Thanatomorphose

Éric Falardeau. Canadà, 2012

La Laura és una noia jove amb una vida infeliç. Després d’una nit en què el seu xicot abusa d’ella sexualment, s’adona que li comencen a sortir marques per tot el cos. Primer ho relaciona amb la brutalitat exercida per la seva parella, però aviat descobrirà que el seu cos s’està podrint, en vida.

Premi a la millor pel·lícula al XXXI Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, és una d'aquelles obres que apareixen cada cert temps amb l'etiqueta de "la pel·lícula més extrema mai rodada" i que esdevenen objecte de culte immediat. Pensàvem que la pel·lícula més extrema s'havia de projectar pels vols de Tots Sant a cineclub i no només per la seva brutalitat, sinó també per la seva qualitat.

Èric Falardeau ens presenta una crònica de l'autodestrucció a través d'una de les metàfores més bèsties que hem vist al cinema. Ho fa amb sentit i no gaire sensibilitat, amb un producte underground basat en el Tractat per la desesperació de Soren Kierkegaard i mostrant, amb detall malaltís aquesta crònica purulenta.