Visita comentada i inauguració de l'exposició fotogràfica "Post Scriptum" a càrrec de l'autor Joan Ramell. 

Reflexió escrita del projecte

«No es pot escriure poesia després d’Auschwitz», va deixar dit Theodor W. Adorno. I se n’ha escrit, i força, com no podia ser d’una altra manera. Aquesta frase
lapidària només pretenia posar de relleu la barbàrie que va representar Auschwitz com a símbol de tot el que va tenir relació amb el nazisme i del que va suposar
aquesta ideologia i la seva pràctica; de fet, el mateix Adorno va continuar filosofant després d’Auschwitz. Aquesta cita, rotunda i absoluta, volia sacsejar la
consciència de qui no va conèixer aquella realitat i ajudar també a què aquest capítol negre de la història de la humanitat no s’oblidés mai i que les generacions
futures el tinguessin present.

No sé dir què m’ha empès a recórrer i ocupar els mateixos espais que, en unes altres coordenades de temps, havien estat ocupats pel volum de milers i milers de persones, d’altres que no eren jo encara que ho fossin. Només puc dir que tenia necessitat de fer-ho.

Deixo constància amb aquestes fotografies del viatge que he fet a aquells espais de l’horror amb una actitud de recolliment interior i de màxim respecte i amb el convenciment que formo part de la mateixa espècie humana que va engendrar aquells monstres que van fer possible l’Holocaust.

En el fons, aquest recull d’imatges i textos no són res més que un post scriptum a la frase de Theodor W. Adorno.

Joan Ramell

PS. Som fràgils i, a l’ensems, som cruels.

Exposició fotogràfica de Joan Ramell. 

Sèrie de fotografies sobre els camps de concentració i extermini nazis, acompanyades de cartel·les amb textos breus per tal d’aprofundir en les sensacions provocades per l’exploració d’aquells espais de l’horror. Una visió personal i a la vegada desconcertada que intenta transformar en preguntes el retrat dels absents.

Visita comentada a càrrec de l'autor el dimecres 24 de gener a les 19.00 h. 

A càrrec d'Assumpta Mercader. 

Un sac pot servir per moltes coses.

Els sacs es feien servir durant les guerres per fer trinxeres però també per transportar aliments i altres coses. També es fan servir en temps de pau. Amb els sacs podem rebre coses i també tornar-los a omplir i enviar-ne. En aquest cas estan plens de contes protagonitzats gairebé tots per infants.  “La nena i els pardals”, “Els nens no volen la guerra”, “el mur” o la segona part de “la llebre i la tortuga” són algunes de les històries que s’amaguen dins dels sacs.

Contes que parlen de maneres de fer les coses, del que val la pena i del que no; contes que, de forma lúdica i divertida, ens animen a pensar i a créixer.

El 7 de desembre del 1937 en Pepe Castells i Pubill va haver de deixar la companyia amorosa de la seva mare i germans per anar a la guerra. La seva història no deu ser tan diferent de la que van viure molts joves catalans. Però ell, dos mesos més tard, a l’estació de La Puebla de Híjar, va decidir començar a escriure un diari que per la seva família es convertiria en un misteri fins al dia de la seva mort. Molts soldats que van viure la Guerra Civil Espanyola van tancar amb pany i clau les seves vivències deixant un silenci imperdonable per qualsevol societat, que es va instaurar amb el “pacto del olvido”, encara present avui en dia. Com un d’ells, en Pepe també va segellar com va poder els seus dietaris, dibuixos i correspondències amb cinta de pintor.

Aquesta és la història d’un net que busca el seu avi al mig d’una guerra, llegint les seves paraules en veu alta. O la d’un pare que escolta el seu fill mentre pinta un teló de fons, el paisatge de la guerra viscuda pel seu pare. Perquè els Castells, una família de teatre i mestres de l’ofici de construcció d’escenografies, volen compartir el privilegi d’haver trencat el seu silenci, fruit d’haver pogut llegir els dietaris que duien el nom de la seva família. El silenci de tots aquells que han hagut d’amagar la nostra història. Aquest espectacle és un homenatge a tots ells i una oportunitat per fer memòria a través del teatre.

Fitxa artística

Idea i producció: Lluc Castells
Textos: Pepe Castells i Pubill
Direcció: Pau Vinyals I Rita Molina Vallicrosa
Dramaturgia: Pau Vinyals
Amb: Pau Vinyals / Jordi Castells / Josep Castells
Escenografia i vestuari: Lluc Castells
Il.luminació: Judit Colomer
Espai sonor: Arnau Vallvé
Producció executiva: Marta Márquez y Júlia Simó Puyo