La reprovació pública de Josep Anglada i la defensa de la cocapitalitat de la Catalunya Central, protagonistes del ple del mes de març

El ple municipal de Vic del mes de març va combinar moments de debat intens amb l’aprovació de projectes i mocions rellevants per al futur de la ciutat. La sessió va estar marcada per la moció de reprovació contra el regidor Josep Anglada després d’un missatge ofensiu a les xarxes socials, que va generar un debat sobre el respecte institucional i la protecció de la regidora afectada, Carla Dinarès.

Al mateix temps, el ple va aprovar projectes relacionats amb el medi ambient, urbanisme, educació i serveis socials, i mocions de gran rellevància ciutadana, com la defensa de la llengua catalana, la reivindicació de la capitalitat compartida de Vic a la Catalunya Central i mesures per garantir els recursos i serveis per a la gent gran. La sessió va posar de manifest el diàleg, el consens i les divergències entre els grups municipals, i va reforçar el paper del ple com a espai de decisió i de definició de les prioritats de la ciutat.

La recollida de residus i el pla del verb urbà, a debat

La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va presentar la proposta de modificació de la delegació de competències de recollida de residus Consell Comarcal, centrada en la compra de contenidors i tancaments necessaris per a les fases 3 i 4 de la recollida selectiva de residus. Coma va explicar que els contenidors serien a càrrec del Consell, mentre que els tancaments els compraria l’Ajuntament. Segons Coma, el model escollit garanteix una ciutat “endreçada, amb sensació de neteja i control del manteniment”, ja que els nous contenidors tenen un volum diferent, poden ser carregats des de banda esquerra o dreta, encaixen amb els protocols de ciutat intel·ligent que es volen implementar i faciliten una millor ubicació a l’espai públic. Així, la delegació busca coordinar millor la gestió del servei amb el Consell, amb monitorització i manteniment periòdic, i desplegar un model modern i sostenible.

Des de l’oposició, Albert Palou (ERC Vic) va reconèixer la necessitat de renovar els contenidors, però va advertir que “no ens podem quedar estancats en aquest 60% perquè no és suficient” i va proposar aplicar taxes per generació de residus, com ja fan altres municipis, per incentivar la reducció i millorar els resultats de recollida selectiva. Va proposar avançar cap a un sistema amb taxa per generació de residus, com ja fan altres municipis, i va demanar un debat més profund i monogràfic amb tots els partits.

Des de la CUP Vic, Carla Dinarès va advertir que els nous contenidors arribaran quan els actuals encara no estaran amortitzats, i que el cost acabarà repercutint de manera significativa en la ciutadania.

El PSC Vic, amb Josep Pou com a portaveu, també s’hi va oposar, tot recordant que el projecte inicial havia de servir per fer un salt endavant i no només per substituir contenidors. Va calcular que la inversió de 4 milions d’euros suposarà un increment estimat del 25% de la taxa de residus el 2027 “sense avançar en el sistema de recollida”, assumint “el pitjor dels dos models”.

En canvi, Josep Anglada (SOMI) va donar suport a la proposta, celebrant que l’equip de govern hagi optat per aquest model i defensant que l’experiència acumulada justifica el ritme adoptat. Segons ell, els nous contenidors “ja estaran amortitzats quan calgui tornar-los a canviar” i permetran millorar la gestió sense necessitat de models més restrictius com els xips personals.

Per part de Vic en Comú Podem, Arnau Martí va rebutjar la inversió de 3,5 milions d’euros, que considera només un recanvi de contenidors “sense aportació d’innovació ni de canvi d’hàbits”. Va advertir que això comportarà un augment del 31% de la taxa de residus i va lamentar la “incertesa i indefinició política” en un tema que, segons ell, hauria de comptar amb consens de màxims i decisions més transparents.

Davant les crítiques, Ester Coma va defensar que Vic és un referent en reciclatge i que compleix els objectius europeus, i va recordar que tots els municipis de la comarca han hagut d’apujar la taxa associada al cost del servei. Va remarcar que el projecte no és cap conformisme sinó una aposta realista, que permetrà tenir menys contenidors, més segurs i no inflamables, amb millor ocupació de l’espai públic. Va assegurar que de cara al 2026 “es mourà fitxa” i s’avaluaran noves solucions si cal.

El punt es va aprovar amb els vots a favor de Junts per Vic, Ara Vic i SOMI, i en contra de VECP, CUP Vic, PSC Vic i ERC Vic.

Un altre dels punts relacionats amb aquest àmbit va ser el nou contracte de jardineria i manteniment d’espais verds de Vic, que gairebé triplica el pressupost actual i incorpora criteris d’eficiència i transició energètica. La regidora de Medi Ambient, Ester Coma, va remarcar la necessitat d’adequar el servei a la realitat actual de la ciutat i va agrair la feina feta fins ara pel personal municipal. Quim Soler (CUP Vic) va valorar positivament alguns aspectes incorporats però va criticar mancances en la gestió d’espais fluvials, l’ús d’herbicides i l’externalització, anunciant l’abstenció del seu grup. Arnau Martí (VECP) també es va abstenir en considerar que no s’havien resolt qüestions com la revisió de preus vinculada als convenis laborals ni la incorporació suficient de personal. Coma va respondre que l’any vinent es preveu actualitzar el pla de gestió i que la Diputació elaborarà un pla específic per a les zones naturals i fluvials.

La votació va aprovar-se amb el següent resultat: a favor JuntsxVic, ERC Vic, Ara Vic, PSC Vic i SOMI; i les abstencions de la CUP Vic i VECP.

Renovació de l’encomana anual a FEDUART i al Consell Comarcal per l’Oficina d’Atenció al Consumidor

Per al 2025, Vic mantindrà la gestió de diversos serveis municipals a través de la Fundació Privada Educació i Art (Feduart). Això inclou les escoles bressol, l’Espai Familiar, La Farinera-Centre d’arts visuals, i els casals d’estiu. La regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, va obrir el debat destacant la qualitat i el compromís de les persones que treballen en aquests serveis, i va recordar els pròxims esdeveniments: una exposició del model educatiu a Girona el 15 de març i una sessió a Vic el 31 de maig, amb uns 1.300 participants, dedicada a l’etapa 0-3. Franquesa va defensar la fundació com una estructura legal consolidada, existent des de fa més de 15 anys.

Malgrat el reconeixement a la feina feta, diversos grups van expressar la seva oposició. ERC Vic, la CUP Vic, el PSC Vic i VECP van argumentar que la forma jurídica de la fundació no és la més adequada per a la gestió de serveis locals. Arnau Martí, de VECP, va posar l’accent en les limitacions laborals que comporta la fundació i en algunes mancances del projecte educatiu de les escoles bressol. Els regidors d’aquests grups van coincidir que seria preferible gestionar els serveis a través d’organismes autònoms, societats mercantils o directament per l’Ajuntament.

L’alcalde, Albert Castells, va reconèixer que qualsevol transformació jurídica serà un procés llarg, però va insistir que l’encàrrec actual és legal i que l’objectiu és garantir la continuïtat dels serveis amb transparència i seguretat per a la ciutadania.

Quan va arribar el moment de la votació, el resultat va deixar clares les diferències: en contra, ERC Vic, la CUP Vic, PSC Vic i VECP; a favor, Junts x Vic, Ara Vic i SOMI, però el dictamen va prosperar.

També es va aprovar, en aquest cas per unanimitat, l’encàrrec de gestió al Consell Comarcal d’Osona per al desenvolupament de les funcions de l’Oficina d’Informació al Consumidor durant l’any 2025. La regidora de Comerç, Bet Piella, va explicar que fa anys que es confia aquesta tasca al consell, que disposa dels mitjans tècnics i humans per atendre consultes i mediació en consum, tot evitant duplicar esforços. Amb els 13.000 euros assignats, es garanteix que les persones de Vic i de tota la comarca siguin ateses en un mateix servei.

S’aproven els preus públics per a La Farinera-Centre d’Arts Visuals de Vic

El ple va debatre l’aprovació d’un nou preu públic per a un curs que s’impartirà a la Farinera durant la Setmana Santa, ja que aquesta activitat no estava recollida a l’ordenança vigent. La regidora d’Economia, Núria Homs, va explicar que anteriorment les modificacions de preus públics s’aprovaven per Junta de Govern, un procediment més àgil, però que, arran d’un canvi acordat en plens anteriors, ara han de passar pel Ple, cosa que pot endarrerir-ne l’aprovació. Va advertir que, si el calendari hagués estat més ajustat, el curs podria no haver-se pogut dur a terme, i va defensar la utilitat de la Junta de Govern com a eina per agilitzar aquests tràmits. El dictamen es va aprovar amb el suport de tots els grups excepte la CUP Vic, que hi va votar en contra.

Tres bonificacions de l’ICIO per a tres entitats de la ciutat

El ple municipal va aprovar tres punts relatius a la bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a entitats de la ciutat. El primer feia referència a la sol·licitud del Consorci Hospitalari de Vic per les obres de reparació del tub pneumàtic soterrat que connecta la clínica amb l’Hospital Universitari de Vic, amb una bonificació del 75% acordada prèviament en comissió especial. El debat va comptar amb la intervenció de la regidora d’Economia, Núria Homs, que va recordar els acords assolits amb tots els grups per aplicar criteris consensuats en aquests casos. Des de la CUP, Quim Soler va mostrar la seva conformitat amb aquesta bonificació, tot i avançar que el seu grup mantenia dubtes respecte al punt següent, relatiu a la Fundació Universitària Balmes. Josep Pou (PSC) va posar en valor el consens i la voluntat de diàleg, mentre que Josep Anglada (SOMI) va destacar que, després del treball conjunt a la comissió, el seu grup també hi donava suport. La proposta es va aprovar per unanimitat.

El segon punt, també amb un 75% de bonificació, beneficiava la Fundació Universitària Balmes per les obres d’adequació d’un edifici al carrer Miquel Martí i Pol, 33, per crear tres aules docents. Núria Homs va subratllar la importància de la universitat per a la ciutat i va agrair el suport generalitzat, tot reconeixent que la CUP havia mantingut dubtes i finalment s’havia abstingut. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups excepte l’abstenció de la CUP.

Finalment, es va aprovar amb unanimitat la bonificació del 95% a la Fundació Sant Tomàs per la segona fase de rehabilitació de la nau del carrer Bisbe Morgades, 6, tot reconeixent-ne la tasca social sense ànim de lucre, punt que ja havia comptat amb un ampli consens des de l’inici.

S’aprova l’augment de les tarifes del servei de taxi de la ciutat

Tots els grups del plenari, a excepció de VECP, van aprovar l’augment de les tarifes del servei de taxi de la ciutat de Vic.

La regidora d’Economia, Núria Homs, va explicar que el servei de taxi té l’opció anual de revisar les tarifes i que enguany s’ha sol·licitat una pujada del 3,2%, segons l’import aprovat per la Comissió Especial de Preus de Catalunya.

Arnau Martí, regidor de Vic en Comú Podem, va reclamar refer el conveni actual i modificar el sistema tarifari, que va qualificar de desigual i un dels més alts de Catalunya. Va posar l’exemple que la baixada de bandera pot arribar a costar 7 euros, i que no pot ser que un trajecte des de plaça Major fins a l’hospital costi aquesta quantitat.

En contrarèplica, Núria Homs va defensar la “tarifa plana” vigent, que permet desplaçar-se per tots els punts de la ciutat a un preu ajustat, tot i que va reconèixer que no sempre és la millor opció per a trajectes curts com de l’estació a la plaça. També va informar que està en marxa un nou reglament del taxi, amb reunions amb els taxistes, i que es preveu obrir un debat per millorar el servei i ajustar-lo a les necessitats de la ciutadania.

Modificació de crèdit i nou caporal de torn de la Guàrdia Urbana

Dos altres punts que van ser aprovats pel ple van ser una modificació de crèdit dins del pressupost anual i l’aprovació de la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament (RLT) per incorporar la figura de caporal de torn de la Guàrdia Urbana.

La modificació de crèdit, defensada per la regidora d’Economia, Núria Homs, no consisteix en una ampliació d’imports, sinó en un canvi de capítol, que per normativa s’ha de portar al ple. El motiu és que les obres previstes al parc Maria Àngels Anglada i a l’edifici de l’Institut del Teatre, inicialment encarregades a la Diputació i consignades al capítol 7 (subvencions per a inversions), finalment les executarà directament l’Ajuntament. Això fa necessari traslladar la partida al capítol 6 (inversions municipals). Tot i que la modificació només afecta la distribució interna dels recursos, es va remarcar que és un instrument de gestió per garantir la cobertura de les inversions i el seu finançament, sense afegir altres canvis al marge d’aquest traspàs. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de la majoria de formacions, excepte ERC Vic i la CUP Vic, que van votar-hi en contra.

Pel que fa a la nova figura del caporal de torn, la regidora de Recursos Humans, Núria Homs, va explicar que aquesta modificació de l’RLT serveix per reconèixer oficialment un lloc que ja existia a nivell operatiu. El caporal de torn assumeix la responsabilitat del seu torn, la gestió de recursos humans i materials, i exerceix el comandament directe del grup de treball. El dictamen es va aprovar amb els vots a favor de JxVIC, Ara Vic, SOMI i VECP, i l’abstenció d’ERC Vic, la CUP Vic i PSC Vic.

Continuarà la col·laboració administrativa amb l’Ajuntament de Rupit i Pruit per a la promoció turística

Un altre dels punts que es va aprovar, amb el vot favorable de tots els partits menys de la CUP Vic, que es va abstenir, va ser la renovació del conveni de col·laboració administrativa entre l’Ajuntament de Vic i l’Ajuntament de Rupit i Pruit per a la promoció turística conjunta dels dos municipis. La regidora de Turisme, Anna Alemany, va destacar que aquesta renovació del conveni permet reforçar accions promocionals, intercanviar suports publicitaris, oferir formació conjunta al personal tècnic i desenvolupar paquets turístics conjunts, posant en valor tant Vic com Rupit com a destinacions principals de la comarca. Alemany va subratllar que accions com la presència conjunta a fires turístiques, com la Mostra de Turisme d’Osona, permeten projectar la singularitat del patrimoni local i crear sinergies beneficioses per als dos municipis.

Sus Vives (CUP Vic) va anunciar l’abstenció del seu grup, tot ressaltant la importància d’incloure la promoció de la mobilitat sostenible com a part de la col·laboració turística i animant a que els ajuntaments treballin més activament per fomentar opcions de transport públic entre Vic i Rupit, especialment els caps de setmana, per reduir l’ús de vehicles privats i promoure un turisme més ecològic.

Moció de reprovació contra el regidor Josep Anglada

La primera moció que es va debatre en aquesta sessió va ser la presentada per ERC Vic, CUP Vic, PSC Vic i VECP en suport a Carla Dinarès i de reprovació de Josep Anglada, després del missatge ofensiu publicat per aquest últim a la xarxa social X contra la regidora de la CUP. La moció denunciava els insults masclistes i LGTBIfòbics del regidor de SOMI i reclamava mesures legals, condemna pública i aplicació del Codi de Conducta de l’Ajuntament.

Abans d’iniciar-se el debat, l’alcalde va prendre la paraula per llegir una declaració institucional en nom de l’equip de govern, en què recordava els antecedents; i en què s’exposava que el 18 de febrer va ser amonestat en privat i va ser obligat a oferir una disculpa pública. L’alcalde va manifestar: “Serveixi avui la lectura d’aquesta declaració com una amonestació pública i una condemna rotunda d’aquests fets. Mostrem novament el suport i solidaritat a la regidora afectada, Carla Dinarès.”

Durant el debat, l’alcalde Albert Castells va assenyalar: “Hem estat parlant amb tots els grups. Vull posar en valor que ho hem intentat i ens hem reunit diverses vegades. Ens hem reunit amb el regidor Anglada i em sap greu que no hàgim aconseguit un consens des del primer moment fins abans del Ple.”

Diverses intervencions van destacar la necessitat de condemnar els fets i protegir la regidora afectada. Sus Vives (CUP Vic) va afirmar: “Aquestes conductes mai haurien de ser justificades. Són pròpies del feixisme i de l’extrema dreta.” Maria Balasch (ERC Vic) va afegir: “No es pot permetre que insults i odi formïn part del debat institucional. La reprovació és necessària per deixar clar que aquest comportament és inacceptable.” Josep Pou (PSC Vic) va subratllar: “Tots els grups subscrivim íntegrament els punts de la moció. El sexisme i la violència no s’accepten en el debat polític.”

Per la seva banda, el regidor Josep Anglada (SOMI) va defensar-se: “Els quatre grups han escenificat una gran obra de teatre. La reprovació la fan els vigatans cada quatre anys a les urnes.”

En l’últim torn de paraula, Carla Dinarès (CUP Vic) va subratllar: “No he presentat la moció perquè seria absurd donar-me suport a mi mateixa. Aquest és un treball col·lectiu. Cada ple hauria de reforçar la reprovació de les conductes d’extrema dreta.”

La votació de la moció va registrar el següent resultat: a favor ERC Vic, CUP Vic, PSC Vic i VECP; en contra Junts, Ara Vic i SOMI. La moció va quedar rebutjada, tot i la condemna pública explícita del govern i el suport institucional a la regidora afectada.

Unanimitat en la defensa de la capitalitat de Vic a la Catalunya Central

El ple va aprovar per unanimitat la moció presentada per ERC Vic, PSC Vic i VECP per defensar la capitalitat compartida de la vegueria de la Catalunya Central, arran de les declaracions de l’alcalde al diari Regió 7 on reconeixia Manresa com a capital de referència de la zona, fet que diversos grups van considerar desafortunat.

Arnau Martí (VECP) va defensar que la moció no busca “fer guerres de campanars”, però tampoc accepta que Vic faci “d’escolanet” de ningú. Va reclamar que la vegueria es construeixi des de l’equilibri territorial i la descentralització, garantint que els serveis i delegacions de la Generalitat es distribueixin equitativament entre Vic i Manresa. També va recordar la influència històrica de Vic sobre l’Alt Ter i les comarques veïnes i va proposar que l’Ajuntament ofereixi edificis municipals per acollir serveis territorials.

Viqui Terricabras (ERC Vic) va subscriure Martí i va advertir que, si no es treballa conjuntament, Vic pot perdre pes dins la Catalunya Central. Va destacar que Manresa acull departaments com Salut, Educació, Interior o Justícia, mentre que Vic només manté algunes delegacions, i va reclamar que l’Ajuntament exerceixi un lideratge real per defensar el model de capitalitat compartida.

Josep Pou (PSC Vic) va subratllar que, tot i la riquesa històrica, comercial i cultural de Vic, la ciutat està perdent pistonada en la distribució de serveis i delegacions. Va apel·lar al suport de tots els grups per defensar Vic com a capital compartida, no només per la ciutat, sinó per tot l’Alt Ter i la vegueria històrica.

En la mateixa línia, Quim Soler (CUP Vic) va assenyalar que la vegueria actual no reflecteix la realitat social, geogràfica ni econòmica de la zona. Va defensar que la influència natural de Vic està més alineada amb l’Alt Ter, Osona i comarques veïnes, i va proposar prioritzar la creació d’una vegueria de l’Alt Ter abans de parlar de cocapitalitat dins la Catalunya Central. Soler va afirmar que, si aquesta esmena s’acceptava, donarien suport a tota la moció, reconeixent la singularitat territorial i històrica del territori.

Marta Riera (SOMI) va defensar que la capitalitat compartida requereix consens polític i territorial. Va destacar la forta capitalitat de Vic dins del conjunt de les ciutats de Catalunya i que l’estructura del territori ha de basar-se en una xarxa de ciutats i aliances estratègiques. Va subratllar que cal jugar fort per defensar i respectar aquesta capitalitat, malgrat que fins ara Vic hagi perdut pistonada davant de Manresa en la concentració de serveis territorials.

Xavier Farrés (ARA Vic) va mostrar suport total a la moció i va recalcar que Vic és una capital que ha de mantenir, recuperar o augmentar la seva capitalitat. Va destacar la importància de reclamar totes les competències, serveis i delegacions possibles, defensant una capitalitat compartida amb Manresa, però amb ambició per assegurar el lideratge de Vic dins del país.

L’alcalde de Vic, Albert Castells, va contextualitzar les seves declaracions, recordant que els titulars no reflectien tota la complexitat del missatge. Va exposar les gestions del govern municipal per evitar la centralització de serveis i defensar els interessos de Vic, destacant la universitat, els serveis sanitaris, el comerç i la cultura. Va defensar un model de país basat en ciutats mitjanes com a nodes de desenvolupament i va subratllar la cooperació amb Manresa i altres ciutats per construir un país equilibrat.

Finalment, Arnau Martí va fer la contrarèplica destacant que, més enllà de les paraules de l’alcalde, “el problema són els fets consumats i els recursos que no arriben”.

Unanimitat a Vic en defensa de la llengua catalana i suport a La Bressola

Al ple municipal de Vic es va aprovar per unanimitat la moció presentada per la CUP Vic en defensa de la llengua catalana, que posava l’accent en tres àmbits concrets: reforçar el control de la retolació en català als establiments comercials, ampliar els recursos destinats als cursos de català i donar suport a l’escola La Bressola, que escolaritza en català a la Catalunya Nord i que actualment passa per dificultats econòmiques. Tots els grups municipals van expressar el seu acord amb la necessitat de protegir i promoure l’ús social del català, reconeixent tant les accions ja fetes com la necessitat d’intensificar-les. Des de la CUP Vic es va remarcar que, tot i els avenços, encara hi ha comerços que incompleixen la normativa lingüística, mentre que la regidora de Llengua, Bet Piella, va defensar el treball transversal que s’està fent des de l’Ajuntament i va destacar que a Vic no hi ha llistes d’espera per aprendre català. La resta de grups —ERC Vic, PSC Vic, SOMI, Veïns En Comú Podem (VECP) i Ara Vic— van subratllar la importància del català com a eina de cohesió social i identitat col·lectiva, i van coincidir a valorar el paper de La Bressola com a model educatiu de referència.

Subvenció PUOSC per a projectes per a la gent gran

El ple va aprovar la moció presentada pel PSC Vic per sol·licitar la subvenció del PUOSC destinada a projectes residencials per a la gent gran. Josep Pou va destacar que la convocatòria 2025-2029 permet a Vic accedir a 789.000 €, “triplicant l’anterior”, i va subratllar la necessitat d’oferir solucions adaptades a diferents graus d’autonomia, com pisos tutelats, residències assistides o centres de dia, amb consens de tots els grups municipals.

Maria Balasch (ERC Vic) va reafirmar el suport del seu grup: “votarem a favor d’aquesta moció, no podria ser de cap altra manera”, destacant que el model d’atenció ha de permetre a les persones grans arribar “amb dignitat i amb les necessitats cobertes” i que els equipaments municipals poden acollir aquests serveis. També va posar en valor la feina del govern municipal en matèria d’envelliment: “les persones grans que tenim ara no són les persones grans de fa 30 anys enrere”.

Carla Dinarès (CUP Vic) va assenyalar que la moció és una eina més a disposició del consistori, celebrant l’augment de les quanties econòmiques i destacant la necessitat de voluntat política per dur a terme les mesures.

Marta Riera (SOMI) va destacar que els punts de la moció ja són en gran part “conscients i en marxa” dins del projecte explicat per la regidora Núria Homs i els recursos disponibles de l’Ajuntament. Riera va indicar que els primers punts de la moció estan contemplats dins del pla de l’equip de govern i que les vies de finançament es treballen per aconseguir totes les subvencions possibles, remarcant que reflecteix les prioritats de la ciutat. Tot i això, va posar en relleu la importància d’aprofitar les oportunitats del PUOSC i dels altres fons per millorar els serveis i recursos per a les persones grans.

Arnau Martí (VECP) va defensar la importància de situar o fer aflorar a nivell d’inversió pressupostària un nou equipament a la ciutat per a habitatge dotacional de la gent gran, i va reconèixer “la bona feina en matèria d’envelliment que es fa des de l’Ajuntament”.

Elisenda Carrera (ARA Vic) va afegir que, a més de compartir el suport dels socialistes, cal mirar solucions innovadores més enllà de la construcció de nous centres, com habitatges residencials, serveis d’atenció a domicili i iniciatives de cohabitatge. També va subratllar la importància de crear una taula de treball conjunta entre tots els grups municipals i explorar finançaments més enllà del PUOSC.

Núria Homs, regidora de Benestar i Família, va recordar que les persones grans són una màxima prioritat i que l’equip de govern treballa de manera transversal per anticipar-se a les necessitats del col·lectiu. Va posar en valor els serveis existents, va explicar que el PUOSC permetrà destinar un 70 % dels ingressos a projectes per a persones grans i va reafirmar el compromís de continuar treballant-hi amb intensitat i coordinació entre departaments municipals.

Precs i preguntes

Durant el torn de precs i preguntes, el grup municipal d’ERC Vic va qüestionar l’ús de Twitter com a font principal d’informació sobre els plens municipals. Albert Palou, regidor d’ERC Vic, va preguntar si era ètic que l’Ajuntament de Vic continués fent servir aquesta xarxa social, que, al seu parer, ha anat esdevenint un espai poc amable i que, a més, és propietat del magnat de les telecomunicacions Elon Musk. Palou va suggerir que l’Ajuntament hauria de plantejar-se abandonar-la, com han fet altres institucions.

En resposta, des del govern, Anna Alemany va aclarir que la font principal d’informació dels plens és l’emissió en directe per El 9 TV i YouTube, mentre que Twitter s’utilitza sobretot per informar dels resultats de les votacions, però que es tindria en compte de cara al futur si calia replantejar aquesta estratègia de comunicació.

Des de la CUP Vic, Carla Dinarès va expressar preocupació pel Pla de Millora Urbana de Can Garrofa 2, perquè preveu “una nova superfície comercial important i que l’espai interior de l’illa sigui d’ús privatiu” i el comerç “no se situa en planta baixa de tots els edificis plurifamiliars”. Va demanar informació al govern i que es convoqués el barri per possibles ajustaments: “de cara a la definitiva fessin algun reajustament en quant ordenació per una ciutat amb uns altres criteris urbanístics”.

La regidora d’Urbanisme, Ester Coma, va explicar que és un “desenvolupament privat” i que l’Ajuntament només pot actuar segons el POUM. Va assenyalar que l’espai interior de l’illa queda reservat als pisos i que es treballarà perquè les zones verdes “siguin de qualitat i pel barri”. El projecte està “a exposició pública per tant està oberta a al·legacions” i es podran ajustar segons els criteris tècnics i urbanístics.

Débora Villena (PSC Vic) va preguntar sobre els projectes als quals s’ha pogut obtenir ajuda de la Unió Europea a través dels Fons Next Generation.

Núria Homs va respondre detallant els projectes que s’havien pogut beneficiar d’aquests ajuts. Un projecte de mobilitat, zona de baixes emissions, transformació digital i bus urbà per valor de 1.900.00 €; una altra ajuda de 69.000 € pel bus urbà; un projecte de restauració del riu per valor de 1.535.000 €; un projecte d’informàtica i millora d’accessibilitat als serveis públics i digitals de l’Ajuntament, de 174.000 €  i un altre de 107.00 € també destinat a millorar les infraestructures digitals de l’Ajuntament. En total, s’han aconseguit 3.793.000 € en ajuts Next Generation fins al moment. Homs també va anunciar que s’havia fet sol·licitud d’un ajut europeu per a la construcció del futur Parc Fluvial Genís i Rius per valor de 3,5 milions d’euros i una altra subvenció per part de la Diputació de Barcelona, de 70.000 €, per a actuacions als polígons.

Marta Riera (SOMI) va preguntar sobre la qualitat de l’aire a Vic, recordant que ja havien portat mocions el 2011 i 2015 sobre aquest tema i que la situació empitjora. Va demanar quines mesures aporta l’Ajuntament dins del nou pla del consell comarcal.

Ester Coma, regidora de Medi Ambient, va respondre que l’Ajuntament ha aportat tècnics de medi ambient i ha coordinat amb altres municipis com Manlleu per elaborar el pla de qualitat de l’aire. El pla s’enfoca en diversos àmbits: mobilitat, activitat econòmica, urbanisme, sector domèstic i terciari, i activitats agroalimentàries. Coma va explicar que l’últim esborrany es va rebre abans de Nadal, s’està valorant i es presentarà al proper consell d’alcaldes per aprovar-lo en el ple comarcal, amb l’objectiu que tingui repercussió i impacte a nivell de comarca i facilitin reclamacions a la Generalitat.