir que l’actuació contra les ocupacions no pot desvincular-se de polítiques valentes per garantir el dret a l’habitatge, ampliar el parc d’habitatge protegit i mobilitzar pisos buits, i va oferir la mà al govern per treballar conjuntament en aquesta línia.

Des de la CUP Vic, Quim Soler va mostrar-se molt crític amb la iniciativa, que va qualificar de demagògica i oportunista, i va considerar que alimenta un relat que assenyala els col·lectius més vulnerables. Soler va defensar que la majoria d’ocupacions responen a situacions de necessitat i va situar el veritable problema en la manca d’habitatge assequible, afirmant que “la millor política contra les ocupacions és garantir l’accés a un habitatge digne”.

Josep Anglada (SOMI) va expressar el suport a la moció, destacant que les ocupacions il·legals generen una alarma social creixent i afecten la qualitat de vida de veïns i propietaris. Anglada va valorar positivament que s’hagués descartat la creació d’una nova oficina per evitar més despesa administrativa i va reclamar canvis legislatius a nivell estatal que donin més eines als ajuntaments.

Arnau Martí (VECP) va justificar el vot contrari del seu grup assegurant que la moció no resol el problema de fons i contribueix a construir un relat de por. Martí va apuntar que les dades mostren una davallada de les ocupacions i va remarcar que molts casos afecten pisos buits de grans tenidors, defensant que el focus s’ha de posar en la mobilització d’aquests habitatges.

Per part d’Ara Vic, Xavier Farrés va anunciar el vot favorable, argumentant que la moció dona resposta a una problemàtica real que pateixen propietaris i comunitats de veïns. Farrés va subratllar les dificultats per recuperar els habitatges ocupats i va reclamar canvis normatius supramunicipals, tot posant també sobre la taula el fenomen dels “inquiocupes”.

Finalment, la regidora d’Habitatge, Núria Homs, va defensar l’actuació del govern municipal, recordant que ja existeix una oficina d’Habitatge que treballa contra les males pràctiques i per facilitar l’accés a l’habitatge. Homs va remarcar que, tot i que el percentatge d’ocupacions és baix, els conflictes de convivència que se’n deriven preocupen la ciutadania, i va anunciar el compromís del govern d’intensificar les actuacions mitjançant una unitat específica dins l’estructura existent.

La moció sobre el poble iranià no prospera

El grup municipal SOMI va portar al ple una moció per condemnar i rebutjar les accions criminals dutes a terme pel govern de l’Iran contra el poble iranià, en què es denunciava la repressió del règim teocràtic i la vulneració dels drets humans, especialment de les dones, les persones homosexuals i les minories. El text posava a votació la condemna institucional d’aquestes actuacions, la solidaritat amb les víctimes i les persones perseguides, el suport al poble iranià en la seva aspiració a una democràcia basada en els drets humans, la demanda d’implicació de la comunitat internacional i el trasllat dels acords a diverses institucions.

Per part d’Ara Vic, Elisenda Carrera, regidora de Cooperació, va anunciar el vot favorable del seu grup, afirmant que la situació a l’Iran representa una vulneració greu i continuada dels drets humans. Carrera va vincular aquesta posició amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, especialment els relatius a la igualtat de gènere, la reducció de les desigualtats i la pau i la justícia. Va destacar que a l’Iran les dones no poden decidir lliurement sobre la seva vida, que les minories són perseguides i que les institucions no protegeixen la ciutadania. També va recordar que la Unió Europea, el Govern espanyol i diverses organitzacions internacionals ja han condemnat la repressió del règim iranià, i va defensar que, tot i la distància geogràfica, els municipis també tenen un paper en la defensa dels drets humans i la solidaritat internacional.

Des de Junts per Vic, Anna Alemany, portaveu del govern, va explicar l’abstenció del seu grup. Tot i condemnar clarament les vulneracions de drets humans i la repressió exercida pel règim iranià, va criticar el llenguatge i el contingut de la moció, que va considerar imprecís i impropi d’un text de defensa dels drets humans. Alemany va defensar la necessitat d’intensificar la pressió diplomàtica internacional per avançar cap a una transició democràtica a l’Iran i, salvant les distàncies, va recordar la repressió i l’exili polític que també ha patit Catalunya, amb referència als dirigents independentistes exiliats.

En el torn de rèplica, Josep Anglada (SOMI) va mostrar sorpresa per l’abstenció de JuntsxVic i va criticar el que va considerar un silenci habitual d’alguns sectors progressistes quan les vulneracions de drets humans no impliquen determinats actors internacionals. Va recordar que la Unió Europea ha inclòs la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran en la llista d’organitzacions terroristes i va defensar que aquesta decisió justifica encara més una condemna clara del règim iranià. Anglada va lamentar que la moció no tirés endavant i va defensar que el posicionament de l’Ajuntament hauria d’haver estat inequívoc. Finalment, la moció no va prosperar ja que només va recollir els vots a favor de SOMI i d’Ara Vic, mentre que JuntsxVic i PSC Vic van abstenir-se, i ERC Vic, la CUP Vic i VECP van votar-hi en contra.

Moció d’urgència sobre el CAP Vic Nord

L’última moció que es va debatre a la sessió va ser presentada d’urgència el mateix dia del ple pels grups municipals d’ERC Vic, CUP Vic i VECP, en representació de la Plataforma CAP-Caputxins, i tenia per objectiu instar l’Ajuntament de Vic a admetre a tràmit la consulta popular no referendària sobre el futur del CAP Vic Nord, després de la resolució de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries, que havia estimat el recurs presentat per la plataforma.

Aquesta resolució arribava després que el ple municipal del 12 de gener hagués acordat la inadmissió de la consulta, decisió que va motivar la presentació del recurs per part de la comissió promotora. La moció plantejava l’obligació d’acatar el dictamen de la Comissió de Control i va obrir un debat polític sobre l’abast de la consulta, el seu caràcter sectorial i les competències municipals en matèria d’atenció primària.

En representació de la comissió promotora, Xavier Acín, portaveu de la Plataforma CAP-Caputxins, va intervenir per defensar amb contundència el dret de la ciutadania a impulsar la consulta. Va recordar que aquest instrument està previst explícitament a la Llei 10/2014 i que no es tracta “d’una concessió política ni d’una opció discrecional del govern”, sinó d’un dret reconegut per llei. En aquest sentit, va remarcar que la resolució de la Comissió de Control és clara, executiva i obliga l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta presentada per la plataforma, i no una proposta alternativa dissenyada pel govern.

Acín va alertar que, amb aquesta resolució, la consulta “esdevé inevitable” i que el veritable debat ja no és si es farà o no, sinó quan. Segons va exposar, amb els terminis legals establerts, la consulta es podria celebrar aquesta mateixa tardor, entre setembre i octubre, sempre que no s’apliquin estratègies dilatòries. També va criticar que l’alcalde hagués avançat arguments de fons en una roda de premsa prèvia, considerant que aquests haurien de formar part del debat de la consulta i no dels motius per impedir-la. Finalment, va acceptar el diàleg, però va deixar clar que la plataforma no està disposada a “mercadejar amb els seus drets” ni a desfigurar l’objecte de la pregunta.

Pel PSC Vic, el portaveu Josep Pou va explicar que el seu grup havia votat a favor de la urgència del punt, tot i admetre que aquest caràcter urgent es podria discutir. Va defensar el ple com a espai de debat polític i va lamentar que l’absència d’un reglament orgànic municipal obligui les entitats a canalitzar les seves iniciatives a través dels grups polítics. En el fons del debat, Pou va reiterar la posició ja expressada pel PSC Vic en el ple anterior, mostrant reserves sobre una consulta de caràcter sectorial i territorial. Va qüestionar que veïns d’altres punts de la ciutat quedin exclosos d’una consulta que afecta un servei públic d’abast municipal i va recordar que tant el CAP Nord com el CAP Sud donen servei a uns 25.000 usuaris repartits per tota la ciutat.

Tot i reconèixer la legitimitat dels promotors per formular la pregunta com considerin, Pou va defensar la necessitat de diàleg per evitar posicions enquistades i va justificar l’abstenció del PSC Vic com una posició intermèdia: no impedir l’exercici del dret de participació, però tampoc forçar el govern municipal a adoptar una decisió amb la qual no està d’acord.

Des de SOMI, Josep Anglada va expressar el suport explícit del seu grup a la Plataforma CAP-Caputxins i va lamentar no haver disposat del text complet de la moció amb antelació. Tot i això, va assegurar que “els acords s’ajusten plenament a la línia que el seu grup ha defensat sempre”. Anglada va posar l’accent en la resolució de la Comissió de Control, que avala la viabilitat legal de la consulta, i va considerar que no hi ha cap altre camí que permetre’n la tramitació. Va advertir que presentar un recurs contenciós administratiu seria un error polític i econòmic, ja que només serviria per allargar el conflicte i posposar la consulta fins al pròxim mandat. En aquest context, va anunciar el vot favorable de SOMI.

El portaveu d’Ara Vic, Xavier Farrés, va situar el debat en un marc més ampli, recordant que la reorganització dels CAP a Vic no és una decisió improvisada, sinó que ha estat treballada amb el Servei Català de la Salut i aprovada pel ple municipal. Farrés es va mostrar favorable a la participació ciutadana, però va expressar dubtes sobre l’enfocament de la consulta, especialment pel que fa a la limitació del cens. Va defensar la necessitat de reformular la pregunta perquè sigui jurídicament i políticament assumible i va reiterar que, en l’estat actual de la proposta, el seu grup no hi donaria suport, tot i mantenir oberta la porta al diàleg.

En el debat, els grups impulsors de la moció —ERC Vic, CUP Vic i VECP— van defensar de manera coincident la necessitat d’acatar la resolució de la Comissió de Control i facilitar la tramitació de la consulta popular no referendària impulsada per la Plataforma CAP-Caputxins. Tots tres grups van situar el debat en el terreny del dret de participació ciutadana i van remarcar que la consulta no és vinculant, però sí un instrument legalment reconegut per recollir l’opinió del veïnat directament afectat.

Des d’ERC Vic, la regidora Victòria Terricabras va posar l’accent en el caràcter imparcial de la Comissió de Control, subratllant que el seu dictamen avala clarament la viabilitat de la consulta i descarta que la manca de competències municipals sigui motiu per inadmetre-la. Terricabras va defensar que la Llei de consultes populars no referendàries permet una interpretació àmplia orientada a fomentar la participació ciutadana i va lamentar que el govern municipal no hagi activat els mecanismes necessaris per fer efectiu aquest dret. En aquest sentit, va reiterar el suport del seu grup a la Plataforma i va confirmar el vot favorable d’ERC Vic a la moció.

Per part de la CUP Vic, el regidor Quim Soler va recordar que la iniciativa no neix del govern, sinó de la ciutadania organitzada, i que el procediment està regulat i condicionat a la recollida de signatures, fet que, segons va remarcar, garanteix que només es durà a terme si compta amb un suport social suficient. Soler va advertir dels riscos de dilatar el procés i va defensar que qualsevol debat sobre la formulació de la pregunta o l’abast territorial s’hauria d’haver produït abans de la resolució de la Comissió de Control. A parer seu, un ajornament excessiu podria acabar desplaçant el debat cap a l’àmbit electoral, convertint les eleccions municipals en un plebiscit sobre la qüestió.

En la mateixa línia, el regidor Arnau Martí, de VECP, va criticar la posició del govern municipal, que va considerar excessivament rígida, i va posar en valor la mobilització ciutadana al voltant del CAP Vic Nord. Martí va insistir que la consulta no genera cap risc jurídic ni obliga el consistori a adoptar una decisió concreta, i va defensar que impedir-ne la tramitació contradiu l’esperit de la participació ciutadana. Alhora, va obrir la porta a explorar possibles ajustos, com ara l’ampliació del cens, sempre que això no suposi bloquejar ni retardar el procés.

Els tres grups impulsors de la moció van coincidir a reclamar que l’Ajuntament compleixi la resolució de la Comissió de Control i admeti a tràmit la consulta amb diligència, evitant interpretacions restrictives o dilatòries, i van defensar que el debat polític sobre el futur de l’atenció primària a la ciutat no pot desvincular-se de la veu directa del veïnat afectat.

L’alcalde, Albert Castells (Junts per Vic), va tancar el debat defensant que el govern municipal no rebutja la participació ciutadana, però sí una consulta concreta que, segons els serveis jurídics, aborda una qüestió que no és competència del consistori. Castells va criticar que la moció s’hagués presentat “per sorpresa” i va alertar del cost econòmic i jurídic d’impulsar una consulta no referendària sobre una matèria fora de l’àmbit municipal. Alhora, va proposar alternatives de participació vinculades a decisions on l’Ajuntament sí que té marge d’actuació, com l’ús futur de l’edifici del CAP Nord o la seva integració en el Pla de Barris, i va avançar el vot contrari de Junts per Vic.

Finalment, la moció va acabar rebutjada, amb els vots en contra de l’equip de govern, el vot favorable d’ERC Vic, CUP Vic, VECP i SOMI, i l’abstenció del PSC Vic.

Precs i preguntes de l’oposició

En el torn de precs i preguntes de l’oposició, ERC Vic, a través del regidor Albert Palou, va preguntar sobre les deixalles i voluminosos acumulats al voltant del riu Mèder. La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va respondre que en el marc del projecte Riberes de Vic s’havia fet una neteja dels entorns del riu però que a causa de les pluges continuades de les darreres setmanes, el terreny era molt inestable per accedir-hi amb maquinària, i que estava previst retirar-ho tot quan la meteorologia ho permeti.

El regidor de la CUP Vic, Quim Soler, va formular al ple diverses preguntes relatives al Consorci Hospitalari de Vic (CHV) arran de les informacions publicades sobre presumptes irregularitats en les convocatòries públiques de personal. Soler va recordar que l’alcalde és vicepresident del CHV —condició que també comparteix Josep Anglada— i va demanar explicacions sobre el coneixement i la gestió d’aquests fets. En concret, el regidor cupaire va preguntar quan va tenir coneixement l’alcalde de les irregularitats detectades en els processos de selecció de personal del Consorci; quines accions ha dut a terme, en qualitat de vicepresident, per garantir que aquestes situacions no es tornin a produir; i si té constància que l’Informe de Control Financer de la Intervenció General hagi detectat altres irregularitats en la gestió del CHV, més enllà de les que han transcendit a través dels mitjans de comunicació. Soler va afegir que el mes de setembre també s’haurien detectat altres irregularitats de caràcter econòmic.

En la seva resposta, l’alcalde Albert Castells va començar expressant un agraïment a Antoni Molas per la seva tasca i desitjant encerts a Joan Turró en la nova etapa al capdavant del Consorci. Castells va afirmar que l’Ajuntament ha tingut coneixement dels fets “a través de la premsa, per un mitjà concret”, i va assegurar que actualment “no hi ha cap expedient ni cap investigació oberta” sobre aquestes qüestions. L’alcalde va reconèixer que l’informe posa de manifest la necessitat de millorar determinats procediments, però va puntualitzar que algunes de les observacions fan referència a l’any 2009. En aquest sentit, va anunciar que es demanarà tota la informació disponible per poder analitzar amb més detall l’abast de les irregularitats i valorar les mesures que cal adoptar.

Des del PSC Vic es va formular una pregunta sobre l’estat de conservació de l’aparcament de la zona del Sucre, reclamant actuacions per millorar-ne les condicions. En resposta, la regidora de Manteniment i Serveis, Ester Coma, va explicar que recentment s’han dut a terme treballs de millora a l’aparcament del carrer Joan Maragall i que, pel que fa al del Sucre, s’hi realitzen actuacions de manteniment de manera periòdica, aproximadament quatre vegades l’any. Tot i això, Coma va admetre que, arran de les pluges recents, en aquesta ocasió caldrà dur a terme intervencions extraordinàries per reparar els desperfectes existents.

En resposta a la pregunta de SOMI sobre per quin motiu l’Ajuntament no ha lliurat a la Plataforma CAP-Caputxins l’informe tècnic que acredita les deficiències de seguretat del CAP Vic Nord, la regidora d’Activitats, Bet Piella, va explicar que la documentació no s’ha facilitat perquè la petició formulada no feia referència a un informe concret, sinó que sol·licitava els informes de revisió de tots els edificis públics i concertats de salut i d’educació de la ciutat des de l’any 2014. Segons va detallar, aquesta petició afectava prop de 70 edificis i es va considerar abusiva pel volum de documentació que comportava.

Piella va afegir que una segona petició, en termes similars, tornava a implicar una càrrega de feina molt elevada per als serveis tècnics municipals, tant en temps com en recursos, i que actualment s’està treballant per donar-hi resposta. En aquest sentit, va assegurar que l’Ajuntament no té cap voluntat d’amagar informació i que l’informe específic del CAP Vic Nord s’hauria pogut facilitar si s’hagués demanat expressament.

Pel que fa a la situació del centre, la regidora va recordar que el juliol passat va signar un requeriment, a instàncies del tècnic d’Activitats, davant la gravetat de les deficiències detectades, principalment relacionades amb la protecció contra incendis. Aquest requeriment obligava el CatSalut i l’ICS a adoptar mesures urgents, ja que el compliment era imprescindible per evitar el tancament del CAP. Posteriorment, el 22 de setembre, es va mantenir una reunió amb responsables del CatSalut, que es van comprometre a executar les obres necessàries amb caràcter urgent, unes actuacions que, segons va avançar, està previst que s’iniciïn aquest mes de març.

Finalment, Piella va insistir que les deficiències de l’edifici no són responsabilitat de l’Ajuntament, sinó del CatSalut i de l’ICS, i va demanar rigor i responsabilitat en el tractament d’aquesta qüestió.

El grup municipal de VECP va preguntar per les actuacions de revisió, manteniment i prevenció previstes a l’entrada sud de Vic —i en altres punts similars de la ciutat— arran de l’alerta per possibles despreniments en un mur de contenció, amb l’objectiu de garantir la seguretat viària i evitar situacions de risc en el futur. El regidor Arnau Martí va assenyalar que, tot i entendre que la competència no és municipal, el grup volia saber si s’havia fet algun seguiment de la situació. En resposta, l’alcalde Albert Castells va explicar que dimecres passat es van reunir amb la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya per revisar sobre el terreny tots els punts afectats, va valorar positivament la receptivitat mostrada i va avançar que s’espera la convocatòria imminent d’una reunió tècnica per concretar les actuacions necessàries.