L'empoderament dels vianants

Des del mes de març de 2021, Vic forma part de la Red de Ciudades que Caminan, una xarxa de treball entre municipis de l'estat espanyol i portuguès per tal de seguir fomentant els desplaçaments a peu entre la seva ciutadania.

Reflexions sobre l'empoderament del vianant a les ciutats:
(adaptació de les idees per a celebrar el dia del vianant de la "Red de Ciudades que Caminan")

1. Vianant ets tu i som tots. I ella i ells i tots els pronoms personals de tots els idiomes. Totes les persones som vianants.
2. Anar a peu és el més bàsic i natural. No es necessita cap aparell, només les sabates.
3. Totes les persones són vianants en algun moment. Algunes persones també podem ser conductores de vehicles motoritzats o de bicicletes, o també passatgers.
4. Algunes persones anem amb cadires de rodes, altres utilitzem un bastó. Altres caminem amb dificultat per alguna raó, però no per això deixem de ser vianants.
5. A vegades no ens identifiquem amb la paraula "vianant" perquè molta gent creu que ser vianant només significa utilitzar els carrers per a moure'ns, caminar, desplaçar-nos, teniu un lloc on anar, etc., però ser vianant és molt més.
6. A vegades som vianants que estem quiets o que ens movem, però no ens desplacem. Simplement estem, mirem o juguem. I així i tot, són vianants.
7. Parlem, passegem, juguem, riem... I mentre fem tot això, també som vianants.
8. En general, els vianants també ens agraden els cotxes, perquè són grans aliats per a desplaçar-nos. Però hem de relacionar-nos amb ells d'una altra manera a dins de la ciutat perquè viure-hi sigui més agradable, segur i saludable.
9. La majoria dels carrers actuals estan dissenyats pensant en els cotxes. Tenen els carrils de circulació amples i moltes zones per aparcar. També tenen senyals pels cotxes i semàfors per regular-ne la circulació. I molts d'aquests carrers tenen poc espai pels vianants.
10. Encara que les bicicletes són les nostres grans aliades, a vegades també ens resulten perilloses quan no circulen correctament. Altres vegades són els vianants els que ens posem en perill i que posem en perill les bicicletes. Sempre hem de tenir en compte els altres.
11. Les bicis són vehicles i per tant, han de circular pels espais destinats als vehicles o pels carrils bici que s’habilitin i altres llocs on se les autoritzi.
12. Ens vianants s’han de respectar sempre, però en els carrers on els vianants tenim prioritat (carrer de convivència), la resta de vehicles han de respectar als vianants i circular al nostre pas.
13. Els vianants convivim amb el trànsit motoritzat. Pacificar-lo, domesticar els cotxes, és una necessitat per a recuperar l'harmonia urbana.
14. Els vianants tenim drets, però també aspiracions que les autoritats municipals han d'anar assumint.
15. Aspirem a fer que els carrers siguin llocs amables, on no estiguem relegats a caminar per a passadissos estrets al costat d'enormes calçades per a cotxes.
16. Aspirem a fer que quan existeixi un conflicte entre un vianant i alguna persona que es desplaça amb un altre mode de transport, la solució afavoreixi al vianant. Recordem que no som la majoria, sinó que som la totalitat.
17. Aspirem a viure en espais oberts, segurs i nets, amb el mínim soroll o contaminació.
18. Aspirem a deixar de ser els "convidats" a les nostres ciutats plenes de cotxes. Volem anar reconquistant l'espai públic, molt del qual avui està envaït per automòbils parats o en moviment.
19. Aspirem a fer que no se'ns culpabilitzi sempre que hi ha un atropellament.
20. Aspirem a caminar tranquils per la nostra ciutat.
21. Aspirem a què a la majoria dels nostres carrers sigui possible fer coses de vianants: circular a peu, estar, jugar, conversar...
22. Aspirem que les nostres ciutats i pobles vagin guanyant amabilitat, harmonia i salut gràcies a la progressiva substitució dels desplaçaments a motor innecessaris.
23. Aspirem al fet que totes les persones caminin més, per millorar la seva salut i el benestar.