Sense paisatge

Inauguració, divendres 10 d'octubre a les 19.30 h

El paisatge és un concepte transversal que posa en relació les persones, els llocs i els moments. És natural i cultural, és individual i social, és canviant al llarg del temps i és objecte de canvi. És fruit del treball acumulatiu de l'home i dels excedents de capital. És font de riquesa i per tant objecte d'especulació. El paisatge natural està socialitzat, el paisatge social està mediatitzat i el paisatge industrial està deslocalitzat. Aquesta exposició ens ho reafirma.


Els artistes no inventen el paisatge, són agents que contribueixen a la seva intervenció, reproducció, comprensió i interpretació. Encara que el paisatge representat sigui fruit del deliri més subjectiu, sempre serà una construcció que remet a un moment històric, a un constructe cultural i a una articulació social. El que inventa l'artista és la mirada de l'espectador, però aquest és un subjecte emancipat amb capacitat de reinterpretar, repensar i intervenir de nou el paisatge suggerit. La mirada de l'artista no té perquè coincidir amb la mirada de l'espectador. 
Sense paisatge no és un rebuig del paisatge, és una reivindicació de que tot paisatge és fruit de l'acció humana, és part d'un procés, i tot procés implica algun tipus de desaparició, el paisatge que en resulta és un nou espai resignificat.



Arturo / fito Rodríguez Bornaetxea presenta una obra creada a partir d'imatges de grups de persones, en reunions, manifestacions, assemblees, prèviament publicades en els mitjans, i sobre les que ell oculta el text que hi ha a les pancartes, als cartells, eliminant tot tipus de rastre que pugui identificar o referenciar l'esdeveniment. El collage d'imatges, sense els elements que les identifiquen s'uniformitzen. -L'ocultació és un sistema d'agudesa visual, és un al·licient per a una crítica de la pròpia mirada. Estem davant d'un procés d'evacuació organitzada de prejudicis, d'eines visuals d'higiene i desinfecció mediàtica-.



Igor Rezola actua directament sobre els murs que formen part del paisatge urbà. Textos o imatges grafiades en les seves superfícies, tot documentant el procés. Les imatges resultants donen fe de l'acció i amb elles es construeix el significat. Un significat que incorpora el lloc escollit, la interferència de l'artista i l'espai transformat. Intervencions estètiques amb reminiscències polítiques sobre fragments del paisatge urbà -A les parets del carrer, darrere dels murs de la fàbrica, als polígons industrials, quin paisatge  ens pot esperar si no és el de la insubordinació?-.



Mawatres, Juan Pablo Orduñez presenta un treball sobre Sant Romà de Sau, un paisatge que va ser intervingut per generar-ne un de nou. Ara un pantà que en funció dels nivells de l'aigua fa aparèixer i desaparèixer qualsevol rastre de memòria habitada. -No només "mapeja" novament aquest paisatge, sinó que redefineix els marcs del mateix, qüestiona visions preestablertes i sobretot implica nous agents-.