Moha

Moha tracta dels prejudicis que tenim tots, sense excepció, cap a allò que ens és desconegut. De la desconfiança, sovint injustificada, que ens genera gent d’altres cultures o religions i que conviuen a casa nostra. No teníem ganes de parlar del racisme més radical. D’aquest ens hi posaríem ràpidament en contra la immensa majoria de persones amb dos dits de front. Nosaltres parlem del subtil, del que no perd les bones maneres, del “jo no soc racista però...” I ho fem com sempre des del teatre de gest i utilitzant l’humor, que fa tanta falta, per parlar de coses molt serioses.