Buenos días

Yasujiro Ozu. Japó, 1959

 

A finals dels anys 50, la prosperitat econòmica del Japó es fa notar en un petit barri de Tòquio. Moltes llars ja poden comprar el seu aparell de televisió. La rutina diària d’una família es veurà trasbalsada quan els dos nens decideixen fer una vaga de silenci, negant-se a parlar fins que el seu pare els compri un televisor.

 

Buenos días, fou la segona pel·lícula en color que va filmar Yasujiro Ozu. Pot apreciar-se clarament la influència que va tenir Jacques Tati i les comèdies italianes de De Sica en el plantejament inicial del projecte. Ozu tracta en clau de comèdia el canvi d’hàbits de la societat japonesa. La narració s’estructura a base d’històries paral·leles que enriqueixen el tronc principal. És remarcable l’enginy dels diàlegs i una sèrie de gags visuals que reforcen la postura crítica del director enfront les tendències de la seva època. En aquest sentit, l’expressió que dóna títol a la pel·lícula es repeteix de forma recurrent per amagar la falta de comunicació real entre els membres de la família.

 

 

Producció: Shochiku, Ofuna

Guió: Kogo Noda, Yasujiro Ozu

Fotografia: Yuharu Atsuta

Música: Toshiro Mayuzumi

Muntatge: Yosiyasu Hamamura

Intèrprets: Keiji Sata, Yoshiko Kuga, Chishu Ryu, Kuniko Miyake, Haruko Sugimura, Koji Shigaraki, Masahiko Shimazu