El ple aprova el nou projecte d’itinerari de bicicletes per connectar el centre amb la zona del Nadal

La coincidència de la jornada de celebració habitual dels plens a Vic amb la Festa Major i el pas del Tour va fer que la sessió corresponent al mes de juliol s’avancés al darrer dilluns de juny. Durant les gairebé 4 hores de ple es van aprovar temes destacats com el nou projecte d’itinerari de bicicletes a la ciutat o l’establiment de preus públics per la recàrrega de vehicles, i també de funcionament intern, com modificacions de crèdit i de la plantilla de personal. En les mocions, els textos de suport als cossos policials per reclamar més recursos de seguretat i judicials presentats per Junts i Som Identitaris van generar debat, mentre la proposta de Vic En Comú Podem per garantir el confort climàtic a les escoles i equipaments esportius va aprovar-se per unanimitat.

Un itinerari de bicicletes per connectar equipaments amb més seguretat

Un dels punts més destacats de l’ordre del dia d’aquest plenari va ser la votació per aprovar inicialment el projecte de millora de l’itinerari de vianants i bicicletes que, tal i com va desgranar la regidora de Mobilitat Ester Coma, “ha de connectar el centre amb el barri del Nadal”. Entrant en detall, Coma va explicar que la proposta és l’alternativa a l’anterior itinerari que plantejava aquesta connexió a través de la plaça Mil·lenari i el carrer Sagrada Família. “Creiem que aquest projecte és més ambiciós, ja que també és més llarg”, va comentar la regidora tot indicant que arribarà a l’escola Andersen i passarà per l’avinguda Olímpia, el carrer Pare Rambla, el carrer de Miquel Llor, el parc d’Occitània, el parc dels Estudis i baixarà fins a les estacions de tren i autobusos. Precisament Coma va ressaltar la idea que aquest nou recorregut “ens permet connectar equipaments”, com ara centres educatius, la zona esportiva, la Universitat i les estacions de trens i autobusos.

La regidora de Mobilitat també va posar l’accent en el fet que l’objectiu “és fomentar l’ús de la bicicleta”, i fer-ho “d’una manera més segura i amb un itinerari agradable, també pels infants”. En aquest sentit, es plantegen millores en el ferm, més enllumenat fins a les portes de l’escola Andersen i carrils bidireccionals i segregats del trànsit, tot plegat passant per espais verds.

Des de la CUP, el regidor Arnau Comajoan va ser molt crític amb el fet que el projecte que es portava a votació “és la contraproposta del govern al que realment calia, i que estava projectat pel carrer Sagrada Família”, tot recordant que l’itinerari inicial “és el que estava recollit al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que es va aprovar per unanimitat”. Comajoan també va lamentar que el nou projecte “no dona continuïtat al carril bici de la ronda Camprodon, i, per tant, no permet fer més útil aquest itinerari”. En un extens argumentari, el regidor de la CUP va apuntar diversos punts del nou recorregut que els generen dubtes, tot destacant que es creï el vial per sobre de la vorera, “una cosa que va en contra del consens més absolut en el disseny de carrils bici”.

Per part del PSC, Josep Pou va deixar clar el posicionament del seu grup per afavorir l’ús de la bicicleta, “però sempre amb criteris raonables, prioritzant la seguretat, i tenint en compte les afectacions de mobilitat al conjunt de la ciutat”. En aquesta línia, va recordar que en l’aprovació de l’anterior projecte plantejat per la plaça del Mil·lenari, “crec recordar que només tres regidors es van abstenir, i dos érem els del PSC”. Una abstenció que va ser motivada “perquè veiem un recorregut poc segur pels usuaris i dificultava el trànsit de la zona”. Per contra, la proposta presentada en el ple “ens convenç més, la veiem més segura i amb menys afectacions”, arguments que els van fer decantar pel vot positiu.

El vot de Som Identitaris també va ser positiu, ressaltant a través del regidor Josep Anglada que per crear aquest itinerari “no s’ha perdut el tema de la subvenció econòmica”, i afegint que l’anterior proposta “no la vèiem clara”. Tot i l’acceptació del projecte, Anglada va voler expressar que, al seu entendre, “no hi ha la sensibilitat d’anar en bicicleta per la ciutat”.

Arnau Martí (VECP) va ressaltar “la posició prudencial que sempre hem tingut en aquest tema”, perquè “no en som experts”, i perquè el projecte inicial “tenia el consens de les entitats que utilitzen les bicicletes, i es recollia en el pla de mobilitat”. Martí va exposar alguns dubtes, com per exemple la compatibilitat de l’itinerari de bicicletes “amb la turborotonda de vehicles que preveuen fer a l’Eix Onze de Setembre”. Davant d’aquest dubte, la regidora Ester Coma va aclarir que el concepte turborotonda “fa referència a la prioritat en les sortides i entrades dels vehicles, però no vol dir més velocitat”, deixant clar que es mantindran “els límits de velocitat i la prioritat de pas dels vianants com ara”. El regidor Martí va concloure que amb l’objectiu de “mirar-s’ho bé i resoldre altres dubtes”, el seu vot seria una abstenció.

La regidora no adscrita Elisenda Carrera va considerar el nou itinerari “un bon projecte”, perquè “connecta equipaments de gran rellevància”, però també va expressar dubtes en el fet que es perdin places d’aparcament, i en la implementació de nou carrils bici “quan Vic no té aquest volum d’usuaris”.

L’aprovació inicial va avançar amb els vots a favor dels nou regidors de l’equip de govern, que formen Junts i Ara Vic, ERC (3), el PSC (2), SOMI (2) i la regidora no adscrita Elisenda Carrera, l’abstenció d’Arnau Martí (VECP), i els vots en contra de la CUP (3).

Canvi de dates dels plens de setembre i desembre i aprovació de festius locals

El ple corresponent al mes de juliol va validar per unanimitat el canvi de dates dels plens de setembre i desembre. Al mes de setembre, la sessió plenària es farà el dilluns 14 de setembre, mentre que la corresponent al desembre s’avançarà al dilluns 30 de novembre.

D’altra banda, també es va validar que els festius locals de cara al 2027 siguin el dilluns 17 de maig, que correspon a la segona Pasqua, i el dilluns 5 de juliol, diada de Sant Miquel dels Sants.

L’ordre del dia va aplegar al principi diversos punts administratius i de funcionament intern de l’organització: la regidora d’Economia i Recursos Humans, Núria Homs va explicar la limitació de les retribucions econòmiques de la regidora no adscrita, Elisenda Carrera, ja que “tal com va indicar la CUP, i com ha revisat secretaria, les seves retribucions no poden ser superiors a les que li corresponien com a membre del grup municipal Ara Vic”. En aquest apartat, Arnau Comajoan (CUP) va ressaltar el fet d’haver-ho detectat des de la seva formació, mentre Elisenda Carrera, com a afectada, també va voler comentar que un cop va passar a ser regidora no adscrita “jo mateixa vaig avisar a secretaria que calia fer aquesta correcció”. El punt es va aprovar per unanimitat.

Tot seguit va ser el torn de punts que afecten la plantilla de l’Ajuntament, i en primer lloc la regidora de Recursos Humans, Núria Homs, va desgranar la creació d’un nou lloc de treball directiu públic “per coordinar els projectes inclosos en el Pla de Barris”. Homs va explicar que ara aquesta plaça “ara l’ocupa una persona de manera provisional”, i que l’objectiu “és fer la selecció definitiva”. La duració d’aquesta plaça serà de 4 anys, “mentre s’executi el Pla de Barris”.

Maria Balasch, portaveu del grup municipal d’ERC Vic, va adduir que “com és habitual en temes que afecten la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament, ens abstindrem perquè nosaltres ho faríem d’una altra manera”. Des de la CUP, Quim Soler va argumentar el vot en contra en el fet que tot i coincidir que cal un coordinador de Pla de Barris, “no tenim clara la necessitat que hagi de ser un càrrec directiu”, sobretot perquè es planteja “un sou excessiu, gairebé idèntic al que es planteja pel gerent”. Soler va alertar que si arriba el gerent, “perquè no cobri el mateix que el coordinador de Pla de Barris, s’apujarà el sou al gerent i no ens sembla correcte”.

Per part del PSC, Josep Pou va explicar que tot i que en la proposta d’incorporar un gerent “el sou ens semblava molt alt”, en el cas de la figura d’un coordinador de Pla de Barris “fem un vot de confiança a aquest càrrec”, en el sentit que la seva funció serà “gestionar un pressupost molt alt, i amb projectes molt importants per la ciutat”, i, a més a més, aconseguir “agilitzar tràmits administratius”. Per part de SOMI, el vot va ser d’abstenció també posant el focus “en un sou massa alt”.

Tot i expressar dubtes en el tema del sou, i en el possible “escalat retributiu més gran”, si s’incorpora un gerent, Arnau Martí (VECP) va validar la necessitat d’un coordinador “i també farem confiança a la proposta”. Per últim, la regidora no adscrita Elisenda Carrera hi va votar en contra ja que no hi veia la necessitat “de crear noves capes directives a l’Ajuntament per un programa temporal i sectorial”.

Els següents temes van permetre aprovar modificacions de plantilla: en primer lloc es va explicar que la jubilació d’una ordenança major d’alcaldia permetia amortitzar la plaça i crear-ne una de nova d’ordenança de biblioteca. D’altra banda, s’amortitzava la plaça de tècnic de contractació i es creava una plaça de tècnic lampista, i, per últim, la responsable de Civisme ha passat de personal laboral fix a funcionària després d’un procés, i això ha permès amortitzar la plaça i crear-ne una d’administratiu.

Modificació de crèdit per impulsar cinc projectes

En aquest darrer ple, també es va portar a votació una modificació de crèdit, que la regidora d’Economia Núria Homs es va encarregar de desgranar. En concret, els diners utilitzats s’aconsegueixen a través de “sobrants d’altres partides”, com per exemple l’execució dels projectes de renovació d’enllumenat públic o la urbanització del Pare Huix i la plaça Moragas, així com la no utilització de la reserva de crèdit que es va fer per executar l’itinerari de bicicletes pel carrer Sagrada Família, projecte que finalment no s’ha fet.

Amb aquests imports no utilitzats, Homs va explicar que es proposa destinar-los a cincs altres projectes: d’una banda, el nou itinerari de bicicletes explicat anteriorment, i per iniciar la reforma de l’edifici de l’adoberia del Gremi. La regidora Homs també va especificar que la modificació de crèdit permetrà fer una aportació econòmica a la cooperativa d’habitatge que s’està constituint a la ciutat, i també un conveni amb la Fundació Antiga Caixa Manlleu per engegar un programa de mentoria amb joves. Per últim, també es reserva una dotació econòmica per crear la taula de coordinació per promoure la Formació Professional, de la mà de l’Institut de Vic, que l’ajudarà a dinamitzar.

El canvi de criteri i projecte en l’execució del carril bici i la utilització de més recursos per tirar endavant la nova proposta a través del parc d’Occitània va ser el principal argument perquè la CUP hi votés en contra. Per part del PSC, “la justificació del nostre sí es basa en dos punts”, va comentar el regidor Josep Pou: d’una banda, l’aportació econòmica al projecte d’habitatge cooperatiu, i de l’altra, el suport al programa de mentoria per a joves. En aquest mateix sentit es va expressar Arnau Martí (VECP), que va posar en valor l’aposta de la modificació de crèdit per l’habitatge cooperatiu i la mentoria per a joves, però els dubtes en el canvi de criteri en el projecte de l’itinerari de bicicletes van fer que el vot fos una abstenció. La modificació de crèdit es va aprovar amb els vots a favor de Junts (8), Ara Vic (1), PSC (2), SOMI (2) i la regidora no adscrita Elisenda Carrera; VECP (1) i ERC (3) es van abstenir, i la CUP (3) hi va votar en contra.

Establiment de preus públics per a carregadors de vehicles elèctrics

En matèria de mobilitat, el plenari va aprovar per unanimitat l’establiment dels preus públics per a la prestació del servei de recàrrega de vehicles elèctrics als punts de recàrrega municipal de la ciutat. El regidor de Mobilitat, Guillem Membrives va recordar que el servei està en funcionament a Vic des de l’any 2011, “de forma gratuïta”. Una situació que segons la seva valoració, “ha anat bé per promocionar la mobilitat sostenible”, però ara mateix “ens impossibilita créixer en més punts de recàrrega”. És per aquest motiu que Membrives va explicar que s’ha fet un estudi de costos del servei i del creixement previst, i a partir d’aquest informe “es proposen uns preus d’ús”.

Membrives va detallar que les tarifes s’han establert “amb criteris de preu de mercat, però també de proximitat amb municipis propers”. El regidor va utilitzar casos pràctics per fer una pinzellada dels preus proposats: en primer lloc, a través d’un Toyota RAV4, “un utilitari urbà”, per fer la càrrega sencera “estaríem parlant d’uns 5,7 euros”. Pel que fa a un Renault R5 totalment elèctric, el cost “seria d’uns 12€ en carregador semiràpid”; el darrer exemple va ser un cotxe de “gamma alta”, com és el Tesla Model 3, que tindria un cost de 17 euros amb la càrrega ràpida. El regidor de Mobilitat va concloure que l’objectiu de l’establiment d’aquests preus “és poder créixer en el servei i en número de carregadors”.

Débora Villena (PSC) va confirmar el vot positiu del seu grup “perquè regula d’una manera clara i necessària el servei de recàrrega de vehicles elèctrics de titularitat municipal”. Josep Anglada (SOMI) va coincidir que després de molts anys de servei gratuït “és el moment de posar-nos al dia”, i la proposta ho fa amb preus “molt semblants a altres municipis, i que veiem adequats”. Per últim, la regidora no adscrita Elisenda Carrera va destacar que la proposta era necessària “perquè no podem tenir un servei que generi dèficit”.

També es va aprovar per unanimitat la modificació de preus públics per a la prestació del servei de les escoles bressol municipals, l’escola de música, l’escola de dibuix, els casals d’estiu i l’Espai Familiar. La regidora d’Educació, Bet Franquesa, va desgranar que un cop analitzades les sol·licituds de demanda de tarifació social, “hem vist la necessitat de revisar i ampliar les taules”, aconseguint “més coherència”, amb l’objectiu que l’escola de música i les escoles bressol siguin serveis municipals “més a l’abast de tothom”.

L’acceptació de la proposta va comptar amb el matís del regidor Arnau Martí (VECP), que va fer constar que en la redacció d’aquesta modificació “vam fer l’observació de la necessitat d’adaptar aquesta tarifació social als increments dels salaris mínims interprofessionals”.

Un altre punt destacat de l’ordre del dia va ser el que feia referència a l’espai per a gossos a la zona del Nadal. La regidora d’Urbanisme, Ester Coma, va confirmar que s’ha pres la decisió de no avançar en aquest projecte, un cop valorades “les 74 al·legacions rebudes i també els informes tècnics”. Coma va recordar que ha estat un tema que ha preocupat el veïnat des de l’inici, “per la proximitat amb un espai infantil i amb una residència de la gent gran”, i que, un cop descartat, “ens emplacem a buscar una alternativa millor, en un espai municipal per al passeig de gossos sense corretja, a l’estil del que s’ha fet a Sant Llàtzer”.

Albert Palou (ERC) va argumentar el vot favorable dels republicans, tot indicant que veia “raonable”, la no execució ja que comportava “un cost molt elevat, poc consens i a més a més la incompatibilitat amb el projecte de carril bici que ens han presentat”. Palou va verbalitzar que la situació viscuda “ens ha de servir d’experiència de com no fer les coses”, tot recordant que s’hi ha invertit “molt temps, moltes discussions i s’han generat tensions entre veïns”.

Des de la CUP, Sus Vives va considerar l’aturada del projecte com “la crònica d’un fracàs anunciat”, i després de 8 anys de debat “demanem que no es desisteixi de crear un espai alternatiu per a passejar els gossos”, tot afegint que l’oposició a l’espai per a gossos “prové d’un grup molt reduït de veïns”.

En aquest moment, l’alcalde Albert Castells va prendre la paraula per puntualitzar que la creació d’un espai per a gossos “té un encaix molt difícil”, perquè qui té gos “ho vol i és necessari”, però qui no en té “més aviat li molesta tenir-ho a prop”. L’alcalde va acceptar el repte de mantenir el debat obert per buscar una nova ubicació, però que per fer-ho, “primer hem de desistir del projecte anterior”.

Tot seguit, Josep Pou (PSC) va recordar la funció social dels animals de companyia, “sobretot amb persones que viuen soles, o que el temps de passeig amb el gos forma part de la seva activitat social”. També va fer menció a les persones “a qui els gossos no els agraden”, tot afegint que les dues postures “són respectables”. El que va lamentar Pou és el fet que al seu entendre “es pren una decisió per no fer enfadar a qui presenta al·legacions”, i “el convenciment que el projecte “quedarà en un calaix”. Josep Anglada (SOMI) va apostar per buscar una alternativa, “ja que és un barri molt gran, i tot i que està bé escoltar la setantena de persones que van presentar al·legacions, cal oferir aquest espai per gaudir amb els gossos”.

Arnau Martí (VECP) va ressaltar que des d’un inici el seu grup va considerar que un espai verd com el Nadal i amb equipaments propers “no era un bon lloc per posar un espai per a gossos”. El regidor de Vic en Comú Podem va defensar la creació d’una zona per a gossos, “però en zona periurbana, i no en espai verds i al costat d’equipaments”. Per últim, la regidora no adscrita Elisenda Carrera va demanar buscar alternatives a l’estil de l’espai per a gossos que s’ha instal·lat a Sant Llàtzer.

El projecte d’espais per a gossos al Nadal va quedar desestimat amb els vots a favor de Junts (8), ERC (3), CUP (3), Ara Vic (1), VECP (1) i la regidora no adscrita Elisenda Carrera. El PSC (2) i SOMI (2) es van abstenir.

L’apartat de dictàmens del ple es va tancar amb l’aprovació inicial de la modificació de l’ordenança municipal d’ocupació de la via pública amb terrasses. La regidora de Via Pública, Bet Franquesa va explicar que les modificacions proposades tenen tres objectius: la primera va en la línia d’adaptar les noves llicències de terrasses “al compliment de la normativa en accessibilitat”; la segona que va destacar va ser “l’estalvi de burocràcia administrativa”, en el sentit que un cop s’autoritzi la instal·lació d’una terrassa, “no s’hagi de fer cada any, sinó que sigui permanent sempre que no hi hagi canvis”. Per últim, Franquesa va destacar que amb la modificació queden millor regulades les sancions.

La CUP, a través del regidor Quim Soler, van explicar que s’abstindrien “per reservar-nos la possibilitat de presentar al·legacions”, ja que tot i que veien “convenient” fer modificacions, els hi quedaven dubtes “sobre si s’ha consultat al sector”. Soler també va reclamar “categoritzar terrasses”, per zones de la ciutat, “ja que no té sentit que paguin el mateix els d’un carrer o d’un altre”. En el debat del punt, també va intervenir la regidora no adscrita Elisenda Carrera, explicant el vot a favor “perquè és una actualització principalment tècnica i que adapta l’ordenança a la normativa”. Tots els grups hi van votar a favor, excepte l’abstenció de la CUP.

MOCIONS

En l’apartat de mocions, Junts i SOMI van presentar dues mocions per separat, però vinculades a l’àmbit de la seguretat i el reconeixement a la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. La de Junts tenia com a títol Moció de suport als cossos policials i per reclamar més recursos de seguretat i judicials, mentre la de SOMI es titulava Moció de suport i reconeixement als efectius dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i els cossos policials de la nostra ciutat. Precisament, els matisos de les dues mocions en la part expositiva i en la defensa dels arguments van fer que el text de Junts s’aprovés, i en canvi el de SOMI no rebés prou suport.

La regidora i portaveu del grup municipal de Junts, Anna Alemany va iniciar la defensa de la moció recordant que la seguretat “constitueix un dels pilars bàsics de l’estat de dret i de la convivència en les societats democràtiques”. Tot seguit, també va apuntar que parlar de seguretat “és un tema molt sensible”, i que defensar la seguretat de la ciutadania “passa forçosament per fer costat i protegir els qui ens protegeixen”. La moció també va aportar dades, com la que indica que a la ciutat, l’any 2025 “els delictes van baixar un 7%”, i en el primer trimestre del 2026 “hem arribat a un 12% menys de delictes”. Alemany també va ressaltar que el 2025 hi va haver un 5% més de detencions. “Encara estem lluny del que voldríem, i hem de continuar en aquest camí per reduir la delinqüència”.

Alemany va remarcar que si les dades milloren, “és gràcies a la feina policial”, i per aquest motiu “volem condemnar rotundament que els nostres agents pateixin agressions mentre treballen”. Un suport que, més enllà de les paraules, Alemany va reclamar que també sigui “amb més recursos”, i que els fets delictius “siguin sancionats amb tota la contundència que pertoca per part de la llei”. En aquest sentit, la portaveu del grup municipal va recordar que Junts ha aprovat a Madrid la nova llei contra la multireincidència, “amb esmenes al codi penal per acabar amb l’anomalia que feia que un delinqüent entrés per una porta del jutjat i sortís de franc per l’altra”.

Tot seguit va ser el torn de defensa de la moció presentada per SOMI que, a través de Josep Anglada, va ressaltar que el motiu del text era “el reconeixement als efectius dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana”, perquè la seva tasca “no és gens fàcil, però és vital perquè Vic pugui esdevenir una ciutat cada dia més segura”. A més a més, va recordar que la moció també arribava després dels fets “lamentables”, ocorreguts a la ciutat durant la setmana del 15 al 21 de juny, “en els quals agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos van posar en risc les seves vides en dues detencions”.

En l’explicació del posicionament per part de la resta de grups municipals, Victòria Terricabras (ERC) va exposar que el seu vot seria favorable a la moció de Junts, “perquè donem tot el suport als cossos policials, condemnem de forma explícita la violència contra els agents, i estem d’acord en reclamar més recursos humans i materials per part de la Generalitat”. Terricabras també va fer un prec a l’equip de govern perquè les millores s’apliquin “en les competències que tenim com a pròpies”, com seria el cas de la Guàrdia Urbana. Des dels republicans es va tancar l’argumentari fent una crida a abordar el tema de la seguretat, “de manera més transversal i no únicament des de la part punitiva”. El vot a la moció de SOMI va ser en contra.

Des de la CUP, Quim Soler va iniciar l’explicació del vot apuntant que la moció de Junts “ho diu molt clar: estem parlant de percepció, i no de dades d’inseguretat”, tot recordant que en l’exposició del text “s’ha explicat que no hi ha un augment significatiu de delinqüència”, sinó que el que hi ha “són càmeres per tot arreu i unes xarxes socials mediatitzades per organitzacions que necessiten promoure l’odi a la pobresa i als més febles”. Soler també va apuntar que delictes com la ciberdelinqüència “no apareixen en vídeo, i fa que quedin més amagats”. El vot de la CUP a les dues mocions va ser negatiu.

Per part del PSC, Josep Pou apuntar que en temes de seguretat i convivència, “els grups polítics no hauríem d’anar a cops de Twitter o notícies a les xarxes socials”, ja que això genera “una dinàmica impossible de seguir i argumentar”. Per contra, el grup socialista apostava per “saber identificar els problemes, parlar amb els ciutadans i buscar solucions”. Després de la introducció, Pou va confirmar l’acord amb els punts de la moció de Junts, “perquè subscrivim el suport als cossos policials i que puguin tenir tots els recursos per fer la seva feina”. Pou però va fer la petició a Junts que en comptes d’exigir a la Generalitat, la moció reclamés “una col·laboració conjunta entre les diverses administracions” per assolir millores.

Pel que fa a la moció de SOMI, Pou va comentar que podien estar d’acord amb bona part dels punts proposats, “perquè si es parla de seguretat amb serietat ens hi trobaran”, però el grup socialista va lamentar que aquest tema “s’utilitzi amb altres finalitats, i amb algun altre tipus de discurs”, fet pel qual el grup polític va optar per votar-hi en contra.

Arnau Martí (VECP) va incidir en deixar clar el seu suport “als treballadors de la Guàrdia Urbana, i als companys que van resultar ferits”, tot fent evident que la tasca policial “és necessària en democràcia”. Martí va recordar que aquest suport  “ja l’hem fet anteriorment en aquest plenari”, llençant el dubte de la necessitat d’aprovar “les mateixes mocions que ja de temes que ja s’han valorat”. En aquest sentit, va lamentar que l’aparició de mocions en matèria de seguretat “siguin de debat permanent, i apareguin després de vídeos virals”, que generen un “impacte mediàtic molt important en l’opinió pública”, i que converteixen el ple “en una competició de qui defensa més els cossos policials”. Martí va concloure que aquesta competició “no crec que ens porti enlloc”. Martí es va abstenir en la moció de Junts, i va votar en contra de la de SOMI.

La regidora no adscrita Elisenda Carrera va votar a favor de les dues mocions, tot lamentant que en matèria de seguretat “arribem tard”, perquè “la percepció és que fa anys que s’alerta d’una degradació progressiva i que les preocupacions de comerciants i molts ciutadans han estat ignorades”.

Per últim, el regidor d’Ara Vic Xavier Farrés va agrair l’oportunitat de fer debat sobre temes com la seguretat, i va posar el focus en la necessitat de disposar d’un palau de justícia a la ciutat, “ja que el reclamem des de fa molt temps, i en aquest aspecte hem de col·laborar, però també pressionar una mica perquè sigui una realitat”. Evidenciant el suport als Mossos i la Guàrdia Urbana, Ara Vic va votar a favor de les dues mocions.

Unanimitat per garantir el confort climàtic en escoles i equipaments esportius

La darrera moció del ple va ser presentada per Vic en Comú Podem, i reclamava prendre mesures per garantir la seguretat i el confort climàtic a les escoles i equipaments municipals. El regidor Arnau Martí va exposar dades i arguments com els que han publicat recentment mitjans de comunicació o la plataforma Aules que cremen, “en què s’identifiquen registres de temperatura molt elevats a les aules”. Així doncs, fent extensiva la problemàtica també als equipaments esportius de la ciutat, la moció de VECP demanava “fer un diagnòstic de l’estat actual de confort climàtic dels equipaments escolars i esportius de Vic”, i a partir d’aquest informe, que en un termini de sis mesos, “s’elabori un pla municipal de millora amb un calendari d’execució i amb partida prevista en el pròxim pressupost”. La moció va rebre el suport de tots els grups polítics del consistori.

Precs i preguntes de l’oposició

En l’apartat de precs i preguntes, el grup municipal d’ERC va iniciar la ronda fent una demanda sobre la finalització del procés d’instal·lació dels nous contenidors i si s’havien detectat deficiències derivades del nou model i ubicacions. La resposta va anar a càrrec de la regidora de Manteniment i Serveis, Ester Coma, que va apuntar que la primera setmana de juliol “han de quedar instal·lades totes les noves illes”. L’únic condicionant és que els darrers contenidors d’orgànica “tenien una peça defectuosa que dificultava el seu buidatge”, i mentre es fa la reparació “s’han deixat els contenidors d’orgànica vells”.

Pel que fa a les incidències, Coma va explicar que amb totes les illes instal·lades en la seva ubicació final i els nous circuits de recollida en marxa, “analitzarem les incidències que ens estem trobant i segons el cas es buscarà solucions”.

ERC, així com la CUP i el PSC, va demanar explicacions de la sentència judicial contrària als interessos de l’Ajuntament de Vic per actuar urbanísticament en la zona de Prat d’en Galliners. Des de la CUP es va recordar que en aquest espai s’hi preveia destinar un 10% del total de metres quadrats a pisos, i que d’aquests un 30% havien de ser per destinar a habitatges de protecció oficial. La mateixa formació va lamentar que amb la sentència “qui guanya és la part privada”.

La resposta va anar a càrrec de l’alcalde, Albert Castells, que va considerar aquest com un “tema complex”, i que com a alcalde i president de la Fundació Universitària Balmes “me n’he preocupat i hi he estat a sobre, perquè necessitem espais per a la Universitat i també per habitatge”, i es va disculpar en el cas que la informació no hagués arribat a la resta de regidors amb la celeritat desitjada.

Castells va recordar que hi havia l’interès com a Ajuntament, “però també l’interès per la part demandada, que també és ciutat”. En aquest sentit, “amb la intenció de ser molt neutres, i tenint en compte que hi ha dues respostes judicials”, l’alcalde va apuntar que com a govern “ens interessa que al final es desenvolupi l’espai urbanísticament, es pugui disposar de nou habitatge i espai per a equipaments”, intencions que també proposa la part privada. Així doncs, Castells va fer aflorar “la part positiva de la situació”, i és que tenir aquesta zona de la ciutat “encallada judicialment no era bo per a ningú”. De fet, va remarcar que desenvolupar la zona de Prat d’en Galliners permetrà “guanyar 21.000 metres quadrats per a equipaments públics”.

Per part de la CUP, la regidora Sus Vives va demanar el suport i recursos que es preveu donar a les persones desallotjades dels pisos del carrer Òmium Cultural, tot apuntant que aquests habitatges socials “adquirits per la Generalitat i gestionats per part de l’Ajuntament continuen sent l’escenari d’una greu crisi habitacional, amb 13 famílies sota l’amenaça d’un desallotjament imminent”. La resposta va anar a càrrec de la regidora de Benestar i Família i Habitatge, Núria Homs, que va puntualitzar que la defensa de les famílies que mencionava la pregunta “vulnera drets d’altres famílies que estan en llistes d’espera per accedir en habitatges socials”. Homs va incidir en el fet que s’estaven saltant “les normes del joc, i amb això no hi podem estar d’acord”. La regidora també va apuntar que des de serveis socials “s’ha visitat aquestes famílies diverses vegades”, i que fa més de dos anys que se’ls hi plantegen alternatives, “però no estan fent res per solucionar la situació”. Per últim, Homs va matisar que en el cas que es facin desallotjaments “qui ho farà és l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat, no l’Ajuntament de Vic”.

El PSC va preguntar per les mesures que té previst adoptar l’equip de govern per resoldre deficiències detectades en l’arrencada de la temporada d’estiu de la piscina del CEM Patí Vic, fent referència a la manca de material en socorrisme, la necessitat d’un rellotge a les instal·lacions, les banderoles a la piscina o l’estat de les dutxes i les taquilles. El regidor d’Esports, Eduard Comerma va comentar que en els primers quinze dies de funcionament de la piscina, “la valoració en general és positiva, però hi ha coses a millorar”. Responent a les preguntes, va explicar que a les dutxes “l’aigua calenta em consta que ja funciona”, i el tema de les taquilles “si es demanen les claus a l’entrada es poden utilitzar”. Pel que fa a les banderoles per separar carrils i marcar distàncies a la piscina per als nedadors, “tenint en compte que és un equipament més de lleure que de natació, no creiem que es posin”. Per últim, va acceptar que en breu cal la instal·lació d’un rellotge visible des de la zona verda.

En aquest apartat de la situació del CEM Patí Vic, Josep Anglada (SOMI) també va preguntar sobre les millores en accessibilitat en punts de la instal·lació, com la pista de bàsquet. El regidor Comerma va concretar que l’accessibilitat s’ha garantit en totes les zones que s’han reformat, i que així s’anirà fent a mesura que s’actuï en altres punts de l’equipament.

Des de SOMI, van preguntar sobre la possibilitat de fer un acte d’inauguració un cop restaurada la capella de Sant Miquel Xic. La regidora Bet Piella va explicar que un cop estigui tot acabat, “sí que farem un petit acte”, tot avançant que el dia 6 de juliol els geganters de la ciutat aniran a portar el ram de flors de la geganta a la capella, “i el posaran a dins perquè es mantingui fins l’any vinent”, establint d’aquesta manera “una nova tradició: la de portar el ram de la geganta a Sant Miquel Xic després de la Festa Major”.

Per part de Vic en Comú Podem, el regidor Arnau Martí va demanar per les mesures que prendrà l’Ajuntament en l’objectiu de retirar l’amiant de les teulades. La regidora d’Urbanisme, Ester Coma, va explicar que en l’àmbit municipal s’ha treballat per treure aquest material “de tots els edificis públics que en tenien i hi ha activitat”. De fet, aquest estiu la intenció és intervenir en l’últim que queda, “l’edifici on s’hi ubica Xarxa”. En paral·lel, “es va fent feina per identificar i mirar d’intervenir en altres edificis en espais municipals en desús o abandonats”, i que també es fa suport a privats, pagesos i indústria per trobar la manera d’anar fent la retirada de l’amiant.

Pel que fa a les preguntes de la regidora Elisenda Carrera destaca la que feia referència a la problemàtica de manca de cobertura a l’Eixample Morató. El regidor de Noves Tecnologies, Guillem Membrives va apuntar que la situació venia donada “per l’apagada del 3G i el desplegament del 5G”. Membrives va ressaltar que “ens hem anat a queixar, però poc hi podem fer”, tot alertant que les empreses tecnològiques anuncien que el 5G “no arribarà a tot el territori fins el 2030”. El regidor va tancar la seva intervenció oferint una alternativa tecnològica per millorar les trucades de veu en àmbits on hi hagi Wi-Fi: “una opció és activar l’eina Veu sobre Wi-Fi als nostres telèfons”.