Tàpies e l'immateriale

Tàpies e l'immateriale

A càrrec de Giuseppe Di Giacomo

Presentació a càrrec d'Ignasi Roviró

Allò que fa encara més moderna la pintura de Tàpies és la renúncia radical a la bellesa i a tot sentit que una obra d'art pugui reclamar. Això es tradueix en la seva pintura en l'adopció d'elements i objectes de la quotidianitat, en l'ús dels fragments i en el caràcter d'inacabat que caracteritzen tota la seva producció. L'element matèric, propi de l'obra de Tàpies, no s'exhaureix mai en la mera presentació de la matèria, sinó que implica una elaboració. Amb això s'afirma que tota matèria, per ser artística, ha de ser formada.

Giuseppe Di Giacomo és catedràtic d'estètica de la Universitat de Roma La Sapienza i director del Museo Laboratorio di Arte Moderna de la mateixa universitat. És fundador i membre del comitè científic de la Societat Italana d'Estètica. Dirigeix diverses col·leccions editorials i forma part del consell científic de les revistes Pradigmi i Rivista di estetica. Ha publicat diverses monografies a l'entorn de l'art, de l'estètica i la filosofía, com Dalla logica all'estetica. Un saggio intorno a Wittgenstein (1989); Estetica e litteratura Il grande romanzo tra Ottocento e Novecento (1999); Icona e arte astratta. La questione dell'immagine tra presentazione e rappresentazione (1999); Introduzione a Paul Klee (2003); Alle origini dell'opera d'arte contemporanea (2008); Beckett ultimo atto (2009). Recentment ha publicat estudis sobre artistes contemporanis com ara Kandinskij, Tàpies o Kiefer. 

Sala Modernista del Casino de Vic