Estudi de la biodiversitat en la gestió diferenciada de prats, zones verdes i espais perinaturals

L'estudi, que va tenir lloc entre els anys 2024 i 2025, es va centrar en els següents espais:

• Espais perinaturals: Puig dels Jueus, Castell d'en Planes i espai ambiental les Casasses.
• Zones verdes amb gestió diferenciada: parcs de Sant Llàtzer, de Rovira i Virgili, de Sant Julià d'Auvèrnia, de l'Horta Nova i dels Tortosins, accessos de l'avinguda Olímpia, carretera de Prats de Lluçanès, rotonda de Malloles i de carretera de Roda i el torrent de l'Esperança. 

Per estudiar la biodiversitat, es van fer prospeccions durant sis dies alterns, entre els mesos de març i maig de 2025. Per al seguiment, es van concretar uns sectors per a cada parcel·la, tant als espais on la vegetació havia estat desbrossada/segada com als que no havien rebut cap mena d’actuació. Al document adjunt es poden consultar els resultats d'aquestes prospeccions. 

Els espais amb vegetació alta, no segats, estan constitutius bàsicament per gramínies i són molt homogenis, però allà on hi ha clarianes s'incrementa la diversitat floral. La diversitat d’espècies d’invertebrats trobada no és sempre superior a la dels altres tractaments i la diversitat i quantitat de
vertebrats és pràcticament inexistent. Als espais segats apareixen més espècies de plantes (compostes, malvàcies, labiades, plantaginàcies, euforbiàcies), però a causa de la sega les comunitats, no poden realitzar el seu cicle i, per tant, oferir plantes nutrícies i/o fonts de nèctar. En canvi, en ser llocs oberts són espais de cacera per altres insectes i vertebrats. Les aus solen ser més abundants. Els espais amb sega a bandes aporten resultats interessants tant en diversitat de grups, en diversitat d’espècies com en número d’individus.

El gruix dels insectes inventariats estan formats principalment pels dípters Drosophyla, Bradysia i Chloromyia formosa, que actuen sobre restes vegetals en descomposició. Els lepidòpters ropalòcers, en canvi, apareixen més espècies i individus en espais amb clarianes on la vegetació existent és més
heterogènia.

Els resultats, tot i que limitats, poden permetre suggerir que la combinació de tractaments en espais concrets, amb franges sense sega i en bandes podria ser la que més diversitat i quantitat de fauna pugui aportar, tal com bona part de la literatura revisada indica.

L'estudi també inclou propostes de millora de la biodiversitat i de la gestió dels espais verds:

• Establir un calendari d’activitats relacionades amb el manteniment del verd públic per afavorir els cicles fenològics de la biodiversitat
• Realitzar una modificació del planejament urbanístic del municipi quant a la clau que defineix el sistema d’espais verds
• Diversificació de la vegetació amb espècies autòctones i agrícoles
• Control i eliminació de plantes invasores terrestres
• Inventari i seguiment de grups faunístics en el verd públic
• Control i eliminació de fauna aquàtica al·lòctona
• Instal·lació de pilons de troncs, branca i fullaraca
• Pilons de roques i pedres
• Construcció de murs i estructures de pedra seca
• Instal·lació d’hotels d’insectes
• Jardins de papallones i espais de foment dels pol·linitzadors
• Creació/naturalització d’estanys d’aigua permanent
• Creació de basses temporals, punts d’abeurada i generació de fang
• Instal·lació de caixes niu per a ocells
• Instal·lació de caixes niu per a orenetes cuablanques i vulgars
• Ubicació de caixes-refugi per a ratpenats
• Control de colònies de gats ferals
• Creació de camins de pol·linitzadors
• Disseny i execució d’un sistema d’elements informatius
• Senyalització dels elements del Catàleg d’arbres monumentals, notables i singulars de Vic
• Construcció d’observatoris d’ocells i altra fauna
• Realitzar una campanya informativa a la ciutadania per promoure activitats de millora de la biodiversitat a jardins privats, terrasses i terrats
• Realització de BioBlitz periòdics al municipi
• Establiment d’un programa d’anellament científic d’ocells al municipi amb participació de la ciutadania