Llum verda al ple per remodelar la plaça de Can Forcada i la plaça Josep Maria Pericas

El darrer dilluns de juliol va acollir el vuitè ple de l’any, corresponent al que pertocaria al mes d’agost. En la sessió, que va durar gairebé tres hores, van destacar diversos temes, com l’aprovació definitiva per remodelar les places de Can Forcada i Josep Maria Pericas, les preguntes sobre la prova pilot del carrer Jaume I o la situació del canvi de contenidors a tota la ciutat.

Millores a la plaça de Can Forcada i la plaça Josep Maria Pericas

Dos dels punts més rellevants van tenir com a protagonista la reforma de l’espai públic, en concret la plaça de Can Forcada i la plaça Josep Maria Pericas. En tots dos casos, els projectes es van aprovar per unanimitat. L’encarregada de desgranar aquestes millores va ser la regidora d’Urbanisme, Ester Coma.

Pel que fa a la plaça de Can Forcada, Coma va explicar que el pressupost d’aquesta actuació puja fins els 300.000 euros, i que en els últims mesos s’han valorat i incorporat al·legacions “fetes per part de la CUP i també d’una ciutadana”. Les al·legacions acceptades fan referència principalment a temes d’accessibilitat. La regidora d’Urbanisme va ressaltar que l’objectiu del projecte “és crear una nova plaça a la ciutat”, en concret a la zona que ocupava l’antic edifici de la Cooperativa Plana de Vic al carrer Morgades. Aquest punt s’urbanitzarà “i s’hi instal·laran zones enjardinades, també arbres i espais de descans”. A més, s’habilitarà un nou accés als habitatges que tenen aparcaments en aquest punt, garantint la seguretat dels usuaris del parc infantil. Un parc que ja està obert a la ciutadania des d’aquesta setmana.

Des de la CUP, el regidor Quim Soler va mostrar “satisfacció”, pel nombre d’al·legacions presentades i acceptades per part del seu grup. En la seva explicació en va enumerar diverses com “la retirada del paviment en els vials existents o la instal·lació de reposa braços als bancs, ja que això també és una millora d’accessibilitat”. Soler va lamentar que no s’hagués acceptat “la instal·lació d’un rètol informatiu explicant la lluita veïnal que va impedir que l’espai es convertís en pisos”.

En aquesta mateixa línia es va desenvolupar l’aprovació del següent punt, en aquest cas vinculat a l’aprovació definitiva del projecte de remodelació de la plaça Josep Maria Pericas, al barri de l’Horta Vermella. La regidora Ester Coma va contextualitzar que aquesta obra “ve del mandat passat”, i que s’ha pogut desencallar “perquè ara hem trobat pressupost per fer-ho”. En concret, la remodelació puja a 135.000 euros, i sobretot es proposen millores pel que fa a l’accessibilitat a la plaça, “amb nous passos de vianants i rampes d’accés des del carrer”. També es planteja una nova pavimentació de les voreres, i corregir els desnivells a l’interior de la plaça amb rampes. Pel que fa a la zona enjardinada, es posaran escocells més grans “per preservar la salut dels arbres”,  i es renovarà el mobiliari per un de més actual.

Com en el projecte anterior, la CUP va explicar que hi havia fet al·legacions per millorar la reforma. El regidor Arnau Comajoan en va destacar el fet d’haver reduït “l’espai excessiu pels cotxes a la calçada als carrers Font de Sant Pere i Bac de Roda”. Comajoan també va mencionar les millores en accessibilitat aconseguides, però va lamentar que no s’hagi considerat la possibilitat “de deixar banyar-se a la font, sobretot tenint en compte que es tracta d’un refugi climàtic”.

En matèria d’Urbanisme, el ple també va aprovar amb els vots a favor de tots els grups i l’abstenció de la CUP l’aprovació inicial de la modificació puntual del POUM número 6. La regidora Ester Coma va explicar que es tracta de “correccions de petits errors detectats en el planejament”, i que un cop fet els ajustaments “han de facilitar la implantació i desenvolupament del POUM”. Coma va apuntar que es tracta d’una desena de correccions en diversos punts de la ciutat.

Des de la CUP, el regidor Arnau Comajoan va expressar que un cop revisada la modificació “gairebé tot ens encaixa”, però va fer algun matís en dos projectes: d’una banda, vinculat a la modificació a Can Baumann, el regidor va sol·licitar “que ens expliquin el canvi de cromos”, i també va expressar dubtes sobre la modificació urbanística als passatges privats del barri de Santa Anna. Ester Coma va respondre que en el cas de Can Baumann, “el que es planteja és replantejar la zona d’equipament i la zona d’aprofitament”, aconseguint un espai “pel barri i per la ciutat, d’una banda”, i de l’altra, que la universitat “pugui aprofitar un altre espai perquè hi apareguin noves aules”.

En l’apartat econòmic, el ple va tractar dos punts: el primer va fer referència a la convalidació de l’omissió de la funció d’interventora, un anunciat tècnic que tal com va explicar la regidora d’Economia, Núria Homs, fa referència a la necessitat d’aprovar a través del ple les factures “vinculades a l’empresa Vic Verd”, empresa mixta que ja s’ha dissolt, “però la situació administrativa del nou contracte no s’ha resolt”. Homs va comentar que l’empresa “ha fet la feina de recollida de voluminosos des del gener per la qual se li ha de pagar”, però com que hi ha aquesta situació administrativa que encara no s’ha formalitzat “el tràmit transcendeix de la intervenció municipal, i és la mateixa intervenció que ens diu que cal aprovar-ho al ple”. El punt es va aprovar per unanimitat.

En el següent, es va proposar al plenari la bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) al Bisbat de Vic per les obres de reforma dels paviments interiors de l’Església de la Divina Pastora de Vic. La regidora d’Economia, Núria Homs, va desgranar que tal com es va acordar, “en el cas d’una petició per actuar en un BCIL la bonificació que s’aplica és del 95%”. Des de la CUP, Sus Vives va argumentar el vot en contra explicant que pel seu grup “l’Església no hauria de tenir privilegis fiscals mentre la resta de la ciutadania paguem fins a l’últim cèntim”, i va recordar que ja se’ls hi manté “un privilegi anacrònic com és no haver de pagar l’IBI per cap de les seves propietats”. La resta de formacions hi van votar a favor.

L’Ajuntament desestima el recurs en contra de l’acord per recuperar el local del carrer Pellaire Dulcet

La recuperació del local per part de l’Ajuntament on fins l’any 2024 hi havia instal·lat el Rebost Solidari va tornar a ser protagonista en el ple d’aquest dilluns 27 de juliol. En concret, es va desestimar el recurs de reposició que Càritas havia interposat en contra de l’acord aprovat l’1 de juny. En aquell punt, es proposava la resolució del contracte de cessió gratuïta d’ús a favor de Càritas d’un local municipal situat al carrer Pellaire Dulcet. En aquest espai, i tal com va explicar la regidora de Benestar i Família Núria Homs, s’hi va instal·lar l’any 2013 el Rebost Solidari, un projecte que feien conjuntament Creu Roja, Càritas i l’Ajuntament de Vic. Després de 10 anys de treballar conjuntament, “l’any 2023 es va detectar que aquell model havia d’evolucionar”, i es va iniciar “un debat profund per com havíem d’atendre les persones amb necessitats alimentàries”. Es va arribar a la conclusió “de manera consensuada” que models com les targetes moneder “ens podien anar millor”. Així doncs, a finals del 2024 “el Rebost Solidari com a tal, tanca”, i a principis del 2025 Creu Roja es retira del projecte. En aquell espai hi queda Càritas, que ho fa servir de magatzem, “però l’objecte del conveni, la finalitat inicial d’aquest espai havia acabat”, va ressaltar Homs.

Aquest 2026, l’Ajuntament de Vic ha volgut recuperar el local del carrer Pellaire Dulcet per ubicar-hi el centre logístic del mercat d’agroproductors, i per això es va aprovar el tràmit de resolució de contracte de cessió del local en el plenari de juny. Càritas va presentar un recurs de reposició contra aquell acord, “però l’Ajuntament necessita aquest local per altres projectes, i els informes jurídics ens diuen que podem fer la rescissió”. Homs també va detallar que s’han reunit amb els alcaldes dels cinc municipis d’Osona i un del Lluçanès que utilitzen aquest magatzem per abastir persones amb necessitats dels seus pobles, “i hem quedat que els acompanyarem en buscar alternatives”, tot i que la solució “també passa per la sobirania de cada municipi a l’hora d’oferir aquest servei als seus ciutadans”. Per tancar l’explicació, Homs va anunciar que a través d’un programa de suport extra, “rebíem entre 30 i 40.000 euros per targetes moneder, i ens ho apugen fins als 159.000 euros”. Per últim, va posar en valor la feina de Càritas “i en especial el voluntariat, ja que és un tresor en perill d’extinció”.

Des d’ERC, la portaveu Maria Balasch va explicar la seva abstenció tot indicant que han rebut la informació de l’equip de govern, “i també hem parlat amb Càritas, i les versions no acaben de coincidir”. Balasch va lamentar “no tenir tota la informació ben clara”, per exemple en el funcionament de les targetes moneder.

Per part de la CUP, el regidor Quim Soler es va alegrar “que hi hagi una solució amb la resta d’Ajuntaments, perquè s’ha canviat el mètode, però també és cert que des de Serveis Socials de Vic s’ha enviat gent al rebost, per tant, encara que minoritari, el rebost fa servei”. D’altra banda, Soler es va mostrar “absolutament d’acord amb el que es vol fer en aquest local”, per tant, “el que hi ha hagut és un problema de formes”. Per aquest motiu, la CUP hi va votar en contra. En aquesta mateixa línia, Josep Pou (PSC) va ressaltar que havia trobat a faltar “des de bon principi seure, parlar i negociar”, i que s’havia anat “massa a l’ofensiva”. Per aquest motiu el vot socialista va ser en contra. Josep Anglada (SOMI) va confirmar el seu vot favorable, tot afegint que “estaria bé que aquest tema ja quedés tancat”.

Arnau Martí (VECP) va coincidir amb la CUP i el PSC en el fet que “la feina de diàleg amb les entitats s’hauria d’haver fet més prèviament”. Martí també va apuntar que els models de targeta moneder i rebost solidari “eren perfectament complementaris”. La regidora no adscrita Elisenda Carrera va argumentar la seva abstenció “perquè crec que abans de prendre aquesta decisió cal escoltar totes les parts. I estem parlant d’una entitat com Càritas que fa molts anys que treballa per la ciutat i ha ajudat a moltíssima gent”.

En la resposta per part de la regidora Homs, va lamentar que s’estigués “qüestionant la validesa jurídica de l’informe”. També va deixar clar que no podia admetre que es digués que les coses “s’han fet, i després s’han parlat”, recordant que des del 2022 “n’hem estat parlant”, i la decisió de tancar “va ser compartida entre totes les entitats, i hi ha actes de les reunions fetes que així ho demostren”.

S’aprova el reglament del servei d’abastament d’aigua potable i es fan modificacions en el reglament del consell de convivència i seguretat

Entre els punts portats a votació en aquest vuitè ple de l’any, hi va haver l’actualització del reglament del consell de convivència i seguretat de la ciutat. La regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, va recordar que el reglament d’aquest consell de convivència existeix des del 2013, i amb l’acord de pressupost fet amb Esquerra es va acordar “iniciar de nou el funcionament d’aquesta eina”. En el moment de revisar el reglament “es van detectar aspectes de gènere i identitat no existents”, i per aquest motiu “s’han fet modificacions tècniques i molt senzilles”, amb l’objectiu de reactivar el consell “de cara a la tardor”. Des d’ERC, Maria Balasch va confirmar el vot positiu “ja que és una cosa que vam impulsar nosaltres”. La portaveu republicana es va mostrar “contenta”, però també va fer la petició que s’avanci “ràpid en la taula del tercer sector”.

Des de la CUP, el vot va ser positiu perquè “el contingut de la modificació ens sembla correcte”, però la regidora Sus Vives va aprofitar per fer una reflexió sobre la participació ciutadana: “les aportacions que es fan des de la ciutadania no poden caure en un sac buit, i cal que es faci retorn justificant perquè s’accepten o perquè no”. Débora Villena (PSC) va explicar que el seu vot seria una abstenció “perquè volem acabar d’estudiar a fons aquesta modificació i poder-hi fer aportacions”. Josep Anglada (SOMI) va trobar la proposta “molt encertada”, i per part de la regidora no adscrita Elisenda Carrera, el vot també va ser afirmatiu, tot puntualitzant que no es tractava d’una modificació “puntual, sinó substancial”, i va demanar “reforçar el paper d’aquest consell com un espai útil i de debat per afrontar el reptes de convivència”.

Pel que fa a l’aprovació inicial del reglament del servei d’aigua potable, la regidora de Serveis Ester Coma va explicar que la normativa que hi havia “estava molt obsoleta”. En aquest sentit, el nou reglament incorpora novetats vinculades “a la lectura telemàtica dels comptadors, la regulació centrada en el subministrament individual, temes d’eficiència i estalvi d’aigua i, en resum, disposar d’una normativa més actualitzada al segle XXI i als objectius de ciutat”.

Quim Soler (CUP) va explicar que s’abstindrien, “per mirar-ho millor i presentar al·legacions si ho creiem oportú”. El regidor també va demanar “una millor difusió”, del procés per fer aportacions per part de la ciutadania. Arnau Martí (VECP) hi va detectar “mancances des del punt de vista social i d’atenció a les persones més vulnerables”. Martí també va demanar “millores en temes de sequera”.

Destacar que en l’apartat dels dictàmens es va acordar entre tots els grups retirar el punt 9, vinculat a una modificació del POUM per iniciar els tràmits per la instal·lació d’una planta de biogàs al municipi de Vic. L’alcalde Albert Castells va explicar que l’objectiu de l’ajornament és “debatre profundament aquesta qüestió amb tota la informació a sobre de la taula”, incloent-hi una reunió amb la Generalitat que va tenir lloc el mateix dilluns, just abans del ple. Així doncs, l’alcalde va emplaçar a tots els grups a parlar d’aquest tema en les properes setmanes, i si és el cas, portar-ho a votació en la propera sessió.

MOCIONS

L’apartat de mocions va tenir només una proposta a valorar, després que la CUP decidís retirar el seu text vinculat a la petició de facilitar la instal·lació de limitadors de so en actes culturals i festius en l’espai públic. Des del grup de la CUP es va argumentar la retirada “tenint en compte que en breu hauríem de tenir la modificació de l’ordenança de protecció acústica, i serà en aquest debat quan plantejarem qüestions com la que abordava la moció”.

Sí que va ser debatuda la moció presentada per SOMI perquè l’Ajuntament de Vic prohibís el burquini a les piscines municipals. El portaveu Josep Anglada va ser l’encarregat de defensar el text, i va destacar que “cada vegada són més les persones que acudeixen a les piscines de Vic utilitzant roba de bany com el burquini”. Anglada va afirmar que el burquini “és usat com a roba de carrer per algunes usuàries, i posteriorment utilitzat directament com a roba de bany sense respectar un canvi de vestimenta”, un fet que per SOMI “suposa un risc per a la salubritat i el benestar dels usuaris”. Des de SOMI també es va ressaltar que la utilització del burquini “pot dificultar l’actuació dels socorristes en cas d’emergència”. Per aquests motius, des de SOMI es demanava “modificar la normativa vigent per tal d’eliminar el burquini com a peça de bany a les piscines de Vic”.

Des de la CUP, Quim Soler va verbalitzar que la moció “no va de la utilització d’una o altre peça de roba, sinó que és una petició racista”. Soler va recordar que fa tot just un any ja es va aprovar un reglament per la vestimenta de bany a les piscines, “i vostè, senyor Anglada, hi va estar d’acord”. Aquell text, va apuntar Soler, “ja regula que cal utilitzar roba adequada pel bany”, i es prohibeix la roba de carrer: “i el burquini, agradi o no és un banyador”. Soler també va recordar “la moda de posar-se els calçotets a sota del banyador”.

Josep Pou (PSC) va lamentar que aquesta moció “el que busca és una limitació de drets”, i tot i acceptar que no hi ha una regulació estatal o catalana en el tema de la vestimenta de bany, “sí que existeix una llei, la 19/2020 del 30 de desembre sobre Igualtat i tracte no discriminatori”, que recull que per la indumentària “no es discriminarà ningú”. Pou també va esgrimir l’argument que “a tot arreu és habitual veure joves i no joves que fan servir el banyador per anar pel carrer, i tot seguit van a la piscina. Per tant, si el motiu és la salubritat, també ho hauríem d’incloure”.

Arnau Martí (VECP) va recordar que “en un Estat de dret no es pot prohibir tot allò que no ens agrada, sinó el que la llei permet prohibir”. Martí va destacar que en la moció “no s’aporten proves ni fets que hi hagi una acció o actitud que cal prohibir”, tornant a recordar que el burquini “és una peça acceptada pel bany”.

La regidora no adscrita Elisenda Carrera es va mostrar d’acord amb la moció “perquè el burquini no va de roba, sinó de com volem que sigui l’espai públic i quines normes han de valer per a tothom”. Carrera va apel·lar a “la higiene, la seguretat en cas d’emergència i la convivència”, per votar-hi a favor.

Xavier Farrés (Ara Vic) va posar l’accent “en la demanda de la moció perquè l’Ajuntament prohibeixi el burquini”, i va apel·lar de nou a la Llei 19/2020 sobre Igualtat i tracte no discriminatori, ressaltant que “amb la normativa a la mà, com a Ajuntament no podem prohibir. No tenim competències en aquest sentit”.

Des de Junts, i com a regidor d’Esports i responsable de les piscines municipals, Eduard Comerma va recordar que com a Ajuntament “tenim un marc legal i ens toca actuar en conseqüència”, coincidint en l’argumentari que com a administració local “no podem prohibir una peça que agradi o no, és una peça de bany”. Comerma es va mostrar sorprès que “tot just un any després d’aprovar un reglament que ja tractava aquest tema, ara surti això”. Comerma va voler deixar clar que com a Ajuntament “hem d’assegurar que el vestit de bany que s’utilitza en les piscines sigui homologat per aquesta finalitat, i així ho fem”.

Anglada es va mostrar “sorprès del posicionament de l’equip de govern”, i va insistir que en altres municipis s’ha prohibit el burquini a les piscines “per exemple a Ripoll”. El regidor d’Esports, Eduard Comerma, va recordar a SOMI i a la regidora no adscrita Elisenda Carrera que “a Ripoll no tenen piscina exterior d’estiu, per tant, el seu exemple no té res a veure amb el de Vic. Si busquen referències busquin-les bé”, tot afegint que les piscines d’estiu de la capital d’Osona “aglutinen una quantitat de persones molt gran i diversa”. La moció no es va aprovar, ja que, només hi van votar a favor els dos regidors de SOMI i la regidora no adscrita Elisenda Carrera. La resta hi van votar en contra.

Precs i preguntes de l’oposició

En l’apartat de precs i preguntes, ERC, CUP, PSC, SOMI i VECP van demanar explicacions sobre la posada en marxa de la prova pilot al carrer Jaume I, que aquest mes de juliol ha comportat canvis de mobilitat a la zona i diverses queixes per part dels usuaris de la via. El regidor de Mobilitat, Guillem Membrives, va posar context a la situació tot recordant que els canvis eren fruit “d’un treball intens de més de 2 anys amb el veïnat del carrer Jaume I, que ens feien saber que per aquesta via hi havia massa trànsit”. Davant d’aquesta petició, es van fer dos aforaments de vehicles per calcular la intensitat de pas a la via. Un va ser el desembre de l’any 2023, i el segon el desembre de 2025. “Amb les dades a la mà, es va dissenyar una proposta de canvi en la mobilitat, que es va presentar a través d’una reunió amb els veïns a mitjans de juliol, i on vam rebre una valoració positiva de la idea”.

Membrives va lamentar que el treball “tan intens dels darrers anys contrasta amb el fet que en el moment d’executar la proposta ens va faltar senyalització. Això ho admeto i demano disculpes als veïns i ciutadans que s’han trobat en algun embolic aquests dies”.

El regidor de Mobilitat va explicar que la prova pilot s’aplicarà fins al gener, “i serà llavors amb noves dades a la mà i l’avaluació dels veïns que prendrem una decisió”. Membrives va ressaltar que en temes de mobilitat, “no fer res és fer les coses malament”, tot recordant que el parc de vehicles de la ciutat “creix en 1.000 vehicles cada any”. En l’explicació també va explicar que l’objectiu d’iniciar-la al juliol “és que la gent ho conegui, i estableixi els seus nous patrons de mobilitat a l’espera de la prova de foc que serà al setembre”. 

ERC va preguntar per la finalització de la instal·lació dels nous contenidors, i la regidora de Manteniment i Serveis, Ester Coma, va confirmar que després d’un procés “llarg i intens, ara els tenim tots instal·lats”. Coma va apuntar que a partir d’ara els esforços es centren en millorar l’eficiència de les rutes, “per evitar els desbordaments”, i en valorar si en algun punt de la ciutat calen reforços amb més contenidors. També es vol millorar en temes de neteja dels contenidors i el seu entorn.

Des de la CUP es va preguntar pels horaris dels refugis climàtics interiors, i el regidor responsable Salut Pública, Xavier Farrés, va desgranar que més enllà dels horaris habituals dels Centres Cívics i de la Biblioteca Pilarin Bayés, en cas d’activar el protocol d’onada de calor, “la biblioteca habilitarà la sala U d’Octubre com a refugi climàtic en horari de 12 del migdia a 6 de la tarda cada dia”.

En la línia de fer front a les temperatures elevades d’aquest estiu, la regidora Débora Villena (PSC) va demanar per la possibilitat d’instal·lar una font al parc dels Estudis, “ja que és un espai amb molta activitat i molta presència d’universitaris”. La regidora de Manteniment i Serveis Ester Coma va entomar la petició, confirmant que “ho valorarem amb els serveis tècnics, ja que pot ser important disposar d’una font en episodis de calor”.

Els grups de SOMI i VECP van preguntar sobre la situació actual pel que fa al futur del CAP Vic Nord, ubicat al barri dels Caputxins. En el cas de SOMI es va fer referència “al fulletó en nom d’ERC repartit a la ciutadania, on es deia que es mantenia”. L’alcalde Albert Castells va demanar “disculpes a la ciutadania que fa mesos i anys que ens miren, i els hi diria que no hem canviat el discurs”, en el sentit que es va iniciar el mandat “amb dos CAP a la ciutat amb greus deficiències, i avui tenim un CAP El Remei en ampliació, s’estan fent millores al CAP Vic Nord i tenim projectat el nou equipament al solar que el ple municipal va cedir per fer-ho possible”. Castells va afegir que com a Ajuntament “s’ha instat al govern a no quedar-nos aquí, i treballar per un tercer CAP a la ciutat, i si l’edifici del CAP Vic Nord queda en desús, buscar-hi una utilitat”. L’alcalde va demanar que si hi ha “algú a la ciutat que diu que Vic tindrà tres CAP que expliqui quan serà i per què ho diu”, tot puntualitzant que “una cosa són els debats que es fan al Parlament, i l’altre l’acció de govern de la Generalitat”.

Arnau Martí (VECP) va fer un prec per parlar al ple sobre la fi de la moratòria d’ampliació de granges aplicada per la Generalitat, “una notícia que crec que coincidim tots que és molt dolenta, ja que tenim un mal endèmic amb la contaminació per purins i també en la qualitat de l’aire que no hem solucionat”. Martí va sol·licitar que “el consistori en ple es pronunciï en contra, i es reclami a la Generalitat que apliqui un nou decret o moratòria”.

La regidora de Promoció Econòmica, Bet Piella, va coincidir en considerar el fet com una “mala notícia”, i va explicar que just saber l’aixecament de la moratòria “vam demanar parlar amb la Generalitat”. Piella va apuntar que des de la Generalitat s’ha respost que l’ampliació de granges “haurà d’anar lligat a uns requeriments molt concrets, com per exemple portar el purí en plantes de tractament, però creiem que això no és suficient en absolut”. Piella va expressar la intenció de “demanar que Osona es mantingui la moratòria”.

La regidora no adscrita Elisenda Carrera va demanar saber el nombre d’expedients d’infrahabitatges oberts a Vic i quantes ordres de cessament s’havien dictat. La regidora d’Habitatge, Núria Homs, va explicar que l’any 2025 “es van obrir 78 expedients d’infrahabitatges, dels quals una seixantena s’han tancat”. Homs va apuntar que “es va fent feina per tancar-ne una quinzena més”.