Exposició Fotogràfica de Joana Casas Poves

Jo fa anys que ho estic

És un treball a partir d’unes caixes de negatius fotogràfics de vidre dels anys quaranta i cinquanta trobades en un mercat i que un amic les hi va regalar. Obrir-les va ser un gest solemne. Va tenir la sensació d'estar desenterrant una fossa plena de vides estroncades, potser fins i tot oblidades.

Aquells negatius revelaven retrats de dones coquetament maquillades i pentinades, posant somrients amb vestits elegants que contrastaven amb la precarietat de l’estudi fotogràfic. Segueix sent un misteri qui eren i què hi feien: potser models guanyant-se uns cèntims, artistes a l'inici de la seva carrera o simplement dones que, davant la càmera, intentaven esbossar una identitat somiada.

En qualsevol cas, dones obrint una petita escletxa perquè hi entrés un raig de llum en un temps profundament fosc, aquell en què la moral del nacionalcatolicisme franquista els havia arrabassat els drets socials i les havia confinades a la llar, a la submissió i a la humiliació.