La nit just abans dels boscos

La nit definitiva, després d’aquesta nit, d’aquesta oportunitat, d’aquesta última oportunitat desaprofitada vindran els boscos, la confusió, la perdició. Aquesta nit apel·laré a la comunicació, a la companyia, a la fraternitat, buscaré desesperadament algú que sigui com tu per poder agafar-te pel braç, per poder-te tocar, per poder dir-te fins i tot t’estimo. Parlaré, parlaré i parlaré, només faré això de fet, parlar, buidar-me, donar-te tot allò que és meu i que també és teu, buscaré allò que ens fa ser iguals, et donaré el meu millor somriure i també et convenceré de la conveniència de l’agressivitat, perquè tu i jo estem indefensos, i jo t’ho faré veure. Des de l’amor, sempre des de l’amor, perquè no vull que marxis. Perquè aquesta nit és la definitiva, després d’aquesta nit, si tu te’n vas, només ens quedaran els boscos i aleshores ja no serà possible.

Itinerari teatralitzat per diferents espais de les entranyes de l’Espai ETC.

Dues sessions, a les 20 i a les 22h